Aquest consens és una forma reduïda de l’expressió conferència de consens, terme recollit al Grand dictionnaire terminologique per al francès i l’anglès:
fr conférence de consensus
en consensus conference
Per claredat, en català és preferible usar la forma completa conferència de consens, que és força usada i està ben definida en molts dels contextos.
Les glaceres són grans masses de glaç continental que es mouen lentament rost avall per l’acció de la gravetat. Avui, l’escalfament global ha desencadenat un procés accelerat de desglaciació, és a dir, de retrocés de les glaceres. Aturem-nos un moment en aquests dos termes: un de patrimonial (glacera) i un de culte (desglaciació).
El terme glacera és un derivat del mot patrimonial glaç amb el sufix –era. Parlem de mot patrimonial perquè ha sofert els canvis fonètics i morfològics propis de l’evolució històrica del català. Així, el mot glaç segueix l’evolució habitual en català a partir del llatí glacies. En l’àmbit de la geologia, el mot glacera —que probablement ja era usat popularment des d’antic— adquireix un significat precís i especialitzat, i així és com esdevé un terme.
Convé fer notar que el castellà glaciar (equivalent de glacera) és una adaptació del manlleu francès glacier. En anglès s’ha adoptat directament el mot francès. En el Vocabulari de geologia podem veure el terme glacera amb els equivalents en castellà i anglès.
En l’àmbit científic i tècnic, però, és habitual crear termes a partir de mots o radicals llatins o grecs. Així es creen mots cultes, manllevats del llatí o el grec i adaptats directament al català. Aquest és el cas de glaciació, desglaciació i englaciació, formats a partir del verb llatí glaciare, raó per la qual conserven la –i– del radical. Aquests termes s’usen per referir-se a processos geològics relacionats amb la formació o fosa de masses de glaç, i per tant presenten una precisió semàntica superior a mots patrimonials com ara glaçada, desglaç o desglaçament. També és un cultisme l’adjectiu glacial, adaptat directament del llatí glacialis.
Tal com recull la fitxa verola del mico del Cercaterm, les denominacions correctes en català per a aquesta malaltia són verola del mico, verola del simi o bé mpox (acrònim de l’anglès monkeypox), juntament amb altres variants que es recullen a la nota del final de la fitxa (verola dels micos, pigota dels micos, etc.).
A la nota també s’explica que l’any 2022 l’OMS va proposar que es fes servir l’acrònim mpox com a única denominació per a totes les llengües, perquè la denominació monkeypox no es considerava prou adequada per diverses raons. Des d’aleshores, els textos mèdics especialitzats fan servir habitualment mpox, d’acord amb la recomanació de l’OMS. Ara bé, en contextos divulgatius i periodístics, els experts consultats pel TERMCAT recomanen l’ús de les formes patrimonials catalanes, ja que la denominació mpox és molt poc transparent en català.
Per tant, l’ús de la denominació mpox com a forma preferent només és aplicable a contextos especialitzats. En contextos divulgatius, és preferible usar verola del mico o alguna de les variants recollides a la fitxa.
En l’àmbit de la informàtica, per fer referència al programa que desenvolupa una determinada tasca, a vegades s’usa la denominació aplicatiu com a sinònim d’aplicació. Tot i que des d’un punt de vista estrictament lingüístic totes dues formes són correctes, des d’un punt de vista terminològic és preferible l’ús del terme aplicació, que és el més usat. Contràriament al que passa en la llengua general, en el discurs especialitzat, per tal de garantir l’eficàcia comunicativa, és preferible tendir a la denominació única i, per tant, evitar la proliferació de sinònims.
A petició dels Serveis Lingüístics, el TERMCAT va fer una prospecció aprofundida entre els especialistes de l’àmbit TIC i de la informàtica en general sobre aquests dos termes. Tots els especialistes consultats van considerar que la denominació aplicatiu és innecessària, perquè només s’usa en alguns àmbits restringits i perquè està caient en desús.
A l’Optimot es recull una fitxa que fa també la recomanació d’evitar l’ús d’aplicatiu en aquest sentit:
«La denominació adequada per designar el conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador és aplicació. Per exemple: Una aplicació informàtica permet introduir les qualificacions de l’alumnat i calcular les mitjanes de manera automàtica. La forma aplicatiu no és vàlida amb aquest significat.»
Per tant, es proposa d’usar sempre la denominació aplicació.
El nom Unirun està format pel segment uni-, obtingut per truncació del mot universitat, i el mot anglès run. El fet que un dels constituents sigui un estrangerisme pot generar dubtes sobre la pronúncia del mot: cal pronunciar [run] o [ran]?
