El professor Miguel Ángel Nalda Felipe ha mort a 94 anys el passat mes d'agost del 2025, a Palamós, on va passar els últims anys de la seva vida. Va néixer l'11 de gener de 1931, a Albacete. El seu pare, Demetrio Nalda, era catedràtic de llengua i literatura en l’institut de secundària d’Albacete i li va inculcar l’hàbit d'una dicció i escriptura exquisides.

Miguel Ángel Nalda Felipe va estudiar medicina a la Universitat Complutense de Madrid on va defensar la seva tesi doctoral el 1968. Es va formar com a anestesiòleg en centres de la sanitat pública i privada de Madrid i amb diverses estades a França, on hi havia en aquells temps l'escola d'anestèsia més prestigiosa d'Europa. Allà va aprendre amb els professors Pierre Huguenard, Henry Laborit i De Castro, pioners de la reanimació i de l’anestèsia intravenosa, que suposava una revolució enfront de l’ús gairebé exclusiu de l'anestèsia inhalatòria del moment. Al voltant de l'escola d’anestèsia francesa va establir estretes relacions amb molts anestesiòlegs espanyols que es trobaven també allà i, molt especialment, amb aquells que van conduir l’anestèsia acadèmica a Espanya en els anys 1960, com els professors Vicente Chulíá i José Luis Arroyo. Les relacions nacionals i internacionals fetes en aquella etapa les van mantenir al llarg del temps.

El 1972 va guanyar la plaça de Professor Agregat d'Anestesiologia i Reanimació a la Universitat de Salamanca, i el 1975 la de catedràtic de la mateixa universitat. L'any 1977 es va traslladar a la recentment creada Càtedra d'Anestesiologia i Reanimació de la Universitat de Barcelona, que tenia associada la posició de cap del Departament d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital Clínic. Va romandre en aquests càrrecs fins a la seva jubilació el 2004 i, per això, la major part de la seva tasca creativa i impulsora de l'especialitat ha tingut lloc des de Catalunya.

El professor Nalda ha tingut una gran influència en la formació d'anestesiòlegs espanyols i, molt especialment, dels que han exercit a Catalunya. En arribar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va assumir la direcció de l'Escola de Formació de l'especialitat d'Anestesiologia i Reanimació, sistema de formació reglada prèvia al sistema MIR i on es van formar més de 200 anestesiòlegs. Aquesta escola, junt amb de la Universitat de Granada impartien les úniques formacions reglades de l'època. Amb la implantació de la formació especialitzada via MIR, va ser el primer president de la Comissió Nacional de l'Especialitat i, juntament amb el professor Vicente Chuliá, van dissenyar el primer programa d'especialitat MIR basat en les guies vigents a Europa i, no sense polèmica per part d’altres especialitats, van incloure la reanimació i el dolor dins d'aquest.

Acadèmicament, el professor Nalda va ser degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de 1985 a 1987, i director del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de 1988 a 1995. Aquestes posicions li van permetre impulsar la presència de l'especialitat a les universitats catalanes, que aviat van ser les que més professors van tenir. A la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona va empènyer per incorporar els coneixements anestèsics en la formació obligatòria de grau i va facilitar la incorporació de professorat d’anestesiologia al claustre de professors. Va ingressar com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 2006. A la seva vida universitària va dirigir 63 tesis doctorals, va publicar tres llibres i 77 treballs indexats, a més d'editorials i articles d'opinió.

En el pla internacional, el professor Nalda va ser cofundador de la European Academy of Anesthesiology que actualment és la European Society of Anaesthesiology and Intensive Care (ESAIC). Va organitzar el primer congrés europeu d'Anestesiologia a Barcelona l'any 1978 i va constituir a Barcelona un dels primers centres per l’examen de la European Diploma of Anesthesiology and Intensive Care (EDAIC), fomentant la participació d'examinadors i diplomats espanyols. Va ser president de la Societat Espanyola d'Anestesiologia i Reanimació de 1973 a 1985 i, durant aquest període, va impulsar el prestigi de la Revista Espanyola d'Anestesiologia i Reanimació i la projecció internacional dels

membres d’aquesta societat. Ocupà el càrrec de vicepresident de la World Federation of Societies of Anesthesiologists el 1980.

La seva visió àmplia de l'especialitat va beneficiar la tasca com a Cap de servei a l'Hospital Clínic. Va ser un defensor aguerrit del dolor crònic i de la reanimació com a part del servei d'anestèsia, del paper dels anestesiòlegs en la coordinació de trasplantaments d'òrgans de l'hospital i de la necessitat de la carrera acadèmica dels anestesiòlegs, fomentant-la en els membres del seu servei. Va impulsar l'atenció de les emergències a Catalunya, creant el 1985 un pla pilot de servei d'atenció a l'accidentat que es va nomenar Servei d'Atenció Mèdica a Urgències (SAMU CLINIC), juntament amb el Dr. Santiago Ferrándiz i comptant amb el suport de la direcció de l'Hospital Clínic i dels Drs. Manyalich i Anguita i el Departament de Salut. Aquest servei es cobria voluntàriament pels anestesiòlegs i infermers de reanimació de l'Hospital Clínic juntament amb bombers de la Generalitat de la Base de Bellaterra, que disposava d’una central de trucades, l’única ambulància medicalitzada del territori situada amb base a Sabadell i l’helicòpter de Presidència de la Generalitat. Els resultats clínics i l’acceptació en la comunitat sanitària d’aquest programa pilot van fer que, al cap de pocs mesos, la Conselleria de Sanitat el convertís en el Servei de coordinació d'Emergències Mèdiques (SEM) de Catalunya. Aquest tipus de projectes arriscats impliquen un lideratge basat en la confiança mútua i en el treball col·laboratiu, que era la manera de procedir del professor Nalda com cap de servei, professor i persona.

Miguel Ángel era un gran i expert aficionat a la fotografia i a les curses de cotxe, destacant com a pilot en aquestes darreres. Va ser vicepresident de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme i director dels seus serveis mèdics. Amb metges i infermeres de totes les especialitats va constituir un dels sistemes d'atenció mèdica més eficients d'un circuit de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona- Catalunya, a Montmeló, que encara està vigent.

Tota aquesta trajectòria ha rebut nombrosos reconeixements i premis de les institucions i organitzacions en què ha treballat i participat, però mai no li van fer perdre la seva afabilitat, que ha mantingut fins al final de la seva vida. Som molts els que agraïm que persones com el professor Miguel Ángel Nalda Felipe hagin desenvolupat la seva vida i la seva feina a prop nostre.

Descansi en pau.

Carmen Gomar Sancho i Ricard Valero.