Des del curs 2022-2023, amb la implantació de la LOMLOE (Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre) les hores dedicades a la matèria de Llengua i Cultura gregues I del Batxillerat, a Catalunya, han passat de 4 hores setmanals a 3 hores (DECRET 171/2022, de 20 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat). D’altra banda, tal com indiquen les darreres no_cies, en els darrers anys ha disminuït significativament el nombre d’Instituts Públics de Catalunya i d’Espanya que ofereixen i imparteixen les matèries de l’àmbit del Grec clàssic (vegeu bibliografia).

Per tot això, és significatiu el nombre d’estudiants que accedeixen al Grau de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona amb cap coneixement o un coneixement escàs del grec clàssic. Cal afegir a aquestes condicions, el fet que des del present curs 2024-2025, les assignatures del Grau s’han reduït de 3 hores i 30 minuts a 3 hores setmanals de classe presencial. És així que els estudiants del Grau de Filologia Clàssica, quan han cursat Introducció al Grec I durant el primer quadrimestre de 1r curs, han acusat aquests canvis en el procés d'aprenentatge del grec clàssic.

Pel que fa a les problemàtiques en el primer curs del Grau de Filologia Clàssica, en els darrers anys s’ha detectat un increment de l’absentisme o una davallada de l’assistència regular a classe, així com un índex d’abandonament que augmenta. Cal tenir en compte que l’assignatura d’Introducció al Grec I és clau en el benentès que és la primera assignatura específicament de llengua grega que cursen quan accedeixen al grau de Filologia Clàssica i el fet que se superi satisfactòriament té una importància cabdal per a totes les assignatures de llengua grega de primer. Per tant, de l’èxit en l’assoliment de les competències, els objectius i els continguts d’aquesta matèria dependrà el fet que l’estudiant pugui encarar amb totes les eines necessàries la resta d’assignatures de llengua de primer curs (Introducció al Grec II i Introducció al Grec III).

Davant d’aquesta casuística, es proposen uns seminaris pràctics, en format Flipped Classroom, per tal que els estudiants puguin aprofundir de manera pràctica en el coneixement de la llengua grega. Tenint en compte tant les característiques d’aquest model com les necessitats detectades, en el context del GINDO-ELECTRA, que des de fa molts anys ha procurat acompanyar l’alumnat en les assignatures de Grec dels dos primers cursos del Grau de Filologia Clàssica per millorar la seva integració en aquets estudis, sembla que aplicar el model de Flipped Classroom en aquest seminari pràctic és el més idoni per les següents raons:

En primer lloc, l’aprenentatge de la llengua grega antiga requereix posar en pràctica, mitjançant la lectura atenta de frases i textos breus, d’una banda, i la creació d’estructures morfològiques i sintàctiques, de l’altra, tots els coneixements morfològics, gramaticals i sintàctics, imprescindibles per poder cursar amb èxit les subseqüents assignatures de textos. Precisament la Flipped Classroom posa al centre de l’aprenentatge aquesta pràctica constant.

D’altra banda, aquest model afavoreix la consolidació del coneixement, atès que permet resoldre dubtes que sorgeixen sols en la pràctica i, per tant, promou l’avaluació autoreguladora de l’estudiant. El fet que el professor es trobi present en el moment de presa de consciència o d’evidenciació de les dificultats per part de l’estudiant afavoreix precisament la revisió de continguts i la consolidació. A més, atès que la pràctica es du de manera conjunta amb la resta d’estudiants, es preveu una millora de la competència de treball col·laboratu.

Finalment, cal tenir en compte que, a banda de les sessions teòriques de llengua que s’imparteixen en les hores regulars dedicades a l’assignatura d’Introducció al Grec I, per la naturalesa mateixa de la Flipped Classroom, una part fonamental de la nostra proposta és la creació de contingut audiovisual a través de vídeos de curta durada sobre els continguts a partir dels quals es vertebraran les sessions pràctiques. Aquest material audiovisual (acompanyat de veu i d’imatge) afavoreix l’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge, alhora que millora les competències de treball autònom.

Tenint en compte la bibliografia existent (vegeu apartat Referències bibliogràfiques), tant descriptiva pel que fa a l’estructura de Flipped Classroom com de les experiències d’aplicació, considerem que pot ajustar-se i respondre als objectius d’aquesta proposta. A més, atès que promou la implicació de l’estudiant en el propi procés d’aprenentatge i, per tant, un aprenentatge significatiu, considerem que, al seu torn, pot afavorir una major assistència i implicació de l’estudiant en les diferents assignatures del grau. De fet, tal com evidencien alguns estudis, sembla que s’ha corroborat l’èxit d’aquesta estratègia metodològica especialment en l’educació postobligatòria i els graus universitaris.