Generalment, els manlleus —adaptats gràficament o no— solen arrossegar la pronúncia original adaptada a la fonètica catalana. Per exemple, futbol és una adaptació gràfica del mot anglès football que parteix de la pronúncia original adaptada al català. En altres casos, es manté tant la pronúncia original aproximada com la grafia original, com ara en foie-gras. D’acord amb aquesta tendència general d’aproximar-se a la pronúncia original dels manlleus, es pot defensar la pronúncia amb a: [uniran].
Ara bé, també cal tenir en compte que el nom Unirun s’ha creat des del català i com a nom propi d’una cursa organitzada per universitats catalanes. El fet que l’origen sigui local i que es tracti d’un nom equiparable a una marca (i, per tant, no traduïble), fa justificable una pronúncia on la forma gràfica s’imposa sobre la pronúncia original en anglès. De fet, la pronúncia amb u ([unirun]) li dona una caràcter molt més clar de marca, on el segment run és el record d’un mot anglès que suggereix la idea de cursa, més que no pas un constituent pròpiament dit.
Així doncs, es pot considerar que la pronúncia [unirun] remarca el caràcter de nom de marca creat des del català, en què la grafia i la pronúncia són plenament catalanes.
Aquest terme, calcat de l’anglès on-premises software, fa referència al programari instal·lat en servidors que es troben físicament dins l’edifici o les instal·lacions de l’organització que els utilitza. El Grand dictionnaire terminologique proposa la denominació logiciel local per al francès. En català, també es documenta la denominació programari local.
Aquest terme s’oposa al software as a service, SaaS o bé off-premises software, que fa referència al programari i dades allotjats en servidors d’una companyia proveïdora de tecnologies d’informació i comunicació, als quals el client accedeix per Internet. En francès es documenta el terme logiciel-service. En català, a la Viquipèdia, es recull el terme programari com a servei.
Un terme intermedi entre els dos anteriors és el de programari autoallotjat (self-hosted sofware), que en molts casos és sinònim de programari local, però pot comportar informàtica al núvol. Per a més informació sobre aquest terme i la distinció entre programari local i programari autoallotjat, vegeu Self-Hosted vs. On-Premise — Is There a Difference Anymore?
En el món publicitari i de la comunicació, s’ha creat el neologisme semàntic creatiu per referir-se a la «persona que s’encarrega de l’elaboració d’estratègies creatives publicitàries, la conceptualització i la creació d’accions o de campanyes publicitàries, promocionals, de màrqueting directe, etc., i de la supervisió de la producció.» [definició del Cercaterm].
De manera similar, en els darrers anys s’està estenent el neologisme semàntic creativitat per fer referència al treball resultant de la tasca que dur a terme un creatiu, generalment usat en plural («les creativitats»). En trobem una definició força clara al web de l’empresa Eycom:
Les creativitats són expressions originals i úniques de les diferents idees manifestades a través de diversos mitjans com disseny gràfic, contingut multimèdia o campanyes publicitàries.
Des d’un punt de vista lingüístic, l’extensió de sentit de creativitat és paral·lela a l’extensió de sentit de creatiu. En tots dos casos es podria adduir que les paraules creació i creador, respectivament, ja contenen aquests significats i que, per tant, aquests neologismes semàntics són innecessaris. No obstant això, la necessitat d’identificar un determinat tipus de creador (el publicitari) i un determinat tipus de creacions (les publicitàries), pot fer justificable la creació d’aquests neologismes, especialment tenint en compte que és d’ús habitual entre els professionals d’aquest àmbit.
Les batocines (en anglès, batokines o brown adipokines) són molècules de senyalització secretades pel teixit adipós marró. Es tracta d’un tipus d’adipocines, que al seu torn són un tipus de citocines. El terme batocina, doncs, està format per la sigla anglesa BAT (brown adipose tissue) i la terminació –cina (en anglès –kine) que trobem en els termes relacionats citocina o adipocina i en molts altres.
El nom d’aquest fàrmac s’escriu amb a final (tirzepatida) en català i en castellà; i amb e final en anglès (tirzepatide).
Quan un estel s’acosta massa a un forat negre supermassiu es produeix un esdeveniment de disrupció de marea, en què les forces de marea estiren l’estel fins a trencar-lo i destruir-lo. En anglès es parla de shredded stars i en castellà, d’estrellas desgarradas. En català, tot i que no es documenta gaire, es pot parlar d’estels esquinçats o estrelles esquinçades.
La denominació estrella esguerrada no s’ajusta prou a la descripció del fenomen.
