El valor de l’aprenentatge infantil derivat del programa principal de l’antic Super3
Ja fa dos mesos que ens vam acomiadar, després de 13 anys d’emissió i de moments inoblidables per a milers d’infants i joves de tota Catalunya, del club i el canal Super3, amb l’estrena del seu successor, l’SX3. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha assegurat que el canal necessitava una urgent modernització amb l’objectiu de recuperar-se de la davallada d’audiència dels últims anys.
De totes maneres, el futur del Super3 es va començar a qüestionar amb el final del programa principal del canal, La Família del Super3, que es va deixar d’emetre a mitjans de l’any passat. La singular família constituïa, sens dubte, l’ànima del club, i protagonitzava la mítica Festa dels Súpers, que va arribar a aplegar més de 420.000 espectadors en un sol cap de setmana.
El programa, que comptava amb un univers propi, una creativa narrativa, un gran contingut musical i uns personatges d’allò més originals, va ser un exemple majúscul d’un bon model d’entreteniment infantil de qualitat. A més a més, la inclusió dels petits espectadors en dinàmiques participatives dins de l’univers propi va dotar al programa d’una profunditat i un sentiment de pertinença inigualables (molts i moltes recordarem la màgia de veure a l’Àlex fornejar els carnets del club per tots els nens i nenes, o rebre una carta de felicitació pel nostre aniversari firmada a nom d’un dels membres de la família).
Però un dels aspectes més destacables del programa és la seva gran labor educativa, especialment en el desafiament dels rols de gènere tradicionals i les dinàmiques familiars normatives que estem acostumats a veure en la majoria de continguts infantils, tant en els més antics, com en els més actuals.
Per començar, no podem oblidar que la Família dels Súpers mostra un nucli familiar que no concorda amb el concepte de família convencional arrelat en la societat. Originalment, ja que a posteriori alguns personatges abandonen el programa i en sorgeixen nous, la família està conformada per un pare i una mare solters, amb una filla i un fill respectius i un amic de la família. A aquesta qüestió però, mai se li dona importància i els cinc membres conviuen els uns amb els altres sense cap distinció, de fet, gairebé en quasi cap moment del programa sentim als personatges mencionar els rols familiars correspostos (mare, pare, fill, filla), sempre s’interpel·len amb el nom.
Aquest fet, obria la ment dels petits súpers a un concepte de família sense jerarquies i no determinat pel parentesc biològic o legal, sinó format per un conjunt de persones que cuiden les unes de les altres i viuen aventures juntes. A més a més, cal recordar que els personatges provenien de mons diferents, amb estils de vida i mecàniques molt dispars, el que, en certa manera, ve a ser una família multicultural. En gran part dels capítols, els protagonistes utilitzen les habilitats adquirides en el seu món i les posen en conjunt per a resoldre les situacions a què
que s’enfronten. Un fet que dona que per reflexionar.
Seguint amb el concepte de família no tradicional i diversa, tenim el cas de la Pati Pla. Una noia racialitzada que viu amb el seu tiet. A part de presentar un model de família poc comú, el personatge de la Pati Pla representa un paper molt rellevant en la normalització de cara als infants de la diversitat racial, ja que fins aleshores existien molt pocs programes infantils amb protagonistes que no fossin blancs o blanques.
Però sens dubte, com hem mencionat anteriorment, si parlem de la labor educativa de la Família del Super3, el valor més destacable és el desafiament en tota regla dels rols de gènere convencionalment assignats, de fet, fins i tot podem dir, que els inverteix.
Les dones interpreten les figures fortes: L’Àlex, la indiscutible líder de la familia, és una científica altament intel·ligent, que s’encarrega de les tasques més importants i que tendeix a ser lògica i racional, gens emocional. La Lila, una nena extremadament valenta, que no té por a res, de fet li agraden les coses terrorífiques, és molt independent i li agrada estar sola. I la Pati Pla, la més esportista, és forta, decidida, autosuficient i molt competitiva.
Els homes, en canvi, interpreten les figures considerades convencionalment més dèbils: El Pau és un botànic que passa la major part del temps cuidant les seves plantes, una mica pocatraça, no gaire intel·ligent i el més sensible de la família. El Roc, un músic molt romàntic, és el més ruc i innocent de tots i és molt enamoradís. I el Fluski, un actor extremadament egocèntric, molt presumit, orgullós i covard.
Un dels recursos més rellevants, a través del qual els nens i nenes van adquirir molts d’aquests valors són les mítiques cançons del club. Desenes de milers de nenes, cantant a crit pelat “No tinc por de res, ser valenta és molt millor que tenir força”, sentint per primera vegada la força de l’empoderament.
En definitiva, la Família del Super 3 va desenvolupar una tasca educativa molt important i poc reconeguda en els milers de nens i nenes que van tenir la sort de créixer formant part d’un club molt especial, o més ben dit, d’una gran família. Tot i que el Super3 tal com el coneixem hagi acabat, sempre estarà present en totes aquelles coses que ens va ensenyar i que mai oblidarem.