Foto: A. Saez
 
   

TEMES D'INTERÈS GEOLÒGIC

 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
La Facultat de Geologia acull la reunió de la Societat Espanyola de Mineralogia

El Hierro: punts clau d’una erupció volcànica submarina

«Les causes i l'evolució de l'erupció d'El Hierro 2011» és el títol de la conferència que va impartir  l'expert Joan Martí Molist, de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), el dimecres  2 de novembre, a les 12 hores, a l'Aula Magna de la Facultat de Geologia de la UB. La conferència, que forma part dels seminaris impulsats per la Facultat de Geologia de la UB i l'ICTJA , va revisar els punts clau relacionats amb les causes, la gestió i el seguiment d'aquest episodi volcànic que ha traslladat l'illa canària d'El Hierro al focus central de l'interès informatiu del moment

El 19 de juliol passat es van començar a enregistrar a El Hierro una sèrie de símptomes indicatius de l'acumulació de magma fresc (activitat sísmica inusual, deformació superficial, altes emissions de diòxid de carboni). D'aleshores ençà, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), responsable de la vigilància volcànica a Espanya, ha enregistrat més de 10.000 fenòmens sísmics, en la majoria dels quals els hipocentres se situen al voltant dels 10-14 quilòmetres de profunditat —per sota de l'edifici volcànic d'El Hierro— i amb una magnitud màxima de 4.3 a l'escala Richter.

Segons els experts, les estacions GPS de la xarxa local mostren una deformació de la superfície horitzontal acumulada d'uns 40 mil·límetres. Durant els dos primers mesos d'inestabilitat, els períodes d'alta activitat sísmica van alternar amb períodes de calma relativa. A partir del 20 de setembre, el procés es va accelerar bruscament, amb un augment significatiu de l'energia sísmica alliberada i de la deformació superficial. Aquest episodi d'inestabilitat ha acabat amb una erupció submarina al vessant sud de l'illa, iniciada el 10 d'octubre i activa encara a dia d'avui.

Primeres anàlisis dels piroclasts de l’erupció d’El Hierro

L'equip de treball de la UB dirigit pel catedràtic Domingo Gimeno, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia , va tenir accés el 27 d'octubre a una mostra dels piroclasts emesos pel volcà submarí, actualment en erupció, del sector de La Restinga, a l'illa d'El Hierro.

Tot apunta que són els primers resultats analítics fets públics sobre aquests materials i indiquen que l'erupció implica un magma basàltic (basanític) que produeix una roca de color obscur, i un altre de riolític (porció de roca de color blanc), que s'han barrejat en el tram final de la sortida a la superfície. Els magmes riolítics són potencialment molt més explosius que els basàltics i la barreja de magmes de composicions diferents augmenta també l'explosivitat d'una erupció. En conseqüència, s'alerta del risc d'haver subestimat durant les primeres setmanes de l'erupció el perill potencial associat a aquest episodi volcànic, que actualment està en plena activitat.

La Facultat de Geologia acull la reunió de la Societat Espanyola de Mineralogia (06/09/11)

Del 7 al 10 de setembre, la Facultat de Geologia de la UB acollirà la XXXI Reunió Científica de la Societat  Espanyola de Mineralogia (SEM), un fòrum de caràcter anual que es fa des del 1980 i que enguany aplegarà més d'un centenar d'experts de tot l'àmbit internacional. Aquesta edició està organitzada per la SEM, en col·laboració amb la UB, la UAB, la UPC i el CSIC.

Al llarg de les sessions, es presentaran ponències dels camps de la mineralogia, la petrologia i la geoquímica, i també estan previstes conferències sobre temes d'interès general a càrrec d'investigadors de prestigi internacional. En el marc del programa, aquest dimecres, 7 de setembre, la sala d'actes de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) acollirà el seminari «Nanoparticles in the environment», amb lliçons magistrals que impartiran científics especialistes dirigides a obrir noves perspectives sobre la importància de les nanopartícules en els sistemes naturals, tant des del punt de vista dels nous desenvolupaments conceptuals com dels metodològics.

El comitè científic de la reunió de la SEM està encapçalat pels professors Àngels Canals, del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB, i Carlos Ayora, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC i president de la junta directiva de la SEM. Per la seva banda, Gabriela Roman-Ross, de l'empresa Amphos21 Consulting SL, coordina el seminari sobre nanopartícules. El 10 de setembre, es farà una excursió al diapir de sal de Cardona per analitzar l'impacte ambiental de la mineria de potassa a Catalunya.

Per a més informació consulteu l'enllaç següent

El fòrum sobre mineralogia tindrà lloc del 7 al 10 de setembre.

Sondeig de recerca ALMERA-1 (21/07/11)

Fa uns dies es va iniciar el sondeig de recerca ALMERA-1 que ja està en fase de perforació.

Aquesta és una experiència nova, impulsada i coordinada per la Dra. Maria José Jurado de l'ICTJA amb el suport de la Facultat de Geologia de la UB,  que permetrà als grups de recerca potencialment interessats en estudis de subsol calibrar els seus instruments de mesura sense realitzar desplaçaments, en un sondeig realitzat al campus BKC.
També serà útil en futures activitats docents desenvolupades a la Facultat, comptant amb el testimoni continuu que s'obtindrà i amb els estudis que es puguin desenvolupar
de manera coordinada.

L' evolució dels treballs la podeu seguir en el blog.

http://almera1.wordpress.com/   (català)

http://almera1es.wordpress.com/     (castellano)

http://almera1en.wordpress.com/     (english)

Campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar d'estudi de les grans valls submarines de Catalunya (29/06/11)

Veure notícia
Veure vídeo de la campanya

Estudiar la topografia submarina i els processos dinàmics dels fons marins del marge continental del litoral català, en especial els canyons submarins del cap de Creus, Palamós i Blanes, serà la primera missió científica del vehicle submarí no tripulat de gran profunditat Liropus 2000, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). El projecte s'emmarca en la campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar, que dirigirà el catedràtic Miquel Canals, cap del grup de recerca consolidat (GRC) Geociències Marines de la UB, a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

La primera campanya científica amb el Liropus 2000, que tindrà lloc del 30 de juny al 14 de juliol, se centrarà en operacions d'identificació, de cartografia submarina i d'anàlisi de la naturalesa dels fons marins, i estudiarà les estructures sedimentàries, les comunitats bentòniques i l'impacte de l'activitat humana als canons submarins i al talús del marge continental del litoral català. Els experts estudiaran els diversos processos dinàmics que tenen lloc als canyons submarins i als talussos adjacents, en especial els fenòmens lligats a les tempestes extremes i als processos de cascades d'aigües denses a la plataforma continental, a la Mediterrània nord-occidental, fins a 2.000 metres de fondària.

En la campanya participen experts del GRC Geociències Marines de la UB, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, així com l'Institut Espanyol d'Oceanografia. També té el suport de la Comissió Europea, del Ministeri de Ciència i Innovació, de l'Obra Social de La Caixa —mitjançant el projecte Oasis del Mar—, i de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Miquel Canals, responsable del GRC Geociències Marines UB i cap científic de la campanya Promares - Oasis del Mar, ha dirigit diversos projectes de geologia marina en grans vaixells oceanogràfics per estudiar la topografia submarina, el registre sedimentari i el canvi climàtic a la conca mediterrània, l'Atlàntic i l'Antàrtida. Segons la seva opinió, «l'objectiu principal ara és investigar els ecosistemes profunds de les grans valls submarines del nord de Catalunya, concretament els canyons submarins de Blanes, la Fonera (o Palamós) i el cap de Creus, uns ecosistemes que encara avui són essencialment desconeguts. Per les seves dimensiones, proximitat a la costa, gran fondària, estat de preservació de l'ecosistema, i pels recursos pesquers que acullen, aquestes valls submarines formen un ambient únic i excepcional que cal conèixer. Són, en definitiva, una riquesa per al nostre país». Per la seva banda, Eduardo Balguerías, director de l'IEO, remarca, a propòsit del Liropus 2000: «És un equip científic d'última generació que permet l'accés a grans profunditats per observar els ecosistemes marins sense pertorbar-los, i permet agafar mostres de manera selectiva. És l'únic a Espanya capaç d'arribar als 2.000 metres de profunditat i l'IEO l'ha adquirit per atendre les necessitats del projecte Indemares». I afegeix: «A més de fer-lo servir per a la recerca pròpia, l'IEO posa el Liropus 2000 a disposició de la comunitat científica, tant espanyola com internacional. Mostra d'això és el fet que, després que l'IEO l'hagi provat i posat a punt, la seva primera campanya la lidera la UB i es fa en un vaixell del Ministeri de Ciència i Innovació que és operat pel CSIC». Un vehicle submarí que grava imatges i recull mostres a grans profunditats Promares - Oasis del Mar és la primera campanya científica del Liropus 2000, un vehicle submarí científic de control remot (remotely operated vehicle, ROV) de l'IEO, un organisme públic de recerca que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació i que es dedica a la investigació en ciències del mar, en especial a l'estudi dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí. El vehicle és un model Super-Mohawk II, un dels més venuts del fabricant Sub-Atlantic, i està preparat per operar fins a 2.000 metres de profunditat, tot i que té capacitat per treballar a 3.000 metres. Aquest nou equipament ampliarà la capacitat oceanogràfica de recerca dels equips científics i facilitarà l'estudi dels ecosistemes profunds en els oceans amb mitjans no invasius que permeten l'observació directa dels hàbitats marins i de les comunitats biològiques sense produir impacte en l'ecosistema natural.  El Liropus 2000 disposa de sis motors i combina una gran potència i capacitat de càrrega que li permet portar sis tipus de càmeres, instruments científics de mesura i presa de mostres. Està dotat d'equips CTD per mesurar temperatura, pressió i salinitat, i d'un correntòmetre d'efecte Doppler per estudiar els corrents a les diverses profunditats de treball. L'aparell està dissenyat per suportar fins a 20 quilograms d'altres equipaments científics que es requereixin. El ROV té un potent sistema d'il•luminació i càmeres d'elevades prestacions (per exemple, una d'alta definició en format HD i una altra de baixa lluminositat) per garantir l'alta qualitat de les imatges enregistrades a profunditat. També disposa de dos braços manipuladors hidràulics de precisió per a la recollida d'objectes i d'un sistema de succió per a mostres líquides i gasoses. La campanya Promares - Oasis del Mar es durà a terme a bord del Sarmiento de Gamboa, sota el comandament del capità Rafael García. Es tracta del vaixell oceanogràfic més modern del Ministeri d'Educació i Innovació, operat pel CSIC i amb base d'operacions al port de Vigo. El vaixell, avarat el gener del 2006, disposa de moderns equipaments científics i tècnics per a campanyes d'oceanografia, biologia i geologia marines, i incorpora les tecnologies més avançades en sistemes de navegació (per exemple, el posicionament dinàmic). És, a més, el primer vaixell oceanogràfic espanyol amb capacitat d'operar amb vehicles de control remot de grans profunditats i amb vehicles submarins autònoms, i el primer que està dotat amb sistema de comunicacions de banda ampla per via satèl•lit amb cobertura global. El Sarmiento de Gamboa és propietat del CSIC i està operat per la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) del CSIC a Barcelona. Va ser finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (60 % fons FEDER), el CSIC (20,5 %) i la Xunta de Galicia (19,5 %). La campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar va ser presentada el 28 de juny, en un acte institucional a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, amb la participació de Miquel Canals, director del GRC Geociències Marines UB i cap científic de la campanya; Eduardo Balguerías, director de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO); Jordi Alberch, vicerector de Recerca de la UB; Conxita Àvila, delegada del rector pe a Accions Especials de Recerca; Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia; Arturo Castellón, cap de vaixells de la UTM-CSIC;  Joan Baptista Company (ICM-CSIC); Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i Ignasi López, sots-director de l'Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de l'Obra Social “la Caixa”, entre altres participants.

Mapa general de l'àrea d'estudi de la campanya Promares-Oasis del Mar (imatge: GRC Geociències Marines, UB).
Mapa en tres dimensions del sector del canyó de La Fonera (imatge: GRC Geociències Marines, UB).

El terratrèmol de Llorca: més dades sismològiques del Departament de Geodinàmica i Geofísica (10/06/11)

L'11 de maig passat, a les 15.05 hores (UTC), un sisme de magnitud 4,5 va afectar la localitat murciana de Llorca, el qual va anar seguit d'un altre terratrèmol de més magnitud (M w 5,1) a les 16.47 h (UTC), i d'una rèplica de 3,9 i altres moviments menys importants. Aquests sismes, que es van produir a poca profunditat, van causar morts i danys greus a la ciutat. El terratrèmol de Llorca està associat a la falla d'Alhama de Múrcia, de la qual s'havia estudiat la capacitat per generar terratrèmols de magnitud similar i fins i tot superior.

A causa de l'activitat tectònica coneguda d'aquesta falla, fa uns anys que els científics estudien tota aquesta àrea de les Bètiques Orientals per tal de determinar com s'està deformant. En concret, el 1997 es va crear una xarxa geodèsica per a mesures GPS (sistema de posicionament global) en el marc del projecte CuaTeNeo (Quantificació de la Tectònica actual i Neotectònica, PB93-0743-C02), liderat per la professora Emma Suriñach, del Departament de Geodinàmica i Geofísica, en col·laboració amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya .

L'objectiu d'aquesta xarxa és controlar el sistema de falles d'Alhama de Múrcia, Palomares i Carboneras. Mitjançant mesures GPS, s'han pogut estudiar les deformacions corticals d'aquesta zona i la velocitat a què tenen lloc, amb la finalitat d'obtenir informació de l'acumulació d'esforços. La xarxa CuaTeNeo consta de 15 vèrtexs ancorats al substrat i cobreix una àrea de 40 x 150 quilòmetres a les Bètiques Orientals que ha estat observada amb GPS en quatre campanyes (els anys 1997, 2002, 2006 i 2009). Amb aquestes quatre campanyes d'observacions, s'han obtingut mesures de velocitats que indiquen el caràcter compressiu i direccional (senestre) de la falla d'Alhama de Múrcia, que són coherents amb els mecanismes focals del terratrèmol de l'11 de maig del 2011. Per exemple, l'estació PURI es mou amb una velocitat d'1,9 ± 0,4 mm/a en relació amb la part estable de la península Ibèrica, mentre que el punt ESPU, localitzat a Sierra Espuña, es desplaça a 0,7 ± 0,4 mm/a.

Pocs dies després del terratrèmol de Llorca, un equip del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB , encapçalat pel professor Giorgi Khazaradze, es va desplaçar a Llorca per fer una campanya GPS. La campanya ha estat finançada per la Facultat de Geologia de la UB, el Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè ( LEGEF ) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el projecte Topo-Iberia del Ministeri de Ciència i Innovació, i hi han participat la professora Emma Suriñach i els becaris Anna Echeverria, Eva Asensio i Diego Iaffa, del Grup de Recerca en Riscos Naturals (RISKNAT) de la UB. Durant la campanya, els experts han mesurat 7 dels 15 vèrtexs geodèsics de la xarxa CuaTeNeo localitzats a la regió afectada pel terratrèmol, amb l' objectiu d'esbrinar una possible deformació cosísmica cortical produïda pel sisme de magnitud 5,1, i en cas afirmatiu, quantificar-la. Aquestes deformacions, al contrari que els moviments o vibracions causats per les ones sísmiques, tenen un efecte estàtic i permanent. Això no obstant, tenint en compte la magnitud relativament moderada del terratrèmol i els resultats preliminars de la modelització numèrica feta pels experts, els moviments cosísmics esperats són molt petits, de l'ordre d'uns centímetres, concentrats a la zona de l'epicentre. D'acord amb els resultats d'un reconeixement de camp ( Informe geològic preliminar del terratrèmol , publicat per IGME), no s'han detectat trencaments superficials en el terreny, fet que corrobora les expectatives de deformacions de poca magnitud. El punt de principal interès, situat a la Sierra de Tercia, a només 5 quilòmetres al nord-est de l'epicentre del sisme, ha estat mesurat durant quatre dies consecutius. A més de mesurar els 7 punts de CuaTeNeo, s'ha mesurat el punt Manilla de la xarxa REGENTE de l'Institut Geològic Nacional, localitzat a la Sierra de Tercia, a no més d'un quilòmetre del punt TERC. La utilització del GPS com a eina per identificar i determinar les falles actives és de gran ajuda, tal com s'ha pogut veure en aquest cas. Les deformacions obtingudes mitjançant les campanyes abans del terratrèmol ja indicaven la mateixa direcció de moviment que el mecanisme focal del terratrèmol. Per tant, tal com apunten els experts, cal tenir en consideració aquest tipus d'estudis per a l'avaluació del risc sísmic.

 
   

La ciutat de Llorca, afectada per un terratrèmol de magnitud 4,5.

 
Antena GPS instal·lada sobre el piló de formigó del vèrtex GANU.
 
Mecanismes focals dels terratrèmols de Lorca determinats per IGN i velocitats dels puuunts GPS de la xarxa CuaTeNeo calculades per l'equip científic de la UB.
  Mapa dels punts geodèsics mesurats durant la campanya del 23 al 27 de maig de 2011.

Les pràctiques d'oceanografia a bord del ‘Cornide de Saavedra', al programa `El Medi Ambient' (30/05/11)

«El canvi global des del mar» és el títol del reportatge que emetrà el proper dilluns, 30 de maig, a les 14.20 hores, el programa de divulgació El Medi Ambient , dirigit pel periodista Xavier Duran, a Televisió de Catalunya. El reportatge està basat en les imatges enregistrades pel tècnic Gerard Gutiérrez de Pando, del  Servei d'Audiovisuals UB , durant la campanya UNIBARNA-2011, a bord del Cornide de Saavedra , un vaixell oceanogràfic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO).

La campanya oceanogràfica, que va tenir lloc entre el 25 de gener i el 4 de febrer d'enguany, formava part del màster universitari Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB i UPC), que coordina la professora Montserrat Vidal, del Departament d'Ecologia de la UB. La campanya tenia com a objectiu posar en contacte els alumnes del màster amb l'activitat científica a bord d'un vaixell oceanogràfic i acostar-los als mètodes i els equipaments tècnics de recerca en ciències del mar (oceanografia, biologia marina, sedimentologia, recursos vius, etc.). 

Totes les activitats es van desplegar a bord del Cornide de Saavedra , un vaixell oceanogràfic de 1.100 tones de desplaçament i 68 metres d'eslora, que és propietat de l'IEO, un organisme públic d'investigació de referència en la recerca oceanogràfica a tot l'Estat. La campanya va cobrir l'àrea de navegació de la ria de Vigo i les zones properes de la costa atlàntica de Galícia d'interès oceanogràfic, i tenia com a responsables científics els professors de la UB Antoni Calafat i Montserrat Vidal. El programa El Medi Ambient s'emet de dilluns a divendres, a les 14.20 hores, per TV3, i a la mateixa hora s'emet també pel canal internacional de Televisió de Catalunya (TV3cat). Els programes es repeteixen de manera conjunta la setmana següent pel Canal 3/24. Per a més informació sobre aquestes emissions consulteu l'enllaç.

 

L'erupció del volcà Grímsvötn: crònica des d'Islàndia (27/05/11)

El dissabte 21 de maig, el volcà Grímsvötn (Islàndia) va entrar en erupció cap a les 17.42 h (hora local). L'inici de l'erupció es va caracteritzar per una columna eruptiva que s'alçava uns vint quilòmetres enlaire, la més important que s'ha produït a Islàndia des de l'erupció del volcà Hekla l'any 1947. El començament de l'erupció, que es va poder registrar visualment des dels satèl·lits en òrbita geostacionària, va anar acompanyat d'un terratrèmol, de magnitud 4. Segons explica el professor Domingo Gimeno, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB, «aquest volcà és el més actiu d'Islàndia i la seva darrera erupció (d'uns pocs dies de durada) va tenir lloc el 2004. L'erupció del Grímsvötn està relacionada amb la zona de fractures de direcció NE-SO que va originar el 1783 l'erupció històrica més important d'Islàndia (Laki), que durant mesos va afectar molt Europa, no tant per les cendres sinó pels gasos sulfurosos tòxics que va emetre».

«L'inici de l'erupció actual ?continua el professor Gimeno? va tenir una composició basàltica (pobre en sílice, per tant, potencialment poc explosiva) i va travessar una glacera. Les similituds amb l'erupció de l'abril del 2010 de l'Eyjafjalla s'acaben aquí. En tres dies i mig, l'erupció actual ha emès un volum de magma que és, com a mínim, quatre o cinc vegades superior al que va deixar anar l'Eyjafjalla en 39 dies. Per tant, podem concloure que ha estat molt més important i que si ha afectat menys el trànsit aeri europeu és senzillament perquè durant aquest període el vent ha dirigit les cendres cap al N-NO (en direcció a Groenlàndia). A hores d'ara, continua amb una activitat molt reduïda a les rodalies del focus eruptiu».

