Les batocines (en anglès, batokines o brown adipokines) són molècules de senyalització secretades pel teixit adipós marró. Es tracta d’un tipus d’adipocines, que al seu torn són un tipus de citocines. El terme batocina, doncs, està format per la sigla anglesa BAT (brown adipose tissue) i la terminació –cina (en anglès –kine) que trobem en els termes relacionats citocina o adipocina i en molts altres.
El nom d’aquest fàrmac s’escriu amb a final (tirzepatida) en català i en castellà; i amb e final en anglès (tirzepatide).
Quan un estel s’acosta massa a un forat negre supermassiu es produeix un esdeveniment de disrupció de marea, en què les forces de marea estiren l’estel fins a trencar-lo i destruir-lo. En anglès es parla de shredded stars i en castellà, d’estrellas desgarradas. En català, tot i que no es documenta gaire, es pot parlar d’estels esquinçats o estrelles esquinçades.
La denominació estrella esguerrada no s’ajusta prou a la descripció del fenomen.
Les diferents modalitats de curses urbanes se solen denominar per la seva llargada en quilòmetres, amb la xifra corresponent i amb la paraula quilòmetre: una 5 quilòmetres, una 10 quilòmetres, etc. Per contra, les curses per pista d’atletisme es denominen en metres, amb la xifra corresponent i el símbol de metre: 5.000 m llisos, 10.000 m llisos, 3.000 m obstacles, etc.
També és freqüent que les curses urbanes es denominin de manera més breu amb la xifra i una K (generalment majúscula) sense cap espai: una 5K, una 10K. Hi pot haver encara altres variants denominatives, tal com s’explica a l’article 5K run de la Viquipèdia en anglès, com ara cursa de 5 km o simplement una 5 km (on s’usa la xifra i el símbol de quilòmetre).
Pel que fa a la denominació abreujada del tipus 5K o 10K, és un cas semblant a l’ús de vuitmil (escrit sense espai) per fer referència als cims més alts del planeta, és a dir, els que fan vuit mil metres. Es tracta, doncs, d’una notació específica per caracteritzar les curses urbanes, en què la K majúscula es fa servir informalment com a símbol de mil.
Així, doncs, podem dir que la Unirun és una cursa de 5 quilòmetres o una 5K, és a dir, una cursa en què es recorre una distància de 5 km.
La geoquímica isotòpica o geoquímica d’isòtops (en anglès, isotope geochemistry) estudia com varien els isòtops (àtoms del mateix element amb masses diferents) en minerals, roques, aigües i matèria orgànica, i utilitza aquestes variacions com a traçadors o marcadors de processos geològics, ambientals i biogeoquímics. S’aplica tant a escales planetàries (edat de la Terra, origen de la vida) com a problemes molt concrets (origen d’un fluid, temperatura de formació d’un mineral).
La denominació isotopic fingerprinting és la tècnica d’interpretar els valors isotòpics resultants de l’anàlisi isotòpica d’una determinada mostra per determinar-ne l’origen, l’autenticitat o la història. No s’ha trobat una expressió equivalent única en català, però podria ser adequat dir-ne anàlisi de signatures isotòpiques, paral·lelament a la denominació documentada en castellà análisis de firmas isotópicas.
Nota. Convé no confondre aquest concepte amb el de marcatge isotòpic (en anglès, isotopic labelling) que és una tècnica consistent a introduir uns isòtops específics (traçador isotòpic o isòtop traçador; en anglès isotopic tracer) en una molècula, organisme o substància per poder fer-ne un seguiment en processos posteriors. És a dir, que es marca una molècula amb un senyal isotòpic per poder estudiar-ne el comportament.
Un wet lab és un laboratori on es treballa amb substàncies líquides, reaccions químiques, mostres biològiques i, en general, qualsevol activitat que requereixi aigua, solvents o reactius. En canvi, un dry lab és un laboratori on el treball consisteix en càlculs, simulacions, modelització o anàlisi computacional, i no hi ha manipulació directa de substàncies físiques.
En català es documenta la distinció amb les denominacions laboratori humit i laboratori sec, com podem veure en aquest fragment de l’article El centre mediterrani d’investigacions marines i ambientals:
«El vaixell disposa d’onze laboratoris humits i secs, amb una dimensió total de 345 m2, situats a la coberta principal i inferior, en una àrea on l’impacte dels moviments del mar és menor. Aquests laboratoris permeten investigacions en hidroquímica, ecologia, pesca, biologia, oceanografia, meteorologia i geociències marines.»
Les expressions stem hominins i crown hominis són termes de la biologia evolutiva. Els crown hominins és el conjunt d’espècies que pertanyen al llinatge que inclou l’últim avantpassat comú dels humans actuals i tots els seus descendents; els stem hominins és el conjunt d’espècies properes més primitives.
En termes més generals, es parla de crown group i de stem group. En català aquests conceptes es denominen grup terminal (crown group) i grup troncal (stem group). El grup terminal és, doncs, el clade més petit que conté l’últim avantpassat comú de tots els seus membres vivents, així com tots els descendents d’aquest avantpassat, fins i tot els extints. El grup troncal, en canvi, conté organismes propers, però que no descendeixen d’aquest avantpassat comú dels membres vivents, és a dir, que són anteriors. En el grup troncal tots els membres són extints.
