Història

Història

La història de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona està íntimament lligada a la de la Universitat de Barcelona en conjunt, i a l’esdevenir de la societat, les institucions i les empreses catalanes a les quals serveix. Des del primer moment, el de l’establiment per Alfons el Magnànim, el 1450, de l’Estudi General de Barcelona, primer nom de l’actual Universitat de Barcelona, ja s’hi van impartir ensenyaments jurídics, tant de lleis (dret comú, és a dir, civil) com de cànons (dret canònic, és a dir, de l’Església). Els ensenyaments universitaris van anar passant per diversos emplaçaments arran del creixement urbà en aquest primer període de prop de tres segles de la Universitat. Els ensenyaments de dret van suscitar ben aviat l’interès de les classes acomodades barcelonines, implicades en el desenvolupament d’activitats d’ordre jurídic a les audiències judicials i en institucions públiques i acadèmiques, i també en les activitats relacionades amb les tasques d’assessorament dels governants. El 1717 marca un punt d’inflexió, ja que com a conseqüència de la derrota de Catalunya en la Guerra de Successió, Felip V va ordenar clausurar l’Estudi General, que es va traslladar a Cervera i no va tornar a Barcelona fins al 1842.

Un altre cop a Barcelona, es va iniciar una nova etapa amb el Pla Moyano (RD 17/09/1845), que va afegir l’administració com a tercera branca dels estudis jurídics. Poc després, la Llei de 19 de setembre de 1857 va ser la primera que va emprar la denominació de Facultat de Dret per referir-se al nostre centre. El 1874 es va inaugurar oficialment l’edifici de la Universitat, de l’arquitecte Elies Rogent, que avui dia coneixem com l’Edifici Històric de la plaça de la Universitat. El nou emplaçament va acollir totes les facultats i ensenyaments i, per tant, també la Facultat de Dret. El moment del desenvolupament industrial i de l’expansió creixent de la nova classe social, la burgesia, que es beneficiava de la nova consideració del dret de propietat, va tenir com a conseqüència una profunda transformació de les normes jurídiques. El Pla Callejo, del 1928, va fixar la durada de la carrera en cinc anys i en va suprimir les matèries culturals, de manera que només hi va quedar l’economia com a assignatura no jurídica.

Després de la Guerra Civil, els decrets del 1944 i, sobretot, el Pla d’estudis del 1953, van establir els continguts i la metodologia docent que van formar diverses generacions de juristes catalans. Des de finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, l’oferta docent de la Facultat de Dret va tenir una doble evolució. D’una banda, i després de quaranta anys de vigència del Pla del 1953, es va reformar el Pla d’estudis de l’ensenyament de Dret amb l’aprovació del Pla d’estudis del 1992, que va estructurar la carrera en cinc anys i dos cicles, amb assignatures obligatòries i optatives i amb crèdits de lliure elecció. D’altra banda, en aquell període es van adscriure a la Facultat nous ensenyaments de primer i segon cicle, de manera que l’oferta docent del centre va incloure, a més de la llicenciatura de Dret, les llicenciatures de segon cicle de Ciències Polítiques i de Ciències del Treball, les diplomatures de Gestió i Administració Pública i de Relacions Laborals, i els títols propis de Criminologia i Política Criminal i d’Investigació Privada. A aquesta oferta docent cal afegir-hi l’ampliació de l’oferta de tercer cicle amb un gran ventall de cursos de postgrau adscrits als departaments de la Facultat, i també el programa de doctorat de Dret i Ciència Política, que es manté i que incorpora una àmplia oferta de línies de recerca.

Actualment, les llicenciatures i diplomatures són a la fase final d’extinció i de substitució pels graus de Dret, Relacions Laborals, Criminologia, Ciències Polítiques i de l’Administració, i Gestió i Administració Pública. Aquests graus ja estan plenament implantats i adaptats a l’espai europeu d’educació superior. També s’ha anat ampliant l’oferta de màsters oficials, tant dels de caràcter professionalitzador com dels encarats a la recerca.

L’actual Facultat de Dret, a l’avinguda Diagonal, es va construir el 1958 i va rebre el Premi FAD d’aquell any en la categoria d’arquitectura (primera edició del premi). Aleshores la Facultat tenia deu aules i uns dos-cents alumnes de primer curs. Vint anys més tard, la xifra d’alumnes de nou accés s’havia multiplicat gairebé per deu. Malgrat això, la Facultat no va disposar de més espai fins al curs 1982-1983, en què s’hi va afegir l’antic col·legi major Ilerdense. L’augment de la matrícula (fins a tretze mil estudiants a principis dels noranta, i actualment estabilitzat cap als vuit mil) i la implantació de nous ensenyaments a la Facultat van obligar a construir un tercer edifici, com a aulari, que es va inaugurar el febrer de 1996 amb el nom del jurista Francisco Tomás y Valiente, assassinat per ETA el dia 14 d’aquell mateix mes de febrer. Tot i aquestes millores, encara ara alguns ensenyaments adscrits a la Facultat no es poden impartir en el centre per falta d’espai. Per aquest motiu, i també per la reducció en el nombre d’estudiants per grup segons els requeriments de l’espai europeu d’educació superior, ja és una realitat la construcció del nou edifici, que permetrà incorporar al centre l’alumnat de tots els ensenyaments.

Comparteix-ho: