Aquest terme fa referència a una «alteració emocional i psicològica que s’ha relacionat clínicament amb aspectes del trastorn d’ansietat generalitzada (TAG) i que s’emmarca en la relació de l’individu amb l’estat i el futur del medi ambient i de la natura» [definició extreta de l’article ecoansietat de la Viquipèdia].
En anglès rep el nom d’eco-anxiety (forma abreujada d’ecological anxiety). En francès, écoanxiété; en castellà, ecoansiedad(o ecodepresión).
Es tracta d’un terme compost a partir del prefixoide eco– (truncament del mot ‘ecològic’) i el substantiu ansietat.
El substantiu madrina és un castellanisme que cal substituir per padrina si fa referència a una dona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, etc., tal com es recull per a l’accepció 2.2 de l’entrada padrí padrina del DIEC.
Per decidir sobre la grafia aglutinada o separada d’aquest tipus d’expressions, cal distingir entre compostos i locucions o unitats lèxiques complexes (vegeu l’apartat 4.3.3.1 de l’Ortografia catalana).
Els compostos es caracteritzen per presentar flexió a la dreta: maldecap ‘preocupació’, pl. maldecaps; coliflor, pl. coliflors; ratapinyada, pl. ratapinyades; sordmut, fem. sordmuda; giravoltar, present d’indicatiu giravolto, giravoltes, giravoltem, etc. Aquesta cohesió morfològica justifica l’aglutinació gràfica dels compostos.
Les locucions o unitats lèxiques complexes, en canvi, presenten la flexió pròpia dels sintagmes lliures i, per tant, s’escriuen separats i sense guionet. Aquestes expressions poden ser de dos tipus:
Un nom i un adjectiu o bé per dos noms o dos verbs coordinats, en què flexionen tots dos elements: aigua beneita, argent viu, baix relleu, bernat pescaire, camí ral, cel ras, clau anglesa, compte corrent, cotó fluix, gall dindi, gata maula, guàrdia civil, medi ambient, pega dolça, porc senglar; lliure canvi, quinta essència; caça bombarder, comte rei (fem. comtessa reina), cosí germà (fem. cosina germana), goma resina, paga i senyal (pl. pagues i senyals); nedar i guardar la roba, teixir i desteixir, voler i doler.
Un nom i un nom en aposició o bé un complement de nom, en què flexiona només el primer component: bergantí goleta, cafè concert, camió cisterna, decret llei, escola bressol, gos llop, moble bar, vagó restaurant; alè de bou, arc de Sant Martí, blanc d’Espanya, blat de moro, braç de gitano, calaix de sastre, carn d’olla, esperit de vi, flor de lis, mosso d’esquadra (fem. mossa d’esquadra), punt d’honor, ull de poll.
Així, doncs, en el cas que la locució estigui formada per dos noms amb flexió pròpia dels sintagmes lliures, com és el cas d’institut escola, l’únic dubte que pot haver-hi és sobre el tipus de flexió: només en el primer element o en tots dos. Això dependrà de si la relació entre els dos noms és de coordinació (com a comte rei) i, per tant, flexionen tots dos elements (instituts escoles) o bé si la relació és de subordinació (com en vagó restaurant) i, per tant, només flexiona el segon element (instituts escola).
Un institut escola és un centre educatiu en què s’imparteixen classes des de l’etapa infantil fins al final de la secundària (obligatòria o no), és a dir, dels 3 als 16 o 18 anys. També es documenta la denominació escola institut. Això sembla indicar que es tracta d’una forma coordinada i que, per tant, cal fer la flexió en tots dos elements (instituts escoles), però als textos indexats a Internet es constata una gran vacil·lació entre fer flexionar únicament el primer element (instituts escola i també escoles institut) o tots dos (instituts escoles).
S’observa que els parlants, en les estructures nom + nom, tenen tendència a flexionar només el primer element, independentment de la relació semàntica que hi hagi entre els dos elements. Per exemple, en el cas de faldilla pantaló, en què el Diccionari.cat explicita la forma plural faldilles pantaló, Joan Abril, en el seu Diccionari pràctic de qüestions gramaticals, considera que la forma plural és faldilles pantalons, perquè és un compost coordinat; o bé el cas de biblioteca museu, que Joan Abril també esmenta com a exemple de compost coordinat que ha de fer el plural biblioteques museus, tot i que a Internet no en trobem cap, però sí que trobem biblioteques museu.