Aquest nou episodi geològic a Islàndia és focus d'atenció de la comunitat internacional de vulcanòlegs. El geòleg Josep Cabré, estudiant Erasmus de la UB a Islàndia, ha viscut de prop l'extraordinària experiència d'aquesta important erupció volcànica. A continuació, ens explica les seves impressions sobre l'erupció del Grímsvötn. «El dissabte 21 de maig a la tarda, vaig rebre una trucada d'un company. Es trobava al sud de l'illa, en un viatge amb la família, i em volia demanar que comprovés la pàgina web de sismologia islandesa. Li semblava haver sentit una forta tremolor. En aquell moment, no tenia accés a Internet i li vaig dir que li tornaria a trucar quan ho hagués comprovat. Mig minut després, em va tornar a telefonar per dir-me que estava veient un núvol d'enormes dimensions que s'aixecava pel damunt de la glacera Vatnajökull (la més gran d'Islàndia), i que això només podia voler dir una cosa: erupció del Grímsvötn!!! Jo estava amb un company de Geologia, el David García Balbuena, de la Universitat d'Oviedo. Vam embogir! Tot l'any que esperàvem que passés alguna cosa grossa i ja la teníem! Ens vam organitzar per anar com més aviat millor cap al lloc de l'erupció, vam llogar un parell de cotxes i vam fer la motxilla com vam poder. Cap a les 11 de la nit, a uns 200 quilòmetres de l'erupció, vam poder veure la columna eruptiva vertical i el vapor d'aigua que pujaven quilòmetres amunt. Enmig d'una boira provocada per la cendra, i després d'estar dues hores buscant un lloc prudent on plantar la tenda de campanya, vam decidir dormir al poble costaner de Vík. L'endemà, la quantitat de cendra havia augmentat. Uns periodistes de l'agència internacional de notícies Reuters ens van aconsellar que féssim mitja volta, però vam decidir continuar endavant... Com més avançàvem, la visibilitat es feia més dolenta, fins que vam arribar al poble de Kirkjubæjarklaustur (a uns 80 quilòmetres del volcà), on la visibilitat es reduïa a cinc metres. Era totalment fosc. Quan intentaves obrir els ulls o respirar, la cendra t'ho impedia. Vam parar en una benzinera; la nostra intenció era tornar cap a Reykjavík abans que la cosa empitjorés, però l'equip de rescat islandès ens va demanar que els acompanyéssim a un refugi de la Creu Roja. Un cop allà, ens van oferir begudes calentes, alguna cosa per menjar i màscares i ulleres protectores. Vam estar bloquejats cinc hores, fins que la visibilitat va millorar i ens vam poder allunyar del núvol de cendra. Abans de tornar a Reykjavík, vam intentar desplaçar-nos cap al nord per intentar veure la columna eruptiva amb prou perspectiva. No hi va haver manera, més de la meitat del país estava cobert per una boira de cendra vermellosa». Podeu consultar les imatges gravades en vídeo pels estudiants Josep Cabré i David García a l'enllaç

 

Terremoto de Lorca (26/05/11)

Informe preliminar del terremoto de Lorca del 11 de Mayo del 2011

La Delegación del Gobierno y el 112 cifran en al menos ocho los muertos y 167 heridos, tres de ellos graves, en Lorca (Murcia) tras un fuerte terremoto de magnitud 5,2 en la escala de Ritcher, el seísmo principal -que se ha producido a las 18.47 horas- ha venido precedido de otro temblor de 4,4. El suceso ha dejado escenas de caos y desolación en la localidad murciana, donde al menos 20.000 vecinos tienen que pasar la noche fuera de sus casas por temor a nuevas réplicas y desprendimientos.

Después de Fukushima: grandes terremotos y seguridad nuclear en España (24/05/11)

Veure notícia

En el año 869, el tsunami Jogan invadió la planicie de Sendai, en la región de Tohoku (Japón), arrasando el pueblo de Tagajo, que estaba situado a cuatro kilómetros de la costa. En aquella época, el llano de Sendai estaba poco habitado y el tsunami solo causó 1.000 muertos. Sin embargo, durante más de cien años de observaciones sistemáticas en la región, iniciadas avanzado el siglo XIX, ningún tsunami había penetrado más de dos kilómetros tierra adentro en la costa japonesa y la urbanización de la región fue progresando hasta la costa. A finales del siglo pasado la mayor parte del territorio afectado por el tsunami Jogan estaba urbanizada, incluyendo zonas con instalaciones nucleares como Fukushima.

Hace pocos años, en una publicación de 2001, un equipo de paleosismólogos encabezado por el investigador japonés Koji Minoura pronosticó el tsunami que el pasado 11 de marzo causó la desolación en la planicie costera de Sendai, provocando millares de víctimas y una grave crisis nuclear por el accidente en la central de Fukushima.

El equipo de Minoura se preguntó en aquel momento si el excepcional tsunami del año 869 había sido un fenómeno único o era un fenómeno recurrente. El análisis de los depósitos de la planicie de Sendai muestra tres episodios sedimentarios de características y extensión parecidas a las del depósito dejado por el tsunami Jogan y anteriores a este. Determinada la edad de estos depósitos, concluyen que estos grandes tsunamis ocurren cada 800-1.100 años y escriben "más de 1.100 años han transcurrido desde el tsunami Jogan y, teniendo en cuenta el intervalo de recurrencia, la posibilidad de que un gran tsunami golpee la planicie de Sendai es alta. Nuestros cálculos indican que un tsunami similar al Jogan inundaría la actual planicie costera hasta unos 2,5-3 km tierra adentro". De haberse conocido en su momento estos datos paleosísmicos, es de suponer que el diseño de Fukushima habría sido distinto y hoy Japón no tendría que enfrentarse al accidente nuclear causado por el tsunami.

Este caso ilustra la potencialidad de la paleosismología para predecir la posibilidad de grandes fenómenos sísmicos, no solo tsunamis, sino también grandes terremotos en tierra. La paleosismología detecta y caracteriza grandes sismos a partir del registro geológico que han dejado, lo que permite prolongar los catálogos sísmicos más allá del registro histórico. Esto es clave en regiones de baja sismicidad, donde los intervalos de recurrencia entre los mayores terremotos que pueden producir las fallas son de mayor duración que el tiempo cubierto por el registro histórico, y en el caso de la seguridad nuclear, cuya normativa exige considerar largos periodos de tiempo.

España es un territorio con una sismicidad baja sobre el que hay centrales nucleares. Con buen criterio el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) promovió investigaciones paleosísmicas durante la década de los 90. El equipo que entonces yo dirigía realizó un estudio paleosísmico de la falla de El Camp, bien próxima a la central nuclear de Vandellòs, cofinanciado por el CSN, Enresa y la misma central. Esta falla, que apenas produce pequeños sismos, había ocasionado al menos tres grandes terremotos con ruptura de la superficie durante los últimos 125.000 años. Los resultados fueron publicados en una memoria del CSN y en revistas internacionales. Posteriormente, de acuerdo con los técnicos del CSN, se preparó un proyecto para estudiar la paleosismicidad del entorno próximo a la central nuclear de Cofrentes, cuyo contexto geológico la priorizaba para un estudio de este tipo. Este proyecto fue presentado al CSN como propuesta formal de acuerdo específico entre el CSN, Enresa y la Universidad de Barcelona. El Consejo de Seguridad Nuclear no estimó de interés el desarrollo de este acuerdo en junio de 2002.

