Cercador

Els tres mags o savis que, segons la tradició cristiana, van anar a adorar el nen Jesús i a portar-li tres presents (or, encens i mirra) els coneixem com a Reis d’Orient (o de l’Orient), Reis Mags, Reis Mags d’Orient (en la versió més llarga) o, simplement, els Reis —i, en alguns parlars occidentals, els Reixos. Cadascun és un rei: el rei blanc (Melcior), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). Hi ha qui fins i tot precedeix aquestes denominacions del tractament protocol·lari que els correspon: Ses Majestats.

En qualsevol cas, la majúscula inicial s’imposa, tant per al sobrenom d’aquests personatges (també per al tractament protocol·lari) com per a la festivitat:

El CRAI conserva cartes als Reis Mags de 1921 a 1925.
La nit de Reis anirem a rebre Ses Majestats.

En canvi, la designació dels càrrecs, encara que sigui reial, i el conjunt de regals que puguem rebre aquell dia, s’escriuen en minúscula:

El rei blanc és el meu preferit.
Si no fem bondat, no tindrem reis.

I recordeu la tradicional cavalcada (ni *cavalgada, ni *cavalcata), tal com és previsible que es formi un derivat del verb cavalcar, i les tones de caramels (en cap cas, *tonelades) que reparteixen aquella nit.

En altres tradicions, els regals arriben abans, la nit de Nadal, i els porten el Pare Noel o Santa Claus. Però això ja és una altra història —de noms, rens, trineus i majúscules— que ens reservem per a l’any vinent!

• Escriu un comentari

Tancar

El terme anglès lean management està recollit al Cercaterm amb l’equivalent català gestió ajustada. Aquesta és la denominació correcta, tot i que és freqüent l’ús de l’anglicisme i també la forma híbrida gestió lean.

Altres termes relacionats amb la gestió ajustada són les operacions ajustades (lean operations), l’aprovisionament ajustat (lean provisioning), el disseny ajustat (lean design), etc.

• Escriu un comentari

Tancar

La denominació normalitzada en català per referir-se a una «rèplica virtual d’un objecte, un sistema, un procediment industrial o un servei que permet analitzar-ne el funcionament al llarg de tot el seu cicle de vida, preveure’n el comportament i millorar-ne l’eficàcia» és rèplica digital, tal com es recull al Cercaterm i a la Neoloteca.

En altres fonts, com ara la Viquipèdia, s’ha recollit el calc bessó digital, però aquesta denominació s’ha desestimat, tal com s’explicita en la nota de la Neoloteca corresponent al terme normalitzat rèplica digital:

«bessó digital: És el calc de l’anglès digital twin. Malgrat que té un ús considerable i la majoria d’especialistes s’han mostrat favorables a aquesta forma, el Consell Supervisor fa notar que és una solució poc natural en català, perquè el substantiu bessó, a diferència de twin en anglès, pràcticament només s’utilitza amb el sentit recte, sempre vinculat a persones o animals nascuts alhora. El substantiu twin, en canvi, té usos bastant més amplis que justifiquen i donen naturalitat a aquesta solució en anglès.»

• Escriu un comentari

Tancar

En anglès, la forma securitization té dos significats, tal com es recullen al Wiktionary:

• (commerce, finance) The fact or process of securitizing assets; the conversion of loans into securities, usually in order to sell them on to other investors.
• (politics) The act of convincing a relevant audience to treat a topic as a matter of security (regardless of whether it constitutes an actual threat), thus justifying the use of extraordinary measures.

En el primer cas, el terme equivalent en català és titulització. En el segon cas, l’equivalent català no està recollit en les fonts lexicogràfiques o terminològiques de referència, però es documenta generalment el calc securitització (i el verb securitzar).

D’acord amb la informació etimològica de l’Oxford English Dictionary, el mot anglès securitization és un derivat del nom security, procedent del francès sécurité i, en darrer terme, del llatí securitas. El terme català securitització es pot entendre, doncs, com un cultisme format sobre el llatí securitas, i no pas sobre la forma catalana seguretat.

Les formes equivalents que consten a la Viquipèdia per a l’entrada securitization (en aquest segon sentit) en altres llengües romàniques són les següents:

• fr: sécuritisation o sécurisation
• pt: securitização

El fet que altres llengües romàniques optin per mantenir el calc de l’anglès, encara que la formació es pugui justificar per mecanismes propis de cada llengua, fa recomanable mantenir la mateixa fórmula en català amb la forma adaptada securitització. El mateix raonament es pot aplicar al verb securititzar.