En canvi, si els dos substantius són noms de professions, càrrecs, etc., referits a persones o altres noms amb flexió de gènere, és molt més fàcil que, si hi ha una relació de coordinació, es flexionin tots dos elements: caçadors recol·lectors, bibliotecaris documentalistes, guies intèrprets, alcaldes presidents, comtes reis, secretaris tresorers, etc.
Terme català procedent de l’anglès click chemistry, terme encunyat pel químic Karl Barry Sharpless el 2001 per fer referència a un tipus de síntesi de compostos químics ràpida que consisteix en l’acoblament d’unitats mitjançant enllaços del tipus C—X—C, on X és un àtom d’un element diferent del carboni.
Tant la Viquipèdia com l’Enciclopèdia.cat (dins l’article sobre Karl Barry Sharpless) parlen de la química del clic. Però en diferents textos indexats a Internet, també es documenta la forma sense article: química de clic, més paral·lela a la denominació de sivella de clic.
En el Diccionario crítico de dudas inglés-español de Fernanado A. Navarro, en la versió electrònica consultable al portal Cosnautas, es proposa la denominació castellana química modular. I esmenta altres sinònims en anglès: link chemistry, self-click chemistry, dynamic combinatorial chemistry, speed matching combined chemistry.
La denominació química modular no s’ha documentat en català per ara. Un especialista de la UB consultat considera que aquesta denominació s’allunya de l’analogia del terme original en anglès, i que cal tenir en compte que la modularitat no és l’únic requisit que li cal a una determinada reacció per poder-la considerar de tipus clic. Aquest mateix especialista es decanta per la solució química de clic (sense article), ja que la denominació amb article (química del clic) podria fer pensar en el clic com a objecte d’estudi, que no és necessàriament el cas.
L’expressió catalana correcta és camp elèctric polsant. L’adjectiu polsant està recollit en les obres lexicogràfiques catalanes, com ara el DIEC:
polsant 1 adj. [FIF] Que produeix pulsacions. 2 adj. [FIF] Que varia periòdicament però sense canviar de signe, s’aplica a una magnitud física.
També el trobem formant part de termes recollits al Cercaterm, com ara electroforesi de camp polsant i imant polsant. En altres obres rellevants, com ara el Compendi de nomenclatura de química analítica (regles de 1997), hi trobem termes com ara pirolitzador de mode polsant, desorció de camp amb làser polsant, font de làser polsant. En cap d’aquestes obres hi ha usada la forma polsat. És probable que aquesta forma sigui un calc de l’anglès pulsed, que apareix en els equivalents de la major part d’aquests termes (pulsed field gel electrophoresis, pulsed magnet, pulsed laser field desorption, etc.).
El verb topar, tal com el recull el DIEC2 i altres diccionaris, no té cap significat relacionat amb posar límits o topalls. Quan s’usa amb aquest significat, cal substituir-lo per altres expressions, com proposa l’Ésadir:
No fem servir topar com a sinònim de limitar, delimitar, posar un topall, posar un límit, fixar un límit, fixar un màxim, etc.
El govern vol topar el preu del gas El govern vol limitar el preu del gas
El govern vol posar un topall al preu del gas
El govern vol fixar un preu màxim del gas
El preu topat del gas / El gas topat
El preu amb topall del gas / El gas amb topall
El preu limitat del gas / El gas limitat
Segons la Consulteca del TERMCAT, la forma preferent és cigarreta electrònica o vaporitzador electrònic. Per una altra banda, l’Ésadir admet la forma vapejador(juntament amb vaporejador), el verb vapejar i el deverbal vapeig.
El problema de l’ús de vaporitzador planteja dos problemes:
La paraula vaporitzador s’associa a altres dispositius que emeten vapor i que no tenen relació amb la inhalació de nicotina.
Les cigarretes electròniques, en realitat, no emeten vapor sinó un aerosol, tal com s’explica en aquest text de l’American Cancer Society o aquest altre text de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.
Per contra, la forma vapejador planteja un problema de formació, que no es pot explicar des del català, sinó com a manlleu adaptat de l’anglès vaper (< vape), mot de creació recent per fer referència a aquests dispositius d’inhalació (o al seu ús).
Per tant, al costat de la denominació cigarreta electrònica (més precisa), la forma vapejador permet identificar de manera més clara el concepte a què fa referència i, al mateix temps, permet no confondre aquests dispositius amb els veritables vaporitzadors.
