Sens Dubte – Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques

teoria de la relativitat especial o teoria especial de la relativitat?

Hi ha una gran vacil·lació entre aquestes dues formes. Així, el Cercaterm conté la fitxa relativitat especial (o teoria de la relativitat especial), però la Viquipèdia proposa la denominació teoria especial de la relativitat. El nombre d’ocurrències de la denominació teoria de la relativitat especial és més abundant que teoria especial de la relativitat, però si es restringeix la cerca a Google llibres, la tendència s’inverteix.

En anglès, a la Viquipèdia, trobem les denominacions special theory of relativity i special relativity. La denominació anglesa permet dues interpretacions sintàctiques diferents: a) l’adjectiu special modifica tot el sintagma theory of relativity o b) l’adjectiu special modifica només el nom theory. És probable que aquestes dues interpretacions sintàctiques no tinguin conseqüències en la interpretació conceptual.

En les llengües romàniques com el català, aquestes dues interpretacions sintàctiques tenen expressions diferents: teoria especial de la relativitat o teoria de la relativitat especial (aquesta darrera forma encara permetria una tercera anàlisi sintàctica en què l’adjectiu especial només modifica relativitat, que en anglès s’hauria d’expressar amb la forma special relativity theory, menys documentada).

Pel que fa a altres llengües, com el castellà o el francès, també trobem vacil·lacions denominatives, però la tendència general és a posar l’adjectiu al final del sintagma: théorie de la relativité restreinte i teoría de la relatividad especial.

Així, doncs, i d’acord amb les dades analitzades, la denominació preferent és teoria de la relativitat especial.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

criptanàlisi?

Carta de Serveis?

mètode generalitzat dels moments?

Terme d’estadística que presenta certa vacil·lació denominativa pel que fa a la presència de l’article davant de moments i pel que fa a la posició de l’adjectiu.

Només a Enciclopèdia.cat es troba la denominació mètode de generalització de moments (generalized method of moments, GMM) dins l’entrada Lars Peter Hansen. No apareix enlloc més.

A la Viquipèdia no hi ha entrada en català, però sí que n’hi ha per al castellà, el francès, el portuguès i l’italià. En tots els casos, el terme de l’entrada porta article i l’adjectiu apareix al final (llevat de l’italià, que el porta al davant):

método de los momentos generalizado

méthode des moments généralisée

método dos momentos generalizado

metodo generalizzato dei momenti

Tot i que hi ha raons per defensar qualsevol de les formes denominatives exposades, sembla que, quan el terme apareix en una entrada de diccionari, es tendeix a usar l’article i a posar l’adjectiu al final, de manera que es manté unida l’estructura corresponent al terme primitiu mètode dels moments. Així, doncs, la forma preferent hauria de ser mètode dels moments generalitzat.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

sistema ticònic o sistema tychònic?

Generalment, els derivats de noms propis conserven la grafia original del nom si no és que el nom en qüestió ha estat tradicionalment adaptat. El cas de Tycho Brahe és una mica singular, ja que els derivats s’han fet a partir del nom de pila i no pas del cognom, com és el més freqüent (sistema ptolemaic < Claudi Ptolemeu; sistema copernicà < Nicolau Copèrnic; keplerià < Johannes Kepler, etc.). El derivat ticònic parteix del nom Tycho, que és una llatinització del nom danès Tyge, tal com s’explica a la Viquipèdia:

Tyge Ottesen Brahe Danish: [ˈtsʰyːjə ˈʌtəsn̩ ˈpʁɑːə]. He adopted the Latinized form “Tycho Brahe” (Danish: [ˈtsʰykʰo ˈpʁɑːə] (listen); sometimes written Tÿcho) at around age fifteen. The name Tycho comes from Tyche (Τύχη, meaning “luck” in Greek, Roman equivalent: Fortuna), a tutelary deity of fortune and prosperity of ancient Greek city cults. He is now generally referred to as “Tycho”, as was common in Scandinavia in his time, rather than by his surname “Brahe” (a spurious appellative form of his name, Tycho de Brahe, only appears much later).

Els noms de pila, a diferència dels cognoms, solen traduir-se o adaptar-se gràficament a les diferents llengües, i més encara en els derivats. Així, en el cas de Tycho Brahe es manté el nom en la forma original amb què l’autor és conegut arreu, però s’adapta gràficament al català o al castellà l’adjectiu derivat ticònic –a.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

rotar (un astre)?

