Cal utilitzar un criteri restrictiu en l’elaboració de la part final de la norma, de manera que s’hi poden incloure només els preceptes que responen als criteris que en són propis, d’acord amb el que es preveu a continuació.

a) Disposicions addicionals

Cal tenir en compte que se n’hi poden incloure si es refereixen a qüestions específiques en relació amb el règim jurídic establert en l’articulat i si contenen excepcions, dispenses i reserves de la norma. També poden contenir preceptes que es considerin residuals, que, pel contingut i la naturalesa, no sigui adequat d’incorporar a l’articulat.

b) Disposicions transitòries

• S’hi inclouen per facilitar el trànsit del règim jurídic sobre la nova regulació normativa.
  
  
• Cal redactar-les amb claredat, per evitar confusions i errors en l’aplicació.
  
  
• Cal utilitzar-les amb caràcter restrictiu i indicar-hi, de manera precisa, l’aplicació temporal i material.

c) Disposicions derogatòries

• Cal incloure-hi només clàusules derogatòries concretes, que expressin amb claredat i precisió les normes o parts de les normes que queden derogades i també les que es mantenen en vigor (si això contribueix a aclarir la informació en relació amb el marc normatiu aplicable pel que fa a la matèria).
  
  
• Cal evitar les clàusules derogatòries genèriques.

d) Disposicions finals

• Cal indicar-hi la data d’entrada en vigor de la norma de manera clara i, si escau, també els aspectes relatius a la finalització de la vigència i de supletorietat de la norma.
  
  
• Cal establir-hi i aplicar el criteri d’entrada en vigor acordat, de manera que no es produeixi inseguretat jurídica.
  
  
• Considerant les característiques de la normativa que es produeix en l’àmbit universitari amb caràcter general, l’entrada en vigor de les normes de la Universitat de Barcelona ha de ser l’endemà d’haver estat aprovades definitivament per l’òrgan corresponent.
  
  
• Es pot aplicar un criteri específic diferent si per raó de la matèria està justificat, però en aquest cas la disposició ho ha de determinar de manera clara.
  
  
• D’acord amb els criteris sobre l’ús del llenguatge inclusiu, en les disposicions normatives, cal incloure-hi com a darrera disposició final (i, per tant, sempre després de les disposicions finals relatives a l’entrada en vigor de la norma) la clàusula següent:
  
  

  En les denominacions de càrrecs i professions que s’esmenten en aquesta normativa es fa un ús no marcat del masculí genèric, que fa referència a qualsevol persona.

  
  
  No és procedent la inclusió d’aquesta clàusula final en aquells casos en què, de manera excepcional, es preveu l’ús discrecional de les formes dobles.