El moviment #MeToo va encendre les xarxes socials fa sis anys, l’octubre de 2017, i va ser un moment clau per a la visibilització de l’abast i la quotidianitat de les experiències de violències masclistes en les vides de les dones.
L’origen de l’onada de publicacions amb el #MeToo, la tardor de 2017, es troba en una piulada de l’actriu de Hollywood Alyssa Milano, en què animava les persones que havien tingut experiències de violències sexuals a respondre amb les paraules «me too». Milano se solidaritzava així amb les més de vuitanta dones que havien denunciat públicament el productor Harvey Weinstein per assetjament i agressions sexuals, desafiant el silenci imposat i la impunitat. Inesperadament i de forma massiva, moltes dones van començar a publicar missatges de denúncia i solidaritat mútua davant les violències masclistes viscudes.
No obstant, l’èxit del #MeToo estava precedit per una trajectòria de ciberactivisme i ús d’etiquetes (hashtags) des dels feminismes perifèrics. De fet, el moviment #MeToo ja existia abans que passés al feminisme mainstream, i va ser impulsat per l’activista negra Tarana Burke l’any 2006.
Quina és la commemoració del mes?
Tarana J. Burke, nascuda al barri del Bronx a Nova York, s’inicià en l’activisme des de jove, als catorze anys, participant en iniciatives contra les injustícies econòmiques i racials, i la brutalitat policial, que afecten de manera desproporcionada les comunitats negres dels Estats Units. Després de formar-se a l’Alabama State University, una institució històricament negra, va continuar participant com a activista i com a professional en iniciatives comunitàries i treballant amb una perspectiva interseccional.
Arran de la seva trajectòria professional i també de la seva experiència com a supervivent, Burke pren consciència de l’afectació desproporcionada de la violència sexual en nenes i dones de les comunitats negres i pobres, així com de la invisibilització d’aquestes violències i les dificultats d’accés a recursos reparadors. El 2005 crea l’organització Just Be, Inc. amb l’objectiu de promoure la salut i el benestar de noies joves negres amb una perspectiva integral, però posant èmfasi en la prevenció i la reparació de les violències sexuals.
Més d’una dècada abans del fenomen viral, Tarana Burke comença a utilitzar l’expressió «me too» com a estratègia per generar espais de sororitat i empoderament entre les víctimes i supervivents de violències sexuals. Amplificant-ne les veus i trencant l’aïllament, el «me too» es constitueix com a estratègia per reivindicar que la sanació és possible i que les veus de les supervivents de les violències són imprescindibles.
Per què ho reivindiquem des de la Unitat d’Igualtat?
Des de la Unitat d’Igualtat, aquest 25 de novembre, Dia internacional contra les violències masclistes envers les dones, volem reivindicar la força del moviment #MeToo tot posant de relleu la interseccionalitat de les seves reivindicacions d’origen. Quan el 2017 el #MeToo esdevé un fenomen viral, Burke se suma al moviment amb l’objectiu de canalitzar la indignació col·lectiva en una estratègia política i expressa: «El treball que hem d’abordar ara, és el que passa després de dir ‘me too’».
Reivindiquem la importància d’amplificar les veus de les supervivents de violències, d’escoltar-les, d’escoltar-nos. Tal com diu Tarana Burke: «Si esteu preparades per canviar el món, si esteu preparades per unir-vos a aquest moviment, si esteu preparades per fer la feina que cal per acabar amb la violència sexual, només puc acabar amb aquestes paraules: Jo també».