• Escriu un comentari

Tancar

El terme anglès quarkonium està format, segons la Viquipèdia, per la paraula quark i la paraula onium, que fa referència a al sistema lligat format per una partícula i la seva antipartícula. Altres noms amb el mateix mecanisme de formació són positronium o muonium, entre altres.

En català, es documenten les formes equivalents positroni i el muoni, per exemple. Però no es troba documentat el nom o formant oni, usat com a sufix en la formació d’aquesta sèrie de termes. No obstant això, cal deduir que la denominació correcta en català per a quarkonium ha de ser quarkoni per analogia amb les formes documentades positroni i muoni (malgrat que a la Viquipèdia apareix un article en català amb la denominació quarkonium).

En castellà, sí que es documenten les formes quarkonio i el nom i sufix onio. El fet que en castellà s’adapti la forma llatinitzada –onium reforça la conveniència d’adaptar-lo també en català.

• Escriu un comentari

Tancar

Per a la descripció d’operacions, és preferible l’ús de les formes indexació i mapatge.

• Escriu un comentari

Tancar

La forma preferible és optimitat (principi d’optimitat), atès que l’adjectiu del qual deriva és òptim (i no pas optimal). Segurament per influència de l’anglès, és molt habitual l’ús d’optimalitat en català. Però en fonts fiables aquesta forma no està recollida; sí que es documenta, en canvi, optimitat (com en el terme lingüístic teoria de l’optimitat).

• Escriu un comentari

Tancar

No és correcte traduir l’anglès command per comanda en l’àmbit de la informàtica. Generalment, cal traduir-ho per ordre. Per exemple: command > ordre; command line interface > interfície de línia d’ordres; command language interpreter > intèrpret de llenguatge d’ordres.

• Escriu un comentari

Tancar

L’adjectiu sintènic prové del substantiu sintènia, recollit en el Vocabulari de genètica consultable a l’UBTERM. Tal com s’explica a l’entrada synteny de la Viquipèdia en anglès, el terme sintènia fa referència a dos conceptes relacionats:

• En la genètica clàssica, la sintènia descriu la col·localització física de locus genètics en el mateix cromosoma dins d’un individu o d’una espècie.

• En la biologia actual, la sintènia s’utilitza més habitualment per referir-se a la col·linearitat, és a dir, la conservació de blocs d’ordre entre dos conjunts de cromosomes que es comparen entre si. Aquests blocs es coneixen com a blocs sintènics.

Tant el nom sintènia com l’adjectiu sintènic són neologismes formats a partir dels formants grecs sin– ‘conjuntament; alhora’ i –tènia, del grec tainía ‘cinta’.

Per tant, el sintagma regions sintèniques és una formació correcta i ben documentada en diverses llengües.

• Escriu un comentari

Tancar

Un organoide (en anglès, organoid) és un òrgan tridimensional mínim desenvolupat in vitro. Trobem aquest terme en l’article «Biologia i genètica 2013» d’Enciclopèdia.cat. En una fitxa del Cercaterm pendent de revisió i procedent del DEMCAT, es presenta organoide com a sinònim complementari d’orgànul, però aquesta informació està pendent de confirmar. En tot cas, no tots els organoides, en el sentit que es documenta a la Viquipèdia i en altres fonts, es poden considerar orgànuls (constituent ben diferenciat i amb funció definida d’una cèl·lula).

La formació organoide té relació, a més, amb el terme tumoroide, comentat al mateix Sens dubte.

• Escriu un comentari

Tancar

La substantivació de l’adjectiu femení operativa, no recollit per ara en els diccionaris, s’interpreta en la majoria de contextos en el sentit de ‘conjunt d’operacions’, com ara en l’expressió operativa bancària. Aquesta substantivació de l’adjectiu femení operativa és, probablement, un procés analògic al que ha donat lloc al substantiu normativa en el sentit de ‘conjunt de normes’.

• Escriu un comentari

Tancar

Les majúscules distintives serveixen per designar referents singulars. A la Universitat de Barcelona hi ha un sol Consell de Govern, com a òrgan constituït formalment, per a tota la institució. El nom propi d’aquest òrgan únic s’escriu, per tant, amb majúscules inicials, com també, per exemple, el Claustre Universitari o la Comissió de Política Lingüística.

En canvi, a la UB hi ha disset facultats i, a cadascuna, hi ha una junta de facultat, és a dir, hi ha disset juntes de facultat. La junta de facultat també és un òrgan de govern constituït formalment, però no és únic, sinó que aquesta denominació serveix per designar disset òrgans diferents i, per tant, en referències genèriques, s’escriu en minúscula.

Un cas diferent és si es fa referència a una de les juntes de facultat concreta. Quan n’identifiquem una d’única i singular, optem per la majúscula, per exemple, la Junta de Facultat de Biologia o la Junta de Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

• Escriu un comentari

Tancar

El terme cabildeo fa referència a les accions que duen a terme individus, empreses o grups d’interès per influir en les decisions de les autoritats públiques, especialment en l’àmbit legislatiu o regulador. En català s’usa l’anglicisme lobby per fer referència al grup i el derivat lobbisme (en anglès lobbying) per fer referència a l’activitat.

• Escriu un comentari

Tancar

La forma ideató és un calc de l’anglès ideathon, que es pot acceptar per paral·lelisme amb els calcs recollits al Cercaterm hackató i datató com a equivalents de hackathon i datathon, respectivament. Es tracta de l’adaptació al català d’acrònims formats amb la terminació –athon com a segment final de la paraula marathon.

No obstant això, cal tenir present que aquests calcs són poc transparents en català, ja que la terminació –ató està fortament associada a formes diminutives masculines, més que no pas a substantius femenins (una hackató, una ideató, etc.). En canvi, en anglès hi ha poques paraules acabades en –athon, i això ha facilitat identificar aquest sufixoide amb marathon.

Per aquesta raó, les expressions com ara marató de hackers o marató de dades, també recollides al Cercaterm, són més entenedores i naturals. Altres exemples que defugen el calc són marató televisiva (< telethon), viquimarató (< edit-a-thon), marató de dansa (< danceathon), etc. En consonància amb aquest tipus de construccions més naturals en català, cal valorar la conveniència de parlar d’«una marató d’idees» en comptes de parlar d’«una ideató».

• Escriu un comentari

Tancar

Les fórmules més documentades per fer referència a l’última lliçó magistral que un acadèmic imparteix públicament en un acte institucional d’homenatge com a cloenda de la seva trajectòria docent i investigadora, són lliçó de jubilació, el llatinisme lectio ultima o ultima lectio, o la traducció última lliçó. Hi pot haver encara altres variants, però la forma lliçó jubilar no és adequada ni gaire usada. El principal problema que presenta és que l’adjectiu jubilar fa referència al jubileu, i no pas a la jubilació.

• Escriu un comentari

Tancar

D’acord amb les indicacions del document Citar i fer referències amb l’estil APA (APA 7th ed.), elaborat pel CRAI | Biblioteca del Campus Mundet (accessible des de la pàgina Assessorament en l’elaboració de referències bibliogràfiques i també des del Dipòsit digital de la UB), cal substituir el signe et (&) de les citacions i referències amb més d’un autor per la conjunció copulativa i si la citació o referència apareix en un text en català, o bé la conjunció castellana y si la citació o referència apareix en un text en castellà. Així doncs, l’ús del signe & o de les conjuncions i o y per a les citacions i referències amb més d’un autor, s’ha d’usar de manera uniforme d’acord amb la llengua del text en què s’insereixen les citacions o referències, i no pas en funció de la llengua de l’obra citada o referenciada, tal com es fa amb qualsevol altra indicació (dins, a, s. d., etc.).

• Escriu un comentari

Tancar

D’acord amb la definició del DIEC2 i altres diccionaris, l’adjectiu gros s’aplica a un objecte «que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari», mentre que l’adjectiu gran s’aplica a un objecte «de dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d’intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual». D’acord amb aquestes definicions un planeta o qualsevol altre cos celeste pot ser gros o gran segons si fem referència al seu volum (a l’espai que ocupa) o bé a les seves dimensions superficials, si és que per dimensions superficials podem entendre, per exemple, el seu diàmetre o la seva extensió.

Si seguim aquest criteri, totes dues expressions serien possibles i les trobem documentades en fonts fiables: al Cercaterm trobem l’adjectiu gran aplicat al planeta Júpiter, mentre que a l’Enciclopèdia.cat usen l’adjectiu gros.

