|
|
Per
tal d’estudiar el fenomen d’expansió d’aquesta espècie amenaçada, l’any
2012 l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de
Barcelona i el Grup de Naturalistes d’Osona
van iniciar un projecte conjunt de seguiment del nucli d’aufrany de les
comarques de la Catalunya Central i Oriental, concretament el Vallès,
Bages, Anoia, Osona, Ripollès i Garrotxa. L’objectiu d’aquest seguiment
és conèixer l’estat de la població en aquesta àrea geogràfica que
permeti conèixer l’evolució de la població i els factors que incideixen
en la seva expansió. Paral·lelament s’ha previst de realitzar un estudi
de la viabilitat de la població integrant més comarques com el Berguedà
i el Solsonès gràcies a la participació dels naturalistes berguedans
Pere Aymerich i Joan Santandreu.
Per això les tasques han consistit en un cens dels territoris ocupats
en aquestes comarques, l’estudi de les taxes reproductores i entre
aquestes el nombre de polls envolats, i finalment l’anellament dels
polls per tal de conèixer la seva supervivència, moviments així com el
seu reclutament. Per a realitzar aquestes tasques es varen preparar uns
protocols específics pels observadors que consistien en un seguiment en
èpoques clau des de l’arribada dels ocells al mes de març fins l’envol
dels polls. La primera tasca de seguiment consistia en detectar els
territoris ocupats un cop arriben els exemplars el que permet tenir un
cens d’exemplars territorials. Posteriorment es verificava quants
d’aquests iniciaven la reproducció, quants tenien naixements de polls i
quants polls volaven. A l’edat de 60 dies dels polls, se’ls posava una anella convencional en
una pota i una de lectura a distància a l’altra pota per tal de
tenir-los individualitzats i així poder conèixer el seu esdevenidor.
Durant l’anellament, també es prenien mostres de plomes dels polls, per
tal d’obtenir informació sobre l’alimentació de l’aufrany a l’àrea
d’estudi mitjançant l’anàlisi d’isòtops estables, metodologia que també
s’ha aplicat amb èxit per l’EBC de la UB en el cas de l’àliga perdiguera.
Els resultats inicials d’aquests seguiments han permès localitzar els
mateixos 12 territoris cada any, on varen volar 19 polls dels quals
se’n varen anellar 17. D’aquest treball de camp se’n va fer ressò el
programa de Televisió de Catalunya El medi ambient, que va dedicar un
reportatge que podeu veure clicant aquí.
Les tasques de seguiment dels territoris, anellament dels polls i presa
de mostres han estat possible gràcies a la col·laboració de
diversos naturalistes com Pere Ignasi Isern, Joan Fort, Grabiel de
Jesús i Jordi Bermejo, així com els guardes i tècnics del Parc Natural
de Montserrat gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, del
Parc de Sant Llorenç del Munt gestionat per la Diputació de Barcelona,
el Consorci dels Espais Naturals del Ripollès, del Parc de la Zona
Volcànica de la Garrotxa, així com dels Agents Rurals i concretament
del Grup de Suport de Muntanya. El suport i autoritzacions del Servei
de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya ha estat també
important per a realitzar les tasques de recerca. Finalment, agrair
també a l’Institut Català d’Ornitologia
per haver donat suport al projecte. Un exemple de com la col·laboració
entre diverses entitats permet crear sinèrgies en benefici d’una
espècie amenaçada.
|
