Detall

Sense atenció no hi ha aprenentatge i tots aprenem de manera diferent

Notícia | 30-05-2018

«Només es pot aprendre allò que s’estima i els ulls no serveixen de res a un cervell cec», defensava Rosalba Gautreaux en la seva intervenció en el I Congrés de Neuroeducació. Aquesta només és una de les múltiples i diverses conclusions a què es va arribar, així com que les experiències canvien el nostre cervell durant tota la vida i són la base de la nostra memòria, o que sense atenció no hi ha aprenentatge i que tots aprenem de manera diferent.

El congrés, impulsat per l’Institut de Ciències de l'Educació (ICE) i el Grup de Recerca Entorn i Materials per a l’Aprenentatge (EMA) de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc els dies 25 i 26 de maig a Barcelona i hi van assistir quatre-centes persones. L’objectiu era clar: oferir un espai acadèmic i de transferència i compartir les tendències neuroeducatives aplicables a l’aula. El programa del congrés era innovador, tant en el contingut com en la forma, i va incloure diàlegs, activitats ludificades i espais de música, a més d'un congrés en format de jocs, tallers i una gimcana adreçat específicament a una trentena de nois i noies de 5è i 6è de primària i de 1r i 2n d’ESO. A més, es va fer un pensament visual (visual thinking), de la mà de Lucía López, i les conclusions es van convertir en una cançó que van cantar els nois i noies i la resta de participants en les jornades. 
 

Experts d’arreu compartint coneixement

Hi van intervenir experts de reconegut prestigi en aquest àmbit, que van posar en relleu qüestions com ara que el cervell no finalitza la seva maduració fins passada l’adolescència, que el moviment és essencial per desenvolupar el cervell i consolidar la memòria, i que la mirada, el vincle i les expectatives dels mestres condicionen l’aprenentatge de l'alumnat.

El tret de sortida el va donar Víctor M. Rivera per exemplificar el valor de vehicular els aprenentatges mitjançant la música. Per la seva banda, Anna Forés va defensar el plaer d’aprendre i es va referir en especial a «fer cas als estudiants, tant als visibles com als invisibles, posant-hi passió per compartir sentiments, descobrir talents, construir vincles, trencar el gel, harmonitzar les diferències, i vibrar, unir i il·lusionar plegats». A més, Forés va assegurar que sobre la taula hi ha molta feina a  fer, tant de formació inicial del professorat com de formació permanent.

Entre altres temes, Fabián Román va destacar que cal una transformació del sistema educatiu i va descriure set principis bàsics de la neuroeducació a l’aula, com ara que la imaginació activa i estimula els sistemes cerebrals o que els sistemes de memòria són interactius. Per la seva banda, Mauricio Conejo va posar en relleu la necessitat d’estimular l’atenció plena dels alumnes a classe, treballant qüestions com la regulació emocional, la respiració o l’anàlisi del propi cos.

«Cal trencar amb les falses creences i transformar la cultura amb evidències», va defensar José Ramón Gamo, que va insistir que cal un canvi profund de paradigma i que cal estimular competències com el sentit crític, la memòria executiva, la intuïció i la creativitat. Un canvi que es resumiria, en certa manera, en una frase de Confuci: «M'ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre».

A més, Imma Marín i Esther Hierro van animar els assistents a jugar, Rosa Casafont va insistir en el fet «d’educar-nos per poder educar» i Victoria Poenitz va compartir propostes pràctiques per aplicar la neuroeducació. Així mateix, Marta Ligioiz va explicar per què és necessària aquesta disciplina i David Bueno va emprar la papiroflèxia per presentar la cerebroflèxia com a metàfora de la plasticitat del cervell. Finalment, els assistents van poder compartir experiències amb Jesús Guillén, que va presentar la fórmula JEMA (joc + emoció + moviment + art, elevat a cooperació = funcions executives) per aplicar els principis bàsics de la neurociència activant les funcions executives.


Comparteix-ho: