La investigació està emmarcada en diversos punts: per una banda, el canvi dràstic en l’atenció, tant social com mèdica, de la població transgènere esdevinguda aquests últims anys, amb l’interès cada cop major en l’efecte de la teràpia hormonal sobre l’ovari i la possibilitat de la recuperació de la fertilitat. A més, la millora en l'assessorament i la informació rebuda respecte a les diverses opcions de preservació de fertilitat ha augmentat la demanda d'aquests tractaments, que amb l’evolució de les diferents tècniques afavoreix els bons resultats posteriors. La Secció de Reproducció Humana Assistida de l’Hospital Clínic ha estat pioner en la línia de recerca sobre androgenització ovàrica, publicant-se diversos articles al respecte. Seguint aquesta línia es considera de gran interès valorar les modificacions observades en el teixit ovàric després de iniciar-se la teràpia amb testosterona en dosis elevades i durant períodes prolongats de temps en la persona adulta, a causa de la limitada i contradictòria informació existent, tenint com a referent les persones transgènere masculines. D'altra banda, l’Hospital Clínic és centre de referència en preservació de la fertilitat tant a nivell autonòmic com estatal, altament especialitzat en realitzar tècniques de preservació des de l'any 2007, com és la vitrificació ovocitària, la criopreservació escorça ovàrica, la cirurgia conservadora a càncer ginecològic, entre d'altres. Són múltiples les línies de recerca en aquest camp, i atès que aquests darrers anys la tècnica de criopreservació de teixit ovàric ha mostrat una gran evolució i desenvolupament, s’ha considerat estudiar aquesta tècnica en la població específica de persones trans, en què no hi ha dades publicades fins ara.

La tesi s'ha presentat amb el format de compendi d'articles, amb els objectius assolits en dues publicacions en revistes d’alt impacte en Ginecologia i Medicina Reproductiva (ambdues en el primer quartil). Els resultats de la tesi van demostrar que la teràpia amb testosterona en persones transgènere masculines produeix un estat endocrinològic d'anovulació per inhibició hipofisària, mantenint valors d'hormona antimülleriana dins del rang de referència en dones cisgèneres. A més, la teràpia hormonal d'afirmació de gènere mantinguda en aquestes condicions no altera la densitat ni la distribució fol·licular a nivell de l'escorça ovàrica i, per tant, no sembla que tingui un efecte gonadotòxic directe sobre la gònada. Finalment, també conclou que tant la tècnica de vitrificació d’escorça ovàrica com la congelació lenta són opcions vàlides a considerar per preservar la fertilitat de les persones trans.

Cal destacar que els resultats dels estudis aporten dades concretes que podrien ajudar en l'elaboració de protocols assistencials, optimitzant així aquest recurs disponible i, sobretot, permeten oferir opcions reproductives fonamentades en bases científiques a la població trans.