Vestits de neoprè, màscara, ampolles d’oxigen, doble regulador, pesos, aletes i guants gruixuts. Aquest és part de l’equipament tècnic que necessiten els experts de la Facultat Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona en una jornada de treball subaquàtic. I encara cal afegir ganivets i tisores per tallar fils de xarxes, cintes mètriques, plaques de plàstic amb llapis i, per descomptat, moltes mesures de seguretat, coordinació entre bussejadors i una gran vocació per defensar el medi ambient marí. Així es treballa en el projecte «Evitem la pesca fantasma», una iniciativa per reduir l’impacte de les arts de pesca perdudes (APP) —trampes mortals per a la biodiversitat— als fons marins a Catalunya.
Hereu: «El més perillós d’aquesta feina és quedar-se enredat en alguna de les xarxes o aparells de pesca perduts»
El projecte ha assolit reptes de gran rellevància, com la recerca orientada a la conservació de la biodiversitat, la gestió i restauració del medi natural, la conservació del litoral, nombroses publicacions científiques, estratègies coordinades amb l’administració i sensibilització de la ciutadania. Actiu des de fa més de deu anys, aquest projecte naixia de manera casual el 2008. La descoberta d’una xarxa que havia arrencat el 80 % d’una població d’algues marines del litoral català va impulsar les primeres intervencions dels experts Bernat Hereu, Pol Capdevila, Eneko Aspillaga, Jepi Pascual, Graciel·la Rovira i Júlia Ortega (UB-IRBio) contra la pesca fantasma.
