La termalització (thermalisation, en anglès) és un fenomen físic consistent en l’assoliment d’un equilibri tèrmic mitjançant la interacció entre dos o més cossos. El verb termalitzar, que no està recollit en les obres lexicogràfiques o enciclopèdiques de referència, s’ha d’usar en la forma pronominal quan pertoca, és a dir, quan no hi ha un complement directe i, per tant, adopta un significat reflexiu o recíproc. Per exemple, en els dos casos següents els portadors es termalitzen:
«Quan el camp augmenta, es perd linealitat, ja que els portadors no es poden termalitzar amb els fonons i esdevenen portadors calents.»
«En una situació de desequilibri es produeixen portadors excedentaris, que poden tenir, en el moment de la seva creació, una energia molt superior. No obstant això, la dispersió a través de la xarxa cristal·lina és molt eficient i, per tant, es termalitzen molt ràpid.»
En matemàtiques, funcional pot ser un substantiu, tal com s’explica a l’entrada funcionalde la Viquipèdia o a l’entrada funcionalde l’Enciclopèdia.cat. Dins l’article anàlisi funcionalde la Viquipèdia, en l’apartat «Etimologia» s’explica que el substantiu funcional prové del càlcul de variacions, que implica una funció l’argument de la qual és una funció. És una definició semblant a la que trobem per a l’anglès functional en el Viccionari. En francès, però, el substantiu és femení, tal com es pot veure a l’entrada fonctionnelle.
En textos indexats a Google acadèmic es pot veure clarament la vacil·lació en el gènere de funcional, especialment en castellà, en què hi ha un bon nombre d’articles que inclouen el terme funcional de la densidad: «la funcional de la densidad» o «el funcional de la densidad». També en català, hi ha un text de l’IEC amb l’expressió «la funcional de la densitat».
Si, tal com apunten algunes informacions, el substantiu deriva de la simplificació de l’expressió funció funcional, tot fa pensar que el substantiu hauria de ser femení, com en francès, contràriament al que recullen Enciclopèdia.cat i Viquipèdia.
L’ús del verb promocionar com a intransitiu en construccions del tipus «els electrons promocionen a un altre estat» és un calc de l’anglès promote. L’ús d’aquest verb s’explica perquè hi ha un guany energètic, és a dir, el fet de passar d’un estat a un altre estat es fa, normalment, per excitació tèrmica.
En els llibres de Tipler i Mosca traduïts al català per l’Institut d’Estudis Catalans (TIPLER, Paul A.; MOSCA, Gene. Física per a la ciència i la tecnologia. Vol. 2: Electricitat i magnetisme, la llum, física moderna. Barcelona: Reverté, 2020) no s’ha detectat cap cas d’ús del verb promocionar (ni del nom promoció) per referir-se a aquest fenomen. Per descriure’l, es recorre a fórmules com ara «aquests electrons s’exciten tèrmicament a un estat energètic més elevat» (capítol 38.6 «Semiconductors»). La consulta a experts confirma que hi ha una forta tendència a usar el calc de l’anglès, però que es pot evitar fàcilment amb els verbs passar o saltar (d’un estat a un altre).
S’ha documentat l’ús del substantiu promoció en una definició del Cercaterm i en una altra definició del Diccionari.cat. Aquest ús del nom no presenta els problemes de promocionar com a intransitiu, per la qual cosa es pot mantenir, tot i que també es podria substituir per pas o salt.
El prefix atto– és una forma prefixada del mot danès atten, que significa ‘divuit’. Seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la pel factor 10–18. Un attosegon és, doncs, la trilionèsima part d’un segon.
La grafia del formant manté la doble t del mot original, tal com fan pràcticament totes les llengües (vegeu les diferents versions de l’article attosegonde la Viquipèdia). El formant atto– o el terme attosegon es documenten també en el Diccionari.cat, al Cercaterm (dins la nota del terme espectroscòpia de femtosegon), a l’És a dir, etc.
Think tank és una expressió anglesa que s’utilitza per designar una «organització que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques» (Cercaterm).
La Viquipèdia també recull aquestes denominacions dins l’article «laboratori d’idees» i n’ofereix exemples de diversos àmbits del coneixement. Així mateix, la documentació institucional, especialment de la Generalitat de Catalunya i d’altres organismes públics, mostra un ús consolidat de la forma laboratori d’idees, que és la més habitual en català, per damunt de fàbrica d’idees.
