Tot i que hi hagi força exemples, sobretot en textos menys formals, de l’ús de neandertal com a adjectiu (restes neandertals), és preferible evitar-ne l’ús en textos de certa formalitat. El topònim Neandertal (home de Neandertal) s’ha lexicalitzat en un nom comú (els neandertals), i aquesta lexicalització està recollida en els diccionaris. Alguns noms, com és el cas d’alguns colors, poden funcionar com a adjectius fent concordança de nombre —rosa (nom) > pantalons rosa (nom en aposició) > pantalons roses (adjectiu)—, però són casos relativament poc freqüents i propis sobretot del registre col·loquial. En un registre formal és preferible l’ús de la forma substantiva (restes de neandertal), en lloc de l’adjectiva (restes neandertals).
La terminologia dels graus d’energia dels raigs còsmics és similar a les denominacions usades per als graus de buit. Aquí podem veure com s’expressen en anglès i la seva correspondència al català, segons el Compendi de nomenclatura de química analítica:
low vacuum (LV) = buit baix
medium vacuum (MV) = buit mitjà
high vacuum (HV) = buit alt
ultra-high vacuum (UHV) = buit ultraalt
extreme ultra high vacuum = buit extrem ultraalt
Per a l’energia dels raigs còsmics també trobem una gradació similar, amb les sigles corresponents, i les equivalències al català (algunes documentades a la Viquipèdia dins l’article «raigs còsmics d’energia ultraalta»):
Els raigs còsmics d’energia ultraalta encara es poden subdividir en raigs còsmics d’energia extrema (extreme-energy cosmic rays o EECR). Tal com es desprèn dels fragments de l’article «Extreme-Energy Cosmic Rays: Hints to New Physics Beyond the Standard Model?», aquests raigs còsmics formen part dels esdeveniments d’energia extremament alta (extremely high energy (EHE):
«The origin of the observed cosmic ray (CR) events of Extremely High Energy (EHE) – those with energy >∼ 1020 eV [1,2,3,4,5,6] – is one of the major unsolved problems in contemporary astrophysics [7,8]. About 20 of these Extreme Energy Cosmic Ray (EECR) events have been reported in published literature so far, with more expected in the near future from the ongoing experiments.»
«We shall use the abbreviation EHE to specifically denote energies E >∼ 1020 eV, while the abbreviation UHE for “UltraHigh Energy” will sometimes be used to denote E >∼ 1 EeV, where 1 EeV = 1018 eV. Clearly UHE includes EHE but not vice versa.»
D’acord amb tot el que s’ha vist, les expressions radiació ultra-alta i extremadament alta energia haurien de ser radiació ultraalta i energia extremament alta.
La denominació larvicultura, que no es documenta encara en català, està documentada en anglès (larviculture). Es tracta d’un compost format a la manera culta a partir dels formants llatins larva + cultura, amb vocal d’enllaç i. La vocal d’enllaç i és la preferent en els compostos amb el segon element culte procedent del llatí i començat per consonant: piscicultura, herbicida, etc.
Així, doncs, podem concloure que el compost larvicultura és conforme a les regles de formació de compostos a la manera culta en català.
La forma abreujada postdoc està documentada al Cercaterm com a sinònim de postdoctorat, però en anglès també està recollida en els diccionaris amb el sentit d’investigador postdoctoral, és a dir, investigador que du a terme un postdoctorat. No hi ha res que impedeixi que en català s’usi postdoc també amb aquest significat si l’ús l’avala.
Paral·lelament a postdoc, la forma predoc és igualment acceptable des d’un punt de vista lingüístic per fer referència als investigadors predoctorals, sempre que sigui efectivament una forma usada dins l’àmbit universitari.
Tal com s’explica a la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) (que és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans), les preposicions a i en són en molts casos intercanviables, tot i que, segons el context, hi ha preferències per l’una o l’altra. Com es pot veure en el quadre 14.5 del capítol 14.4.1 Les preposicions a i ende la GEIEC, el cas a/en la figura correspondria a una localització figurada, on totes dues preposicions són acceptables amb preferència per en.
