El reclutament (en anglès recruitment) és el moviment dels leucòcits des d’un teixit cap a un altre, per exemple, cap a un teixit inflamat. L’expressió reclutament del sistema immunitari fa referència al mateix fenomen, que en anglès també es documenta amb altres expressions, com ara immune cell recruitment. Per tant, l’ús de reclutament en aquest context és correcte.
Tot i que l’adjectiu pesat és sinònim de pesant per referir-se a una cosa que té un pes elevat, l’adjectiu pesant és més adient per expressar aquesta idea, ja que l’adjectiu pesat s’usa sovint de manera figurada en el sentit de molest, lent, carregós, etc. També des del portal lingüístic de 3cat es fa aquesta mateixa recomanació. Així, doncs, és preferible dir cru extrapesant.
Aquest terme fa referència a la tècnica consistent a extreure gas o petroli de roques del subsol mitjançant la injecció a pressió d’aigua amb sorra, de manera que s’afavoreix la fissura o fins i tot la dissolució de les roques sotmeses a aquesta tècnica.
El nom tècnic en anglès és hydraulic fracturing o hydraulic fracking, encara que sigui habitual usar la forma abreujada fracking. En català les denominacions recomanades són fracturació hidràulica o hidrofracturació.
En els mitjans de comunicació també s’admet l’anglicisme fracking, tal com recull l’És a dir (el portal lingüístic de 3cat). En contextos més acadèmics, però, és preferible usar les formes adaptades fracturació hidràulica o bé hidrofracturació.
El terme anglès coalbed methane o coal-bed methane, sovint abreujat amb la sigla CBM, fa referència al gas metà que s’extreu de capes de carbó. En català es documenta la denominació metà de carbó o gas metà de carbó, de manera similar al castellà gas metano de carbón, al francès gaz de charbon (o gaz de couche) o a l’italià metano da carbone.
No hi ha una forma fixada per referir-se a aquest tipus de superfícies protectores que es posen damunt d’una taula per poder fer-hi treballs artístics o manualitats, especialment per poder tallar sense fer malbé la taula. Les propostes denominatives que més s’han documentat són: estora de tall, base de tall i també tapet de tall, entre altres alternatives.
Per al castellà, també es documenten les denominacions: base de corte, tapete de corte, alfombrilla o alfombra de corte, tapiz de corte, entre altres. En francès, al Grand dictionnaire terminologique (GDT), es documenten les denominacions: tapis de coupe, plaque de coupe, tapis de découpe, plaque de découpe, planche de coupe, planche de découpe, tapis de coupage, plaque de découpage. En la mateixa fitxa del GDT, consta la denominació italiana tappetino de taglio.
De totes aquestes denominacions documentades —i deixant de banda les de caràcter més general, com ara base, que es poden aplicar a moltes altres coses—, la denominació tapet sembla especialment indicada pel fet que en el sentit general recollit en els diccionaris (tant en català com en castellà) fa referència a una peça que serveix per cobrir i protegir (o decorar) una taula o qualsevol altre moble. És a dir, el sentit general de tapet encaixa amb la descripció i funció d’aquestes bases protectores per a manualitats.
La projecció estereogràfica permet representar plans i línies mitjançant una xarxa estereogràfica. Aquesta xarxa és una projecció predissenyada de tots els plans i línies possibles. Les dues xarxes més usades són la xarxa de Schmidt i la xarxa de Wulff. En castellà aquestes xarxes s’anomenen red de Schmidt i red de Wulff, però també falsillas (falsilla de Schmidt i falsilla de Wulff) o plantillas (plantilla de Schmidt i plantilla de Wulff).
El DRAE només recull falsilla en el sentit de pauta de línies ben marcades que es posa a sota del paper on s’escriu perquè serveixin de guia. L’ús en projecció estereogràfica és una extensió del significat original, ja que aquestes xarxes s’usen com a plantilla a sota del full transparent on es fa la projecció estereogràfica manual.
Tot i que no s’ha documentat en català una denominació alternativa a xarxa, es podria considerar correcte referir-s’hi com a plantilla (plantilla de Schmidt; plantilla de Wulff). De fet, seria més precís parlar de la plantilla de la xarxa de Schmidt o de la plantilla de la xarxa de Wulff, però aquesta denominació més llarga no es documenta ni en català ni en castellà.
D’acord amb els especialistes consultats, però, la forma preferent en català és xarxa, en substitució de falsilla (tal com també hem constatat en algunes fonts en castellà). Per tant, la proposta denominativa preferent en català paral·lela a les denominacions castellanes falsilla o plantilla és xarxa.
Les formes correctes estan recollides al Diccionari de geologia —que també es pot consultar al portal CiT— són conca d’avantarc i conca de retroarc.
conca d’avantarc
Conca sedimentària marginal, relacionada amb la subducció, situada entre l’arc insular i la fossa oceànica, i ubicada sobre el prisma d’acreció, amb escorça de tipus transicional i de caràcter divergent; és asimètrica i de subsidència feble i variable.
en forearc basin
es cuenca de antearco
conca de retroarc
Conca sedimentària relacionada amb la col·lisió, situada entre l’arc insular i el continent, sobre una escorça continental, en el hinterland d’un arc orogènic de subducció de tipus B; és precursora de la conca romanent, parcialment asimètrica i parcialment marina.
en retroarc basin
es cuenca de retroarco
La denominació en anglès per a aquest concepte és interdigital transducer o interdigitated transducer. En català, la forma més habitual és transductor interdigital, tot i que seria possible una forma com ara interdigitat per analogia amb interdigitated (més que no interdigitalitzat). Sembla que la raó d’aquesta denominació està relacionada amb el fet que es tracta d’uns elèctrodes metàl·lics molt fins entrellaçats entre si com els dits de dues mans.
En castellà, hi ha alguna ocurrència de transductor interdigitado, però és molt més freqüent transductor interdigital. En francès es documenta la forma transducteur interdigital o transducteur interdigité.
D’acord amb la informació que es recull dins l’entrada val del DEIEC, l’objecte pel qual es pot bescanviar un val (és a dir, el paper que dona dret a qui el posseeix a obtenir béns o serveis que s’hi especifiquen) va precedit de la preposició per. Això es desprèn de l’exemple «Em van regalar un val per una nit d’hotel», on la nit d’hotel fa referència al bé o servei a què dona dret el val.
La preposició per de l’exemple del DEIEC no expressa, doncs, destinació o finalitat (com sol fer la preposició composta per a), sinó equivalència (x val per y, és a dir, x té el valor de y). Per tant, la fórmula correcta per a un val que té el valor d’una matrícula gratuïta és val per una matrícula gratuïta.
En llenguatge tècnic, les arrels dels manglars es diu que són arrels fúlcries. Ara bé, el significat de l’adjectiu fulcri, fa referència al sosteniment, atès que l’adjectiu fulcri i el nom fulcre, provenen del verb llatí fulcire ‘apuntalar, donar suport’. En canvi, l’adjectiu castellà zancudo posa l’èmfasi en la similitud de les arrels amb les cames, primes i llargues, de certes aus.
En català es podria fer el paral·lelisme amb l’adjectiu camallarg, però no és gaire adequat en un text de caràcter científic. Per tant, val més optar per l’adjectiu llarg. Per exemple, les llargues arrels del mangle, les llargues i poderoses arrels del mangle, etc.
Aquest terme fa referència a la ciència que estudia la difracció de la llum mitjançant ultrasons. En anglès, acoustooptics.