En tots els casos documentats, l’expressió postcàrrec s’usa sempre en aposició, com podem veure en les mostres següents:
El control d’interessos postcàrrec es refereix a les prohibicions (per eliminar l’interès particular) o limitacions (per evitar la influència de l’interès) en les activitats postcàrrec per preservar la imparcialitat d’un servidor públic. D’aquesta manera es persegueix evitar el biaix en el judici professional actual que afavoreixi injustament una empresa o indústria determinada amb l’expectativa d’obtenir avantatges professionals després de cessar en la seva posició pública (contractes o lloc de treball). [Oficina Antifrau de Catalunya]
La iniciativa, que ha recollit Europa Press i que es votarà divendres en el ple monogràfic sobre corrupció, també demana que es revisi el sistema de control previ d’idoneïtat dels càrrecs públics, que es reforci el règim d’incompatibilitats i que s’estableixin “polítiques sobre regals i preveure restriccions postcàrrec —portes giratòries—”. [«La CUP pretén que el Parlament exigeixi al Govern aprovar una llei de finançament de partits». Aldia.cat.]
Així mateix, aposta per reforçar la cultura de la imparcialitat, revisant els sistemes de control previ d’idoneïtat, el règim d’incompatibilitats, establir polítiques restrictives de regals, preveure situacions postcàrrec (portes giratòries) en funció dels riscos associats a determinats perfils i col·lectius de servidors públics, entre d’altres. Millorar el registre i supervisió de les declaracions de béns, activitats i interessos de càrrecs públics i alts funcionaris possibilitant un seguiment específic postcàrrec al que també ha de tindre accés l’Agència. [«L’Agència valenciana antifrau rep trenta-cinc denúncies en els primers mesos de funcionament». Vilaweb.]
Per a la concessió del període sabàtic és condició necessària no haver estat en comissió de serveis en els darrers tres o sis anys, o no haver gaudit en aquests períodes de permisos que, sumats, siguin superiors a sis mesos o a un any, depenent de si se sol·licita un semestre o un any sabàtic, respectivament. A aquest efecte no es tenen en compte les llicències postcàrrec, els permisos inferiors a tres mesos, els permisos inferiors a sis mesos amb retribució íntegra i concentració de la docència, ni tampoc els ajuts del programa de formació per a professorat amb contractació temporal. [Normativa reguladora de les llicències per a activitats de docència i recerca del professorat de la UB]
Així, doncs, cal entendre que aquesta construcció és similar a la que trobem en un cas com depressió postpart, en què el substantiu postpart, referit també a un període, fa una funció adjectiva.
Sobre aquest terme hi ha molt poca informació en altres llengües que no siguin l’anglès. No obstant això, l’expressió highly focused també es documenta traduïda per altament focalitzats (feixos) en una tesi doctoral sobre processament digital d’imatges i en diversos articles indexats a Google Acadèmic.
En castellà també està molt més documentada l’expressió altamente focalizados que no pas altamente enfocados (molts dels exemples d’altamente enfocados són usos metafòrics sense relació amb la terminologia de la física, mentre que els exemples d’altamentefocalizados fan referència als feixos de llum).
Si mirem les definicions que hi ha al DIEC2 per als verbs enfocar i focalitzar, veiem que tots dos, en una de les accepcions possibles, tenen un significat pràcticament sinònim, tot i que estigui expressat de manera lleugerament diferent:
enfocar: [FIF] [LC] Concentrar (una radiació, un feix, etc.) en un focus.
focalitzar: [FIF] Fer convergir (una radiació, un feix, etc.), en un focus.
En el Diccionari.cat, en canvi, les definicions dels respectius substantius deverbals (enfocament i focalització) mostren una diferència molt més clara (que no apareix al DIEC2):
enfocament: Grau de nitidesa i perfecció que presenten les imatges d’una fotografia.
focalització: Acció de concentrar un feix de partícules al voltant d’una trajectòria ideal.
En el Cercaterm trobem encara algunes fitxes més que reforcen aquesta distinció que fa el Diccionari.cat. Així, el terme focalització d’una fitxa procedent del DEMCAT es defineix com a:
Terme emprat en òptica que designa l’acció exercida sobre uns feixos lluminosos per tal de fer-los passar per un punt determinat. Per analogia, en física atòmica indica l’acció i l’efecte de dirigir les partícules carregades d’un feix, per trajectòries determinades, mitjançant acceleradors de partícules, on són sotmeses a camps elèctrics i magnètics.