Els especialistes en neurociència consideren que el seu camp és una ciència i no pas diverses; per tant, cal referir-s’hi en singular. Ara bé, més tradicionalment, s’hi ha fet referència en plural i podria ser que les tendències denominatives dins del mateix camp no tinguin el mateix predicament en totes les llengües. Això explicaria que les entrades neurociència que trobem al Cercaterm mostrin vacil·lacions en l’ús del nombre singular o plural per a les altres llengües. No obstant això, cal fixar-se que la fitxa que té per font el Diccionari de neurociència conté totes les denominacions equivalents en singular.
Les propostes denominatives que es recullen al Cercaterm per al català són full de mà o full volanter, que en alguns contextos pot quedar excessivament formal i, fins i tot, poc entenedora. Possiblement per aquesta raó, a l’Ésadir s’accepta l’anglicisme flyer. No obstant això, fa estrany que no s’hagin habilitat les denominacions probablement més usades popularment, que són fullet o fulletó, entesos com a diminituis de full. En el DIEC2 i en altres obres, les úniques accepcions recollides per a aquests mots no fan referència un full de mà:
fullet
m.[AF] [LC] [BB] Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
fulletó
1 1 m.[FLL] [LC] [BB] En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris. El diari La Veu de Catalunya publicà de fulletó l’obra La família dels Garrigues. 1 2 m.[LC] [BB] Obra publicada en el fulletó d’un periòdic. 1 3 m.[LC] [FLL] [BB] Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació. 2 1 m.[LC] Obra literària, succés, etc., de característiques melodramàtiques, semblants a les de moltes novel·les de fulletó. La seva vida és un fulletó. 2 2 m.[JE] Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
Però sí que trobem l’ús de fulletcom a diminutiu de full, i per tant, com a sinònim de full de mà a l’Optimot:
Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al nombre de pàgines que té.
En canvi, un fulletó és un fragment d’un text literari, habitualment una novel·la, publicat en un diari o en una revista.
També al DDLC es recull aquesta accepció de diminutiu de full tant per a fullet com per a fulletó:
2. [Ncompt (ADJ1)] (ADJ1[científic, literari]) Obra impresa [científica, literària]1, no periòdica, d’un nombre de pàgines no superior a una cinquantena, que constitueix una unitat bibliogràfica. Com premi al seu capteniment i fidelitat, cada any li encarregava d’escriure un fullet científic sobre problemes sexuals. [Bertrana (1948): N, p. 24]i. […] moltes d’aquestes oracions, propagades en opuscles i fullets, a tall de romanços, assolien una ràpida difusió. [Curet (1955): 21, p. 237]i.
•3a. [Ncompt (de N1) (de N2)] (N1[informació, publicitat, propaganda]; N2[producte, establiment, lloc, activitat])Imprès d’un o de pocs fulls2b, que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat [informativa, publicitària, propagandística]1 [d’un producte, d’un establiment, d’un lloc, d’una activitat]2. ~ informatiu. L’endemà, després d’haver llegit un fullet d’anunci d’una casa d’estilogràfiques que el correu li duia, es posà el barret i […] es decidí a sortir a estirar les cames. [Trabal (1931): N, p. 128]i. […] he llegit uns fullets de propaganda que es tiraren pels carrers, en els quals l’extrema dreta l’acusava de comunista. [Capellà (1975): 32, p. 167]i. Viatges de noces. Tota mena d’excursions amb autocar, estances, billets d’avió i vaixell. Sol·liciteu fullets informatius detallats. [Tele-Estel (1970): 41, niv. 3, p. 2]i. Tothom que desitgi fullets de les properes festes i falles, poden passar per la nostra Oficina on els seran lliurats gratuitament. [Diari (1935): 40, niv. 1, p. 9]i. El prospecte, el follet, el petit catàleg i tota aquesta menudalla publicitària, ha de tenir un caràcter personal, personalíssim. [Bori (1925): 65, p. 19]i.
•3b. [Ncompt de N1] (N1[producte, medicament, aparell])Prospecte1b. Per a aprimar-vos Sabelin. Composició d’herbes medicinals. […] Proveu-ne només una capsa o demaneu-ne el fullet a la Casa Segalà […]. [La Dona (1934): 41, niv. 3, p. 7]i.
•4. [Ncompt] Làmina6a. Reig o Monjola. […] Podria confondre’s amb l’Oriol foll o Reig vermell, però és distingeix d’aquest últim en que té els fullets o costelles grogues en lloc de blanques […]. [J. C. V. (1929): 58, p. 6]i.
Var.: fulletet.
fulletó
1a. [Ncompt (de N1)] (N1[diari, revista]) Part [d’un diari, d’una revista]1 reservada a publicar-hi fragmentàriament una novel·la o un text literari. El mateix any publicà Dos màrtirs de ma pàtria, en el fulletó d'”El Eco de la Montaña”, corresponent al mes de setembre. [Bohigas2 (1958): 85, p. 9]i. Avui oferim als nostres lectors en el fulletó, la continuació de l’interessant Monografia de Santa Maria del Mont […]. [Santa Maria del Mont (1931): 48, niv. 1, p. 2]i.
1b. [Ncompt de N1] (N1[novel·la]) Fascicle [d’una novel·la]1 publicat en un fulletó1a, sovint numerat a part per a poder ésser relligat en un sol volum a la fi de la seva publicació. [El Suplement d’En Patufet] publica el quart folletó de la preciosa novel·leta d’en Josep Ma. Folch i Torres “La Vida extraordinaria d’en Jaumó rabadà”. [En Patufet (1916): 47, niv. 4, p. 1]i.
1c. [Ncompt (de N1)] (N1[diari, revista]) Text literari publicat en un fulletó1a. Què vols que faci? la gent | em cansa, em cou i m’atipa; | m’estimo més una pipa, | quatre gotes d’aiguardent, | el folletó del diari […]. [Sagarra1 (1935): T, p. 13]i. [El públic] té ara unes curiositats literàries que no tenen res a veure amb el simple esbargiment que li pot procurar la lectura de fulletons o de novel·les. [Cabot (1929) [T]: A, p. 14]i.
2a. [Nincompt] Gènere narratiu basat en relats d’una gran simplicitat psicològica, de temàtica melodramàtica i argument complicat, sorprenent i inversemblant. novel·la de ~. Josep Iborra anomena el Costumisme […]. Tanmateix, si fèiem una anàlisi detinguda, descobriríem que la major influència no procedeix d’aquest Costumisme, sinó del fulletó. [Simbor (1986): 86, p. 133]i.
2b. [Ncompt] Obra literària de fulletó2a. Les llàgrimes de Sant Llorenç no passa d’ésser un fulletó sentimental […]. [Tasis (1954): 85, p. 61]i.
•3. [Ncompt] Fullet2. En 1879, el Dr. Jaume Ferran i Clua i l’enginyer Ignasi Paulí publiquen un fulletó “De la instantaneidad en fotografía” en el que exposen el seu mètode. [Porter (1977): 77, p. 14]i.
•4. [Ncompt (de N1/ADJ1) (de N2)] (N1[informació, publicitat, propaganda]; N2[producte, establiment, lloc, activitat])Fullet3a. […] es pretén editar un fulletó explicatiu de la comarca, el qual serà enviat a les agències, clubs, centres regionals, etc… [El Solsonès (1987): 41, niv. 1, p. 18]i. La funció d’aquests llibrets no pretén tan sols ser escolars, com s’apunta en el fulletó de presentació […]. [Avui (1978): 40, niv. 4, p. 57]i. [La bandera] fou hissada pel primer cop el dia 11 de setembre del 1985, Diada Nacional de Catalunya, editant-se un folletó commemoratiu a tot color. [Vexil·la (1985): 46, niv. 4, p. 4]i.
I el GDLC recull fullet com a sinònim de prospecte:
fullet
Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
Prospecte.
prospecte
Imprès de petites dimensions que hom distribueix entre el públic per tal de presentar o anunciar una obra, un establiment, una mercaderia, etc.
Imprès, generalment de petites dimensions, que acompanya un medicament, un aparell, un producte, etc., i en dona instruccions sobre la utilització, les característiques, etc.
Així, doncs, d’acord amb les informacions de l’Optimot, el GDLC i el DDLC, la forma fullet també hauria de ser vàlida per referir-se a tota mena d’imprès de petites dimensions, juntament amb la denominació sinònima prospecte.
Aquests dos termes són semànticament propers, però no són sinònims. La distància de seguretat és l’espai que hi ha d’haver entre dues persones per evitar contagis; en canvi, el distanciament de seguretat inclou, a més de la distància de seguretat, altres mesures, com poden ser el confinament perimetral, evitar interaccions amb altres persones fora de la bombolla, l’ús de mascaretes, guants, etc.
Així, la frase Fes ús de la mascareta quan no puguis garantir el distanciament no és correcta, ja que l’ús de mascareta és una mesura de distanciament. Hauria de dir Fes ús de la mascareta quan no puguis garantir la distància de seguretat.
Els termes distància de seguretat (o distància física) i distanciament de seguretat (o distanciament físic) estan recollits i definits al Cercaterm i, concretament, dins el diccionari Terminologia de la COVID-19, que trobareu al web del TERMCAT. També els podeu trobar explicats en l’apunt #termedelasetmana: distància de seguretat.
El nom MUPI és un acrònim del francès mobilier urbain pour l’information i és també una marca registrada. Si es tracta com a acrònim, hauria de ser invariable pel que fa al nombre (els MUPI); si es tracta com a forma lexicalitzada, s’hauria d’escriure en caixa baixa (els mupis).
El mot respirabilitat és un derivat de respirable, de la mateixa manera que transpirabilitat és un derivat de transpirable. Per tant, la formació és correcta. Ara bé, l’adjectiu respirable aplicat a una mascareta és una mica més discutible. Una cosa respirable és una cosa que es pot respirar, com l’aire o, més metafòricament, un ambient. Una mascareta és respirable en el sentit que permet o facilita la respiració? En tot cas, és un ús no previst en els diccionaris generals fins ara.
El Diccionario de covid-19 [EN-ES] publicat per Tremédica preveu l’ús de respirabilidad en aquest sentit, com es pot veure a l’entrada següent:
breathability
respirabilidad (de la mascarilla) Sinonimia (en): breathability of the mask. Sinonimia (es): transpirabilidad (de la mascarilla). Ejemplo: […] c) the performance requirements on the breathability (differential pressure) provided in Table 1 have been increased and the appropriate method for determination provided in Annex C has been completely reviewed. {BS EN 14683:2019} <[…] c) se ha aumentado el número de los requisitos de funcionamiento sobre la respirabilidad (presión diferencial) dados en la tabla 1 y se ha revisado completamente el método apropiado de determinación dado en el anexo C {UNE-EN 14683:2019+AC}>. So the best choices for your DIY masks can be of cotton t-shirts, pillowcases, or other cotton materials that eases breathability {Aswathy, 2020} <Por eso, las mejores opciones para tus mascarillas caseras son camisetas de algodón, fundas de almohadas u otros materiales de algodón que faciliten la respirabilidad>.
Ara bé, també hi ha la sospita que aquest ús sigui un calc de l’anglès breathability, ja que l’adjectiu anglès breathable és un sinònim de porós, tal com es pot veure en la definició del Webster:
allowing air to pass through : POROUS a breathable synthetic fabric
En català, amb aquest mateix sentit, podem dir que un teixit respira, però no es documenta que un *teixit sigui respirable. Per tant, és preferible usar transpirable i transpirabilitat.
El nom d’aquest mineral prové del nom del geòleg Heinrich Christian Gottfried von Struve, tal com s’explica a la Viquipèdia (en anglès). D’acord amb les normes per a la denominació de noms de minerals de l’Associació Internacional de Mineralogia, cal respectar la grafia dels noms propis que formen part del nom de molts minerals. Així, del nom propi Struve s’obté el nom struvita, format per l’arrel struv + el sufix –ita, que denota mineral.
En obres de l’àmbit de la medicina, però, hi ha tradició d’usar el nom d’aquest mineral, que apareix en càlculs renals, adaptat al català amb e epentètica: estruvita.
Així, doncs, ens trobem que hi ha dues maneres d’adaptar al català el nom d’aquest mineral, una forma més general (que afegeix una e epentètica als noms començats amb s líquida) i una altra adaptació que s’ajusta a les normes internacionals de denominació dins la mineralogia, que respecta la grafia original del nom propi.
Aquesta doble grafia també està documentada en castellà, com es pot veure en l’article corresponent de la Viquipèdia (en castellà).
Així, doncs, en català també conviuen totes dues grafies i cal escollir la més adequada al context d’ús.
Els usos detectats a Internet mostren que totes dues expressions són força usades. I també des d’un punt de vista lingüístic, trobem algunes expressions similars amb una o altra preposició: atenció en consulta, acolliment en centre, però visita a domicili.
Si ens fixem en els usos de determinades institucions, observem que la Biblioteca de Catalunya usa sempre l’expressió consulta a sala (i consulta a Sala de Reserva). Des del web de la Generalitat de Catalunya també hi ha un clar predomini de la construcció amb la preposició a. Si usem aquestes institucions com a criteri d’autoritat, podem considerar que la fórmula consulta a sala és preferent.
L’arritmologia està documentada com una especialitat dins de la cardiologia des de la segona meitat del segle XX, especialment en anglès i més recentment en altres llengües. Amb menys freqüència, també es documenta el derivat per referir-se a l’especialista en arritmologia, que és arrhythmologist (en anglès), arritmólogo | arritmóloga (en castellà), arythmologiste (en francès), etc. Encara que no es documenta, la forma catalana és arritmòleg | arritmòloga.
Aquest terme no es documenta en català, però en castellà se sol usar la forma agroecología del paisaje, més que no pas agroecología paisajística. També en francès es documenta a bastament i en fonts fiables la denominació agroécologie du paysage. Tenint en compte, a més, que aquesta és l’estructura més freqüent en altres termes propers, com ara ecologia del paisatge, arquitectura del paisatge o bioenginyeria del paisatge, la denominació preferent és agroecologia del paisatge.
El verb antologar, en el sentit d’incloure en una antologia, està força documentat en català, com es pot observar en una cerca feta a Google llibres. Està més documentat que no pas la variant antologitzar. Dins Google Acadèmic, la balança es decanta totalment a favor de la forma antologar.
En castellà, la Fundéu recomana la forma antologizar en lloc d’antologar. Cal preguntar-se si l’anglès anthologize (o anthologise) té algun pes en aquesta preferència. En tot cas, l’ús que s’ha pogut observar en castellà per a les formes antologar i antologizar no avalen la preferència de la Fundéu, ja que presenten freqüències d’ús similars a Google llibres i freqüència clarament superior d’antologar a Google Acadèmic.
Es tracta d’un manlleu adaptat del terme anglès toxidrome, acrònim de toxic i syndrome, terme encunyat el 1970 per H. C. Mofenson i J. Greensher. En francès també es documenta la forma toxidrome i sembla una forma prou consolidada perquè apareix en molts llibres i articles. En castellà hi ha alguns exemples de la forma toxídrome, però és poc freqüent. De fet, a la Viquipèdia, el terme castellà per a aquest concepte és síndrome tóxico. En català només es documenta síndrome tòxica.