La sigla LGTB, referida al col·lectiu social de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, presenta també les variants LGTBI (amb una I de intersexuals), LGTBIQ (amb una Q de queers) i LGTBIQ+ (amb un signe + per englobar les persones de qualsevol orientació sexual o identitat de gènere no normatives), a més d’altres variants pel que fa a l’ordre de les inicials.
Quan aquesta sigla forma mots compostos —com ara LGTB-fòbia— els dos components se separen amb un guionet, tal com recull la nova versió de l’Ortografia catalana per als compostos en què un dels elements és una sigla.
No obstant això, en el cas de la sigla LGTBIQ+ (o qualsevol altra variant que acabi amb el signe +), cal escriure el segon element separat i sense guionet, LGTBIQ+ fòbia. Es tracta d’un cas especial, no previst encara a l’Ortografia catalana, que les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans recomanen d’escriure així per evitar lectures errònies (LGTBIQ+fòbia podria fer pensar que es tracta d’una suma d’elements i LGTBIQ+-fòbia podria fer pensar que el guionet és un signe de resta).
En l’escriptura separada LGTBIQ+ fòbia o LGTBIQ+ fòbic, convé evitar que els dos elements quedin en línies diferents dins d’un text. Recomanem, per tant, usar l’espai inseparable, que ens assegura que els dos elements es mantenen en la mateixa línia sempre. Vegeu l’apunt corresponent del Retrucs per saber com inserir un espai inseparable en un text HTML o en un text del Word.
L’expressió evo-devo és una abreviació informal del terme anglès evolutionary developmental biology. Aquesta abreviació informal també s’usa en català i en castellà, però convé evitar-ne l’ús en contextos formals, on és preferible usar la forma desenvolupada biologia evolutiva del desenvolupament.
Per fer referència a la distribució d’una acció formativa en el temps, tant es pot parlar de temporització com de temporalització, tal com es pot veure en aquesta fitxa del Cercaterm procedent del Diccionari d’educació:
Aquest consens és una forma reduïda de l’expressió conferència de consens, terme recollit al Grand dictionnaire terminologique per al francès i l’anglès:
Les glaceres són grans masses de glaç continental que es mouen lentament rost avall per l’acció de la gravetat. Avui, l’escalfament global ha desencadenat un procés accelerat de desglaciació, és a dir, de retrocés de les glaceres. Aturem-nos un moment en aquests dos termes: un de patrimonial (glacera) i un de culte (desglaciació).
El terme glacera és un derivat del mot patrimonial glaç amb el sufix –era. Parlem de mot patrimonial perquè ha sofert els canvis fonètics i morfològics propis de l’evolució històrica del català. Així, el mot glaç segueix l’evolució habitual en català a partir del llatí glacies. En l’àmbit de la geologia, el mot glacera —que probablement ja era usat popularment des d’antic— adquireix un significat precís i especialitzat, i així és com esdevé un terme.
Convé fer notar que el castellà glaciar(equivalent de glacera) és una adaptació del manlleu francès glacier. En anglès s’ha adoptat directament el mot francès. En el Vocabulari de geologia podem veure el terme glaceraamb els equivalents en castellà i anglès.
En l’àmbit científic i tècnic, però, és habitual crear termes a partir de mots o radicals llatins o grecs. Així es creen mots cultes, manllevats del llatí o el grec i adaptats directament al català. Aquest és el cas de glaciació,desglaciació i englaciació, formats a partir del verb llatí glaciare, raó per la qual conserven la –i– del radical. Aquests termes s’usen per referir-se a processos geològics relacionats amb la formació o fosa de masses de glaç, i per tant presenten una precisió semàntica superior a mots patrimonials com ara glaçada, desglaç o desglaçament. També és un cultisme l’adjectiu glacial, adaptat directament del llatí glacialis.
En conclusió, glacera i desglaciació exemplifiquen dos mecanismes diferents de formació terminològica —patrimonial i culta— que conviuen en l’àmbit de les ciències de la Terra. Les formes patrimonials són pròpies de cada llengua; en canvi, les formes cultes solen ser compartides, cosa que facilita la identificació dels termes en textos de diferents llengües (vegeu, per exemple, els equivalents per a glaciaciói desglaciació).