També hi trobem una altra fitxa sense definició, procedent de la UPC, amb el terme focalització pertanyent al camp dels acceleradors de partícules i en què l’equivalent anglès és focusing. I altres fitxes amb la mateixa procedència i àrea temàtica que contenen el terme focalització: focalització de fase, focalització forta, focalització feble, focalització per gradient altern, focalització transversal, força de focalització.
En canvi, les fitxes del Cercaterm amb el terme enfocament relacionades amb la física fan referència fonamentalment a la fotografia.
Aquestes dades, juntament amb l’ús que es documenta en els articles científics, fan decantar el pes a favor de l’expressió camps electromagnètics altament focalitzats.
En aquest context, l’expressió anglesa delivery s’ha de traduir per administració, tal com posen de manifest diverses fonts en diferents llengües:
En francès, al Grand dictionnaire terminologique, hi ha força entrades amb aquesta expressió que es tradueixen per administration.
A la base de dades europea IATE trobem també la traducció de delivery (en el context de drug delivery) per administración (es), administration o délivrance (fr).
A Cosnautas, dins el Libro rojo, també es dona com a equivalent administración:
drug delivery
administración de medicamentos.
Contexto (EN): ►Drug delivery: Process by which a drug is administered to its intended recipient. Note: Examples include administration orally, intravenously, or by inhalation [IUPAC, 2013].
Una altra qüestió és la traducció de drug, que en aquest context es podria traduir per fàrmac o per medicament, ja que l’anglès drug pot representar tots dos conceptes (tal com s’indica en algunes fitxes del Cercaterm). Com acabem de veure a Cosnautas, la proposta per al castellà és administración de medicamentos. D’acord amb la definició de fàrmac i de medicament que trobem al DIEC i a altres fonts, el concepte de fàrmac és més ampli que el de medicament:
fàrmac: Substància emprada en farmàcia com a medicament o com a ingredient d’un medicament.
medicament: Substància emprada amb finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques.
La cerca en el multicercador lèxic dona els resultats següents per a les dues expressions:
A Google Acadèmic obtenim: administració de fàrmacs: 466; administració de medicaments: 280.
Les cerques indiquen que s’usa més la denominació administració de fàrmacs, tot i que això podria dependre del destinatari o de la intenció del text; si es vol posar més o menys èmfasi en el fet que es tracta d’un medicament o no. En qualsevol cas, hem de concloure que totes dues formes són correctes i, en la major part dels casos, sinònimes.
L’optofluídica és una àrea de recerca i tecnologia que combina els avantatges de la fluídica i l’òptica. El terme optofluídica és, doncs, un compost a la manera culta format per aquests dos elements (opto– + fluídica) i, aparentment, no presenta cap problema de formació.
És un terme força ben documentat en llengües com l’anglès (optofluidics), el castellà (optofluídica) o el francès (optofluidique), tant en diccionaris com en articles científics indexats a Google acadèmic. En català, en canvi, no s’ha documentat per ara en cap text indexat a Google ni en cap diccionari de referència. No obstant això, és un terme ben format i conceptualment ben definit, per la qual cosa cal considerar-lo un terme correcte en català.
En física, el terme sabor fa referència a la propietat basada en els nombres quàntics que distingeix els sis diferents tipus de quarks i les tres famílies de leptons. L’expressió física del sabor per referir-se a aquest camp d’estudi es documenta en català i en castellà a molts articles indexats a Google Acadèmic. Atès que, a més, és una expressió sintàcticament ben formada, cal considerar-la un terme correcte com a equivalent del terme anglès flavour physics o flavor physics.
Segons la Viquipèdia, l’esquizotípia és un concepte teòric de la psicologia que descriu un contínuum de característiques de la personalitat i d’experiències, que van des d’estats imaginatius i dissociatius normals fins a estats mentals extrems relacionats amb la psicosi, especialment l’esquizofrènia. Aquest contínuum proposat en el marc de l’esquizotípia s’oposa a la concepció de la psicosi com un estat mental patològic que es té o no es té.