De fet, la forma toxídrome o variants com toxídrom (o toxídromo, en castellà) només es poden entendre com a manlleus adaptats, ja que l’ordre sintàctic dels elements en les llengües romàniques no facilita el calc d’aquesta estructura en l’odre en què es combinen en anglès. Així, doncs, com a manlleu, només es podria admetre si tingués un ús molt estès entre els especialistes, cosa que la documentació no avala. Per això, és preferible l’ús del terme sintagmàtic síndrome tòxica.
La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix la denominació «oficina d’assistència en matèria de registres»:
«Estos registros estarán asistidos a su vez por la actual red de oficinas en materia de registros, que pasarán a denominarse oficinas de asistencia en materia de registros, y que permitirán a los interesados, en el caso que así lo deseen, presentar sus solicitudes en papel, las cuales se convertirán a formato electrónico.»
El Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital (d’àmbit català), en canvi, s’hi refereix en singular. Per exemple:
«El títol III té per objecte el segon gran eix d’adaptació de la Llei 39/2015, amb la creació dels elements estructurals del procediment administratiu comú (com el punt d’accés general electrònic de l’Administració de la Generalitat, les oficines d’assistència en matèria de registre, el Registre de funcionaris habilitats i l’arxiu electrònic únic) […].»
Des del punt de vista de la llengua, les dues opcions (singular i plural) són possibles, però tenen matisos diferents: la forma singular té a veure amb l’acció de registrar i, en canvi, la forma plural posa èmfasi en la pluralitat de tipologies de registre (presencial, telemàtic, etc.), de llocs (punts de registre diferents), de documents, la qüestió de la interoperabilitat, etc.
D’acord amb els especialistes, la normativa estatal dona compte d’aquesta idea de pluralitat, de manera que optem preferentment per la forma oficina d’assistència en matèria de registres.
A l’article ajust d’Enciclopèdia.cat es detallen els diferents resultats d’ajustar dues peces. Els dos tipus bàsics són ajust amb joc (clearance fit) i ajust amb serratge (interference fit). Aquests dos tipus també s’anomenen respectivament ajust mòbil i ajust fix.
A l’article ajust de la Viquipèdia es fa un classificació parcialment diferent; no es parla dels dos tipus bàsics (amb joc o amb serratge), sinó d’una gradació que va des de l’ajust forçat dur a l’ajust molt folgat, amb tots els graus intermedis.
Sobre el terme serratge, cal dir que està documentat en el Cercaterm, dins l’obra Enginyeria industrial: Mecànica i Termodinàmica de la UPC, amb l’equivalent castellà apriete. També s’ha documentat en proves d’accés a la universitat.
No hi ha una regla fixa per a la derivació d’adjectius a partir d’antropònims, però hi ha certes tendències i en molts casos la intuïció ens pot ajudar. El sufix derivatiu més corrent és –ià, que pot adjuntar-se a noms acabats en consonant (Darwin > darwinià, Freud > freudià, Kant > kantià, Hegel > hegelià), o bé es pot adjuntar a noms acabats en e muda (Shakespeare > shakespearià, Voltaire > voltairià o volterià). També hi ha noms que només adjunten el sufix –à a la consonant final (Luter > luterà) o a la e sonora final (Linné > linneà, Nietzsche >nietzscheà), i fins i tot en algun cas en què la e final del nom és muda (Boole > booleà).
La vacil·lació d’alguns derivats fins i tot es reflecteix en els diccionaris i acostuma a afectar especialment aquests noms acabats en e sonora en la llengua d’origen. Per exemple, en castellà, segons el DRAE, el derivat de Goethe tant pot ser goethiano com goetheano. En català, segons el DIEC2, el derivat de Nietzsche és nietzscheà, però anteriorment havia recollit el derivat nietzschià.
Escriu un comentari