Les diferents modalitats de curses urbanes se solen denominar per la seva llargada en quilòmetres, amb la xifra corresponent i amb la paraula quilòmetre: una 5 quilòmetres, una 10 quilòmetres, etc. Per contra, les curses per pista d’atletisme es denominen en metres, amb la xifra corresponent i el símbol de metre: 5.000 m llisos, 10.000 m llisos, 3.000 m obstacles, etc.
També és freqüent que les curses urbanes es denominin de manera més breu amb la xifra i una K (generalment majúscula) sense cap espai: una 5K, una 10K. Hi pot haver encara altres variants denominatives, tal com s’explica a l’article 5K run de la Viquipèdia en anglès, com ara cursa de 5 km o simplement una 5 km (on s’usa la xifra i el símbol de quilòmetre).
Pel que fa a la denominació abreujada del tipus 5K o 10K, és un cas semblant a l’ús de vuitmil (escrit sense espai) per fer referència als cims més alts del planeta, és a dir, els que fan vuit mil metres. Es tracta, doncs, d’una notació específica per caracteritzar les curses urbanes, en què la K majúscula es fa servir informalment com a símbol de mil.
Així, doncs, podem dir que la Unirun és una cursa de 5 quilòmetres o una 5K, és a dir, una cursa en què es recorre una distància de 5 km.
La geoquímica isotòpica o geoquímica d’isòtops (en anglès, isotope geochemistry) estudia com varien els isòtops (àtoms del mateix element amb masses diferents) en minerals, roques, aigües i matèria orgànica, i utilitza aquestes variacions com a traçadors o marcadors de processos geològics, ambientals i biogeoquímics. S’aplica tant a escales planetàries (edat de la Terra, origen de la vida) com a problemes molt concrets (origen d’un fluid, temperatura de formació d’un mineral).
La denominació isotopic fingerprinting és la tècnica d’interpretar els valors isotòpics resultants de l’anàlisi isotòpica d’una determinada mostra per determinar-ne l’origen, l’autenticitat o la història. No s’ha trobat una expressió equivalent única en català, però podria ser adequat dir-ne anàlisi de signatures isotòpiques, paral·lelament a la denominació documentada en castellà análisis de firmas isotópicas.
Nota. Convé no confondre aquest concepte amb el de marcatge isotòpic (en anglès, isotopic labelling) que és una tècnica consistent a introduir uns isòtops específics (traçador isotòpic o isòtop traçador; en anglès isotopic tracer) en una molècula, organisme o substància per poder fer-ne un seguiment en processos posteriors. És a dir, que es marca una molècula amb un senyal isotòpic per poder estudiar-ne el comportament.
Un wet lab és un laboratori on es treballa amb substàncies líquides, reaccions químiques, mostres biològiques i, en general, qualsevol activitat que requereixi aigua, solvents o reactius. En canvi, un dry lab és un laboratori on el treball consisteix en càlculs, simulacions, modelització o anàlisi computacional, i no hi ha manipulació directa de substàncies físiques.
En català es documenta la distinció amb les denominacions laboratori humit i laboratori sec, com podem veure en aquest fragment de l’article El centre mediterrani d’investigacions marines i ambientals:
«El vaixell disposa d’onze laboratoris humits i secs, amb una dimensió total de 345 m2, situats a la coberta principal i inferior, en una àrea on l’impacte dels moviments del mar és menor. Aquests laboratoris permeten investigacions en hidroquímica, ecologia, pesca, biologia, oceanografia, meteorologia i geociències marines.»
Les expressions stem hominins i crown hominis són termes de la biologia evolutiva. Els crown hominins és el conjunt d’espècies que pertanyen al llinatge que inclou l’últim avantpassat comú dels humans actuals i tots els seus descendents; els stem hominins és el conjunt d’espècies properes més primitives.
En termes més generals, es parla de crown group i de stem group. En català aquests conceptes es denominen grup terminal (crown group) i grup troncal (stem group). El grup terminal és, doncs, el clade més petit que conté l’últim avantpassat comú de tots els seus membres vivents, així com tots els descendents d’aquest avantpassat, fins i tot els extints. El grup troncal, en canvi, conté organismes propers, però que no descendeixen d’aquest avantpassat comú dels membres vivents, és a dir, que són anteriors. En el grup troncal tots els membres són extints.
En català, doncs, podem referir-nos als hominins del grup terminal, entre els quals hi ha l’Homo sapiens, i els hominins del grup troncal, format per espècies extintes que van aparèixer després de la separació del tronc comú amb els ximpanzés.
