Novetat
Els rius temporals també afecten les emissions globals de CO2
Notícies | 22-05-2018

Les aigües dolces tenen un paper molt important en el cicle global del carboni a causa de la descomposició de les plantes terrestres que es dipositen a la seva conca, procés que estimula les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2). Malgrat aquesta influència, és pràcticament desconegut el rol que tenen en el cicle del carboni els rius temporals, que són aquells en què l’aigua deixa de circular en algun moment de l’any i que poden arribar a assecar-se completament. Un projecte col·laboratiu internacional liderat per Thibault Datry, de l'Institut Nacional de Recerca en Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l’Agricultura (IRSTEA, França), i amb la participació de les investigadores Núria Cid i Núria Bonada, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha portat a terme el primer estudi global sobre la contribució dels rius temporals al cicle del carboni que controla el clima a la Terra.

La recerca, publicada a la revista científica Nature Geoscience, mostra en aquests tipus de rius alts nivells de consum d’oxigen i emissions de diòxid de carboni. Segons els investigadors, aquests resultats indiquen la importància de l’estudi dels rius temporals per conèixer la contribució de les xarxes fluvials del món a l'alliberament de CO2 a l'atmosfera, tenint en compte especialment que, a causa dels efectes del canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua, cada cop hi haurà més rius amb aquestes característiques.

Mostres de rius de Girona, Castelló, Màlaga i Cadis

Quan un riu deixa de córrer, com en el cas dels rius temporals, la matèria orgànica provinent de les plantes terrestres —principalment les fulles i la fusta de la zona riberenca adjacent— cau i s'acumula al llit dels rius secs. Per esbrinar què passa amb aquest material quan torna a haver-hi aigua, i explorar així la contribució que els rius temporals fan al cicle global del carboni, el projecte 1000 Intermittent Rivers ha investigat la quantitat i la qualitat de la matèria terrestre orgànica que es va acumulant durant els períodes secs en 212 rius intermitents de vint-i-dos països diferents.

La UB és una de les noranta-quatre institucions de recerca que ha participat en el consorci aportant mostres de matèria orgànica acumulada a les lleres seques de quatre rius temporals de la península Ibèrica: les capçaleres dels rius Daró (Girona) i Cérvol (Castelló), el riu Guadalmedina (Màlaga) i l’Hozgarganta (Cadis).

«El tipus i la quantitat d’aquesta matèria orgànica varia segons el clima, la vegetació riberenca, l'amplada del canal fluvial, la durada del període sec i el règim hidrològic del riu. Per aquests motius, es va obtenir per a cada riu informació hidrològica que permetés saber el nombre de dies que estaven secs i quins usos tenia el sòl de la conca, per avaluar possibles impactes humans», explica Núria Cid, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i del Grup de Recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management), adscrit a l’Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona. «D’altra banda, també es va tenir en compte la informació sobre cobertura ripària i la composició del substrat de la llera del tram de riu que es va mostrejar», remarca la investigadora.