Els propers 4 i 5 d'abril el projecte REDIF organitza el seu col·loqui anual que, aquesta vegada, tindrà lloc a Roma, sota el títol “Xarxes d'informació i lleialtat a la Roma moderna. La representació d'interessos de les comunitats cíviques i religioses de la Monarquia Hispànica davant de la Santa Seu”. L'esdeveniment és una iniciativa de col·laboració de REDIF - Universitat de Barcelona juntament amb la Universitat Roma Tre a través de la xarxa Global Rome, la Universitat Gustave Eiffel a través del Laboratoire Littératures, Savoirs et Arts LISAA-EMHIS, la Biblioteca Casanatense i l'Escola Espanyola d´Història i Arqueologia a Roma.



El IV col·loqui anual de REDIF centra la seva atenció en la presència a Roma i davant de la Cúria dels representants de les comunitats locals (cíviques i religioses) que van conformar la Monarquia Hispànica dels segles XVI-XVII. Roma va ser un dels primers espais de confluència d'informacions i interessos procedents de les “quatre parts del món”. Aquesta pràctica de representació d'interessos locals a la "ciutat eterna" no ha estat encara objecte d'un estudi global i transversal, per això el nostre propòsit és reunir especialistes que aportin casos rellevants que ens permetin oferir una visió precisa de la manera com les comunitats locals es movien o interactuaven a l'espai romà, les xarxes i recursos que mobilitzaven, la manera com negociaven per defensar els seus interessos, les informacions i els sabers del món que difonien al llarg de la seva presència a Roma.



Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

Ja és oberta la matrícula per al curs-taller "Agents de la primera globalització (segles XVI-XVII)". L'activitat s'adreça a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat està organitzada des del projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona REDIF (Xarxes d'informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d'Espanya, 1500-1700, Ref. PID2019-110858GA-I00, Ministeri de Ciència i Innovació), forma part de la proposta docent que assenyala també els objectius del projecte, i pretén apropar a l’alumnat de grau la feina d’un grup de recerca de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Amb aquesta activitat l’alumnat coneixerà la tasca pràctica i metodològica d’uns investigadors especialistes en el seu respectiu àmbit, així com els rudiments i tècniques bàsiques de buidatge d’informació documental i el funcionament d’una base de dades.



Aquí trobeu el programa i informacions per a la matrícula:

 

Acaba de publicar-se el dossier "Prácticas de mediación en los misioneros de la Corona de Castilla en China y Filipinas (siglos XVI-XVII)", impulsat pel projecte REDIF, a la revista Hispania del CSIC (Vol. 83, Núm. 274, 2023 ). El monogràfic inclou un conjunt de treballs sobre religiosos franciscans, dominics i jesuïtes vinculats al patronat eclesiàstic de la Monarquia, a més d'una introducció que reflexiona sobre la identificació i caracterització del tipus de pràctiques de mediació exercides pels agents religiosos hispànics als segles XVI i XVII.



En el següent enllaç es poden consultar els articles:

https://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/issue/view/99

 

El 30 de novembre i el 1 de desembre el projecte col·labora en el seminari en línia organitzat pel nostre company Alberto Mariano Rodríguez i Francisco José García Pérez, «Mujeres mediadoras: influencia y estrategias de poder en los márgenes de la negociación (siglos XVI-XVIII)».

En adjunt el programa amb el codi QR per conectar-se.

El passat dimecres 8 de novembre Héloïse Hermant, professora de la Université de Nice-Còte d'Azur, ens va presentar les seves noves recerques sobre els mediadors del Regne d'Aragó dins del marc d'un dels seminaris interns del projecte, amb títol "Representar al reino de Aragón en la corte de Madrid: mediaciones, colaboraciones y conflictos (ss. XVI y XVII)".

El dia successiu, 9 de novembre, la professora Hermant va impartir un seminari del programa Aula Mediterrànea del IEMed de Barcelona sobre "Los cronistas de Aragón entre lógicas institucionales y dinámicas imperiales".

Podeu recuperar aquest segon seminari aquí.

El 9 de juny, Heloïse Hérmant, juntament amb Mathias Ledroit, membre del projecte REDIF, organitzen a Niça una jornada d'estudi internacional sobre agents i mediadors dels territoris de la Corona d'Aragó els segles XVI i XVII. Particepen en la jornada els mebres del projecte Miquel Fuertes i Ida Mauro.

