Per designació de l’ONU, des de l’any 2005, el 27 de gener és el dia de commemoració i memòria de les víctimes de l’Holocaust. En els últims anys, i de manera paral·lela a la consecució de drets per part de la comunitat LGBTIQ+, s’ha fet un esforç per recuperar la memòria de la persecució nazi sobre aquest col·lectiu.
No obstant això, en aquest exercici de memòria, la repressió que van viure les lesbianes és menys coneguda. Al contrari que l’homosexualitat masculina, que sí que estava penada en el paràgraf 175 del codi criminal alemany, el lesbianisme es trobava en un buit legal, ja que era vist pel nazisme com un fet aliè a la naturalesa de la dona ària. Això no vol dir que les dones lesbianes no arribessin als camps de concentració, sinó que la major part de les vegades eren arrestades sota la categoria de asocial, representada per un triangle negre i en la qual es trobava qualsevol persona que desafiava les normes socials: anarquistes, gitanos, alcohòlics, prostitutes o lesbianes.
Quina és la commemoració del mes? Henny Schermann (1912-1942)
Henny Schermann va néixer el 19 de febrer de 1912 a Frankfurt. La seva mare, Selma, es va fer càrrec de la sabateria dels seus pares el 1931. Henny i la seva germana van ajudar en el negoci fins que les mesures antijueves van forçar-ne el tancament. Després, Henny va continuar treballant com a venedora fins a la dècada de 1930. Després de l’1 de gener de 1939, les dones jueves van ser obligades a afegir el nom de «Sara» després del seu primer nom per reconèixer-les amb més facilitat; no fer-ho era un delicte.
El 13 de gener de 1940, Henny va ser arrestada. Tot i ser jueva, quan va ser empresonada al camp de concentració de Ravensbrück, va ser classificada com a presonera «política». Va ser enviada temporalment a una presó judicial per haver violat l’ordenança i no haver afegit «Sara» al seu nom; després va ser retornada al camp de concentració de Ravensbrück, on hi ha constància que van ser recloses moltes de les lesbianes empresonades.
A finals de 1941 va ser seleccionada pel Dr. Friedrich Mennecke per a l’operació 14f13, en què s’exterminava població amb l’objectiu d’«eliminar elements asocials de la societat». El diagnòstic de Henny Schermann va ser: «Venedora soltera a Frankfurt. Una lesbiana libidinosa, freqüentava només establiments homosexuals. Ha evitat el nom de «Sara». Jueva apàtrida».
Per què ho reivindiquem des de la Unitat d’Igualtat?
Històricament, la presumpció d’heterosexualitat sobre les dones, i la persecució i control sobre la seva sexualitat han estat tan fortes que les accions explícites sobre aquelles que dissenteixen, poden no ser ni necessàries. En el règim nazi, això s’exemplifica en la mateixa legislació, que no les reconeixia com a objecte punible, ja que el masclisme estructural del règim negava la possibilitat que les dones poguessin definir-se des de l’homosexualitat. Tanmateix, això no significa que no fossin reprimides; l’experiència de Henny Shurmann n’és un clar exemple.
Des de la Unitat d’Igualtat hem volgut posar sobre la taula aquesta història per contribuir a la recuperació de la memòria LGBTIQ+ i, concretament, per no perpetuar la invisibilització de les dones lesbianes.
