Nou estudi sobre els moviments interpoblacionals i reclutament de l’àliga perdiguera a Catalunya i França

L’Equip de Biologia de la Conservació, en col·laboració amb diversos investigadors francesos, ha realitzat un estudi científic publicat a la revista The Auk, en que s’analitza un aspecte bàsic del cicle de vida i que determina en gran mesura la dinàmica de les poblacions d’ocells, el reclutament. El reclutament és el procés pel qual els individus s’incorporen a la fracció reproductora de la població, i els factors que el determinen són poc coneguts en ocells.

Per fer l’estudi s’ha fet un intens treball de camp del 1980 al 2007, amb la individualització de 451 polls a la península Ibèrica i al sud-est de França, on es troben les poblacions més importants d’àliga perdiguera del continent europeu. En l’estudi s’ha comprovat que les àligues s’incorporen com a individus reproductors a la població de manera tardana, i que la taxa de retorn global és del 10 %, que si bé és elevada des del punt de vista d’anellament, no deixa d’evidenciar una elevada mortalitat durant el període de dispersió. En l’estudi es constata que el fet de reclutar-se depèn de l’any de naixement, de la qualitat dels progenitors i del territori d’origen, entre altres factors. La majoria dels moviments interpoblacionals solen donar-se des que les àligues volen del niu de naixement fins que són reclutades en un territori. Són moviments que permeten connectar diferents poblacions locals, i que en el cas de l’àliga perdiguera són essencials per mantenir algunes poblacions locals d’aquesta espècie amenaçada. L’estudi també apunta que les femelles es dispersen més lluny que els mascles, i en el cas de Catalunya, ho fan a més distància que les femelles de les poblacions a França. Una de les aportacions més rellevants d’aquest estudi és la importància de l’anellament a llarg termini que aporta informació inèdita, no coneguda fins ara, ja sigui de la biologia de l’espècie com de la seva demografia, i molt útil per a la seva conservació.
 

L’estudi, que ha rebut el suport de la Fundació Miquel Torres, aporta nous elements d’anàlisi per poder avaluar la viabilitat de les poblacions, i apunta al fet que les poblacions estan interconnectades, més enllà de les fronteres geogràfiques. Per tant, no té cap sentit gestionar les poblacions de manera aïllada. Les espècies amenaçades no tenen fronteres, però les accions de conservació usualment es fan a escala local.

Si volem garantir una millor supervivència d’aquesta i altres espècies, caldria unificar estratègies de conservació entre tots els agents i les àrees implicades.

Per a més informació:

• HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PRADEL, R., RAVAYROL, A., VINCENT-MARTIN, N., BOSCA, F. & CHEYLAN, G. 2010. Determinants of Territorial Recruitment in Bonelli's Eagle (Aquila fasciata) Populations. The Auk, 127, Issue 1: 173-184. doi: 10.1525/auk.2009.09143