Aquest dijous, 11 de maig, l'investigador del projecte REDIF Miquel Fuertes presentarà el llibre Negociadores de la república. Síndicos y embajadores de Valencia y Cerdeña (siglo XVII) a la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona).



Aquí podeu descarregar el cartell de l'acte:

Dins del marc de les activitats formatives impulsades pel projecte, els propers 5 i 6 de maig organitzem un taller d’humanitats digitals aplicades a la recerca en Història Moderna. L'activitat està oberta a estudiants i investigadors i es realitza en col·laboració amb la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins del Re i el laboratori d’humanitats digitals de la Università di Cagliari LUDICA. Aquí el formulari d'inscripció: https://forms.gle/o24qyCV8t2mQ4r4eA

Els propers 28 i 29 de març tindrem el nou col·loqui anual de REDIF “Les llengües dels mediadors a la Monarquia Hispànica als segles XVI-XVIII. Comunicació política i codis culturals”.

 

El III col·loqui anual de REDIF centra la seva atenció en l'anàlisi de les diferents formes de comunicació política com a pràctica social i cultural per part dels mediadors territorials de la Monarquia Hispànica que són objecte d'estudi al projecte (procuradors urbans, agents cívics informals, religiosos del patronat eclesiàstic, intermediadors diversos entre grups, comunitats i corporacions). Partint de l'escenari hispànic a l'entramat global, entre els segles XVI i XVIII, s'analitzaran tres tipus de processos: la construcció d'un saber comunicatiu compartit sobre la base de les experiències de mediació a escala local i global de la Monarquia; les pràctiques i els límits de la traducció tant cultural com lingüística; i, finalment, els fracassos comunicatius, amb les seves causes i conseqüències, en les mediacions polítiques i culturals.

 

Els debats d´aquest any seran introduïts per les reflexions dels discussants Alexandra Merle, Joan-Pau Rubiés i Joan Lluís Palos.



Podeu consultar el programa a l'enllaç adjunt:

      El Laboratori de recerca: agents de la primera globalització, és un curs-taller adreçat a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat està organitzada des del projecte d’investigació de la Universitat de Barcelona REDIF (Xarxes d’informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d’Espanya, 1500-1700, Ref. PID2019-110858GA-I00, Ministeri de Ciència i Innovació), forma part de la proposta docent que assenyala també els objectius del projecte, i pretén apropar a l’alumnat de grau la feina d’un grup de recerca de la Facultat. Amb aquesta activitat l’alumnat coneixerà la tasca pràctica i metodològica d’uns investigadors especialistes en el seu respectiu àmbit, així com els rudiments i tècniques bàsiques de buidatge d’informació documental i el funcionament d’una base de dades.

Sessions:

1. Benvinguts al laboratori! Què són els agents de la primera globalització?
   
   Formació en la base de dades del projecte REDIF.
   
   Els agents religiosos. Treballar amb epistolaris de religiosos i missioners.
   
   Els agents cívics. Els mitjans de comunicació política entre la cort i els territoris de frontera (Gobernación de Chile) i les dinàmiques de defensa d’interessos de les elits urbanes.
   
   Visita a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La correspondència i els registres de deliberacions del Consell de Cent (segles XVI-XVII).
   
   Visita a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Inscriu-te enviant el teu nom i cognoms, titulació que estàs estudiant, i curs a pr.redif@ub.edu



PROFESSORAT

• Ida Mauro, docent de l’àrea d’Història Moderna, UB
  
  Diego Sola, docent de l’àrea d’Història Moderna, UB
  
  José Araneda Riquelme, Scuola Normale Superiore de Pisa
  
  Alberto Mariano Rodríguez Martínez, doctor per la Universidad Pablo de Olavide
  
  Davor Antonucci, Università “La Sapienza” de Roma

Equip de formadors de la base de dades: Freek Loves, Guillem Martos, Iván Izquierdo, Álvaro García, Antonio Esteban

El proper 14 de desembre l'investigador del projecte REDIF Haitao Peng exposarà la presentació La contenció en temps de canvi: l'obra de Diego de Pantoja i la discussió moral a la societat Ming tardana en el marc del seminari permanent del projecte REDIF.



Podeu descarregar el programa a través del següent enllaç:

El projecte REDIF participa aquest mes de novembre al III Congrés de l'Associació Iberoamericana d'Història Urbana, a Madrid, a través de la taula "Espais urbans d'una política global. El Madrid dels mediadors territorials de la Monarquia d'Espanya (segles XVI-XVII)".

