Barbara Kruger (Nova Jersey, 1945) és una dissenyadora gràfica que actualment resideix entre Los Angeles i Nova York. L’artista d’art conceptual crea obres en les quals lluita per obrir els ulls a la societat amb imatges que no ens deixen mai indiferents. Parla sense tabús dels racons més foscos de la nostra societat i dels temes que solen ser callats.
Les seves obres amaguen missatges que a vegades són clars com l’aigua i d’altres ens fan reflexionar i preguntar-nos quin n’és el seu significat. L’estètica de les seves creacions es caracteritza per fotografies en blanc i negre extret de revistes, pel·lícules, anuncis, etc. Que van acompanyades d’eslògans, en vermell i blanc, que en canvien completament el significat. Kruger lluita contra el masclisme i el consumisme, que fa anys que lideren la nostra societat, i parla sobre el desig i la identitat de les persones.
“Kruger proposa intervenir en representacions estereotipades, irrompent en el seu poder, desplaçant-ne el control i aclarint un espai per a la consciència il·luminada” / Kate Linker, Love for Sale, Words and Pictures of Barbara Kruger, 1990.
L’artista va començar la seva carrera com a dissenyadora gràfica en revistes de moda on els anuncis publicitaris mostraven a les lectores una realitat idealitzada i inassolible, fent que aquestes sentissin la necessitat de satisfer els desitjos que aquesta nova realitat els proporcionava. A Kruger la feia enfadar que aquesta publicitat comercialitzés amb les expectatives d’aquestes dones que acabaven creient tot allò que veien a les revistes. Així doncs, Kruger va decidir canviar aquesta ideologia i va començar a crear els seus propis cartells a partir de les fotografies de les revistes, afegint-hi eslògans que comptaven amb el llenguatge personal i agressiu de la publicitat. Aquests missatges anaven sempre escrits sobre fons vermells, en lletres blanques amb la tipografia Futura Bold Oblique, creant així una identitat corporativa. Els seus dissenys tenien un contrast entre imatge i text que deixava desconcertat l’espectador i el convidava a reflexionar-hi. L’obra de Kruger és de les més importants pel que fa a l’art contemporani. Aquesta obra no es pot comprendre sense entendre la història de l’artista i establir i comprendre la relació entre art i publicitat.
Barbara Kruger va aprofundir en el món de la poesia en les dècades de 1960 i 1970. Inspirada per Patty Smith, va acabar implicada en el moviment feminista de l’època que temps més tard inspiraria algunes de les seves obres més conegudes. L’art de Kruger, al llarg dels anys, ha anat mostrant les preocupacions de la societat i els seus racons més foscos tractant temes com el feminisme o el classisme.
El seu treball s’ha exposat en museus i galeries de tot el món, però també a pòsters, samarretes, bosses de la compra, tanques publicitàries o llocs públics com estacions de tren o parcs, etc. Mostrant així els ideals de l’artista, que no considera el seu art elitista, sinó que el situa a l’abast de tothom, adreçant-se així a totes les classes socials.
“Volia fer servir la meva obra per parlar sobre l’estat de mercaderia de l’art dins del context d’una galeria.” / Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.
No sorprèn que avui dia es torni a parlar de Barbara Kruger, en aquests temps estem vivint una transformació dels mitjans de comunicació i un fort apogeu del capitalisme i la crítica de Kruger va molt lligada a aquesta situació. El món no ha evolucionat tant des que l’artista va començar a crear peces reivindicatives, els conflictes socials, les distincions entre gèneres i races o el caràcter materialista de la raça humana són temes que encara ens concerneixen i són molt presents al nostre dia a dia. D’altra banda, l’estètica i els missatges curts i directes de Kruger són atemporals; cadascun pot donar un significat a les seves obres, ja que ella no les explica, simplement deixa que les persones reflexionin sobre què volen dir.
“Intento fer una feina que incorpori les seduccions de la cultura en què vivim, però que també ens faci pensar” / Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.
A l’entrevista que li he fet, Rafael Reig diu que Barbara Kruger “No vol que siguem barques a la deriva i que ens deixem endur pel corrent, vol que siguem surfistes de la societat, que prenguem decisions, ens posicionem i decidim sense ser passius i dòcils vers les accions que prenen els que ens envolten.” Reig també menciona que l’autora s’allunya d’imatges molt elaborades o amb molt detall i que amb pocs elements aconsegueix que el seu missatge sigui prou clar.
L’eina de protesta que ha fet servir Barbara Kruger al llarg dels anys han estat les seves creacions artístiques. Amb elles, Kruger ha anat mostrant la visió del món. Barrejant art i publicitat ha aconseguit fer arribar el seu missatge a milions de persones a tot el món. Kruger vol utilitzar els espais i les tècniques que es fan servir per controlar-nos i, mitjançant el seu ús, destruir-los o, almenys, incapacitar-los. La seva finalitat és deslligar els éssers humans del poder de la societat, que es desfacin de les identitats imposades i que cadascú sigui ell mateix. Amb l’ús del You sempre apel·la a l’espectador i dona a l’obra un missatge més contundent i directe. Barbara Kruger no posa nom a les seves creacions, el missatge que aquestes envien és la seva essència i són totes s’anomenen Untitled. Així doncs, les seves obres es coneixen per les fases que contenen.
“Visc i respiro la mateixa cultura que tots els altres i soc part dels mateixos codis de seducció. Mai no m’he considerat la gran comentarista, la que té les respostes, la “moral”. Estic més interessada a qüestionar la seguretat del coneixement i una concepció de la ‘moralitat’ que s’ha convertit en la coartada de tant terror i abús implacables en aquest món”. / Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.
