Juliana Morell

Barcelona, 16 de febrer de 1594-Avinyó, 26 de juny de 1653.

El nom de Juliana Morell figura en una de les arcuacions cegues del Saló dels Il·lustres del Paranimf de la Universitat de Barcelona. Hi apareix com a símbol del saber femení i, paradoxalment, roman gairebé desconeguda.

Filla del banquer i comerciant Joan Antoni Morell, d'origen jueu, i òrfena de mare, va créixer amb formació humanista i una disciplina d'estudi excepcional. Als dotze anys dominava el llatí, el grec, l'hebreu, el francès i l'italià, a més del català i el castellà. També es va instruir en filosofia, teologia, jurisprudència i música.

Quan el pare fou acusat d'assassinat, es traslladaren a Lió. Allà, el 16 de febrer de 1608, Juliana va defensar tesis orals de filosofia a casa seva, convertint-se en la primera doctora extrauniversitària i guanyant fama europea com a "prodigi".

Als setze anys ingressà, contra la voluntat paterna, al monestir dominic de Santa Pràxedes d'Avinyó. Hi exercí com a priora i mestra de novícies, i participà activament en la reforma catòlica francesa amb reconeguda autoritat intel·lectual i religiosa.

Entre el judaisme i el cristianisme, l'acadèmia i el claustre, el racionalisme cartesià i la mística teresiana, el llegat de Juliana Morell esdevé representatiu de les contradiccions del Barroc, i la seva contribució en lògica i retòrica constitueix un dels fonaments de la futura presència femenina en l'espai públic.

Georgina Rabassó

Alguns dels llibres que va posseir...

Gerson, Jean, 1363-1429. Opera París: Compagnie de la Grand-Navire, 1606. (XVII-3757).

Exlibris manuscrit a portada: "Christi indignissima famula, & serua Juliana Morell Barchinonensis".

Cruz, Luís da, 1543-1604. Interpretatio poetica Latine in centum quinquaginta psalmos Lió: Pierre Rigaud, 1608. (M-11875).

Ex-dono manuscrit a portada: "Libellum hunc dono accepi à Domino Petro Rigaud. Anno Domini 1608. Mense Februario circa medium. Iuliana Morell Barcinonensis"

Aristòtil, 384 aC-322 aC. [Aristotelous ... Ta sozomena] = Operum Aristotelis noua editio Ginebra: Pierre de la Rovière, 1605. V. 1. (XVII-9246).

Exlibris manuscrit a portada: "Iuliana Morell Barchinonensis, 1606"

Coccius, Jodocus, -1619. Thesaurus Catholicus... Colònia: Arnold Quentel, 1600-1601. (M-9528).

Exlibris manuscrit a portada: Liber hic cum alio tomo magna cum nostrae Sanctae Matris Ecclesiae (inter cuius Filios, Dei gratia, ac magno beneficio, muneramur) vtilitate, ac haereticorum confusione, compositus à felicissimae memoriae R.D. Iodoco &c. emptus est Lugduni initio mensis Ianuarij. Anno à nato Saluatore 1608. Christi serua (?) indigniss[ima] Iuliana Morell Barchinone[n]sis [emmascarat: serua, Iuliana Morell], “Iuliana Morell Barchinonensis [emmascarat]. 1608"

Isidor, de Pelusium, sant, actiu segle V. [Epistolai tou hagiou Isidorou tou Pelousiotou] = S.Isidori Pelusiotae Epistolarum amplius mille ducentarum libri tres ... París: Guillaume Chaudière, 1585. (B-46/3/14).

Exlibris manuscrit a portada: "Iuliana Morell Barchinonensis Anno [ek tes Theotokías] 1607"

Nicephorus Callistus Xanthopulus, 1256?-1335? Ecclesiasticae historiae libri decem et octo... Frankfurt: Sigmund Feyerabend, 1588. (B-51/1/3).

Exlibris manuscrit a portada: "Iuliana Morell Barchinonensis infima seruarum Christi 1607"