Aquí us deixem el cartell de la nostra taula:

L'Edifici Històric i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acolliran, entre els dies 21 i 23 de setembre, un col·loqui internacional conjunt dels projectes BRASILHIS (proyecto GIR de la Junta de Castilla y León) i REDIF (projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació). Oferim aquí el programa a la seva versió preliminar. En el transcurs de la trobada, a més, s'oferirà la presentació del dossier impulsat pel projecte REDIF a la revista CHEIRON "Conoscenza, governo i narrazione del potere nella Monarquia hispánica nei secoli XVI-XVIII".



Podeu consultar el programa preliminar aquí:

El dimarts 14 de juny, dins del marc del cicle de trobades «ISEMinari», organitzades pel Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea del Consiglio Nazionale delle Ricerche

(ISEM-CNR), i en col·laboració amb el "Nodo Corona de Aragón" de la Red Columnaria, el projecte REDIF participa en el seminari «Mediare e rappresentare il Mediterraneo Occidentale. Le ambasciate locali nella Monarchia ispanica».

El seminari serà emés a partir de les 17.00h al canal YouTube de l'ISEM-CNR: https://www.youtube.com/channel/UC5DGKTNNCJOrl09_a0QCa6Q

Entre el 16 de març i el 25 de maig 15 estudiants del grau d'Història de la Universitat de Barcelona han participat al laboratori d'investigació "Agents de la primera globalització". El laboratori de recerca és un curs-taller adreçat a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat pretén apropar a l’alumnat de grau la feina del grup de recerca del projecte REDIF.

S'adjunta el programa de les activitats

El proper 25 de maig, el professor i investigador Óscar Mazín (El Col·legi de Mèxic) participarà al seminari de recerca obert de REDIF amb la presentació "El rey de las Indias: su percepción en Nueva España (siglos XVI a XVIII)". Serà a les 16:00 (CET), i es pot seguir també a través de Zoom sol·licitant l'enllaç a pr.redif@ub.edu.



Podeu consultar el programa aquí:

Els propers 28 i 29 d'abril tindrà lloc, en modalitat híbrida, el col·loqui anual del projecte dedicat a les pràctiques de mediació en èpoques de conflictes successoris.

El col·loqui vol oferir una mirada als canvis dinàstics de l'imperi xinés i de la monarquia d'Espanya des de la perspectiva dels agents mediadors, per tal de captar l'articulació i eventual evolució de la pràctica de negociació interna a la cort en anys marcats per un escenari polític complex.

Dimarts que ve, 5 d'abril, la professora de la UNAM i investigadora del projecte REDIF Atzin Bahena participarà al seminari permanent REDIF sota el títol "Veïndat i frontera a l'Amèrica espanyola, de les fonts judicials a l'anàlisi relacional".



L'acte se celebrarà presencialment al Seminari de Filosofia de la Facultat de Geografia i Història de la UB, a les 15.30 h, però es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per sol·licitar l'enllaç, cal escriure a pr.redif@ub.edu



Programa del seminari:

El projecte REDIF participa al III Congreso de la Asociación de Historia Urbana Iberoamericana amb la sesió "Espacios urbanos de una política global. El Madrid de los mediadores territoriales de la Monarquía de España (siglos XVI-XVII)". El congrés tindrà lloc en Madrid, del 22 al 25 de novembre de 2022.

És possible enviar propostes de comunicacions fins al 10 d'abril, seguint les indicacions contingudes en el document adjunt.

Per a informacions sobre el congrés, podeu consultar la seva web.

El projecte REDIF participa, aquest 3 de març, en el cicle de conferències que organitza l'Àrea d'Història Moderna de la Universitat de València sota el títol "Trobades i intercanvis globals a l'edat moderna".



Aquí teniu el programa:

El proper 13 de gener a les 15:00 h (CET), la professora Paola Volpini (Università “La Sapienza”, Roma) ens impartirà, en streaming a través de Zoom, el seminari de REDIF sota el títol “Mediadors diplomàtics i sobirania "imperfecta" a la primera edat moderna".



Més informació al cartell adjunt:

El proper 9 de desembre, a les 15:00 h (CET), el professor José Antonio Cervera Jiménez (El Colegio de México) ens impartirà, presencialment a la UB i en streaming a través de Zoom, el seminari de REDIF sota el títol "“Els missioners catòlics com a mediadors científics i filosòfics entre Europa i la Xina: els casos de Juan Cobo i Matteo Ricci”.