El terme life history traits fa referència als trets que es consideren rellevants dins de l’anomenada life history theory o LHT. En català, es documenten les formes següents com a equivalents dels termes en anglès esmentats:
Les denominacions documentades en castellà presenten molta variació: teoría de historia de vida (que és la forma més documentada a Google acadèmic), teoría de la historia de vida (que és la segona forma més documentada a Google acadèmic), teoría de la historia de la vida (que és la tercera més documentada a Google acadèmic i que no sembla adequada, perquè historia de la vida podria referir-se a un concepte molt més ampli que no pas la història o historial d’una espècie concreta), finalment, també es documenta la denominació teoría de las historias de vida, paral·lela a les formes documentades en català i en francès. També es documenten, com a equivalents de life history traits, les formes: rasgos de historia de vida, rasgos de la historia de vida i rasgos de la historia de la vida. Tot i no ser les denominacions més documentades, per mantenir un paral·lelisme amb les denominacions en català i en francès, i perquè són formes lingüísticament adequades i conceptualment motivades, en castellà considerem preferents les denominacions teoría de las historias de vida i rasgos de la historia de vida o rasgos de historia de vida.
El reclutament (en anglès recruitment) és el moviment dels leucòcits des d’un teixit cap a un altre, per exemple, cap a un teixit inflamat. L’expressió reclutament del sistema immunitari fa referència al mateix fenomen, que en anglès també es documenta amb altres expressions, com ara immune cell recruitment. Per tant, l’ús de reclutament en aquest context és correcte.
Encara que es tendeix a considerar que Wi-Fi és l’acrònim de ‘wireless fidelity’ (per analogia amb Hi-Fi, high fidelity), en realitat és el nom d’una marca, que s’aplica als productes basats en l’estàndard IEEE 802.11. De fet, són les lletres que apareixen en el logo.Tot això s’explica a la Wikipedia sota l’entrada Wi-Fi, a l’apartat Origin and meaning of the term “Wi-Fi”:
«Despite the similarity between the terms “Wi-Fi” and “Hi-Fi”, statements reportedly made by Phil Belanger of the Wi-Fi Alliance contradict the popular conclusion that “Wi-Fi” stands for “Wireless Fidelity”.
»According to Mr. Belanger, the Interbrand Corporation developed the brand “Wi-Fi” for the Wi-Fi Alliance to use to describe WLAN products that are based on the IEEE 802.11 standards. In Mr. Belanger’s words, “Wi-Fi and the ying yang style logo were invented by Interbrand. We (the founding members of the Wireless Ethernet Compatibility Alliance, now called the Wi-Fi Alliance) hired Interbrand to come up with the name and logo that we could use for our interoperability seal and marketing efforts. We needed something that was a little catchier than ’IEEE 802.11b Direct Sequence’”.
»The Wi-Fi Alliance themselves invoked the term “Wireless Fidelity” with the marketing of a tag line, “The Standard for Wireless Fidelity,” but later removed the tag from their marketing. The Wi-Fi Alliance now discourages propagation of the notion that “Wi-Fi” stands for “Wireless Fidelity”.»
Per tant es tracta d’un nom comercial que apareix associat a un logo i que quan es reprodueix en l’interior d’un text es fa amb la forma Wi-Fi, tal com trobem en els textos de l’empresa propietària. Malgrat tot, s’observa una gran variabilitat en l’escriptura d’aquest nom (wi-fi,wifi, WiFi) i una forta tendència a la lexicalització (wifi) que ja trobem recollida en una fitxa del TERMCAT, juntament amb la forma comercial (Wi-Fi).
Més informació a l’apunt del TERMCAT Hem d’escriure wifi o WI-FI?
Tot i que l’adjectiu pesat és sinònim de pesant per referir-se a una cosa que té un pes elevat, l’adjectiu pesant és més adient per expressar aquesta idea, ja que l’adjectiu pesat s’usa sovint de manera figurada en el sentit de molest, lent, carregós, etc. També des del portal lingüístic de 3cat es fa aquesta mateixa recomanació. Així, doncs, és preferible dir cru extrapesant.
Aquest terme fa referència a la tècnica consistent a extreure gas o petroli de roques del subsol mitjançant la injecció a pressió d’aigua amb sorra, de manera que s’afavoreix la fissura o fins i tot la dissolució de les roques sotmeses a aquesta tècnica.
El nom tècnic en anglès és hydraulic fracturing o hydraulic fracking, encara que sigui habitual usar la forma abreujada fracking. En català les denominacions recomanades són fracturació hidràulica o hidrofracturació.
En els mitjans de comunicació també s’admet l’anglicisme fracking, tal com recull l’És a dir (el portal lingüístic de 3cat). En contextos més acadèmics, però, és preferible usar les formes adaptades fracturació hidràulica o bé hidrofracturació.
Escriu un comentari