En català, segons el DIEC2, el verb rotar només fa referència a l’expulsió de gasos. El verb que correspon al cultisme rotació és etimològicament rodar. En castellà passa una cosa similar, però amb la diferència que també hi ha un verb rotar com a versió culta del verb patrimonial rodar. No obstant això, el verb castellà rotar s’usa especialment per fer referència a “seguir un turno en cargos, comisiones, etc.”. En totes dues llengües, el verb que s’usa habitualment per expressar la rotació d’un astre és girar. Així, les dues primeres accepcions del DIEC2 del verb girar fan referència als dos tipus de moviment de rotació:

girar

1 1 v. intr. [FIF] [LC] Un cos, moure’s com una roda al voltant del seu eix. La Terra gira sobre ella mateixa, i això origina la successió dels dies i les nits.
1 2 v. intr. [FIF] [LC] Un cos, moure’s circularment o espiralment al voltant d’un eix. La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

significativitat?

El mot significació, d’acord amb el DIEC2, ja recull el significat d’importància o rellevància, com es pot veure en la subaccepció 1.2:

significació:

1 1 f. [LC] Acció de significar a algú alguna cosa.
1 2 f. [LC] Importància.
2 1 f. [LC] [FL] Sentit, allò que vol dir o significa un mot, un signe.
2 2 f. [FL] Procés psíquic pel qual s’associa un significant a un significat per constituir un signe lingüístic.

Això implica que no és necessari crear un altre derivat per expressar la mateixa idea. Ara bé, segons el context en què apareix, és possible que la denominació significació sigui confusa i calgui, doncs, expressar-ho d’una altra manera per desfer ambigüitats. Aquí tenim un exemple de context en què el mot significativitat no es pot substituir per significació sense que la comprensió del text se’n ressenti:

Condicions per a què l’aprenentatge sigui significatiu:

Significativitat psicològica: L’alumne ha de disposar de coneixements previs pertinents activats.

Significativitat lògica: L’estructura interna dels coneixements previs ha de ser lògica, ordenada, no confusa, ha de facilitar les relacions amb el nou coneixement.

Disposició favorable de l’alumne.

També el Diccionari descriptiu de la llengua catalana recull el mot significativitat i l’exemplifica amb un fragment extret del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC):

significativitat f. (procés 2 + 5) Si, per l’expressió, la Bíblia pot ser estranya a la cultura d’avui, pel seu fons li és significativa i eficaç. Ara bé, aquesta significativitat i les noves interpretacions tenen un subjecte de comprensió, que és la comunitat cristiana. [Llimona (1979): 22, p. 17]ⁱ (acc. 2a).

Cal dir també que, en els exemples esmentats, el derivat significativitat es fa necessari perquè en el context immediat apareix l’adjectiu significatiu. En altres contextos, cal valorar la conveniència d’usar altres paraules, com és el cas d’aquesta entrada del Cercaterm, procedent d’una obra de comptabilitat, on es prefereix la denominació rellevància:

ca rellevància, n f
es relevancia
es significatividad
fr importance
en significance

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Normes i principis>

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

umbe o umbó?

Hi ha una vacil·lació entre les denominacions umbó i umbe quan es fa referència a la protuberància de la part dorsal de les closques dels mol·luscs bivalves, com es pot observar en l’article “Els bivalves fòssils” dins la Història Natural dels Països Catalans (consultable des d’Enciclopèdia.cat). La forma preferent sembla que és umbó, però apareix també la forma umbe distribuïda per diferents parts del text i, sobretot, en els peus d’il·lustració.

Aquesta vacil·lació no es dóna, en canvi, per fer referència a la protuberància que presenten alguns bolets, en què sempre s’usa umbó, també dins dels articles de la Història Natural dels Països Catalans.

Tal com es pot observar en l’Oxford English Dictionary (OED), l’etimologia és la mateixa en tots els casos. Però també en anglès es produeix una vacil·lació entre la forma umbo (forma més usada) i umbone (poc usada o obsoleta), vacil·lació que es conserva en el plural d’umbo:

umbo, n.