Més informació en el cartell adjunt:

Els passats 17 i 18 de novembre les investigadores del projecte Anna Busquets i Marina Torres han organitzat les jornades internacionals "Emociones que construyen imperios. Evangelización y poder en Asia oriental durante la Edad Moderna".

Les sessions van tenir lloc en modalitat presencial i online, i van comptar amb la participació d'Alexandre Coello, Antonio García-Abásolo, Cinta Krahe i Inez Županov.

 El programa en adjunt.

Els passats 8 i 9 de novembre Flavia Tudini i Ida Mauro van participar al seminari final del projecte ElitesIt "Le élite italiane e le monarchie europee: circolazioni e reti di potere (XVI-XVIII secolo)", coordinat per Albane Cogné i Benôit Maréchaux dins del marc de la activitat scientífica de l'École Française de Rome (https://www.efrome.it/elitesit).

S'adjunta el programa del seminari en què les dues investigadores van parlar d'espais i actors de la representació dels interesses de les comunitats de súbdits al Madrid dels segles XVI-XVII.

El passat 25 de setembre, Mathias Ledroit va participar al cicle de seminaris anuals "Le Temps de l’Empire ibérique (XVe-XVIIIe siècles)" de l'equip ERLIS (équipe de Recherche sur les Littératures, les Imaginaires et les Sociétés) de la Université de Caen, amb la conferència "La place des Catalans dans la construction de la Monarchie catholique, entre théorie et pratique".

Els dies 21-23 de juliol l'equip d'investigació organitza el panel "Informants from the borders. Agency and territorial mediation in early modern iberian empires (15th-18th centuries)" dins del marc del V congrés del centre d'investigació CHAM de la Universidade Nova de Lisboa.



El panel està organitzat en cinc sessions:

1. New Perspectives about Connection, Mediation and Borders in the history of the Spanish Monarchy in the Early Modern Period.

2. Borders, Agencies and Information in the Mediterranean World.

3. European Informants between America and Asia.

4. Networks and legations in Asia.

5. Connecting the Old and the New Worlds.



Més informacions sobre el congrés a la web web: http://chamconference2021.fcsh.unl.pt/

Els membres de l'equip Carlos Birocco, Miquel Fuertes, Mathias Ledroit i Ida Mauro (juntament amb Alberto Angulo y Gibran Bautista) han participat a l'últim volum de la revista "Prohistoria. Historia, políticas de la historia" amb articles dedicats a les delegacions enviades a la cort per les ciutats de la monarquia de Espanya entre els segles XVI i XVII.

El volum (núm 35 de 2021) és disponible en accés obert a la web de la revista:

https://ojs.rosario-conicet.gov.ar/index.php/prohistoria/issue/view/118

Marina Torres Trimállez, investigadora de el projecte REDIF i professora de la Universitat de Cantàbria, ha rebut el Premi a la millor tesi doctoral en Estudis d'Àsia Oriental, concedit per l'Associació Espanyola d'Estudis Àsia Oriental.



La seva tesi, Rescate, catolicismo e hibridación cultural en las misiones mendicantes en la China de la dinastía Qing, va ser dirigida per Tomás Mantecón Movellán i Anna Busquets Alemany.



Felicitats, Marina!

El dimecres 19 de maig Diego Sola intervindrà en el Seminario Permanente de Historia Social de la Justicia y el Gobierno organitzat per la Red de Historia de la Justicia (RHJ), el CEHISO (Universidad Nacional de Rosario, Argentina) i l'ISHIR (CONICET).



La sessió, titulada  "Felipe II y el anhelo de China: entre la búsqueda del 'buen gobierno' y la misión religiosa", es podrà seguir a través d'Zoom a les 21 h (horari CEST).



En el següent enllaç s'ofereixen els links de connexió: https://www.facebook.com/events/2577378982569095/

El projecte REDIF serà present al congrés de la Renaissance Society of America (RSA), celebrat aquest 2021 en format virtual, a través del panel "Information and Loyalty Networks in the Construction of Iberian Empires (1500-1700)". Els socis i inscrits al congrés podran atendre el panel, que tindrà lloc el 20 d'abril, de 18:00 a 21:00 h (GMT + 1).



Podeu consultar el programa d'el panell en aquest mateix enllaç.

