La Ciència, al servei de la gent

La Ciència, al servei de la gent

Conversa amb Tomàs Molina i Maria Carme Llasat, experts en meteorologia i climatologia, ex alumnes i ara professors de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, que reflexionen sobre la formació integral que ofereix el centre universitari, sobre la importància del funcionament del ‘sistema’ i sobre ‘ciència ciutadana’ per mitigar els efectes adversos dels fenòmens climàtics extrems.

Entrevistes anteriors de la secció

Tomás Molina és professor associat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, membre del Departament de Física Aplicada i professor del Màster de Meteorologia. És alhora periodista de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, fent informació ‘del temps’. A la televisió fa predicció meteorològica a diari. L’1 de setembre li va tocar parlar dels aiguats a les Cases d’Alcanar, on van caure més de 233 litres per metre quadrat. Comenta que és un ‘déjà vu’, en el sentit de «constatar que ens passen coses ja viscudes abans, amb els temporals Filomena, el Gloria...»

Explica que la meteorologia és una ciència que estudia l’atmosfera i sap com va, però de vegades passen episodis com aquest, que provoquen mals a la població. A més a més de capacitació tècnica, assegura que a la universitat s’inculca sentit de responsabilitat. «Els meteoròlegs estem aquí per salvar vides i bens i fer la vida de les persones més senzilla». Aquesta és una qüestió que ha d’estar en l’equació principal de la feina dels científics. El sentit de responsabilitat forma part de la formació.

 

«Els meteoròlegs estem aquí per salvar vides i bens i fer la vida de les persones més senzilla»

 

Cal fer entendre que la Ciència està al servei de la societat. «Si els científics una cosa hem de fer des de la universitat és entendre que estem involucrats en un sistema que inclou tot: el coneixement pur i dur, la gestió, la informació a la població i la seva reacció. Això va lligat amb l’experiència de comunicar».

 

Millora de la resiliència

Pel bé del sistema, cal augmentar la resiliència de la població, que vol dir la seva capacitat de recuperar-se davant dels extrems meteorològics. En Tomàs Molina diu que hi ha quatre moments rellevants a considerar: 1) conèixer els fenòmens; 2) saber-los pronosticar; 3) informar a la població; i 4) actuar correctament. El punt 4) s’ha de tenir sempre en compte, però s’oblida sovint.

Sobre la manera d’enfrontar-se a les situacions d’emergència meteorològiques, creu que a Catalunya funciona. Per exemple, «si neva, aquí els camions no passen per les carreteres i/o es queden a les voreres. I s’ha acabat. O sigui, la gent «es resigna, com si diguéssim» pel bé general. El sistema funciona: «Quan hem tingut nevades importants, no se’ns ha col·lapsat res, i ja portem bastants anys així». En part és mèrit de la universitat, doncs l’educació en Meteorologia de la UB és pionera a Espanya – afirma. També és gràcies al Servei Meteorològic de Catalunya, que enguany ha celebrat 100 anys.

 

La Maria Carme Llasat i el Tomàs Molina als passadissos de la Facultat de Física. Ambdós formen part del Departament de Física Aplicada.

 

Maria Carme Llasat és professora catedràtica d’universitat a la Facultat de Física de la UB. També és membre del Departament de Física Aplicada, coordinadora de la secció de Meteorologia i dirigeix el Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològues Adverses (GAMA). El primer que destaca és la importància de fer recerca. «Nosaltres vinculem el que succeeix amb els estudis més recents per poder justificar i entendre els fenòmens», explica.

 

"Nosaltres vinculem el que succeeix amb els estudis més recents per poder justificar i entendre els fenòmens"

 

Treballa per millorar la comprensió, la predicció i la mitigació de situacions extraordinàries. Hi ha alumnes que, amb la seva tesi, ajuden a millorar el coneixement d’aquests fenòmens i exalumnes que treballen als serveis meteorològics, per tant a l’inici de la cadena d’alerta primerenca. Comenta que «a la Universitat preparem persones per estar en tots els punts de la cadena vinculada a la mitigació dels riscos naturals».

 

Ciència ciutadana

«Fem divulgació i sensibilització per ajudar a crear hàbits i respostes en front al canvi climàtic i els riscos naturals. És la part que se li diu empoderament de la població» -explica. El grup GAMA ha desenvolupat una eina anomenada Floodup que interpel.la la població. Se li demana, per exemple, que pengin fotografies per estudiar fins on arriba una inundació, la velocitat de l’aigua, etc. Així, apart de recollir dades, la gent es pot adonar que forma part de la solució. L’aplicació alhora és informativa i formativa perquè inclou instruccions de com actuar.

 

«Fem divulgació i sensibilització per ajudar a crear hàbits i respostes en front al canvi climàtic i els riscos naturals. És la part que se li diu d’empoderar la població»

 

El projecte europeu i-CHANGE en el que participa la UB, contempla la creació de ‘Living Labs’, sobre temes d’escalfament urbà i inundacions, que aviat es posaran en marxa via la Fundació Bosch i Gimpera. Inclou processos participatius de ciència ciutadana per tal que la gent es senti més part de la solució. No és fàcil: «En el moment que demanes un canvi d’estil de vida a la població, amb implicacions que afecten a la comoditat d’una forma més elevada dia a dia i no deixar-lo en mans d’uns altres, ja no hi ha tan interès per fer canvis». El Tomàs hi està d’acord, apuntant que «quan ens toca a nosaltres, la reacció no sempre és la millor».

 

Respecte als aiguats del setembre del 2021 a les Cases d’Alcanar, diu que són un cas alineat amb els efectes del canvi climàtic sobre els extrems. Alineat vol dir que respon als models que pronostiquen un augment de fenòmens meteorològics adversos i de la seva intensitat, degut a l’escalfament de l’atmosfera. Usualment els extrems són fenòmens més violents, però no sempre perquè la manca de pluja és un fenomen violent. A partir d’aquí, diu que cal fer conscienciació a la població.

 

Dades recollides pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona

 

Els aiguats del setembre del 2021 a les Cases d’Alcanar són un cas alineat amb els efectes del canvi climàtic sobre els extrems

 

Fa referència a l’advertència de Nacions Unides (ONU) de l’augment de la intensitat de fenòmens adversos. N’hi haurà molts més. Cal millorar l’alerta primerenca, és a dir, des del moment que un servei meteorològic preveu una pluja forta, per exemple, fins que arriba a la població i s’apliquen les mesures de salvament. D’aquesta forma millorarà la resiliència.

L’esmentat estudi de l’ONU aborda les pèrdues de vides humanes degut a riscos naturals d’origen hidrometeorològics, que són tots els vinculats amb l’atmosfera directa o indirectament. En aquest sentit, s’observa que a escala mundial la millora de l’early warning i de la gestió de l’emergència ha permès passar d’uns 50.000 a 20.000 morts anuals en 30 anys. Per contra, les pèrdues de  bens augmenten.

Parlant de ‘casos d’èxit’, destaca la realització del Primer Informe de Canvi Climàtic i Ambiental a la Mediterrània, que està influint molt en la presa de decisions de la Unió pel Mediterrani. També les sessions de sensibilització envers el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible dins de l’assignatura de Meteorologia i Climatologia que dona a la Facultat de Física, que consciencia als alumnes i desperta vocacions en la matèria. També posa en relleu la bona acollida de les seves conferències sobre canvi climàtic i riscos naturals a centres cívics, casals i escoles.

Per acabar, diu que el diàleg universitat - mitjans de comunicació és bo, però «ens agradaria incidir-hi més, en el sentit que les ‘nostres’ notícies sortissin més sovint per ajudar a informar i prendre decisions per part de la població». Sobretot en prendre mesures sobre el canvi climàtic i els impactes en la població.

 

Comparteix-ho: