Seguiment de la població d’aufrany a la Catalunya Central i Oriental l’any 2015

A Catalunya durant els anys 60-70 l’aufrany va patir una forta regressió i la població va quedar reduïda a la zona del Pirineu de Lleida. Tot i així, a partir dels anys 80 l’espècie va començar a colonitzar antics territoris així com també àrees allunyades de la seva distribució històrica augmentant el nombre de parelles reproductores a la zona central i oriental de Catalunya. Durant els anys 80 i 90 diversos naturalistes varen realitzar seguiments locals de les parelles a la Catalunya Central i Prepirineu constatant l’increment de la població així com la reproducció regular de l’espècie. Fou a partir de l’any 2012 que es va iniciar un projecte de recerca de la població d’aufrany (Neophron percnopterus) a Catalunya Central i Oriental dirigit per l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB juntament amb el Grup de Naturalistes d’Osona. L’objectiu del projecte és conèixer l’estat de la població d’aufrany en aquesta àrea geogràfica i descriure els factors que incideixen en la recent expansió de l’espècie. Les tasques principals del projecte són el seguiment anual dels territoris ocupats i dels paràmetres reproductors de les parelles i l’anellament dels polls a les comarques de la Catalunya Central i Oriental.

		Durant els anys 2012 i 2013 es va realitzar el seguiment de 12 territoris situats a les comarques del Vallès, Bages, Anoia, Osona, Ripollès i Garrotxa, però a partir del 2014 es van incloure les comarques del Berguedà i Solsonès a l’àrea d’estudi. Aquesta tasca es va realitzar amb el suport dels naturalistes Pere Aymerich i Joan Santandreu que havien estat seguint la població anteriorment. La incorporació d’aquestes dues comarques, així com l’augment d’esforç de cens va permetre que l’any 2014 es seguissin un total de 27 territoris, dels quals van criar amb èxit 19, fent volar un total de 21 polls al final de la temporada.
Tasques d’anellament realitzades per membres de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB. Foto: Eva Puigpelat (Cos d'Agents Rurals)

Durant la darrera temporada (2015), es va continuar amb el seguiment, localitzant un nou territori ocupat dins l’àrea d’estudi i per tant augmentant fins a 28 els territoris ocupats en algun moment des del 1988. De tots aquests territoris, 23 es van confirmar com a ocupats per parelles territorials, 21 parelles van iniciar la reproducció, però només 14 van criar amb èxit, fracassant una tercera part de les parelles reproductores. Malgrat tots aquests fracassos, el 2015 un 50% de les parelles que van criar amb èxit van fer volar 2 polls, així, aquesta temporada van acabar volant 21 polls, igual que el 2014.

L’any 2015 de totes les parelles que van fracassar, la majoria ho van fer durant la posta o bé quan els polls tenien pocs dies d’edat. Les causes d’aquests fracassos poden ser diverses, ja que si bé algunes d’aquestes parelles fracassen cada any sistemàticament sense causa coneguda, d’altres podrien haver fracassat a causa de les molèsties produïdes per la presència humana en àrees properes als nius, ja que en alguns d’aquests territoris és freqüent observar-hi escaladors, parapents o treballs forestals. Una altra possible causa dels fracassos podria haver sigut la climatologia, ja que aquest 2015 ha estat un any amb unes condicions meteorològiques anòmales, amb una primavera especialment seca que podria haver provocat una baixa disponibilitat de preses.

		Una de les tasques realitzades des de l’any 2012 ha estat l’anellament dels polls amb una anella convencional i una de lectura a distància per tal de poder estudiar en un futur els seus moviments així com la seva supervivència. En aquest sentit, durant el 2015 s’han observat per primera vegada individus anellats en temporades anteriors per l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB fora de la seva àrea de naixement. Un individu nascut al Ripollès l’any 2012, es va observar durant el mes de juny d’aquest 2015 a Osona i un mes després al Pallars Jussà, a més de 100 km de distància. A més, un altre individu nascut al mateix territori del Ripollès durant aquest 2015, va ser observat 2 mesos després de ser anellat a un abocador a prop de Saragossa, a més de 300 km.
Poll d’aufrany anellat. Foto: Kiku Parés (Equip de Biologia de la Conservació de la UB)

Agrair la participació en les tasques de camp al Jordi Baucells i al Carles Martorell del Grup de Naturalistes d’Osona, al Josep Maria Bas de la Universitat de Girona, així com als naturalistes Ferran Fontelles, Pere Aymerich, Joan Santandreu, Daniel Mañas, Josep Bosch, Pere Ignasi Isern, Joan Fort, Gabriel de Jesús, Ferran Gonzalez, Jordi Calaf, Jordi Faus, Joan Montserrat, Albert Peris, Toni Mampel, Francesc Parés, David Torrens, Gabriel Lampreave i al Cos d’Agents Rurals, en especial al Grup de Suport de Muntanya per les tasques d’escalada realitzades per a l’anellament dels polls. Agrair el suport d’en Diego García del Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, d’Àngel Miño, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Jordi Calaf del Parc Natural de Montserrat i Emili Bassols del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Finalment, agrair a Red Eléctrica de España el suport al projecte i molt especialment a la Mercedes Gil Pozo pel seu interès en el seguiment i el desenvolupament del projecte. L’Helena Tauler ha rebut el suport d’una beca predoctoral IRBIO-UB (APIF 2014).