contrapocalíptics o contraapocalíptics?

Tal com es diu a l’Ortografia catalana (dins l’apartat «4.3. L’ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l’aglutinació gràfica»), el contacte entre prefix i mot prefixat pot originar combinacions gràfiques inusuals, com el cas de contraatac:

L’aglutinació gràfica pot originar combinacions gràfiques inusuals: contraatac, centreafricà, videoart, sangglaçar, antiincendis, indoeuropeu, radiooient, capplà, Cappont, propparent, sotssecretari, postguerra, avanttítol.

En alguns d’aquests casos es pot produir la simplificació en l’escriptura d’aquestes combinacions, principalment en compostos antics, com aiguardent, i també en algun cas de compost modern, com semprenflor:

En alguns compostos antics se simplifiquen en l’escriptura determinats contactes entre dues vocals (aiguardent, extremunció, mestrescola, nostramo, sotaiguar, Marianna, Miralcamp, Vilalta), es regularitzen ortogràficament certs contactes consonàntics (Bompàs, Torredembarra) o bé es conserven sons etimològics (pancuit, vinagre) o formes flexives arcaiques (batiport, cobrellit, estrenyecaps, torcebraç). La simplificació també es troba en alguns compostos moderns (semprenflor, Mariàngela).

Així doncs, cal deduir que aquests contactes vocàlics o consonàntics tendeixen a mantenir-se si no hi ha una tradició o una tendència molt clara en l’ús a favor de la simplificació. El cas de la formació contraapocalíptic és molt recent i està poc documentada (tant en català com en castellà). Els pocs casos que es documenten apareixen escrits amb simplificació o sense, però les dades són insuficients per decantar-se per la simplificació. Per tant, és preferible mantenir les dues vocals: contraapocalíptic.