El sistema de puntuació Elo, o simplement Elo, fa referència a un mètode per calcular la força relativa dels jugadors de jocs com els escacs o el go. Aquest mètode va ser inventat per Árpád Élő, un físic estatunidenc d’origen hongarès, i d’aquí ve el nom del mètode.
Darrerament, aquest mètode també s’ha adaptat a altres jocs, com el League of Legends.
L’adjectiu adultomorf i el substantiu adultomorfisme es documenten en textos de psicologia i psiquiatria. Segons la definició de l’APA, l’adultomorfisme és l’atribució de trets o motius adults als infants, i, més específicament, la tendència a reconstruir les fases del desenvolupament extrapolant la psicopatologia dels adults.
Des d’un punt de vista formal, aquests termes estan formats per composició a la manera culta (amb vocal d’enllaç o) a partir de la paraula adult i el sufix –morf, que respon a la idea vaga d’aparença o forma adulta. Formalment, doncs, estan ben formats.
Algunes fonts, com el Grand dictionnaire terminologique, relacionen aquest terme amb adultocentrisme, tot i que no sembla que faci referència al mateix concepte, com es desprèn de la definició d’aquest terme a la Viquipèdia.
Segons el DIEC2, un altellés un terme de geologia que fa referència a una petita altura en un terreny. Per fer referència a la part superior de les dues en què un sostre fet a una certa altura del sòl divideix parcialment o totalment una cambra, la denominació acceptada normativament és entresolat. L’ús d’altell en aquest segon sentit és, probablement, una influència del castellà altillo, que aplega tant el sentit normatiu d’altell com el d’entresolat, entre altres.
No obstant això, l’ús d’altell en el sentit d’entresolat està tan estès que alguns mitjans l’accepten amb aquest sentit, com és el cas de l’Èsadir. De fet, al CTILC es pot observar que l’ús d’altell en aquest sentit ha augmentat amb el pas del temps, de manera que la major part d’ocurrències són del segle XXI. En canvi, la freqüència d’ús d’entresolat al CTILC és molt menor.
Cal dir, però, que la forma entresolat no presenta dificultats de comprensió, potser per la similitud amb la paraula entresol, d’ús molt corrent, i perquè és una denominació descriptiva de l’objecte a què fa referència. Per aquesta raó, no s’hauria de substituir entresolat sistemàticament per altell, sinó més aviat alternar les dues formes segons el grau de formalitat del text.
També convé tenir present que el castellà altilloaplega encara altres sentits que, alternativament a altell, tenen altres denominacions en català: sostremort, antosta, golfes, dalts (d’un armari), etc. El fet de reunir en un sol mot significats diversos segurament ha contribuït a l’èxit d’altell envers altres denominacions. Però aquesta simplificació pot anar en detriment de la precisió. Per això, cal valorar cada cas per separat segons el context comunicatiu, el grau de formalitat del text, la voluntat de precisió, etc., per decidir, segons el significat, quina és la forma més adient.
Els compostos reduplicatius (que repeteixen un mot o un patró rítmic), s’escriuen generalment amb guionet, d’acord amb l’Ortografia catalana (4.4.2.2c): baliga-balaga, bitllo-bitllo, pica-pica, etc.
Hi ha, però, alguns casos que s’escriuen aglutinats si es considera que han adquirit un significat més concret, com en cucut, marrameu, bobò, etc.
Si es considera que el nom Teca-teca, referit a l’antic bar de l’Edifici Històric, és un nom reduplicatiu similar a pica-pica, s’hauria d’escriure preferiblement amb guionet d’acord amb la regla general per a aquest tipus de compostos.
Ara bé, també hi ha la possibilitat d’interpretar la formació d’aquesta denominació com un compost amb el sufix –teca de biblioteca, filmoteca, etc. Si es considera que es tracta d’un compost del nom comú teca + el sufix culte –teca, aleshores cal escriure el nom aglutinat: Tecateca.
Atès que és un espai que també s’usa per a l’estudi i en què el menjar l’han de portar els mateixos usuaris, és possible que la denominació vulgui evocar la idea d’una biblioteca amb menjar. Si s’opta per aquesta interpretació, la grafia més adequada és Tecateca.