Segons l’Oxford English Dictionary, el formant acousto- és una forma combinatòria del llatí científic internacional, creada a partir de l’adjectiu llatí acusticus (del grec akoustikos). En català, la forma gràficament adaptada acustico- és correcta. D’acord amb les regles de formació de compostos amb elements cultes, quan el segon formant comença per vocal i pot funcionar com un mot independent (com és el cas del mot òptica), se sol mantenir també la vocal d’enllaç –o– del primer element; per això, el compost acustoòptica, amb les dues vocals en contacte, és correcte.
Fins fa poc vesprejar era únicament ‘fer-se fosc’, però avui també pot fer referència a l’acció de sortir amb els amics abans de la nit. Per derivació, ens referim a aquesta activitat social com a vespreig.
Ja fa un cert temps que el TERMCAT va fer circular la proposta vespreig en substitució del manlleu castellà tardeo, i la va incloure en una fitxa consultable des del Cercaterm. Ara és probable que la proposta entri a formar part del repertori lèxic del DIEC2 i esdevingui una paraula normativa, atès que ha estat escollida paraula de l’any 2025.
Totes dues expressions són correctes, però no volen dir el mateix. El terme llenguatge fa referència a la facultat humana de comunicar-se mitjançant un sistema de signes compartit. Per tant, el llenguatge de signes és un llenguatge que comunica mitjançant un sistema de signes que utilitza signes gestuals i visuals com a sistema comunicatiu. El terme llengua, en canvi, fa referència a un sistema de signes concret, que pot ser oral o visuogestual, i pot tenir o no codi escrit. Si el sistema de signes és visuogestual, aleshores es tracta d’una llengua de signes.
Les llengües de signes són llengües naturals, com ho són la majoria de llengües orals (en oposició a les llengües artificials). La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de signes pròpia de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya i Menorca. Com qualsevol altra llengua natural, l’LSC és una llengua viva que evoluciona constantment, interactua amb altres llengües (de signes o orals) i incorpora nous signes d’acord amb les necessitats comunicatives que van sorgint.
L’LSC és una de les més de 200 llengües de signes que hi ha al món, de les quals el Cercaterm en recull unes 90. A l’Estat espanyol hi ha també la llengua de signes espanyola (LSE), que és la que fa servir la comunitat sorda de l’Estat, també en els territoris on la llengua oral no és el castellà, amb l’excepció de Catalunya i Menorca, on es fa servir l’LSC. Les persones signants de Catalunya i Menorca fan servir l’LSC, és a dir, que en la llengua de signes no es produeix la situació de bilingüisme que trobem en les llengües orals en règim de cooficialitat.
Els tres mags o savis que, segons la tradició cristiana, van anar a adorar el nen Jesús i a portar-li tres presents (or, encens i mirra) els coneixem com a Reis d’Orient (o de l’Orient), Reis Mags, Reis Mags d’Orient (en la versió més llarga) o, simplement, els Reis —i, en alguns parlars occidentals, els Reixos. Cadascun és un rei: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). Hi ha qui fins i tot precedeix aquestes denominacions del tractament protocol·lari que els correspon: Ses Majestats.
En qualsevol cas, la majúscula inicial s’imposa, tant per al sobrenom d’aquests personatges (també per al tractament protocol·lari) com per a la festivitat:
El CRAI conserva cartes als Reis Mags de 1921 a 1925.
La nit de Reis anirem a rebre Ses Majestats.
En canvi, la designació dels càrrecs, encara que sigui reial, i el conjunt de regals que puguem rebre aquell dia, s’escriuen en minúscula:
El rei blanc és el meu preferit.
Si no fem bondat, no tindrem reis.
I recordeu la tradicional cavalcada (ni *cavalgada, ni *cavalcata), tal com és previsible que es formi un derivat del verb cavalcar, i les tones de caramels (en cap cas, *tonelades) que reparteixen aquella nit.
En altres tradicions, els regals arriben abans, la nit de Nadal, i els porten el Pare Noel o Santa Claus. Però això ja és una altra història —de noms, rens, trineus i majúscules— que ens reservem per a l’any vinent!
