La pandèmia provocada per la covid-19 ha modificat el sentit de la gran majoria de les qüestions que considerem “vida quotidiana” i “vida professional”. I ho ha fet no només en el marc social, sinó també a nivell individual. En l’àmbit educatiu, ens enfrontem a l’enorme repte social de donar continuïtat als processos d’ensenyament y aprenentatge a través d’eines digitals, però també, a la necessitat d’aprendre a autoregular-nos i donar un nou sentit al temps i a l’espai amb què construïm la nostra quotidianitat.

Minuts després de ser declarat l’estat d’alarma, que va significar l’inici del confinament obligatori, els dispositius mòbils van començar a desenvolupar una activitat inusual. El mateix va passar amb el consum d’internet. Potser això està determinat per la necessita humana de comunicar-se davant la situació d’estar exposats a una crisi global sense precedents.

En aquest context ha nascut #charlascovid, una iniciativa promoguda per Ezequiel Passeron, director institucional de l’Ong Faro Digital, y Pablo Rivera, professor de la Facultat d’Educació de la UB i investigador del grup de recerca Esbrina, que a partir del caràcter global de la crisi i del significatiu rol que les tecnologies digitals han pres durant el confinament, van proposar realitzar diàlegs Internacionales amb veus reconegudes de l’educació, vinculades al context acadèmic, governamental i civil. Durant l’espai d’una hora, i a través d’una plataforma de comunicació digital, s’han promogut espais de trobada intel·lectual amb una manifesta diversitat geogràfica, amb l’objectiu de conèixer l’impacte del confinament i de la pandèmia en els sistemes educatius en diferents territoris.

Actualment, ja s’han organitzat 19 xerrades virtuals. Totes estan disponibles en aquest espai: #charlascovid. Conversatorios en tiempos de confinamiento. Les xerrades es continuaran emetent fins a finals del mes de juny d’aquest any.

L’objectiu central d’aquests diàlegs és construir un pont entre els diferents sectors per apropar informació de valor a la ciutadania, en un context on la sobreinformació (i la desinformació) predomina, i on moltes vegades és difícil accedir a continguts de qualitat.

Entre las xerrades realitzades destaquem aquelles que han comptat amb la participació de representants de la nostra Facultat:

• Cristina Alonso i Carla Fardella: Teletrabajo: hábitos, resistencias y revalorización del autocuidado
• Antonio Bartolomé i Cecilia Sagol: Claves para una educación online en confinamiento
• Juana M. Sancho i Magdalena Claro: No hay inclusión digital si no hay inclusión social
• Denise Vaillant i Francisco Imbernón: Nuevos desafíos para la formación docente
• Xavier Giró i Alejandro Iparraguirre: Videojuegos en educación. Una oportunidad para conectar saberes con la realidad
• Raquel Miño, Luisina Ferrante i Pablo Neut: La revalorización de la escuela

A més, la resta de xerrades han comptat amb destacats col·laboradors i col·laboradores:

• Liliana Arroyo i Jordi Jubany: Desafíos para la ciudadanía en tiempos de confinamiento
• Domitila Viñas i Karen Concha: Educación pública para la transformación social
• Aina Tarabini i Axel Rivas: Reinvindicar el sentido de la educación
• Mariana Maggio i Carlos Magro: Pedagogías post-pandemia, inclusivas y colaborativas
• Cristóbal Suárez i Patricia Escauriza: Confinamiento como un nuevo entorno de aprendizaje
• Inés Dussel i Jordi Adell: Es momento de respaldar la escuela
• Linda Castañeda i Martín Rebour;

I tres entrevistes monogràfiques:

• Henry Giroux: Is impossible to be radical without being optimistic
• Cristóbal Cobo:  Enfrentando la herencia analógica en educación
• Xavier Bonal: Nivelar la escolarización para no ampliar la segregación

En termes generals, els diàlegs han obert un conjunt de noves rutes de reflexió sobre el present i futur de l’educació en base a cinc idees centrals:

1. La reivindicació del rol de l'escola i la importància d'allò públic
2. Repte per a les polítiques educatives post confinament
3. Aprendre i ensenyar en la virtualitat
4. Les tecnologies digitals en el confinament. Un nou món per als tecnofílics?
5. El postconfinament. Què deixarem enrere i què volem que passi?

Finalment, aquestes xerrades virtuals han abordat els innumerables reptes què haurem d’afrontar en l’àmbit educatiu. Des de diferents àmbits de coneixement, territoris i posicionaments polítics han sorgit interesants interrogants i propostes que queden a disposició de tota la comunitat educativa.