En català, doncs, podem referir-nos als hominins del grup terminal, entre els quals hi ha l’Homo sapiens, i els hominins del grup troncal, format per espècies extintes que van aparèixer després de la separació del tronc comú amb els ximpanzés.
El terme life history traits fa referència als trets que es consideren rellevants dins de l’anomenada life history theory o LHT. En català, es documenten les formes següents com a equivalents dels termes en anglès esmentats:
Les denominacions documentades en castellà presenten molta variació: teoría de historia de vida (que és la forma més documentada a Google acadèmic), teoría de la historia de vida (que és la segona forma més documentada a Google acadèmic), teoría de la historia de la vida (que és la tercera més documentada a Google acadèmic i que no sembla adequada, perquè historia de la vida podria referir-se a un concepte molt més ampli que no pas la història o historial d’una espècie concreta), finalment, també es documenta la denominació teoría de las historias de vida, paral·lela a les formes documentades en català i en francès. També es documenten, com a equivalents de life history traits, les formes: rasgos de historia de vida, rasgos de la historia de vida i rasgos de la historia de la vida. Tot i no ser les denominacions més documentades, per mantenir un paral·lelisme amb les denominacions en català i en francès, i perquè són formes lingüísticament adequades i conceptualment motivades, en castellà considerem preferents les denominacions teoría de las historias de vida i rasgos de la historia de vida o rasgos de historia de vida.
El reclutament (en anglès recruitment) és el moviment dels leucòcits des d’un teixit cap a un altre, per exemple, cap a un teixit inflamat. L’expressió reclutament del sistema immunitari fa referència al mateix fenomen, que en anglès també es documenta amb altres expressions, com ara immune cell recruitment. Per tant, l’ús de reclutament en aquest context és correcte.
Tot i que l’adjectiu pesat és sinònim de pesant per referir-se a una cosa que té un pes elevat, l’adjectiu pesant és més adient per expressar aquesta idea, ja que l’adjectiu pesat s’usa sovint de manera figurada en el sentit de molest, lent, carregós, etc. També des del portal lingüístic de 3cat es fa aquesta mateixa recomanació. Així, doncs, és preferible dir cru extrapesant.
Aquest terme fa referència a la tècnica consistent a extreure gas o petroli de roques del subsol mitjançant la injecció a pressió d’aigua amb sorra, de manera que s’afavoreix la fissura o fins i tot la dissolució de les roques sotmeses a aquesta tècnica.
El nom tècnic en anglès és hydraulic fracturing o hydraulic fracking, encara que sigui habitual usar la forma abreujada fracking. En català les denominacions recomanades són fracturació hidràulica o hidrofracturació.
En els mitjans de comunicació també s’admet l’anglicisme fracking, tal com recull l’És a dir (el portal lingüístic de 3cat). En contextos més acadèmics, però, és preferible usar les formes adaptades fracturació hidràulica o bé hidrofracturació.
El terme anglès coalbed methane o coal-bed methane, sovint abreujat amb la sigla CBM, fa referència al gas metà que s’extreu de capes de carbó. En català es documenta la denominació metà de carbó o gas metà de carbó, de manera similar al castellà gas metano de carbón, al francès gaz de charbon (o gaz de couche) o a l’italià metano da carbone.
No hi ha una forma fixada per referir-se a aquest tipus de superfícies protectores que es posen damunt d’una taula per poder fer-hi treballs artístics o manualitats, especialment per poder tallar sense fer malbé la taula. Les propostes denominatives que més s’han documentat són: estora de tall, base de tall i també tapet de tall, entre altres alternatives.
Per al castellà, també es documenten les denominacions: base de corte, tapete de corte, alfombrilla o alfombra de corte, tapiz de corte, entre altres. En francès, al Grand dictionnaire terminologique (GDT), es documenten les denominacions: tapis de coupe, plaque de coupe, tapis de découpe, plaque de découpe, planche de coupe, planche de découpe, tapis de coupage, plaque de découpage. En la mateixa fitxa del GDT, consta la denominació italiana tappetino de taglio.
De totes aquestes denominacions documentades —i deixant de banda les de caràcter més general, com ara base, que es poden aplicar a moltes altres coses—, la denominació tapet sembla especialment indicada pel fet que en el sentit general recollit en els diccionaris (tant en català com en castellà) fa referència a una peça que serveix per cobrir i protegir (o decorar) una taula o qualsevol altre moble. És a dir, el sentit general de tapet encaixa amb la descripció i funció d’aquestes bases protectores per a manualitats.
La projecció estereogràfica permet representar plans i línies mitjançant una xarxa estereogràfica. Aquesta xarxa és una projecció predissenyada de tots els plans i línies possibles. Les dues xarxes més usades són la xarxa de Schmidt i la xarxa de Wulff. En castellà aquestes xarxes s’anomenen red de Schmidt i red de Wulff, però també falsillas (falsilla de Schmidt i falsilla de Wulff) o plantillas (plantilla de Schmidt i plantilla de Wulff).