Desde entonces en España se han formado diversos equipos capaces de desarrollar investigaciones paleosismológicas, como puso de manifiesto la calidad de las comunicaciones presentadas en la primera reunión ibérica de fallas activas y paleosismología que tuvo lugar en Sigüenza el pasado octubre. Entre los asistentes había técnicos del CSN.

Después del accidente de Fukushima van a revisarse las condiciones de seguridad de las centrales nucleares europeas. ¿Va a interesarse ahora el Consejo de Seguridad Nuclear en conocer la paleosismicidad de los entornos próximos a las centrales nucleares españolas?

Geòlogues científiques: una taula rodona amb visió de gènere (18/05/11)

«Geòlogues científiques» és el títol de la taula rodona que debatrà, amb perspectiva de gènere, diverses qüestions clau sobre el paper de les dones investigadores en el món de la geologia. La sessió tindrà lloc el proper dimecres, 18 de maig, a les 12 hores, a l'Aula Magna de la Facultat de Geologia, i està organitzada per la Comissió d'Igualtat d'aquesta Facultat.

Presentarà la taula rodona la geòloga Isabel Cacho, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i està prevista la participació de les expertes de la UB Montserrat Liesa, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica; Eulàlia Masana, del Departament de Geodinàmica i Geofísica, i Neus Otero, del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals, així com de Belén Alonso, professora d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC); M. Luisa Arboleya, de la Unitat de Geotectònica (UAB), i Carmina Virgili, doctora en Geologia per la UB i una de les primeres dones catedràtiques de l'Estat (Universitat d'Oviedo).

Dia de la Terra a l'IEC, 2011 (05/05/11)

Més informació i programa

Des del 1970, el Dia de la Terra se celebra arreu del món el 22 d'abril. L'objectiu és conscienciar la ciutadania de l'existència de problemes com ara la contaminació, la conservació de la biodiversitat, el canvi climàtic i altres preocupacions mediambientals, que estan provocats per la societat moderna. L' I nstitut d' E studis C atalans , l'acadèmia de les ciències i les humanitats dels països de llengua i cultura catalanes, no pot estar absent de la commemoració i vol celebrar aquesta efemèride mundial amb el “ Dia de la Terra a l'IEC, 2011 ”, una jornada per discutir sobre la sostenibilitat i el canvi climàtic mitjançant conferències impartides per destacats científics experts en el tema.

Geolodia 11: una nova manera de divulgar la geologia (02/05/11)

Passejar per Collserola i imaginar-se l'escenari geològic més antic de la serra que envolta Barcelona, conèixer l'origen de les varves glacials al Brasil, descobrir si és cert el mite dels rius sota terra al Garraf, o recórrer més de 4.500 milions d'anys per la història de l'evolució i de la vida. Aquestes són algunes de les activitats que proposa la Facultat de Geologia en col·laboració amb CosmoCaixa, de l'Obra Social “la Caixa”, dins el programa de Geolodia 11, una plataforma de divulgació del món de la geologia i de la professió del geòleg, prevista per diumenge vinent, 8 de maig, en commemoració del Dia Mundial de la Terra.

Geolodia 11 és una activitat que coordina en l'àmbit estatal la Societat Geològica d'Espanya (SGE) i ofereix un extens programa d'excursions geològiques, gratuïtes i obertes a tot tipus de públic, per gaudir d'un dia a la muntanya amb la mirada experta de geòlegs. A Catalunya, les excursions abastaran des dels entorns de les ciutats fins a espais naturals protegits, i les guiaran geòlegs de la UB. L'objectiu és observar amb «ulls geològics» l'entorn en què s'assenten les nostres poblacions, entendre alguns dels processos del funcionament de la Terra, i donar a conèixer el nostre patrimoni geològic perquè es prengui consciència de la importància i la necessitat de protegir-lo. Aquesta iniciativa també vol divulgar la tasca dels geòlegs com a científics i professionals compromesos a millorar el benestar de la societat. Geolodia 11 també inclou un programa de visites guiades a CosmoCaixa, on participen experts de la Facultat de Geologia de la UB i de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC).

Patrocina la iniciativa la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), del Ministeri de Ciència i Innovació, i hi col·laboren  l'Associació Espanyola per a l'Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME). Per al públic interessat en les propostes de la Facultat de Geologia i CosmoCaixa de l'Obra Social “la Caixa” per a Geolodia 11 a Catalunya, cal fer inscripció prèvia per poder participar en les activitats gratuïtes programades.

El geòleg Manel Viladevall, al programa divulgatiu ‘Quèquicom' sobre energia nuclear (27/04/11)

Manel Viladevall, catedràtic del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, i vicerector de Professorat de la UB, serà un dels convidats al capítol del programa divulgatiu Quèquicom dedicat a aclarir els conceptes bàsics sobre l'energia nuclear. Coincidint amb el 25è aniversari de la catàstrofe de Txernòbil i en plena crisi de Fukushima, el programa, presentat pel periodista Jaume Vilalta, explica què és la radioactivitat i els esforços tecnològics que es fan per intentar controlar-la.

El programa, que es titula «Energia nuclear», s'emet pel Canal 33 avui dimecres, 27 d'abril, a les 21.45 hores.

Més informació a: http://blogs.tv3.cat/quequicom

Primer tsunami en directe. Terratèmol de Japó (12/03/11)

L'últim gran terratrèmol que va patir el Japó es va registrar el 1995 a la ciutat de Kobe. A la catàstrofe d'ahir s'hi va sumar l'efecte d'un tsunami. Les imatges van recordar el desastre del 2004 a Indonèsia.