El 7 i 8 d'abril el projecte REDIF organitza el seu primer col·loqui anual, un punt de trobada entre els investigadors del projecte i investigadors convidats que discutiran en dues jornades el paper i les pràctiques dels mediadors territorials. El col·loqui, organitzat en sessions d'afinitat temàtica, comptarà amb un espai de debat dirigit pels professors convidats Indraviti Félicité (Université Paris Diderot), Stéphane Péquignot (Ecole Pratique des Hautes Études PSL) i Elisabetta Corsi (Università La Sapienza).

L’activitat es podrà seguir de manera virtual a través de la plataforma Zoom (https://us02web.zoom.us/j/3932715559); per poder-hi assistir presencialment és necessari enviar un correu electrònics als organitzadors a l’adreça: pr.redif@ub.edu.

Programa

 

El membre de l'equip d'investigació Mathias Ledroit, de l'Université Gustave Eiffel-Paris, organitza amb Héloïse Harmant de la Université Côte d'Azur, el colo·lqui internacional "La Couronne d’Aragon: Un «empire» dans l’ «empire»? Expériences politiques et jeux des temps". A les jornades d'estudi participen Miquel Fuertes i Ida Mauro. El col·loqui tindrà lloc els propers 12 i 13 de març via Zoom; per enregistrar-se cal escriure als dos organitzadors: Mathias Ledroit (mathias.ledroit@univ-eiffel.fr) i Heloise Harmant (heloise.hermant@univ-cotedazur.fr).

Programa del col·loqui

El projecte REDIF estarà present al V congrés internacional del CHAM - Frontiers of Humanity and Beyond: Towards new critical understandings of borders, que tindrà lloc a Lisboa del 21 al 23 de juliol de 2021. El projecte ha presentat el panel “Informants from the borders: agency and territorial Mediation in early modern Iberian empires (15th-18th centuries)”, dedicat a l'anàlisi de la pràctica de representació d'interessos locals a través de l'enviament d'agències a la cort des de territoris de frontera. Reflexionant sobre aquestes pràctiques, tractarem d'establir patrons compartits en l'acció de representar i informar així com diferències i singularitats condicionades pel tipus d'agència o el territori, posant en valor el poder de la informació com a instrument de govern i fidelitat en els imperis ibèrics. El panel, organitzat en cinc sessions, enclou propostes sobre els representants de ciutats, províncies o regnes; religiosos que operaven tant dins dels confins del seu imperi com a l'altre costat de les seves fronteres; així com agents informals que contribuïen al coneixement d'imperis amb interessos territorials molt diversos, abordant també enfocaments com la cultura d'expansió, el saber etnogràfic i la traducció cultural.

El programa provisional del panel és publicat a la pàgina del congreso: http://chamconference2021.fcsh.unl.pt/wp-content/uploads/sites/94/2021/05/Panels-Sessions-V-CHAM-Conference-2021.pdf

El projecte REDIF serà present a la conferència de la Renaissance Society of America (RSA) que aquest 2021 tindrà lloc de manera virtual. Amb el panel “Information and Loyalty Networks: Local Mediators in the Global Construction of Iberian Empires (16th and 17th centuries)” el projecte abordarà en diverses sessions del panel la figura dels agents locals -a Madrid o Roma-, les famílies que fomenten els seus interessos al servei del rei, els agents religiosos, les seves pràctiques de mediació i els tipus d'agents i eines en la construcció d'un coneixement global en el context dels imperis ibèrics de la primera modernitat.



La trobada tindrà lloc entre el 13 i el 22 d'abril. Properament, més informació.

El Laboratori de recerca: agents de la primera globalització, és un curs-taller adreçat a estudiants de 2n, 3r i 4t curs del Grau d’Història per introduir-los en unes primeres nocions de treball de recerca de l’àrea de coneixement d’Història Moderna. L’activitat pretén apropar a l’alumnat de grau la feina del grup de recerca del projecte REDIF (Xarxes d'informació i fidelitat: els mediadors territorials en la construcció global de la Monarquia d'Espanya, 1500-1700).

Aquest divendres, 8 de gener de 2021, durem a terme el primer seminari d'investigació obert del projecte REDIF. El professor i investigador Guillaume Gaudin (Université Toulouse-Jean Jaurès) intervindrà sota el títol "Els procuradors de Filipines a la Cort: mediadors d'una negociació política a (molt) llarga distància (finals del s. XVI-principis del s.XVII)". L'activitat serà virtual (vegeu programa).