Francesca d'Agulló i Sagarriga

Activa a Barcelona el 1687.

Va posseir el llibre...

Cortés Ossorio, Juan, 1623-1688. Constancia de la fee y aliento de la nobleza española Madrid: Antonio Roman, 1684. (XVII-575).

Exlibris manuscrit al verso de la portada: "Es de doña Francesca de Agullo y Çagarriga"

Comentari

Al segle XVII es va posar de moda l'encàrrec i lectura de nobiliaris per part de la noblesa. Es tractava d'una forma de distinció, perquè el món urbà i cortesà havia provocat un ascens sense mesura de les burgesies mitjanes i la noblesa necessitava crear estratègies de diferenciació respecte d'aquelles, entre d'altres coses per aturar la seva creixent influència. Una d'aquestes estratègies era la proliferació de nobiliaris, llibres de narrativa genealògica on quedaven sistematitzats i explicats els autèntics llinatges de la noblesa, que no eran altres que els vells llinatges, els més antics. Aquestes obres eren un homenatge a l'antiguitat i a la condició d'antic com a clau per a ésser noble. La noció d'antiguitat d'alguna manera anava de la mà de la noció de puresa genealògica. Qui disposava a la seva biblioteca d'un nobiliari, emetia el missatge que la seva família pertanyia a la vella noblesa. Les dones també van participar d’aquest desig i interès, que era propi i de la seva família.

Mariela Fargas Peñarrocha