Spazio urbano e rappresentazione del potere. Le cerimonie della città di Napoli dopo la rivolta di Masaniello. 1648-1672. Ida Mauro (FEdOA Press, 2020)
El volum encara el problema del control de l'espai de la ciutat de Nàpols en els anys posteriors a la revolta de Masaniello. Dins el text s'analitza la «política cerimonial» de cinc virreis de Nàpols -del comte d'Oñate a Pere Antoni d'Aragó - juntament amb la política de govern de la ciutat i del capítol de la catedral, subratllant els moments de tensió en el camp del cerimonial i la realització polifònica dels principals esdeveniments festius. El «tributo ossequiso» de les festes és mostrat, doncs, com un moment de la contractació de l'exercici de poder que es fa visible dins de l'espai urbà, on no només les grans cerimònies escenogràfiques sinó també les senzilles festes per a les inauguracions de noves obres són importants ocasions per a la representació de consens.
Poder compartido. Repúblicas urbanas, monarquía y conversación en Castilla del Oro, 1508-1573. Jorge Díaz Ceballos (Marcial Pons, 2020).
La fundació de repúbliques urbanes amb un alt grau d'autonomia va definir els espais polítics sobre els quals es va assentar el poder de la Monarquia Hispànica. Aquest llibre planteja el paper exercit per les comunitats urbanes en la construcció dels espais i la cultura política de la Monarquia Hispànica a través de l'influent cas d'estudi ofert per cinc ciutats de la governació de Castella de l'Or a l'istme de Panamà- durant el segle XVI.