La paraula disconfort, procedent de l’anglès discomfort, no està acceptada ni en català ni en castellà (veg. Diccionario panhispánico de dudas). Segons el context, cal substituir-la per malestar, incomoditat, molèstia, etc. El Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico de Fernando A. Navarro en mostra uns exemples:
discomfort. Esta palabra inglesa, que desaconsejo traducir disconfort, tiene al menos tres acepciones frecuentes en los textos médicos: 1malestar, molestia. ◘ She still suffers considerable discomfort from her injury (la herida le causa todavía bastantes molestias); Participation in this clinical trial may involve certain discomforts or potential risks (la participación en este estudio clínico puede acarrear ciertas molestias o riesgos). ● abdominal discomfort (molestias abdominales), chest discomfort (molestias torácicas o molestias precordiales, según el contexto; ►►chest pain), diffuse discomfort (malestar general), eye discomfort (molestias oculares), gastric discomfort (molestias gástricas), muscle discomfort o muscular discomfort (molestias musculares), sense of discomfort (sensación molesta, sensación de malestar, molestia), temporary discomfort o transient discomfort (molestias pasajeras). 2incomodidad. 3inquietud, turbación, azoramiento.
Així doncs, l’expressió disconfort acústic, per paral·lelisme amb el terme recollit al Cercaterm incomoditat tèrmica, es pot subtituir per incomoditat acústica, que trobem documentat en diverses fonts procedents de l’Adminitració o de la salut.
Un doli (plural, dolis) és un recipient romà de terrissa, gran, de forma esfèrica i amb la vora gruixuda. Aquest mot prové del nom llatí neutre dolium. Els noms neutres del llatí han passat al català com a noms masculins. Per això, si es manté la forma plural llatina dolia en un text en català, cal usar l’article masculí (els dolia).
Si en un text es prefereix usar la forma llatina plural dolia, aleshores convé tenir present que la forma en singular és dolium.
L’expressió anglesa roll-up pot fer referència a diversos objectes enrotllables. En l’àmbit de la comunicació, El Cercaterm recull aquestes dues entrades, segons si es tracta d’una pantalla o un expositor:
pantalla enrotllable (roll-up screen o roll-up display): Pantalla flexible que permet enrotllar-la completament sobre ella mateixa per tal de facilitar-ne el transport.
expositor enrotllable (roll-up banner): Expositor fet amb un material flexible que permet enrotllar-lo i desplegar-lo.
Recentment, s’ha publicat a l’Omnia Nomina una breu nomenclatura amb el nom de les universitats que formen part de la Xarxa Vives. Aquesta nomenclatura conté els noms de les universitats en les tres llengües. En el cas que una universitat opti per mantenir el nom en català independentment del text en què s’insereixi, s’ha fet una proposta de traducció per als casos en què el context ho exigeix i s’ha indicat en una nota que és una proposta no oficial.
En la Nomenclatura de gestió universitària que els serveis lingüístics de les diverses universitats de la XVU han anat elaborant, es pot veure que la proposta denominativa d’algunes universitats és la mateixa per a totes les llengües. No obstant això, s’entén que hi pot haver alguns contextos que facin recomanable o necessària una traducció. És per això que a l’Omnia Nomina s’hi ha afegit aquesta proposta traduïda. Les propostes de l’Omnia Nomina estan documentades en la major part dels casos.
El criteri per traduir o no traduir el nom d’una universitat ha de ser el mateix per a un text en anglès o en castellà. Si la universitat té previstes les tres denominacions s’apliquen, en termes generals, d’acord amb la llengua del text. Si una universitat no preveu denominacions en altres llengües, el nom s’hauria de mantenir en català i fer-ne la traducció només en determinats casos justificats.
Tant video– com eco– són formes prefixades que s’adjunten al mot consell i formen un compost a la manera culta (és a dir, un compost format per formes prefixades acabades en ‑o).
D’acord amb la normativa sobre el guionet (Ortografia catalana, 4.4.2.1 b), aquest tipus de formants a la manera culta s’escriuen sempre aglutinats (sense espai i sense guionet). Llevat de casos en què es vol remarcar la independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per exemple, un recull de composicionsèpico–lírico–dramàtiques, on les composicions no són èpiques, líriques i dramàtiques alhora, sinó que és un recull de composicions èpiques, composicions líriques i composicions dramàtiques, i es vol fer manifestar clarament(4.4.2.2).
