Publicat l'inventari més complet d’aranyes en boscos peninsulars

Notícies | 18-12-2018

El catàleg de la biodiversitat de les aranyes peninsulars s’amplia ara amb la descoberta de prop d’una dotzena de noves espècies —de set famílies diferents— que es troben sobretot en  ambients edàfics (sòl), tal com apunta un article dirigit pel professor Miquel Àngel Arnedo, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. La nova recerca, que cobreix l’àrea d’estudi més extensa sobre aquest grup faunístic en territori peninsular, es publica ara a la revista Biodiversity Data Journal. En el treball també participen experts de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA-CSIC) i la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia).
 

Un mostreig de més de 20.000 exemplars d’aranyes

L’equip científic ha estudiat un total 20.539 exemplars de diferents espècies d’aranyes ibèriques —amb 8.521 espècimens adults que corresponen a 190 gèneres, 39 famílies i 376 espècies— a les rouredes dels parcs nacionals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Pics d’Europa, Monfragüe, Cabañeros i Serra Nevada.

Aquests boscos de clima temperat —on abunden espècies arbòries i arbustives de fulla caduca— representen l’hàbitat natural més indicat «per estudiar els patrons biogeogràfics de les aranyes a escala peninsular», explica el professor Miquel Àngel Arnedo. «En un sentit ampli, les rouredes són una de les poques comunitats forestals que es troben representades a tots els parcs nacionals que integren el nostre treball. Són hàbitats naturals d’interès en conservació,  presenten un alt nivell d’endemisme i la seva història evolutiva és relativament ben coneguda».

Aracnologia ibèrica: un territori encara per explorar

El grau de coneixement sobre la distribució geogràfica de les aranyes ibèriques és encara molt reduït en comparació amb altres països mediterranis. «La manca de tradició en estudis d’història natural al país i el menor nombre d’aficionats a l’aracnologia podrien explicar aquestes diferències», detalla Arnedo, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio.

L’equip investigador ha descobert onze possibles noves espècies d’aranyes —fins ara se’n coneixien més de 1.300 espècies a la Península i les Balears—, a més de vint espècies més pendents encara de corroborar-ne la identificació taxonòmica. Segons alerten els experts, alguna de les noves espècies podria ser especialment vulnerable als factors ambientals  (en la majoria dels casos, només se n’ha descobert un o pocs individus en una sola localitat geogràfica, o fins i tot en una sola parcel·la).

A més, els experts sumen set noves espècies d’aranyes a l’inventari biològic peninsular —i tres més a l’estatal— amb la identificació per primer cop en el territori d’exemplars d’espècies com ara Dictyna pusilla, Philodromus buchari, Pseudeuophrys nebrodensis, Euryopis flavomaculata, Titanoeca schineri, Dipoena torva o Sardinidion blackwalli, algunes d’elles descrites en la bibliografia científica des de finals del segle XIX. «Cap d’aquestes espècies es pot considerar com a rara —apunta Arnedo—, ja que s’havien identificat en llocs propers com a França, Portugal o el centre d’Europa».

«Encara queden moltes espècies d’aranyes per descobrir», afegeix Arnedo. «Aquests resultats evidencien la manca de mostrejos sistemàtics en la biodiversitat aracnològica al país i són un bon exemple de les poques coses que sabem encara de la nostra pròpia fauna».