Aquest terme es troba documentat en anglès (schizotypy) i en castellà (esquizotipia), entre altres llengües. Es tracta d’un mot format per composició a partir de:
esquizo–: del grec skhízein, ‘dividir’, ‘separar’. En aquest mot, però, esquizo– és, probablement, una truncació d’esquizofrènia (vegeu l’etimologia de l’anglès schizotype(esquizotip) al Merriam-Webster: schizophrenic phenotype => schizotype).
típia-: del grec typía, derivat de týpos, ‘tipus’.
En català trobem molts altres termes amb la terminació –típia amb un valor similar: al·lotípia, amfitípia, atípia, ectípia, estereotípia, heterotípia, etc. Per tant, des d’un punt de vista formal és un compost ben format.
Atès que té un significat ben definit, que trobem documentat en textos fiables, cal considerar-lo un terme correcte en català.
D’acord amb les normes de l’Ortografia catalana, el conjunt format per un nom, pronom o adjectiu precedit de l’adverbi no només es considera mot prefixat si ha assolit un alt grau de lexicalització, i aleshores s’escriu amb guionet (la no-violència). El fet que l’expressió no proliferació vagi seguida (o pugui anar seguida) d’un complement o modificador (d’armes de destrucció massiva) és un indicador que no és una forma lexicalitzada. Per tant, s’ha d’escriure separada i sense guionet: no proliferació d’armes de destrucció massiva.
En física, l‘energia fantasma és una forma hipotètica d’energia fosca que superaria, fins i tot, la constant cosmològica a l’hora d’impulsar l’expansió de l’univers (Viquipèdia). La denominació d’aquest concepte en altres llengües és phantom energy (en), énergie fantôme (fr), energía fantasma (es).
És un terme encunyat pel físic Robert R. Caldwell el 1998. Tal com s’indica al Wiktionary, es va inspirar en el títol de la pel·lícula L’amenaça fantasma, de la sèrie de Star Wars, cosa que sembla que el mateix autor confirma amb el títol d’un dels seus articles: A phantom menace? Cosmological consequences of a dark energy component with super-negative equation of state, que es pot llegir a Science Direct. Més enllà de la font d’inspiració per a la denominació d’aquest concepte, l’autor de l’article en parla en aquests termes:
We begin by constructing a classical cosmology: a spatially flat FRW space–time filled by a cold dark matter (CDM) component and a “phantom” (P) energy component. (A phantom is something which is apparent to the sight or other senses but has no corporeal existence —an appropriate description for a form of energy necessarily described by unorthodox physics, as will be seen later.)
Totes les dades recollides indiquen que la denominació catalana energia fantasma és correcta, atès que el nom fantasma té aquí el mateix valor metafòric que l’anglès phantom. Per ara, és un terme poc documentat en textos catalans.
Els axions (axió en singular) són partícules elementals hipotètiques postulades a la teoria de Peccei-Quinn el 1977 per resoldre el problema CP fort en cromodinàmica quàntica (QCD). Si els axions existissin i tinguessin una massa baixa dins un rang específic, podrien ser un component de la matèria fosca freda (Viquipèdia).
La denominació d’aquesta partícula en altres llengües és similar: axion (en), axion (fr), axión (es). Pel que fa a la formació, els diccionaris d’anglès Collins, l’Oxford i altres l’expliquen a partir del formant axi– (d’axial) + el sufix –on. Aquest sufix –on, referit a les partícules subatòmiques, està recollit, per exemple, al Webster, on es posa com a exemple nucleon, que en català és nucleó (perfectament documentat fins i tot al DIEC). Per tant, la formació català axió és correcta perquè segueix el mateix procés de formació que en les altres llengües.
És un terme que es documenta en català en uns quants articles de Google Acadèmic i en un parell de llibres indexats per Google.
Per al tipus de tesi consistent en un tema desenvolupat i estructurat en una sèrie de capítols, la denominació més documentada en català és tesi monogràfica, calc de l’anglès monographic thesis. La denominació tesi original pot induir a error, ja que s’usa també per fer referència al fet que no conté plagi o que el tema és nou, o que és el text tal com es va presentar per primer cop. Per tant, la denominació tesi monogràfica sembla més adequada.
Per al tipus de tesi consistent en una col·lecció d’articles o altres publicacions prèvies precedits d’una secció introductòria, hi ha diferents denominacions en anglès: thesis as a collection of articles, thesis as a series of papers, thesis by published works, article thesis, cumulative thesis, thesis by articles, thesis by compendium publications i altres variants. En català també es documenten diferents denominacions, com ara tesi per articles, tesi per compendi d’articles, tesi per compendi de publicacions.
