L’assignatura de Drogodependències al Grau de Farmàcia aborda un camp fonamental per a la formació dels futurs professionals sanitaris, ja que les addiccions representen un problema de salut pública de gran impacte. No obstant això, l’ensenyament d’aquesta matèria presenta diverses dificultats que fan necessària la implementació d’estratègies innovadores per millorar-ne l’aprenentatge i la comprensió.

En primer lloc, els mètodes d’ensenyament tradicional (classes magistrals i continguts teòrics) poden resultar poc estimulants per a l’alumnat i limitar la seva implicació activa. La naturalesa complexa de les drogodependències, que combina aspectes neurobiològics, psicològics i socials, requereix un enfocament més pràctic i aplicat per facilitar la seva assimilació. La manca d’experiències experimentals directes en aquest àmbit dificulta la connexió entre teoria i pràctica, un fet especialment rellevant en una disciplina en què l’anàlisi científica de substàncies i mecanismes d’addicció és clau.

En segon lloc, l’absència d’entorns segurs per a la manipulació real de substàncies d’abús, així com de l’ús d’animals d’experimentació, suposa una limitació en la formació dels estudiants ja que no poden experimentar de primera mà els processos científics relacionats amb l’estudi de les drogodependències a nivell preclínic. Això fa necessària la incorporació d’eines alternatives que permetin simular aquestes experiències sense riscos associats i elevada viabilitat.

En tercer lloc, l’assignatura optativa s’ofereix tant en l’Itinerari de Farmàcia Assistencial y Anàlisis Clíniques, com en l’Itinerari de Farmàcia Industrial i RECERCA Farmacèutica. En aquest sentit, tot i que les habilitats i competències en l’àmbit assistencial es troben totalment cobertes per les activitats de l’assignatura, ens trobem amb una mancança d’activitats relacionades amb la recerca en addiccions.

Per altra banda, diversos estudis i iniciatives han demostrat que l'ús de models de simulació en l'ensenyament de les ciències de la salut millora significativament l'aprenentatge i la preparació dels estudiants. A nivell internacional, són moltes les evidències sobre la millora en les habilitats adquirides gràcies a l’ús d’eines de simulació en les ciències de la salut. Per exemple, una revisió sistèmica publicada a Simulation and Gaming va concloure que la formació basada en simulació millora significativament les habilitats clíniques dels professionals de la salut en comparació amb la formació tradicional [1]. A Catalunya, són diversos els projectes que han fet servir simulacions en l’ensenyament de les ciències de la salut. Un exemple seria el projecte INSTrUCT, amb participació de la Universitat de Lleida (UdL), que va desenvolupar una eina de formació contra el tabaquisme que inclou una àrea de simulació virtual [2]. Els resultats van mostrar que l'estudiantat que va utilitzar aquest recurs va incrementar els seus coneixements una mitjana de 3,54 punts sobre 10 i va obtenir una puntuació mitjana de 7,4 en els casos de simulació. A més, tant l'alumnat com el professorat van expressar alts nivells de satisfacció i van recomanar INSTrUCT als seus companys. A més, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va analitzar com les característiques del disseny en entorns d'aprenentatge basats en la simulació digital influeixen en l'autoeficàcia i la transferència de l'aprenentatge. Els resultats indiquen que elevats nivells de control per part de l'usuari i un feedback del rendiment després de la simulació resulten en valoracions més altes d'autoeficàcia i transferència de coneixements [3]. Finalment, la pròpia Universitat de Barcelona presenta en un dels seus Quaderns de Docència Universitària (número 47), la “Simulació com a metodologia docent a les aules universitàries”, tot demostrant la seva utilitat en molts àmbits, així com la presentació d’una guia útil per tot aquell personal docent que ho vulgui implementar [4].