Després d’un any d’espera, la història mai explicada de les bruixes d’Oz torna als cinemes amb la segona part que posa punt final a l’adaptació cinematogràfica del musical. Wicked: For Good arriba just un any després de l’estrena de la seva primera part.
Wicked arrenca just on conclou El màgic d’Oz, quan Dorothy derrota la Bruixa Malvada mullant-la amb aigua. El primer número musical, No One Mourns the Wicked, mostra els ciutadans Munchkins celebrant la mort de la bruixa juntament amb Glinda, la Bruixa Bona, que apareix dins la seva bombolla per confirmar la notícia. En aquesta cançó, Glinda explica el passat d’Elphaba, amb qui havia compartit habitació a la Universitat de Shiz i amb qui havia establert una forta relació. Aquesta primera part ofereix una mirada cap al passat de les dues bruixes protagonistes i mostra el viatge que emprenen fins a la Ciutat Esmaragda per conèixer el Mag.
La segona part mostra l’evolució d’Elphaba, que acaba assumint l’etiqueta de “malvada” quan aconsegueix llegir el Grimmery, el llibre d’encanteris del Mag, i escapa “desafiant la gravetat”, sobrevolant Oz amb la seva escombra. Aquesta pel·lícula narra el camí que segueixen els personatges fins a arribar a l’inici de la Part I, i és en aquest punt on descobrim com la història es connecta directament amb el clàssic de 1939.
Les dues pel·lícules es van rodar alhora, i aquesta continuïtat és evident en la manera com s’ha traslladat el musical de 2004 a la pantalla gran. Ambdues són plenament coherents entre si i cap no sobresurt per damunt de l’altra. Vistes consecutivament, conformarien un film d’aproximadament cinc hores que mantindria l’espectador immers de principi a fi. Aquesta solidesa narrativa i visual explica per què, un any després, el fenomen Wicked continua estant present i segueix omplint sales de cinema.
L’evolució dels personatges és el cor emocional del film. Elphaba (Cynthia Erivo) accepta el seu destí tràgic com a Bruixa Malvada de l’Oest amb una maduresa emocional brillant, mentre que Glinda (Ariana Grande) es debat entre la imatge pública que ha de projectar i el seu món interior. Aquesta tensió aporta una profunditat inesperada, i la química entre totes dues culmina en el número final, For Good, on accepten que els seus camins se separen. La interpretació de la cançó, amb Glinda cedint el seu paper de notes agudes a Elphaba i la frase final que harmonitzen totes dues, “Perquè t’he conegut, he canviat per sempre”, sintetitza la força emocional del musical i la profunditat de la seva narrativa.
Visualment, tant Wicked: Part 1 com Wicked: For Good juguen amb la paradoxa pròpia del musical clàssic: els escenaris més alegres i acolorits, plens de coreografies tradicionals, narren l’odi, la por i la destrucció; mentre que les cançons més íntimes i melancòliques s’il·luminen en espais foscos. Jon M. Chu explora aquesta dualitat amb plans seqüència i jocs de miralls en els números on les protagonistes es retroben amb les seves versions infantils. És el cas de Defying Gravity, on el reflex de l’Elphaba petita la impulsa a emprendre el vol; i, en el cas de Glinda, The Girl in the Bubble, una cançó original de la pel·lícula, mostra la bruixa bona més vulnerable mentre canta a la seva nena interior abans d’atrevir-se a entrar a la bombolla flotant.
Allò que més destaca en aquesta segona part és la manera com la història incorpora de forma orgànica els elements d’El màgic d’Oz. Si a la primera pel·lícula se’ns presentaven les bruixes i el Mag, és aquí on entren en escena els protagonistes del relat clàssic: l’Espantaocells, l’Home de Llauna, el Lleó i fins i tot la innocent Dorothy acompanyada del seu gos Toto. Chu revisita de manera subtil aquests símbols de la pel·lícula de Victor Fleming, jugant amb la nostàlgia que desperten però, alhora, qüestionant la visió idealitzada del món de Dorothy. Aquesta equilibri entre respecte pel clàssic i mirada contemporània converteix el film en un homenatge i, al mateix temps, en una lectura crítica.
Aquesta nova perspectiva afegeix un to tràgic al destí d’Elphaba i Glinda. L’espectador sap allò que els habitants d’Oz ignoren i esdevé testimoni impotent d’un destí inevitable, un sentiment que perdura més enllà de la projecció. A més del film de Judy Garland, Chu aprofita per retre homenatge al musical de Broadway: a One Short Day, quan arriben a la Ciutat Esmaragda, la cançó incorpora una estrofa addicional interpretada per Idina Menzel i Kristin Chenoweth, les actrius originals, i la segona pel·lícula es tanca amb Erivo i Grande recreant la imatge icònica del pòster de 2004.
Wicked: For Good tanca el cercle iniciat amb la primera part i eleva la història a una dimensió cinematogràfica més ambiciosa, deixant una empremta emocional que perdura molt després de sortir de la sala.