La traducció de compendium per compendi present el problema que en anglès té un significat més ampli que en català, i que el significat que s’activa en aquest cas és el de ‘compilació’, que no té el nom català compendi. Per tant, seria preferible traduir aquest compendium per compilació: tesi per compilació de publicacions (millor que tesi per compilació d’articles, ja que es pot tractar d’altres tipus de publicacions).
Aquestes dues denominacions proposades són justament les que es troben a la pàgina de modalitats de tesi de l’Escola de Doctorat de la UB.
Aquest terme està documentat a l’UBTERM dins el Diccionari d’astronomia. Aquest terme forma part d’un conjunt de termes que fan referència a partícules de la física que en anglès acaben en –ino: neutrino, neutralino, axino, gravitino, higgsino, etc. El primer d’aquests termes sembla que va ser el neutrino, encunyat pel físic italià Enrico Fermi, que va afegir el sufix diminutiu italià –inoa la base neutr– per denominar aquesta partícula elèctricament neutra i de massa molt petita. També perquè contraposava aquesta forma amb diminutiu (neutrino) a un suposat augmentatiu (neutrone, en italià), una lectura que també es podria fer amb el català neutró o el castellà neutrón, tot i que en realitat no es tracta de cap augmentatiu, sinó de la terminació d’electró (neutron < neutral electron).
En català, el neutrí o neutrino està recollit al DIEC, al Cercaterm i al Diccionari.cat. Al DIEC es dona preferència a la forma neutrino, mentre que al Cercaterm i al Diccionari.cat es dona preferència a la forma neutrí. La forma en –ino és més internacional, ja que tant en anglès com en francès, per exemple, s’ha mantingut el sufix italià –ino (en el cas de l’anglès, probablement perquè no hi ha cap altre sufix equivalent). En castellà es pot considerar que el sufix italià és coincident amb el sufix castellà. En català, en canvi, hi ha tendència a adaptar el sufix a la forma catalana. Això es pot veure també per a altres partícules recollides a la Viquipèdia, com ara axí (< axó) gravití (< gravitó), higgsí (< bosó de Higgs), fotí (< fotó), etc.
Pel que fa a l’ús del terme neutralí o neutralino en català, hi ha molt poques referències (una de cada en articles diferents). Per tant, cal concloure que la forma neutralí és correcta per paral·lelisme amb totes les altres partícules amb la mateixa terminació en català, entre les quals hi ha el neutrí (documentat a les obres de referència) i també seria correcta la denominació neutralino, forma alternativa que, en el cas del neutrino, també es recull a les obres de referència i que coincideix amb la denominació en altres llengües.
El verb acordar, en el sentit de prendre un acord, requereix dos o més agents que facin aquesta acció. Ho podem veure en les dues definicions del DIEC2 que fan referència a aquest sentit:
1 v. tr.[LC] Prendre l’acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l’assemblea? 2 1 v. tr.[LC] Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses).
Com es pot veure en el segon exemple de la primera accepció, aquests agents poden estar expressats amb un nom col·lectiu singular, com és el cas d’assemblea. En canvi, no seria correcte dir Què ha acordat el president?, llevat del cas en què el context permeti entendre que hi ha altres parts no explicitades amb les quals el president s’ha posat d’acord (Què ha acordat el president amb els accionistes? » Què ha acordat el president?).
Per tant, si en la frase només consta un agent unipersonal, pot ser incorrecta. Només seria correcta si el context permet entendre clarament l’existència d’uns altres agents que s’han elidit en la frase.
En cas que sigui una decisió unilateral, d’un sol agent, es poden fer servir els verbs resoldre, decidir, establir.
Aquesta construcció és una unitat lèxica complexa, i no pas un compost. Per tant, s’ha d’escriure separat com qualsevol sintagma lliure. Vegeu la fitxa institut escola per a més informació sobre aquest tipus de construccions.
Sovint, la denominació aprenentatge servei s’abreuja amb la sigla APS o ApS. A la UB, s’abreuja amb la sigla ApS.
Escriu un comentari
No fem servir topar com a sinònim de limitar, delimitar, posar un topall, posar un límit, fixar un límit, fixar un màxim, etc.