Tal com recull la fitxa verola del mico del Cercaterm, les denominacions correctes en català per a aquesta malaltia són verola del mico, verola del simi o bé mpox (acrònim de l’anglès monkeypox), juntament amb altres variants que es recullen a la nota del final de la fitxa (verola dels micos, pigota dels micos, etc.).
A la nota tambés’explica que l’any 2022 l’OMS va proposar que es fes servir l’acrònim mpox com a única denominació per a totes les llengües, perquè la denominació monkeypox no es considerava prou adequada per diverses raons. Des d’aleshores, els textos mèdics especialitzats fan servir habitualment mpox, d’acord amb la recomanació de l’OMS. Ara bé, en contextos divulgatius i periodístics, els experts consultats pel TERMCAT recomanen l’ús de les formes patrimonials catalanes, ja que la denominació mpox és molt poc transparent en català.
Per tant, l’ús de la denominació mpox com a forma preferent només és aplicable a contextos especialitzats. En contextos divulgatius, és preferible usar verola del mico o alguna de les variants recollides a la fitxa.
En l’àmbit de la informàtica, per fer referència al programa que desenvolupa una determinada tasca, a vegades s’usa la denominació aplicatiu com a sinònim d’aplicació. Tot i que des d’un punt de vista estrictament lingüístic totes dues formes són correctes, des d’un punt de vista terminològic és preferible l’ús del terme aplicació, que és el més usat. Contràriament al que passa en la llengua general, en el discurs especialitzat, per tal de garantir l’eficàcia comunicativa, és preferible tendir a la denominació única i, per tant, evitar la proliferació de sinònims.
A petició dels Serveis Lingüístics, el TERMCAT va fer una prospecció aprofundida entre els especialistes de l’àmbit TIC i de la informàtica en general sobre aquests dos termes. Tots els especialistes consultats van considerar que la denominació aplicatiu és innecessària, perquè només s’usa en alguns àmbits restringits i perquè està caient en desús.
A l’Optimot es recull una fitxa que fa també la recomanació d’evitar l’ús d’aplicatiu en aquest sentit:
«La denominació adequada per designar el conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador és aplicació. Per exemple: Una aplicació informàtica permet introduir les qualificacions de l’alumnat i calcular les mitjanes de manera automàtica. La forma aplicatiu no és vàlida amb aquest significat.»
Per tant, es proposa d’usar sempre la denominació aplicació.
La línia mòbil és el canal contractat a un operador per poder comunicar-se amb un dispositiu mòbil. El número és l’identificador únic assignat a cada línia. En certa manera, el número pressuposa la línia, i a l’inrevés. Per tant, l’expressió número de línia mòbil comporatiu/corporativa és redundant: seria preferible parlar simplement de número corporatiu o bé de línia mòbil corporativa, tal com se sol fer habitualment (vegeu resultats de Google).
En cas que el context faci necessària l’expressió número de línia mòbil, l’adjectiu corporatiu –iva es pot assignar a número o a línia indistintament. És més entenedor, però, que l’adjectiu sigui a prop del nom que modifica: número de línia mòbil corporativa, en comptes de número de línia mòbil corporatiu (que també seria correcte). També es podria optar per número corporatiu de línia mòbil.
El nom Unirun està format pel segment uni-, obtingut per truncació del mot universitat, i el mot anglès run. El fet que un dels constituents sigui un estrangerisme pot generar dubtes sobre la pronúncia del mot: cal pronunciar [run] o [ran]?
Generalment, els manlleus —adaptats gràficament o no— solen arrossegar la pronúncia original adaptada a la fonètica catalana. Per exemple, futbol és una adaptació gràfica del mot anglès football que parteix de la pronúncia original adaptada al català. En altres casos, es manté tant la pronúncia original aproximada com la grafia original, com ara en foie-gras. D’acord amb aquesta tendència general d’aproximar-se a la pronúncia original dels manlleus, es pot defensar la pronúncia amb a: [uniran].
Ara bé, també cal tenir en compte que el nom Unirun s’ha creat des del català i com a nom propi d’una cursa organitzada per universitats catalanes. El fet que l’origen sigui local i que es tracti d’un nom equiparable a una marca (i, per tant, no traduïble), fa justificable una pronúncia on la forma gràfica s’imposa sobre la pronúncia original en anglès. De fet, la pronúncia amb u ([unirun]) li dona una caràcter molt més clar de marca, on el segment run és el record d’un mot anglès que suggereix la idea de cursa, més que no pas un constituent pròpiament dit.
Així doncs, es pot considerar que la pronúncia [unirun] remarca el caràcter de nom de marca creat des del català, en què la grafia i la pronúncia són plenament catalanes.
Aquest terme, calcat de l’anglès on-premises software, fa referència al programari instal·lat en servidors que es troben físicament dins l’edifici o les instal·lacions de l’organització que els utilitza. El Grand dictionnaire terminologique proposa la denominaciólogiciel local per al francès. En català, també es documenta la denominació programari local.
Aquest terme s’oposa al software as a service, SaaS o bé off-premises software, que fa referència al programari i dades allotjats en servidors d’una companyia proveïdora de tecnologies d’informació i comunicació, als quals el client accedeix per Internet. En francès es documenta el terme logiciel-service. En català, a la Viquipèdia, es recull el terme programari com a servei.
Un terme intermedi entre els dos anteriors és el de programari autoallotjat (self-hosted sofware), que en molts casos és sinònim de programari local, però pot comportar informàtica al núvol. Per a més informació sobre aquest terme i la distinció entre programari local i programari autoallotjat, vegeu Self-Hosted vs. On-Premise — Is There a Difference Anymore?
En el món publicitari i de la comunicació, s’ha creat el neologisme semàntic creatiuper referir-se a la «persona que s’encarrega de l’elaboració d’estratègies creatives publicitàries, la conceptualització i la creació d’accions o de campanyes publicitàries, promocionals, de màrqueting directe, etc., i de la supervisió de la producció.» [definició del Cercaterm].
De manera similar, en els darrers anys s’està estenent el neologisme semàntic creativitat per fer referència al treball resultant de la tasca que dur a terme un creatiu, generalment usat en plural («les creativitats»). En trobem una definició força clara al web de l’empresa Eycom:
Les creativitats són expressions originals i úniques de les diferents idees manifestades a través de diversos mitjans com disseny gràfic, contingut multimèdia o campanyes publicitàries.
Des d’un punt de vista lingüístic, l’extensió de sentit de creativitat és paral·lela a l’extensió de sentit de creatiu. En tots dos casos es podria adduir que les paraules creació i creador, respectivament, ja contenen aquests significats i que, per tant, aquests neologismes semàntics són innecessaris. No obstant això, la necessitat d’identificar un determinat tipus de creador (el publicitari) i un determinat tipus de creacions (les publicitàries), pot fer justificable la creació d’aquests neologismes, especialment tenint en compte que és d’ús habitual entre els professionals d’aquest àmbit.
Les batocines (en anglès, batokines o brown adipokines) són molècules de senyalització secretades pel teixit adipós marró. Es tracta d’un tipus d’adipocines, que al seu torn són un tipus de citocines. El terme batocina, doncs, està format per la sigla anglesa BAT (brown adipose tissue) i la terminació –cina (en anglès –kine) que trobem en els termes relacionats citocina o adipocina i en molts altres.
Les diferents modalitats de curses urbanes se solen denominar per la seva llargada en quilòmetres, amb la xifra corresponent i amb la paraula quilòmetre: una 5 quilòmetres, una 10 quilòmetres, etc. Per contra, les curses per pista d’atletisme es denominen en metres, amb la xifra corresponent i el símbol de metre: 5.000 m llisos, 10.000 m llisos, 3.000 m obstacles, etc.
També és freqüent que les curses urbanes es denominin de manera més breu amb la xifra i una K (generalment majúscula) sense cap espai: una 5K, una 10K. Hi pot haver encara altres variants denominatives, tal com s’explica a l’article 5K run de la Viquipèdia en anglès, com ara cursa de 5 km o simplement una 5 km (on s’usa la xifra i el símbol de quilòmetre).
Pel que fa a la denominació abreujada del tipus 5K o 10K, és un cas semblant a l’ús de vuitmil(escrit sense espai) per fer referència als cims més alts del planeta, és a dir, els que fan vuit mil metres. Es tracta, doncs, d’una notació específica per caracteritzar les curses urbanes, en què la K majúscula es fa servir informalment com a símbol de mil.
Així, doncs, podem dir que la Unirun és una cursa de 5 quilòmetres o una 5K, és a dir, una cursa en què es recorre una distància de 5 km.
Escriu un comentari