El DRAE només recull falsilla en el sentit de pauta de línies ben marcades que es posa a sota del paper on s’escriu perquè serveixin de guia. L’ús en projecció estereogràfica és una extensió del significat original, ja que aquestes xarxes s’usen com a plantilla a sota del full transparent on es fa la projecció estereogràfica manual.
Tot i que no s’ha documentat en català una denominació alternativa a xarxa, es podria considerar correcte referir-s’hi com a plantilla (plantilla de Schmidt; plantilla de Wulff). De fet, seria més precís parlar de la plantilla de la xarxa de Schmidt o de la plantilla de la xarxa de Wulff, però aquesta denominació més llarga no es documenta ni en català ni en castellà.
D’acord amb els especialistes consultats, però, la forma preferent en català és xarxa, en substitució de falsilla (tal com també hem constatat en algunes fonts en castellà). Per tant, la proposta denominativa preferent en català paral·lela a les denominacions castellanes falsilla o plantilla és xarxa.
Les formes correctes estan recollides al Diccionari de geologia —que també es pot consultar al portal CiT— són conca d’avantarc i conca de retroarc.
conca d’avantarc
Conca sedimentària marginal, relacionada amb la subducció, situada entre l’arc insular i la fossa oceànica, i ubicada sobre el prisma d’acreció, amb escorça de tipus transicional i de caràcter divergent; és asimètrica i de subsidència feble i variable.
en forearc basin
es cuenca de antearco
conca de retroarc
Conca sedimentària relacionada amb la col·lisió, situada entre l’arc insular i el continent, sobre una escorça continental, en el hinterland d’un arc orogènic de subducció de tipus B; és precursora de la conca romanent, parcialment asimètrica i parcialment marina.
en retroarc basin
es cuenca de retroarco
La denominació en anglès per a aquest concepte és interdigital transducer o interdigitated transducer. En català, la forma més habitual és transductor interdigital, tot i que seria possible una forma com ara interdigitat per analogia amb interdigitated (més que no interdigitalitzat). Sembla que la raó d’aquesta denominació està relacionada amb el fet que es tracta d’uns elèctrodes metàl·lics molt fins entrellaçats entre si com els dits de dues mans.
En castellà, hi ha alguna ocurrència de transductor interdigitado, però és molt més freqüent transductor interdigital. En francès es documenta la forma transducteur interdigital o transducteur interdigité.
D’acord amb la informació que es recull dins l’entrada val del DEIEC, l’objecte pel qual es pot bescanviar un val (és a dir, el paper que dona dret a qui el posseeix a obtenir béns o serveis que s’hi especifiquen) va precedit de la preposició per. Això es desprèn de l’exemple «Em van regalar un val per una nit d’hotel», on la nit d’hotel fa referència al bé o servei a què dona dret el val.
La preposició per de l’exemple del DEIEC no expressa, doncs, destinació o finalitat (com sol fer la preposició composta per a), sinó equivalència (x val per y, és a dir, x té el valor de y). Per tant, la fórmula correcta per a un val que té el valor d’una matrícula gratuïta és val per una matrícula gratuïta.
En llenguatge tècnic, les arrels dels manglars es diu que són arrels fúlcries. Ara bé, el significat de l’adjectiu fulcri, fa referència al sosteniment, atès que l’adjectiu fulcri i el nom fulcre, provenen del verb llatí fulcire ‘apuntalar, donar suport’. En canvi, l’adjectiu castellà zancudo posa l’èmfasi en la similitud de les arrels amb les cames, primes i llargues, de certes aus.
En català es podria fer el paral·lelisme amb l’adjectiu camallarg, però no és gaire adequat en un text de caràcter científic. Per tant, val més optar per l’adjectiu llarg. Per exemple, les llargues arrels del mangle, les llargues i poderoses arrels del mangle, etc.
Aquest terme fa referència a la ciència que estudia la difracció de la llum mitjançant ultrasons. En anglès, acoustooptics.
Segons l’Oxford English Dictionary, el formant acousto- és una forma combinatòria del llatí científic internacional, creada a partir de l’adjectiu llatí acusticus (del grec akoustikos). En català, la forma gràficament adaptada acustico- és correcta. D’acord amb les regles de formació de compostos amb elements cultes, quan el segon formant comença per vocal i pot funcionar com un mot independent (com és el cas del mot òptica), se sol mantenir també la vocal d’enllaç –o– del primer element; per això, el compost acustoòptica, amb les dues vocals en contacte, és correcte.
Fins fa poc vesprejar era únicament ‘fer-se fosc’, però avui també pot fer referència a l’acció de sortir amb els amics abans de la nit. Per derivació, ens referim a aquesta activitat social com a vespreig.
Ja fa un cert temps que el TERMCAT va fer circular la proposta vespreig en substitució del manlleu castellà tardeo, i la va incloure en una fitxa consultable des del Cercaterm. Ara és probable que la proposta entri a formar part del repertori lèxic del DIEC2 i esdevingui una paraula normativa, atès que ha estat escollida paraula de l’any 2025.
Escriu un comentari