En el cas de videoecoconsell, els formants video– i eco– són modificadors que se superposen de la manera següent: eco- modifica consell per formar el compost ecoconsell (és a dir, un consell sobre ecologia) i video– modifica ecoconsell per formar videoecoconsell (és a dir, un ecoconsell amb format de vídeo). D’acord amb aquesta interpretació semàntica, els formants s’han d’escriure aglutinats.
Des d’un punt de vista semàntic, es podria admetre el guionet si es tractés de consells ecològics i consells en format vídeo com a dues entitats independents (és a dir, ecoconsells i videoconsells), que no és el cas.
Erasmus Without Paper (Erasmus sense paper; Erasmus sin papel) és un dels pilars de la iniciativa del carnet europeu d’estudiant, consistent a digitalitzar i connectar els sistemes de gestió dels estudiants Erasmus de diferents institucions universitàries.
Les institucions universitàries capdavanteres en l’aplicació d’aquesta digitalització (entre les quals hi ha la UB) han rebut un reconeixement com a Erasmus Without Paper Champions, d’acord amb les informacions facilitades per la mateixa UB. En aquest sentit, la traducció per Campions de l’Erasmus sense paper sembla una fórmula encertada.
No obstant això, per a altres contextos, cal tenir present que en anglès la paraula champions s’usa en contextos que en català o en castellà s’usen normalment altres expressions, com posen de manifest algunes fonts relacionades amb la traducció:
Linguee per a champion (com a nom, com a verb i com a adjectiu).
Cosnautas (Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico).
champion. Puede funcionar como sustantivo, como adjetivo o como verbo: 1 [s.] Recomiendo precaución con la traducción acrítica de champion por campeón, pues en ocasiones puede ser preferible recurrir a otras posibilidades, como paladín, adalid, líder, defensor, valedor o abanderado (de una causa), según el contexto. ● clinical champion (responsable [clínico] del programa). 2 [a.] Como adjetivo, tiene tres significados frecuentes: a)premiado (referido a un animal o a una planta galardonados en una feria, concurso o exposición). b)campeón (referido a un deportista); en este caso, evidentemente, la función de sustantivo y adjetivo se invierten en su paso del inglés al español: ● a champion boxer (un campeón de boxeo). c) [GB] magnífico, excelente o fantástico. 3 [v.] Como verbo, to champion significa abogar (por algo), defender (una causa) o promover.
El mot target és un anglicisme que cal substituir, segons el context, per objectiu, blanc, meta, diana, etc. Al Cercaterm podem veure un nombre important de fitxes que contenen target per a l’anglès i els equivalents al català.
Es tracta d’una forma verbal derivada del substantiu aminoxilació. La forma verbal no està documentada, però es pot considerar ben formada i es pot sobreentendre a partir del mateix substantiu aminoxilació, que suggereix la idea d’acció o efecte.
L’expressió redox-responsiva és un calc sintàctic de l’anglès redox-responsive. Aquesta construcció amb l’adjectiu responsive combinat amb altres elements és molt habitual, i sol traduir-se per l’expressió sensible a, com mostren els exemples següents:
També a Cosnautas trobem la recomanació següent sobre la traducció de responsive:
responsive. En español no decimos *responsivo*, sino sensible, reactivo, con capacidad de respuesta (o reacción), capaz de responder (o reaccionar) o, fuera del ámbito médico, interesado. ◘ Patients with allergies become less responsive to therapy (los pacientes con alergias son menos sensibles al tratamiento). ● hyperresponsive (hiperreactivo o hipersensible), →hyporesponsive (hiporreactivo o hiposensible), normoresponsive (normorreactivo o normosensible), radioresponsive (radiosensible), →unresponsive (resistente, insensible al tratamiento, rebelde al tratamiento).
Per evitar el calc sintàctic de l’expressió naturalesa redox-responsiva es podria optar per una solució com ara naturalesa sensible al potencial redox, o bé la sensibilitat als canvis en el potencial redox o alguna altra expressió similar adaptada al context.
El terme bolaamfifílic és una traducció del terme originari en anglès bolaamphiphilic o bolaamphiphile, encunyat per Fuhrhop i Fritsch el 1984, tal com s’explica en aquest fragment d’un article de la revista Frontiers in Chemistry:
Aquest terme, al seu torn, deriva del terme bolaform amphiphile, introduït el 1951 per Fluoss i Edelson, com podem llegir al llibre Dendritic molecules. El formant bolafa referència a un objecte consistent en una corda amb uns pesos als extrems, que es llança contra un animal que es vol atrapar de manera que la corda quedi enredada a les potes.
