La desglaciació de les glaceres
Les glaceres són grans masses de glaç continental que es mouen lentament rost avall per l’acció de la gravetat. Avui, l’escalfament global ha desencadenat un procés accelerat de desglaciació, és a dir, de retrocés de les glaceres. Aturem-nos un moment en aquests dos termes: un de patrimonial (glacera) i un de culte (desglaciació).
El terme glacera és un derivat del mot patrimonial glaç amb el sufix –era. Parlem de mot patrimonial perquè ha sofert els canvis fonètics i morfològics propis de l’evolució històrica del català. Així, el mot glaç segueix l’evolució habitual en català a partir del llatí glacies. En l’àmbit de la geologia, el mot glacera —que probablement ja era usat popularment des d’antic— adquireix un significat precís i especialitzat, i així és com esdevé un terme.
Convé fer notar que el castellà glaciar (equivalent de glacera) és una adaptació del manlleu francès glacier. En anglès s’ha adoptat directament el mot francès. En el Vocabulari de geologia podem veure el terme glacera amb els equivalents en castellà i anglès.
En l’àmbit científic i tècnic, però, és habitual crear termes a partir de mots o radicals llatins o grecs. Així es creen mots cultes, manllevats del llatí o el grec i adaptats directament al català. Aquest és el cas de glaciació, desglaciació i englaciació, formats a partir del verb llatí glaciare, raó per la qual conserven la –i– del radical. Aquests termes s’usen per referir-se a processos geològics relacionats amb la formació o fosa de masses de glaç, i per tant presenten una precisió semàntica superior a mots patrimonials com ara glaçada, desglaç o desglaçament. També és un cultisme l’adjectiu glacial, adaptat directament del llatí glacialis.