Forms: Plural umbones/ʌmˈbəʊniːz/, umbos.

Etymology: < Latin umbo, umbōnis shield-boss, knob, projection, etc.

1. The boss of a shield, usually in or near the centre, and sometimes having a sharp point.

2. A projection of a round or conical form; a knob.

a. Conchology. The point at which a univalve shell, or each valve of a bivalve shell, is most protuberant.

b. Entomology. (See quot. 1826: W. Kirby & W. Spence Introd. Entomol. III. 368 Umbones (the Bosses), two moveable bosses surmounted by a spine, with which the Prothorax of the Coleopterous genus Macropus is armed.)

c. Botany. The knob or prominence in the centre of the pileus of a fungus.

d. Zoology. One of the perforated ambulacral plates of echinoderms.

4. Pathology. A central patch in an efflorescence or other affection of the skin.

5. Anatomy. (See first quot.: C. H. Burnett Ear 51 The lower end of the manubrium draws the membrana tympani inward very markedly, and forms that depressed spot in the centre called the umbo.)

umbone, n.

Now rare or Obsolete.

†1. Botany. A style or pistil. Obsolete.

2. Conchology. = umbo n. 3a.

Al Cercaterm trobem també una fitxa per al terme umbó de la membrana timpànica, que correspon a l’accepció 5 de l’OED per a umbo.

Així, doncs, sembla que la vacil·lació formal en aquesta paraula és present en altres llengües. En català, la vacil·lació entre umbó (que es correspondria amb la forma anglesa umbone) i umbe (que es correspondria amb la forma anglesa umbo) només es produeix per referir-se a la protuberància dels mol·luscs; en la resta de les accepcions possibles només es documenta la forma umbó, que podem considerar la forma preferent en català.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

seo on page i seo off page?

Hi ha diferents tipus de SEO (search engine optimization) o optimització natural: la interna (internal optimization) i l’externa (external optimization). L’optimització interna es pot fer des de la pàgina (on-page optimization o on-page SEO) o bé des del lloc web (on-site optimization). I l’optimització externa es fa des de fora de la pàgina (off-page optimization) i s’entén que també des de fora del lloc web. (Vegeu el llibre SEO Warrior: Essential Techniques for Increasing Web Visibility.)

En català i en castellà és freqüent l’ús de l’híbrid optimització (o SEO) on-page i optimització (o SEO) off-page, és a dir, sintagma en l’ordre romànic amb el modificador en anglès. Malgrat la tendència a usar els manlleus on-page i off-page, la traducció és fàcil i en trobem alguns exemples: SEO a la pàgina (o optimització a la pàgina) i SEO fora de la pàgina (o optimització fora de la pàgina) —aquest segon cas, usat sovint sense article (fora de pàgina), encara que sembla millor amb article. En castellà també es documenten les formes optimización en la página i optimización fuera de la página.

Atès que la traducció de les formes on-page i off-page no presenta problemes en aquest context i que el resultat no pot induir a interpretacions errònies, les formes traduïdes són preferibles a les formes manllevades.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

Se’m sent? Em sentiu bé?

encadenat o encadenament? (en audiovisuals)

relacions humano-animals? (en filosofia)

fenotipatge?

no buit o no-buit? (“Suposant que B és no buit, arribarem a una contradicció”)

wild track?

Hi ha dues definicions per a wild track o wildtrack:

El wildtrack hace referencia al sonido que se ha grabado de forma independiente de las imágenes para proceder a su doblaje más adelante. El wild track es una toma de sonido adicional efectuada en locación independientemente de la acción, a fin de incorporarla a la banda sonora con o sin posibilidades de sincro. El sonido es registrado en el rodaje de forma independiente a la imagen, cuyo propósito es grabar con la mayor nitidez posible el sonido de una escena. En ocasiones, el encuadre de imagen o el movimiento de los actores o la cámara dificulta la cercanía del micrófono a la acción y por tanto un buen registro de sonido, de modo que se graba después aparte para su post – sincronización en el montaje o la mezcla. También suele denominarse wildtrack la grabación del ambiente natural de la localización del rodaje (previo riguroso silencio de todo el equipo, por supuesto) que se empleará para uniformizar los fondos sonoros de las distintas tomas de la escena, o con el fin de cubrir tomas para las que no se haya registrado sonido directo. [https://glosarios.servidor-alicante.com/lenguaje-cine/wild-track]