Capitalisme
El 1987, Kruger va crear I shop therefore I am. La frase, que fa referència a la famosíssima cita del filòsof René Descartes “penso, per tant, existeixo”, és una crítica directa al capitalisme que ja en aquella època liderava la nostra societat. Quan Descartes va escriure “penso, després existeixo” buscava trobar una veritat irrefutable. El seu descobriment va radicar en la idea que el fet de poder plantejar-se les mateixes creences era prova suficient de la seva existència. Va situar la seva capacitat reflexiva com a base de la veracitat del seu ésser. En la remodelació de la frase de Descartes, Kruger situa al centre el nostre afany per comprar, som perquè comprem.
L’artista vincula les compres amb el nucli de la mateixa identitat. Ens mostra de manera clara una societat globalitzada i consumista on els plaers fugaços i les satisfaccions a curt termini són els principals valors. Som el que comprem i la imatge de nosaltres mateixos que construïm a partir d’això.
Feminisme
Kruger denuncia la imatge de dona submisa sota un món patriarcal i ho fa amb obres com You are not yourself i Your gaze hits the side of my face que parlen de la dominació de l’home i la violència masclista o Boy – Girl. Spot the dif erence i We don’t need another hero que mostren el fet que les dones creixem amb l’home com a exemple i el situem en el rol d’heroi. Amb Boy – Girl. Spot the difference Kruger ens fa veure que, en realitat, entre homes i dones no hi ha cap diferència i que hauríem de ser educats en les mateixes condicions. L’artista està cansada que les dones callin per fer cas als homes i no reivindiquin les seves idees, això ens queda clar a la seva obra Who does she think she is? It’s time for women to stop being politely angry, on defensa el fet que les dones han de plantar cara a la societat patriarcal i deixar d’actuar de manera políticament correcta.
Despersonificació de l’individu en la societat
Nombroses obres de Barbara Kruger ens parlen de com els individus estem perdent la nostra essència. Hem passat a ser part d’un ramat i es mira malament qui se’n surt. La mercantilització de la imatge al segle XXI és cada cop més tangible. El recent auge de les xarxes socials i les noves figures considerades influents han revolucionat el món. Cada cop són més comuns els trastorns alimentaris i els problemes mentals com la depressió o l’ansietat causats per la necessitat que tenen, sobretot els adolescents, de ser iguals que els seus ídols. Els nous estàndards de bellesa són desorbitats i irreals.
“Veure ja no és creure. El coneixement de la veritat ha entrat en crisi. En un món ple d’imatges, finalment estem aprenent que les fotografies sí que menteixen.” / Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.
Amb obres com You are beautiful, Super rich – Ultra gorgeous. Extra skinny – Forever young, Just be yourself 100% natural o How much does perfection weigh? Kruger ens presenta aquests problemes que aprofundeixen cada cop més a la nostra societat. El capitalisme ha influenciat també aquesta decadència del valor individual, el caràcter materialista de les persones sumat a la necessitat de veure’s perfectes fa que aquestes necessitin comprar cada cop més productes, sobretot de marques de luxe.
“Els Estats Units s’han convertit en una cultura basada en la xafarderia, el poder i les celebritats. L’ideal de la fama és primordial aquí” / Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.
Són persones amb missatges potents com els de Barbara Kruger els que haurien d’estar al poder, els que haurien de ser influents, i no persones amb paraules buides com les que ens lideren avui dia. Com a societat hem d’obrir els ulls i adonar-nos de la direcció que estem prenent i cap a on estem portant el món. En ple segle XXI encara vivim situacions que ens transporten a l’edat mitjana. Com a societat cal replantejar-nos a qui tenim en el poder i què els fa ser-hi, les persones influents, sovint, són escollides pels seus atributs físics més que pels seus ideals o el seu intel·lecte.
“Crec que he fet diversos treballs que representen una amenaça per a la vista. Crec que en una cultura basada en l’imaginari i la col·lisió de mirar i ser, la col·lisió del narcisisme i el voyeurisme, l’ull és el protagonista principal, de manera que una amenaça cap a aquest ull és una amenaça pel que significa viure el dia a dia.” / Barbara Kruger, National Gallery of Art, 2016.
Amb relació a l’obra We don’t need another hero, Reig ens comenta que un dels possibles significats que té o, com a mínim, un dels que ell li dona és que “pot donar a entendre com a l’àmbit polític hi ha una gran manca de referents femenins. Un missatge que va lligat a qui i per què tenim al poder.
La imatge crua del món que ens mostra Kruger és important per despertar, sobretot, les noves generacions, que són el nostre futur i els qui tenen el poder de canviar les coses. Aquestes generacions han d’aprendre a la igualtat, als drets humans, a la llibertat d’expressió i elecció i en un món just, perquè, de cara als anys vinents, hi hagi un canvi dràstic al món. La por que senten les dones quan van pel carrer, les notícies de violacions i morts per violència domèstica, els assassinats per odi o els abusos de poder haurien de deixar d’existir. Una societat igualitària sense distincions de gènere i raça hauria de deixar de ser una utopia per esdevenir realitat. I, sense persones com Barbara Kruger que ens ajuden a sortir-nos del ramat i trobar la nostra pròpia veu i la nostra veritable identitat, és molt difícil que ens traiem la bena dels ulls i sortim de l’encanteri del sistema capitalista patriarcal.