Un estudi alerta que cal ampliar la xarxa de reserves naturals fluvials per protegir la biodiversitat als rius

Notícies | 14-07-2019

L’anguila europea (Anguilla anguilla), la bavosa de riu (Salaria fluviatilis), la nàiade auriculada (Margaritifera auricularia) i el rodadits esperonat (Gomphus graslinii) són algunes de les espècies vulnerables que no estan prou representades en el catàleg de la biodiversitat de les reserves naturals fluvials (RNF) del país, segons assenyala un nou article publicat a la revista Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems en el qual participen els investigadors Miguel Cañedo-Argüelles i Núria Bonada,  del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Universitat de Barcelona. 

El nou treball científic, que està centrat en la conca hidrogràfica del riu Ebre, incorpora per primer cop la participació de la ciutadania i altres agents socials i institucionals (agències de l’aigua, confederacions hidrogràfiques, científics, organitzacions no governamentals, consultors ambientals, etc.) en el procés de disseny del mapa de reserves fluvials a Espanya. També hi participen els experts Virgilio Hermoso (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, CTFC), Tony Herrera (Fundació Nova Cultura de l’Aigua, FNCA) i José Barquín (Universitat de Cantàbria).

Projecte Reservial: protegir els trams de rius de més valor ecològic i socioambiental

Les reserves naturals fluvials (RNF) es van crear a Espanya el 2015 per preservar els trams de rius amb escassa o nul·la intervenció humana i en molt bon estat ecològic. El nou estudi revela les primeres conclusions de Reservial (2015-2017), un projecte pioner en el marc europeu per avaluar l’eficàcia de les RNF de tot l’Estat amb el consens de la ciutadania i els agents socials més implicats.

Aquest projecte innovador vol perfilar una xarxa de reserves fluvials representativa del conjunt de rius de l’Estat per garantir la protecció dels trams de rius de més valor ecològic i socioambiental i la conservació de la biodiversitat fluvial. Reservial està dirigit per Núria Bonada, professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (UB-IRBio) de la UB, i hi participen la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) i la Fundació BBVA.

Mitjançant la participació pública en el protocol investigador, els experts defineixen els criteris de conservació que haurien d’acomplir les RNF per garantir la protecció de la biodiversitat associada als rius. «Segons les conclusions, aquest objectiu de protecció de la biodiversitat no s’està acomplint. Prop del 60 % de les espècies que van poder ser avaluades en el projecte no estan suficientment representades en les RNF, entre elles algunes espècies considerades vulnerables segons la Llista vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN)», detalla Miguel Cañedo-Argüelles, membre del Grup de Recerca FEHM-UB i de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la Universitat de Barcelona (IdRA).

«Per tant, les exigències socials i cientificotècniques requereixen un esforç addicional per poder incorporar el component de la biodiversitat com a criteri estratègic en la designació de les RNF en una determinada conca fluvial», afegeix Cañedo-Argüelles.

Encara falten moltes tipologies de trams fluvials per representar


A més de protegir la biodiversitat, els sectors consultats van expressar que les RNF s’haurien de considerar com a corredors ecològics efectius que puguin integrar totes les tipologies fluvials del país. Cal recordar que les RNF declarades avui en dia se situen quasi exclusivament en trams de muntanya i deixen al marge els trams mitjos i baixos dels rius, sovint més degradats o amb un estat ecològic poc estudiat.

«Com a resultat, les RNF actuals estan molt desconnectades entre si i no afavoreixen la interrelació entre poblacions de diverses espècies dels ecosistemes fluvials. Aquesta desconnexió és una de les causes principals de l’extinció d’espècies, segons el Panell Intergovernamental de la Ciència i Gestió de la Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES)», alerta la professora Núria Bonada (UB-IRBio), que dirigeix el Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Universitat de Barcelona.  

Des de la perspectiva metodològica, l’equip investigador ha aplicat un programa de planificació de la conservació dissenyat per la Universitat de Queensland (Australia) —es coneix com a Marxan— que permet identificar els trams de riu que caldria integrar a la xarxa actual d’RNF per assolir els objectius indicats pels sectors implicats en l’estudi. Marxan podria ser una eina útil i eficaç per a les administracions amb competències en la gestió i conservació dels ecosistemes fluvials, ja que permet elaborar mapes indicant zones prioritàries que han de ser protegides per complir amb els objectius inicialment previstos.

«Aquesta eina podria contribuir a millorar la xarxa actual de RNF en el futur i, a través dels corresponents processos de participació pública, implicar el conjunt de la societat en la conservació dels nostres ecosistemes fluvials», apunten Miguel Cañedo-Argüelles i Núria Bonada.

Consens social per garantir la protecció i conservació dels rius

Segons el nou estudi, la incorporació de la participació pública en la planificació sistemàtica de la conservació podria millorar la protecció dels ecosistemes d’aigua dolça al nostre país en integrar una àmplia varietat de preferències en el disseny de les RNF. 

«Disposar d’informació detallada i actualitzada sobre la distribució d’espècies invasores o en perill d’extinció —a més de fer seguiments ecològics més freqüents i extensos— són elements imprescindibles per donar resposta a les exigències socials per millorar la protecció de la biodiversitat en els ecosistemes d’aigua dolça i preservar els entorns naturals amb un alt valor ecològic», conclouen els autors.



Comparteix-ho: