Dr. Josep Maria Codina i Vidal (Sallent, 2 de març de 1927 – 16 de desembre de 2021), llicenciat en Ciències, secció de Física (1950). Fou ajudant de pràctiques (1949 i 1950). Entre 1950 i 1954 va fer la tesi doctoral sobre espectrografia quantitativa, quan era becari de la Secció d'Electricitat i Radiacions del CSIC i en va obtenir el Premi Extraordinari. Entre 1955 i 1956 participà en la creació del Servei d'Espectroscòpia i del Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona, del qual fou director fins al 1967. En fou professor adjunt (1950-1960). El 1956 va rebre el Premi Nacional Alfons X el Savi, atorgat pel CSIC. El 1960 va guanyar la càtedra d'Electricitat i Magnetisme de la Universitat de Barcelona, i posteriorment fou nomenat catedràtic del Departament de Física Aplicada i Electrònica de la Facultat de Física, on va impartir docència fins a la seva jubilació el 1992, en què va ser nomenat catedràtic emèrit.

Paral·lelament, el 1950 va començar a treballar a l'Observatori Fabra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, del qual fou nomenat director el 1971. El 1987 va ser guardonat amb la Clau de Barcelona i el 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Nota biogràfica escrita per Atilà Herms, degà de la Facultat de Física del 2013 al 2021. En paraules d’Eugeni Graugés, l’actual degà, «el Dr. Codina i Vidal va ser un dels puntals de la facultat als anys seixanta, setanta i més enllà».

L’Observatori Fabra i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona també li dediquen un recordatori.