Salta al contingut
Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona

Les posseïdores



Benestants i lectores

Posseir un llibre, contemplar-lo, recordar d'on prové, fullejar-lo, llegir-lo. Qualsevol d'aquests "moments" del llibre en relació a la seva propietària apunten a significats diversos. En efecte, ens parlen sobre la vida de les dones que en van integrar algun dins la seva quotidianeïtat o, fins i tot, una biblioteca sencera.

Com se sap, el procés d'alfabetització femenina va ser lent i molt desigual, per aquest motiu gran part de les dones posseïdores de llibres pertanyien a les elits, eren descendents o casades amb burgesos o nobles. I tot i que elles encara estaven per sota del nivell de la formació masculina, van ser educades per valorar la cultura escrita com a instrument de distinció. I els seus llibres, pocs o molts, també indiquen les relacions socials que els envoltaren: podien formar part d’un llegat dels pares, o d'algun altre parent, o integrar la biblioteca del marit difunt, que tenien mitjançant usdefruit. Només les més riques van ser agents actives en la creació de les seves pròpies biblioteques, les quals en general revelen el gust per les lectures d'història, nobiliaris i, sobretot, espiritualitat, resultat de la instrucció adreçada a les dones.

Això anà canviant una mica a mida que avança l'edat moderna i entrem en el segle XVIII, fruit d'una "revolució lectora", una nova forma de llegir, on les dones constituiran un nou públic lector al qual interessarà accedir des de nous gèneres literaris.

Mariela Fargas Peñarrocha (Àrea d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona)

Devotes i priores

El CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona custodia les biblioteques dels convents masculins desamortitzats. Alguns d'aquests llibres havien estat inicialment propietat de religioses, que hi deixaren escrit el seu nom i de qui hem recuperat la identitat i història. Tot just ara comencem a conèixer els llibres de les biblioteques dels convents femenins i a saber-ne més de la pràctica lectora de les monges. Comunitats petites i força estables en el temps, han conservat un notable patrimoni bibliogràfic, sovint reduït a pocs centenars d'exemplars, però on han quedat les marques d'ús de diverses generacions de dones que llegiren els mateixos llibres. En aquestes biblioteques, específicament femenines, acostumen a predominar els tractats destinats a la pràctica de la vida espiritual i monàstica (meditacions, devocionaris i literatura mística), i una remarcable presència d'obres i biografies de destacades religioses, a més de publicacions sobre ordes religiosos, i textos doctrinals i litúrgics, aquests darrers habitualment els únics de la col·lecció escrits en llatí.

Les biblioteques conventuals solien estar a càrrec de la germana llibrera, que servia els llibres a la comunitat d'acord amb el criteri marcat per la priora, havia d'anotar les obres que les monges tenien a ús a la seva cel·la, i les llicències de lectura s'escrivien així mateix en l'exemplar prestat. Aquestes anotacions permeten conèixer les identitats de les diverses religioses que tingueren a ús un mateix llibre. Algunes monges van deixar anotat el seu nom en un bon esplet de llibres, reflex de l'interès i del temps que dedicaren a la lectura, i sovint es tracta de dones que foren prelades de la seva comunitat. Mentre alguns llibres eren adquirits pel mateix convent, com els relacionats amb la normativa, la litúrgia i els sants i venerables del seu orde religiós, altres obres eren lectures recomanades pels directors espirituals, instruccions adreçades específicament a monges, tractats d'espiritualitat o textos pietosos en general. Les religioses podien rebre llibres en forma de petit obsequi o de llegat bibliogràfic, segons testimonien els exlibris d'anteriors posseïdors, i aquestes obres passaven, a la mort de la religiosa, a formar part del patrimoni de la biblioteca de la comunitat. Mentre alguns monestirs han pogut conservar un ric patrimoni bibliogràfic, en altres casos les torbacions socials i les guerres han ocasionat significatives pèrdues o la destrucció total dels llibres.

Mercè Gras Casanovas (Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears)


Opineu sobre aquesta exposició