Significat del terme
El terme bolaamfifílic o bolaamfífil fa referència a molècules amfifíliques que tenen grups hidròfils als dos extrems d’una cadena hidrocarbonada hidròfoba prou llarga (Viquipèdia en anglès).
Anàlisi formal
Des d’un punt de vista formal, el terme presenta diferents formants. D’una banda el formant bola- i de l’altra el compost amfifílic, que està format pels elements següents:
amfi-: Prefix que significa ‘ambdós’, ‘de dues maneres’, ‘a ambdós costats’, ‘a l’entorn’. [DIEC2]
Hi ha un terme amfòfil, usat en biologia, que té significats diferents, però amb el mateix valor semàntic dels formants:
BIOLOGIA Dit dels grànuls del citoplasma cel·lular que fixen tant els colorants àcids com els bàsics. [Diccionari.cat]
Palinologia Que tant pot ser transportat pel vent com per un vector animal. [UBTERM]
El formant amfo-, però, no és a cap diccionari català. L’entrada amphi- del Webster conté una nota amb la informació següent sobre el prefix ampho-:
NOTE: Due to the near-homonymy of the preposition amphí “around, about, circling” and the quantifier ámphō “both” (see AMBI-), the combining element amphi– takes on to some degree meanings of both forms. Hence in Greek itself it may have the meaning “on both sides, of both kinds, being double.”
Així doncs, amfi- i amfo- han acabat tenint parcialment el mateix significat, fins al punt que en camps diferents podem trobar la mateixa formació amb un prefix o l’altre, com el cas d’amfífil (en química) i amfòfil (en biologia).
‑fil o‑fílic: El formant ‑fil ‘amic’ forma part de molts mots compostos. Generalment, aquesta terminació tant serveix per al nom com per a l’adjectiu (acidòfil -a), a diferència de l’anglès, que reserva la terminació ‑phile només per a les formes nominals i usa les terminacions ‑philic o ‑philous per a les formes adjectives (o això es desprèn de la informació recollida en diccionaris i textos en anglès). En català, en canvi, la terminació ‑fílic sol usar-se per als derivats de noms en ‑fil o en ‑fília (hemofílic < hemofília).
Hi ha la possibilitat, doncs, que alguns usos de bolaamfifílic o amfifílic siguin un calc inadequat de l’anglès. Cal tenir present que en francès fan sempre amphiphile, tal com es recull en diferents entrades del GDT. Ara bé, en català es documenta més la forma adjectiva amfifílic que no pas la forma amfífil: polímers amfifílics, compostos amfifílics, aminoàcids amfifílics, materials amfifílics, catalitzadors amfifílics, lligand amfifílic, comportament amfifílic, catió amfifílic, caràcter amfifílic, etc.
En resum, la forma bolaamfifílic està ben formada, però hi ha la possibilitat que, en molts contextos en què funciona com a adjectiu, sigui preferible usar la terminació en –fil (bolaamfífil), tal com faríem per al substantiu.
Botiga UB o, en alguns casos, Botiga de la Universitat de Barcelona, és el nom que rep l’espai físic o virtual on es comercialitza marxandatge oficial de la Universitat. Aquesta denominació, com a entitat formalment constituïda i com a part de l’organigrama de la institució, es pot traduir a la llengua del text on s’insereixi. Per tant:
Botiga UB: la botiga oficial de la Universitat de Barcelona
Tienda UB: la tienda oficial de la Universidad de Barcelona
UB Shop: the University of Barcelona official shop
Ara bé, la denominació no es tradueix si forma part de la submarca o del logotip. En aquest cas, es presenta únicament en català.
L’anglès effect size és un terme d’estadística que fa referència a un índex numèric que permet mesura la força de la relació entre dues variables. En castellà es documenta la forma tamaño del efecto; en francès es documenten les formestaille de l’effet, ampleur de l’effet, grandeur de l’effet. En català, dins l’article estadística de la Viquipèdia i en molts altres textos també es fa referència a aquest concepte amb la forma paral·lela mida de l’efecte.
Si photoswitch fa referència a un interruptor elèctric que obre o tanca circuits elèctrics quan hi ha un canvi de llum, la denominació catalana pot ser interruptor fotoelèctric, tal com es proposa per al francès al Grand dictionnaire terminologique.