El Japó, i per extensió la resta del planeta, es va esglaiar ahir en comprovar que la Terra havia tornat a tremolar. El sisme, acompanyat d'un tsunami que va inundar la costa nipona, es va viure en directe. Les imatges dels helicòpters de la televisió pública japonesa, exportades a les cadenes internacionals, van permetre seguir un tsunami en viu per primera vegada.

Veure notícia sencera

Els terratrèmols discriminen? Joan Manuel Vilaplana. Amb relació al terratrèmol de Japó (12/03/11)

En cara és aviat per fer el balanç final de l'extraordinari terratrèmol (8,9 graus a l'escala de Richter) que s'ha produït al Japó. Els experts saben que el nombre de víctimes no depèn només de la força del sisme. El 2010 a Haití, amb una magnitud 7 graus, van morir desenes de milers de persones. La diferència és deguda a la vulnerabilitat. La societat japonesa està ben preparada per fer front al risc sísmic: construeix els seus edificis de manera sismoresistent i educa els seus ciutadans per
conviure amb el risc sísmic. Al Japó la majoria d'edificis han aguantat, i la majoria de morts s'hauran produït per ofegament de persones que, malgrat l'alerta i els esforços d'evacuació, no van poder escapar del tsunami. A Haití, en canvi, hi havia pobresa i falta d'organització social. És ben evident que la natura no discrimina, és el comportament i l'actitud de l'home que el fan més o menys vulnerable. La reflexió final em retorna al meu país: estem preparats davant el risc sísmic que ens amenaça?

Terremoto y tsunami en Japón (11/03/2011)

La noticia del día es, sin duda, el terremoto que ha afectado hoy buena parte de la costa Este de Japón, de una magnitud de 8,9 grados en la escala de Richter. Según algunas agencias locales ha sido el mayor terremoto de la historia del país. El terremoto ha provocado un tsunami con olas de hasta diez metros de altura y gran velocidad de desplazamiento, que han puesto en alerta a muchas islas y países de la zona. Entrevistamos a Joan Manuel Vilaplana, Profesor de Geología de la Universidad de Barcelona.

Ver vídeo

La UB i el Museu de la Xocolata organitzen un cicle de conferències divulgatives (26/02/2011)

La xocolata és un producte envoltat d'històries i mites, tant per les seves propietats alimentàries com per la versatilitat d'usos que té. Així mateix, també ha estat un element estudiat des de diversos àmbits de la ciència. Ara, la xocolata és l'eix central del cicle Tardes de ciència i xocolata, organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu de la Xocolata, en què es parlarà de diferents aspectes científics relacionats amb aquest ingredient.

Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre l'1 de març i el 3 de maig,  de 17 a 18.30 h al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36), estan obertes a estudiants i públic general, i per assistir-hi cal fer una inscripció a través del formulari del Servei d'Atenció a l'Estudiant de la UB . L'activitat té el suport del Ministeri de Ciència i Innovació - Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.

Calendari  i resum de les conferències

Màrqueting i xocolata: del «regala-li» al «regala't»
1 de març de 2011, a càrrec de Paco Gil, director del Museu de la Xocolata

Sabíeu que les rajoles de xocolata són el format més venut d'aquest producte? I el que menys els bombons? Quina és la raó? Durant la sessió es donaran unes pinzellades sobre els conceptes clau del màrqueting i la seva relació amb el món de la xocolata. Aspectes com ara l'economia familiar o l'estructura mental del consumidor i la manera com s'hi dirigeixen les empreses condicionen els processos de compra dels diversos formats.

La xocolata: matèria comestible sòlida, líquida o gasosa?
8 de març de 2011, a càrrec de Josep Perelló, professor de la Facultat de Física de la UB

A quin estat de la matèria pertany la xocolata? Com qualsevol altre element culinari, la xocolata viatja per tots els estats de la matèria i ens la mengem de les maneres més diverses. En la xerrada farem un recorregut a través dels estats de la matèria —gasós, líquid i sòlid— a través de la xocolata.

Bombons (esfèrics) i petons
15 de març de 2011, a càrrec de Joan Carles Naranjo, professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB

Quants bombons caben en una habitació? Una pregunta molt semblant a aquesta es va fer Kepler fa 400 anys. La seva intuïció genial era que ningú podria millorar la solució que s'inventa cada matí el fruiter que apila les taronges a la seva parada. Menys coneguda que la de Fermat, la conjectura de Kepler ha resistit els intents de demostració dels matemàtics fins que fa uns deu anys el nord-americà Thomas Hales va comprovar que Kepler tenia raó. Un problema semblant és saber quants bombons esfèrics poden tocar (petonejar) simultàniament un bombó. El kissing number és la solució. Parlarem d'aquests i d'altres problemes que s'agrupen al voltant del concepte d' empaquetament d'esferes , i discutirem quina relació tenen amb una pregunta ben actual: quina quantitat d'informació cap en un canal quan volem enviar dades per Internet de manera segura?

Xocolatologia experimental
22 de març de 2011, a càrrec de Claudi Mans, catedràtic emèrit del Departament d'Enginyeria Química de la UB

La manipulació d'objectes i de productes de la vida quotidiana és una bona manera d'observar fenòmens físics i químics i permet relacionar les observacions amb els principis científics bàsics. Farem diferents experiments elementals amb xocolata per resoldre qüestions com ara: la xocolata flota a l'aigua?; a quina temperatura es fon? Amb els resultats que n'obtinguem aprofundirem en la física i la química de la xocolata.