El terme anglès lean management està recollit al Cercaterm amb l’equivalent català gestió ajustada. Aquesta és la denominació correcta, tot i que és freqüent l’ús de l’anglicisme i també la forma híbrida gestió lean.
Altres termes relacionats amb la gestió ajustada són les operacions ajustades (lean operations), l’aprovisionament ajustat (lean provisioning), el disseny ajustat (lean design), etc.
La denominació normalitzada en català per referir-se a una «rèplica virtual d’un objecte, un sistema, un procediment industrial o un servei que permet analitzar-ne el funcionament al llarg de tot el seu cicle de vida, preveure’n el comportament i millorar-ne l’eficàcia» és rèplica digital, tal com es recull al Cercaterm i a la Neoloteca.
En altres fonts, com ara la Viquipèdia, s’ha recollit el calc bessó digital, però aquesta denominació s’ha desestimat, tal com s’explicita en la nota de la Neoloteca corresponent al terme normalitzat rèplica digital:
«bessó digital: És el calc de l’anglès digital twin. Malgrat que té un ús considerable i la majoria d’especialistes s’han mostrat favorables a aquesta forma, el Consell Supervisor fa notar que és una solució poc natural en català, perquè el substantiu bessó, a diferència de twin en anglès, pràcticament només s’utilitza amb el sentit recte, sempre vinculat a persones o animals nascuts alhora. El substantiu twin, en canvi, té usos bastant més amplis que justifiquen i donen naturalitat a aquesta solució en anglès.»
En anglès, la forma securitization té dos significats, tal com es recullen al Wiktionary:
En el primer cas, el terme equivalent en català és titulització. En el segon cas, l’equivalent català no està recollit en les fonts lexicogràfiques o terminològiques de referència, però es documenta generalment el calc securitització (i el verb securitzar).
D’acord amb la informació etimològica de l’Oxford English Dictionary, el mot anglès securitization és un derivat del nom security, procedent del francès sécurité i, en darrer terme, del llatí securitas. El terme català securitització es pot entendre, doncs, com un cultisme format sobre el llatí securitas, i no pas sobre la forma catalana seguretat.
Les formes equivalents que consten a la Viquipèdia per a l’entrada securitization (en aquest segon sentit) en altres llengües romàniques són les següents:
El fet que altres llengües romàniques optin per mantenir el calc de l’anglès, encara que la formació es pugui justificar per mecanismes propis de cada llengua, fa recomanable mantenir la mateixa fórmula en català amb la forma adaptada securitització. El mateix raonament es pot aplicar al verb securititzar.
El terme anglès quarkonium està format, segons la Viquipèdia, per la paraula quark i la paraula onium, que fa referència a al sistema lligat format per una partícula i la seva antipartícula. Altres noms amb el mateix mecanisme de formació són positronium o muonium, entre altres.
En català, es documenten les formes equivalents positroni i el muoni, per exemple. Però no es troba documentat el nom o formant oni, usat com a sufix en la formació d’aquesta sèrie de termes. No obstant això, cal deduir que la denominació correcta en català per a quarkonium ha de ser quarkoni per analogia amb les formes documentades positroni i muoni (malgrat que a la Viquipèdia apareix un article en català amb la denominació quarkonium).
En castellà, sí que es documenten les formes quarkonio i el nom i sufix onio. El fet que en castellà s’adapti la forma llatinitzada –onium reforça la conveniència d’adaptar-lo també en català.
Per a la descripció d’operacions, és preferible l’ús de les formes indexació i mapatge.
La forma preferible és optimitat (principi d’optimitat), atès que l’adjectiu del qual deriva és òptim (i no pas optimal). Segurament per influència de l’anglès, és molt habitual l’ús d’optimalitat en català. Però en fonts fiables aquesta forma no està recollida; sí que es documenta, en canvi, optimitat (com en el terme lingüístic teoria de l’optimitat).
Escriu un comentari