«Ara bé, les màquines moleculars es poden classificar en dues subcategories, «motors» i «interruptors» moleculars,
atès que el seu comportament serà significativament diferent. Per exemple, en un «interruptor» basat en una topologia de
rotaxà, el canvi de posició d’un macrocicle respecte al component lineal tan sols influirà en l’estat del sistema. Quan el subcomponent de l’interruptor molecular retorni a l’estat inicial no s’haurà desfet cap treball. Per tant, amb aquestes consideracions un interruptor molecular no es pot emprar de manera repetitiva i progressiva per produir treball. En canvi, un «motor» té una influència en el sistema en funció de la trajectòria del moviment, que ha de ser unidireccional. Per exemple, el treball produït per un moviment rotacional de 360º en un únic sentit de direcció només podrà ser desfet si el motor gira 360º en sentit contrari.»
Se sobreentén que photoswitch és un interruptor molecular que respon als estímuls electromagnètics, és a dir, un fotointerruptor ofotocommutador. També es documenta la forma adjectiva photoswitchable, que es tradueix sempre per fotocommutable.
La Universitat de Barcelona ha organitzat, en el marc del circuit competitiu University Esports, el torneig UB Alma Mater del videojoc d’estratègia League of Legends. En aquest cas, com a competició esportiva (encara que sigui en modalitat virtual), s’escriu amb majúscula inicial de noms i adjectius, sense cometes i en lletra rodona: UB Alma Mater.
En un context d’ús genèric d’aquesta expressió, caldria consignar-la en minúscules i en lletra cursiva, com a llatinisme (alma mater) i valorar també la conveniència, segons el context, de fer servir expressions catalanes alternatives (és l’ànima del grup, l’ànima del projecte, etc.).
Pel que fa a l’apostrofació, malgrat que el referent no sigui explícit, igualment determina el gènere de la denominació i, per tant, estableix com s’ha de comportar l’article. Així, UB Alma Mater s’entén com a forma masculina (perquè regeix precisament el mot masculí torneig) i l’article el exigeix, doncs, l’apostrofació: l’UB Alma Mater. És el mateix cas que l’UB Barça, antic equip de bàsquet, en què el referent no és explícit.
Malgrat que la denominació oficial del torneig contingui la referència UB, la sigla es pot obviar en determinats contextos per evitar repeticions. Per exemple: La UB presenta l’Alma Mater és una alternativa possible a La UB presenta l’UB Alma Mater.
Aquest terme fa referència a un concepte de química orgànica consistent en una unitat estructural que no és una molècula però que està relacionada amb la reacció sintètica.
These possible routes are derivable by the recognition of structural units within molecules which can he formed and/or assembled by known or conceivable synthetic operations. (In the discussion which follows, these units are designated as “synthons”. In this paper the term “synthetic operations” is used in the molecular sense to denote structural transformations rather than in the laboratory sense, which would imply manipulation.) […] It is convenient to have a term for such units; the term “synthon” is suggested. These are defined as structural units within a molecule which are related to possible synthetic operations (and, therefore, to the reverse operations of degradation).
D’aquests fragments es dedueix que el terme està format a partir de synthetic operation. Es tracta, doncs, d’un acrònim que s’explica només a partir de l’ordre sintàctic anglès d’aquest sintagma, traduïble per operació sintètica. Per tant, es podria considerar un manlleu que cal prendre com a unitat lèxica simple i no pas com un compost.
Com qualsevol altre manlleu, s’hi poden fer adaptacions gràfiques més o menys acusades: des de fer una simple adaptació ortogràfica al català, com ara sinton (mot agut) o sínton (mot pla, com en anglès), fins a donar-li una forma més catalanitzada amb la terminació en ‑o: sintó. Aquesta forma més catalanitzada és la que trobem documentada a l’Enciclopèdia.cat o al Diccionari.cat, i també la que apareix en el llibre d’E. J. Corey Síntesi orgànica de molècules complexes, traduït al català per Àngel Messeguer i editat per a Societat Catalana de Química (societat filial de l’IEC).
Es pot considerar, per tant, que hi ha un criteri d’autoritat a favor de l’adaptació sintó, que ha fet prou fortuna tenint en compte el nombre relativament elevat d’ocurrències en textos indexats a Google acadèmic. En canvi, les altres adaptacions possibles no es documenten per al català.