No obstant això, en els textos acadèmics indexats a Google acadèmic hi ha un clar predomini de l’ús de gran en aquests contextos. Sovint s’atribueix la predominança de gran a la influència del castellà, que utilitza grande per a tots els casos. Hi ha la possibilitat, però, que la mateixa sinonímia parcial i límits vacil·lants entre els dos adjectius hagi aplanat el camí a gran.

Més enllà de les definicions i els exemples que apareixen als diccionaris, una consulta al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) ens permet observar exemples que no encaixen amb el patró general de les definicions del diccionari, com ara taca grossa, on no hi ha volum i, en canvi, intuïtivament hi pot escaure tant un adjectiu com l’altre.

Probablement, les definicions dels diccionaris no poden condensar els usos vacil·lants d’aquests dos adjectius, i per tant no són la millor guia per resoldre casos no previstos, llevat d’expressions en què, especialment l’adjectiu gros, ha quedat fossilitzat o predomina clarament: dit gros, festa grossa, fer passar bou per bèstia grossa, etc.

En la terminologia científica, l’adjectiu gros s’usa en termes relacionats amb partícules minerals, com ara arena grossa, argila grossa, etc. En els noms comuns de la botànica i la zoologia hi ha un gran nombre de denominacions amb l’adjectiu gros, que s’expliquen probablement per l’origen popular de moltes d’aquestes denominacions i que han facilitat que se’n creïn de noves per analogia (com ara cigala grossa). Però també en aquest àmbit es recullen vacil·lacions, com en el cas de la corretjola gran (o grossa).

Més enllà de les recomanacions reiterades sobre la conveniència d’usar gros en comptes de gran per referir-se a objectes voluminosos, caldria fer una anàlisi molt més aprofundida de la distribució d’aquests dos adjectius que no es limiti a les expressions paradigmàtiques del tipus peix gros i sala gran; altrament, és molt difícil de saber si peix gran és una expressió també acceptable o bé incorrecta.

• Escriu un comentari

Tancar

Aquest terme fa referència a un document mitjançant el qual una organització exposa oficialment el seu punt de vista sobre un assumpte determinat. En francès i en castellà, les denominacions habituals són document de position i documento de posición, respectivament; en castellà també es documenta molt documento de posicionamiento. En català, en paral·lel al que passa en castellà, les dues formes més documentades són document de posició i document de posicionament, amb un cert predomini de la segona forma. Totes dues formes es poden considerar lingüísticament correctes, tot i que potser la forma amb posicionament és més entenedora.

En determinats contextos, pot ser més adequat usar formes, com ara informe de posició o informe de posicionament (si el document inclou dades que justifiquin la posició exposada), declaració de posició o declaració de posicionament (en contextos diplomàtics), manifest (en contextos reivindicatius), entre altres possibilitats.

• Escriu un comentari

Tancar

D’acord amb el criteri «Universitats, facultats, escoles universitàries, departaments» del Llibre d’estil de la UB, es recomana de traduir els noms d’aquestes i altres entitats universitàries a la llengua del document en què s’insereixen, per tal de facilitar-ne la lectura i afavorir-ne la comprensió.

No obstant això, es manté sempre el nom original en català quan apareix en un logotip. També es manté el nom en català en textos de tipus legal, com ara convenis o contractes.

Les denominacions en català, castellà i anglès de les universitats de la Xarxa Vives i de les facultats i departaments de la UB es poden consultar a l’Omnia nomina, entre moltes altres denominacions relacionades amb la UB.

• Escriu un comentari

Tancar

La salutogènesi és un concepte introduït per Antonovski el 1996 que expressa una noció oposada a la patogènesi. Tots dos mots estan formats per la forma sufixada –gènesi, del grec génnesis ‘generació’. Les formes adjectives d’aquests mots poden formar-se amb els sufixos –gen o –gènic, segons el significat.

Tal com recull el criteri «Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?» del TERMCAT:

• -gen, -gena s’utilitza per a crear noms i adjectius en què sobretot s’indica que generen o produeixen l’element a què fa referència la base. Per exemple, patogen en l’expressió agent patogen.
• -gènic, -gènica s’utilitza per a crear adjectius en què sobretot s’indica que són generats o produïts per l’element a què fa referència la base. Per exemple, patogènic en l’expressió procés patogènic.

De la mateixa manera, el nom salutogènesi pot estar relacionat amb l’adjectiu salutogen o amb l’adjectiu salutogènic, segons el que es vulgui expressar.

• Escriu un comentari

Tancar