Una recerca de la UB analitza l’estructura dels ecosistemes marins de fa entre 6.000 i 5.000 anys per anticipar els canvis provocats per l’escalfament global

Notícies | 30-07-2020

L’escalfament global modificarà la distribució i l’abundància de peixos a tot el món, amb efectes en l’estructura i la dinàmica de les xarxes alimentàries. No obstant això, fer prediccions precises sobre les conseqüències d’aquest fenomen global és molt complicat sense una àmplia perspectiva històrica. Un estudi de la UB i el Centre Austral d’Investigacions Científiques (CADIC-CONICET, Argentina) ha analitzat les implicacions potencials de l’escalfament de les aigües marines en la distribució del lluç argentí (Merluccius hubbsi). La recerca es basa en l’estudi de l’estructura dels ecosistemes marins de fa entre 6.000 i 5.000 anys, quan les temperatures eren més càlides que les actuals. Els resultats mostren que aquesta espècie podria expandir-se cap al sud i apropar-se a la costa de l’extrem meridional de Sud-amèrica, tal com va fer durant aquest període del passat. Segons els investigadors, aquesta aproximació permet fer prediccions sobre les transformacions que provocarà el canvi climàtic en el medi marí, alteracions amb importants implicacions ecològiques i econòmiques.

El treball, publicat a la revista Oecologia , forma part de la tesi doctoral de la investigadora Maria Bas, membre del CADIC-CONICET i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat ( IRBio) de la Universitat de Barcelona. La tesi, ja finalitzada, ha estat codirigida pel professor Lluís Cardona, del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, i per Ivan Briz i Godino, expert del CADIC-CONICET. En el treball també hi han participat les universitats de York (Regne Unit) i de la Colúmbia Britànica (Canadà).

L’Holocè mitjà, una visió plausible del futur

Els investigadors es van centrar en la costa atlàntica de l’illa Gran de la Terra del Foc, situada a l’extrem sud de l’Argentina, on el lluç és una espècie clau per a les pesqueries industrials. Allà van recollir mostres de dos jaciments arqueològics datats a l’Holocè mitjà, és a dir, de fa entre 6.000 i 5.000 anys, un període en què la temperatura hauria estat anàloga a la del món futur al qual ens dirigim, segons prediuen els models climàtics. «Les restes de peixos que vivien en els períodes més càlids de l’Holocè són especialment interessants, ja que ofereixen una visió plausible del futur en el context de l’escalfament global. Actualment, la temperatura mitjana anual de la superfície del mar de la Terra del Foc és d’uns 7 °C, però durant l’Holocè mitjà va arribar fins als 11 i 12 °C. Per tant, les dades sobre la biologia del lluç durant aquell període poden informar sobre la distribució d’aquesta espècie en un futur proper», expliquen els autors.

La presència de restes d’exemplars de lluç al jaciment arqueològic de Río Chico 1, situat al nord de la Terra del Foc, demostra l’existència d’una enorme població costanera de lluç al nord-est de la Terra del Foc durant l’Holocè mitjà. Aquesta població, l’hàbitat de la qual no es coneix gaire, va desaparèixer pel refredament de les temperatures en èpoques posteriors.

Canvis en la distribució del lluç argentí

Per esbrinar com era l’habitat d’aquests peixos, el primer pas de la recerca va ser identificar-ne les restes mitjançant l’anàlisi de l’ADN mitocondrial i fer una reconstrucció de la talla dels exemplars antics. Després, els investigadors van utilitzar la tècnica d’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen per estudiar els canvis en la posició tròfica de l’espècie i el seu ús de l’hàbitat al llarg del temps. Aquesta tècnica permet obtenir informació sobre els aliments consumits, i per tant de l’entorn, de les espècies que vivien en un passat recent, ja que aquesta informació queda registrada en el senyal isotòpic dels ossos.

Els resultats demostren que els lluços argentins que van habitar la costa atlàntica de la Terra del Foc durant l’Holocè mitjà tenien un nínxol isotòpic més ampli que els actuals i s’alimentaven habitualment en hàbitats més costaners. «Aquesta informació, combinada amb els forts vents i corrents en aquesta regió, juntament amb l’absència de tecnologia de vela durant l’Holocè mitjà, suggereix que és probable que grups de caçadors pescadors recol·lectors aborígens capturessin els peixos a la riba», expliquen els autors.

Si les condicions ambientals d’un món més càlid coincideixen amb el que va prevaldre a l’Holocè mitjà, el lluç argentí podria arribar a ser més abundant a la plataforma continental argentina de la Terra del Foc. «Des del punt de vista pesquer, aquesta situació indica un potencial increment dels recursos en aigües de poca fondària davant la Terra del Foc, amb importants canvis en la indústria pesquera de la regió», destaca Lluís Cardona.

Segons els investigadors, aquesta metodologia es pot fer servir amb altres espècies i zones del món. «En el futur ens agradaria saber quins canvis hi ha hagut en la distribució i el nínxol ecològic del lluç i el bacallà en aigües europees», conclou l’investigador.

Referència de l’article:

Bas, M.; Salemme, M.; Green, E. J.; Santiago, F.; Speller, C.; Álvarez, M.; Briz i Godino, I., i Cardona, L. 2020 «Predicting habitat use by the Argentine hake Merluccius hubbsi in a warmer world: inferences from the Middle Holocene». Oecologia, 193: 461-474, 220. Doi: https://doi.org/10.1007/s00442-020-04667-z