Tal com s’explica en el capítol «Abreviatures» del Llibre d’estil de la UB i en la fitxa «Abreviatures: formació» de l’Optimot, hi ha diversos procediments per a la creació d’abreviatures, que són fonamentalment per suspensió (quan se suprimeix la part final d’un mot) o per contracció (quan la part suprimida correspon a l’interior d’un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals). En tots els casos, la forma abreujada va seguida de punt (i en alguns casos fixats, de barra).
En cas que calgui crear una nova abreviatura, com és el cas de l’abreviatura per a ventilador, cal crear-la per suspensió i preferiblement amb més d’una lletra. Així, la forma més breu recomanada en aquest cas és vent., formada per les primeres lletres fins a arribar a la vocal de la segona síl·laba (que fa de límit i queda exclosa de l’abreviatura). De la mateixa manera, també es pot optar per ventil., on la vocal de la tercera síl·laba fa de límit. No convé fer l’abreviatura més llarga, perquè tindria gairebé la mateixa extensió que la paraula que pretén abreujar.
Així doncs, les abreviatures preferents per a ventilador (independentment de si s’usa en singular o plural) són:

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) ha publicat el número 31 de la revista Terminàlia, dedicat a la transició climàtica i les seves repercussions en la terminologia des de diferents perspectives (dret, educació, sostenibilitat, ecologia, etc.).
En aquest número hi trobareu els continguts següents:

L’estudi del llibre manuscrit es fonamenta, principalment, en dues disciplines: la codicologia, que s’encarrega de l’estudi arqueològic dels còdexs, i la paleografia, que s’encarrega de l’estudi de les escriptures i signes gràfics. Totes dues disciplines formen part de diversos graus, màsters i postgraus de la Universitat de Barcelona, que aborden l’estudi del llibre manuscrit des de diferents àmbits: història, filologia, història de l’art, biblioteconomia, etc.
El Diccionari del llibre manuscrit, de M. Josepa Arnall, conté 1.630 fitxes terminològiques especialment rellevants des del punt de vista de la codicologia i la paleografia.[…]




