acordar (usos)

El verb acordar, en el sentit de prendre un acord, requereix dos o més agents que facin aquesta acció. Ho podem veure en les dues definicions del DIEC2 que fan referència a aquest sentit:

1 v. tr. [LC] Prendre l’acord de, decidir o determinar de comú acord, per majoria de vots, premeditadament. Després de molt discutir, acordaren de no fer-ho. Què ha acordat l’assemblea?
2 1 v. tr. [LC] Fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses).

Com es pot veure en el segon exemple de la primera accepció, aquests agents poden estar expressats amb un nom col·lectiu singular, com és el cas d’assemblea. En canvi, no seria correcte dir Què ha acordat el president?, llevat del cas en què el context permeti entendre que hi ha altres parts no explicitades amb les quals el president s’ha posat d’acord (Què ha acordat el president amb els accionistes? » Què ha acordat el president?).

Per tant, si en la frase només consta un agent unipersonal, pot ser incorrecta. Només seria correcta si el context permet entendre clarament l’existència d’uns altres agents que s’han elidit en la frase.

En cas que sigui una decisió unilateral, d’un sol agent, es poden fer servir els verbs resoldre, decidir, establir.