En general, tant en català com en castellà, s’usa l’anglicisme; només s’ha trobat una proposta alternativa en un text de la UOC:

Si és factible, l’us del so directe enregistrat durant el rodatge pot afavorir el realisme i la credibilitat de la peça. En qualsevol cas, és recomanable gravar pistes de so de seguretat (wildtracks), per si la presa d’imatge escollida no tingués bon àudio, i preses de so ambient de la localització (room tones). [http://cv.uoc.edu/annotation/788ce780a4c26dff09ac97149ec84c50/698921/PID_00166362/PID_00166362.html]

En francès, d’acord amb la informació recollida al Grand dictionnaire terminologique, segons el significat, es pot traduir per son témoin o son seul:

wild track EN • son témoin FR

Enregistrement sonore fait avec un simple magnétophone et sans précautions spéciales au cours des prises de vues en extérieurs.
wild track EN • son seul FR

Prise de son effectuée sans prise de vue simultanée.

Atès que ni en català ni en castellà no hi ha una proposta prou acceptada i usada com a alternativa a wildtrack, no estem en condicions, per ara, de substituir l’anglicisme.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

shutter speed? (en fotografia)

acusmàtica, acusmatitzat i so acusmàtic, són correctes? (en audiovisuals)

resines centelladores?

vídeocapsula, càpsula de vídeo, vídeo càpsula? (en audiovisuals)

En català, per fer referència a vídeos informatius breus s’utilitza tant càpsula de vídeo com videocàpsula. Qualsevol de les dues denominacions està igualment ben formada, i en tots dos casos es tracta de substantius femenins (una càpsula de vídeo o una videocàpsula).

La construcció vídeo càpsula està menys documentada i es podria justificar si s’entén que es una aposició en què s’associa metafòricament un vídeo a una càpsula, de la mateixa manera que s’associa un vagó a un restaurant en l’expressió vagó restaurant. En aquest darrer cas, el nucli gramatical és vídeo i el sintagma, per tant, és masculí (un vídeo càpsula) i pluralitza només pel primer element (uns vídeos càpsula). Aquesta tercera opció denominativa, usada tal com correspondria a una construcció en aposició, no s’ha pogut documentar.

La forma composta videocàpsula té encara un altre significat possible: el que fa referència a les càmeres de vídeo instal·lades dins d’unes càpsules i que serveixen per fer endoscòpies.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

Sound Flow? (en doblatge)

D’acord amb la informació recollida en fonts diverses, el terme sound flow fa referència al que s’explica en aquest fragment del Manual de postproducción de audio: on també es fa una proposta per al castellà (encabalgamiento):

La técnica del sound flow (encabalgamiento) Ver siempre y en todo momento a los personajes que hablan puede resultar monótono y para evitarlo se recurre al sound flow o encabalgamiento. Esta técnica consiste en mostrar un diálogo, o parte del mismo, sobre una imagen que no corresponde a quien la pronuncia. Por ejemplo, mientras contemplamos el final de una secuencia ya escuchamos la voz del personaje que interviene en la siguiente. De forma inversa, la voz de un personaje puede prolongarse, a veces, hasta el primer plano de la posterior secuencia. La técnica del sound flow, denominada en algunos sistemas de edición audio split , también se aplica a personajes que conversan entre sí: el final de un parlamento lo escuchamos sobre la imagen del interlocutor favoreciendo la fluidez de su réplica. En ocasiones es más interesante captar la reacción del que escucha que mantener el plano de imagen de la persona que habla.

Aquesta mateixa proposta per al castellà es troba en altres textos i, fins i tot, llibres.

En català es podria adaptar de la mateixa manera, encavalcament, encara que per ara no es troba documentada en cap text. En tot cas, la primera vegada que apareix en un text, convindrà posar entre parèntesis la forma manllevada.

Escriu un comentari
Cancel reply
Els camps obligatoris estan marcats *
Comentari*
Nom*

Correu electrònic*

Deseu el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la propera vegada que comenteu.
(1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
(2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
(3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
(4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
(5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
(6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.
- Declaro que he llegit el dret d'informació.

Cercador