Des de l’any 2010, el 22 de febrer és el Dia Europeu per a la Igualtat Salarial. A través d’aquest dia, es pretén sensibilitzar la població de les desigualtats encara existents entre dones i homes en l’àmbit laboral i posar al centre la necessitat de seguir lluitant contra la bretxa salarial.
La història de la lluita de les dones en l’àmbit laboral és llarga, i en aquesta ocasió volem posar de relleu les dones treballadores a les fàbriques de tabac i pioneres de la lluita sindical a l’Estat espanyol: les cigarreres.
Les cigarreres, ja al segle XIX, van ser pioneres en desenvolupar una consciència col·lectiva i de classe, que no es pot deslligar de la seva condició de dones i cuidadores en l’àmbit familiar i veïnal. Van posar al centre les necessitats que tenien com a treballadores. Per això van prioritzar de solucionar qüestions vinculades amb la criança col·lectiva, la salut, els drets i la conciliació laboral. També foren pioneres en l’organització de protestes, vagues i motins.
Quina és la commemoració del mes? Micaela de Castro
Va néixer a Cadis l’any 1873 i, al costat de la seva germana Ángela, va treballar a la Fábrica de Tabacos on ambdues van desenvolupar una ingent acció sindical i associativa. Aquesta activitat es va iniciar el 1918 quan unes 200 obreres es van reunir, el 16 de juny, en el Centro de Sociedades Obreras, per fundar la Sociedad de Cigarreras.
L’any 1918 aquestes operàries van declarar una vaga de braços caiguts en suport a unes companyes acomiadades a la Corunya. L’any següent, la Micaela va viatjar a Madrid per intentar solucionar conflictes de l’empresa. A la tornada va fer un míting a les seves companyes en el Teatre Cómico, en què els va adreçar les paraules següents:
«Compañeras: todas sabéis que yo tengo tres chiquitines y no cuento más que con el producto de mi trabajo. Sin embargo, estaré en mi puesto, y si me faltara el pan para mis pequeños, yo iré a buscar rancho a los cuarteles, pediré de puerta en puerta para darles de comer, antes de volver al trabajo a ser burlada y despojada de mis derechos».
La lluita entre la Sociedad de Cigarreras i l’empresa va ser llarga, però, en no aconseguir el que s’esperava, la Micaela va reduir l’activitat política i sindical. Va tornar a reaparèixer, després de la proclamació de la II República, en un acte en què va aprofitar per demanar que el sufragi femení, aprovat per la Constitució, entrés en vigor immediatament. Les dones van votar finalment el 1933, any en què Micaela de Castro es va presentar a la llista del Front Únic Revolucionari i es va convertir així en l’única dona candidata al Congrés.
No coneixem, avui dia, les activitats sindicals o polítiques de la Micaela en anys successius. No obstant això, no dubtem que en devia dur a terme. Només així s’explica la ferocitat amb què s’hi van acarnissar els colpistes del 18 de juliol de 1936. El 4 de setembre va ser detinguda a Cadis i l’endemà va sortir cap al penal del Puerto de Santa María. De Castro va desaparèixer en el camí, per la qual cosa és molt probable que els feixistes posessin fi a la seva vida. Avui dia les seves restes estan en parador desconegut.
Per què ho reivindiquem des de la Unitat d’Igualtat?
La recuperació d’històries com aquesta i posar en relleu el procés de nomenament, és a dir, fer palès els noms i cognoms de vides concretes, contribueix a la construcció d’una genealogia feminista de les lluites socials i polítiques.
La història està escrita i narrada des del punt de vista hegemònic, androcèntric, i les històries de moltes dones lluitadores s’han vist esborrades i silenciades. Posant al centre la vida de les Tres Roses de la Tabacalera, des de la Unitat d’Igualtat volem contribuir a posar en valor la lluita històrica de les dones, i més en l’àmbit laboral, que es troba fortament invisibilitzat.