El cacau, un regal diví
29 de març de 2011, a càrrec de Ramon M. Masalles, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la UB

El cacau, o cacauer, de nom científic Theobroma cacao , és un arbre tropical les llavors del qual constitueixen l'ingredient principal de la xocolata. El nom Theobroma (que significa ‘menjar dels déus') recull la tradició dels maies i dels asteques, segons la qual els déus van regalar a l'home el cacau, font de tota mena de virtuts. Els europeus el van descobrir en arribar al continent americà i, a partir del segle XVII, el conreu del cacauer es va estendre cap a les terres tropicals d'Àsia i, més tard, de l'Àfrica. Actualment la producció de cacau és de 3,7 milions de tones anuals, tot i les greus malalties que pateix la planta.

La tecnologia dels derivats del cacau i la xocolata
5 d'abril de 2011, a càrrec de Joan Permanyer, professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB

Les llavors de cacau es fan fermentar i assecar als països d'origen i són el punt de partida d'obtenció d'ingredients que es faran servir per elaborar una gran diversitat de productes derivats del cacau i la xocolata. Entre aquests ingredients hi ha la pasta de cacau, la mantega de cacau, el cacau en pols —que amb diverses tecnologies transformarem en xocolates de diferents tipus—, productes solubles i productes instantanis de cacau, cremes untables, preparats per fer xocolata desfeta, batuts, cobertures, bombons, barretes, etc. En la xerrada, es comentarà el procés d'obtenció i de composició dels diferents tipus de cacau i les seves aplicacions.

Cuida el teu cor, pren xocolata
12 d'abril de 2011, a càrrec de Ramon Estruch, professor del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la UB

Les malalties cardiovasculars continuen sent la causa més freqüent de mort al món occidental. L'alimentació i l'exercici físic són els pilars fonamentals en la prevenció d'aquestes malalties. Estudis actuals assenyalen que els aliments rics en polifenols, com ara el cacau i els seus derivats, podrien tenir un paper important en la prevenció de les malalties cardiovasculars. Concretament, en estudis realitzats pel grup del professor Estruch i que explicarà a la xerrada, s'ha pogut comprovar que el consum regular de cacau millora el perfil lipídic en augmentar el colesterol protector i disminuir l'oxidació del colesterol perjudicial.

La xocolata a la boca
26 d'abril 2011 Isabel Martínez, professora del Departament d'Odontostomatologia de la Facultat d'Odontologia de la UB

La xocolata és, sens dubte, un plaer per al paladar, i en aquest procés de degustació participen moltes de les glàndules que hi ha a la boca relacionades amb el sentit del gust. Però al mateix temps, tot i els reconeguts efectes beneficiosos del cacau, no hem d'oblidar que en el marc de la salut bucodental la quantitat de sucre associada a la xocolata pot provocar efectes adversos a la cavitat oral, com ara l'aparició de càries dental.  

Sabíeu que... mengem cristalls?
3 de maig de 2011 Laura Bayés, doctoranda del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Facultat de Geologia de la UB

Hi ha molts tipus de xocolata, i aquesta es pot presentar de maneres molt diverses, però en tots i cadascun dels casos el seu aspecte esdevé sempre atractiu, temptador i llaminer. La lluentor i la fina textura que caracteritza aquest aliment s'aconsegueixen gràcies a la cristal·lografia, és a dir, la ciència que estudia els cristalls. L'estructura de la xocolata inclou cristalls de greix, el tractament dels quals és la clau perquè la xocolata obtingui l'aspecte desitjat i es fongui a la boca. Descobrirem els trucs per obtenir una bona xocolata i veurem que no és l'únic aliment que conté cristalls.

Les xerrades, que tindran lloc els dimarts entre l'1 de març i el 3 de maig, de 17 a 18.30 h al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36).

Captura i emmagatzematge del carboni en el subsòl: reptes científics i tecnològics per al segle XXI (23/02/2011)

L'augment dels nivells en l'atmosfera de diòxid de carboni (CO 2 ), un gas amb un potent efecte hivernacle, és una de les problemàtiques mediambientals més greus que afecten el planeta. El consum de combustibles fòssils allibera a l'atmosfera grans quantitats de CO 2 i agreuja el problema de l'escalfament global. Les tècniques de captura i emmagatzematge del carboni en el subsòl (CCS), que poden impulsar la transició cap a sistemes energètics menys agressius sobre el medi ambient, seran l'eix de les I Jornades sobre l'Emmagatzematge Geològic de CO 2 », que tindran lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Geologia del febrer a l'abril.

Aquestes jornades aprofundiran en els reptes científics i tecnològics per mitigar l'impacte mediambiental de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen antròpic i per evitar-ne efectes tan perjudicials com ara l'escalfament global i l'acidificació dels oceans. En un escenari de reptes científics, marcats pel desafiament de conèixer millor la relació entre el clima de la Terra i el cicle del carboni, la Unió Europea està impulsant la innovació tecnològica sobre captura i emmagatzematge del carboni per reduir en un 50 % les emissions de CO 2 per al 2050.

Les I Jornades sobre l'Emmagatzematge Geològic de CO 2 comencen divendres vinent, 25 de febrer, de 10 a 14 h, amb la conferència «Geological sotrage of CO 2 », impartida per l'experta Federica Donda, investigadora principal del projecte que patrocina l'empresa d'electricitat italiana Enel per identificar emplaçaments potencials per a l'aplicació de les tècniques de captura i d'emmagatzematge a l'Adriàtic nord. Especialista en l'àmbit de la geologia marina, Federica Donda ha participat en diversos projectes nacionals i internacionals, i té una destacada experiència en la interpretació de dades sísmiques multicanal i d'alta resolució, adreçades sobretot a l'estudi dels processos sedimentaris als marges glacials. Des del 2005, Federica Donda, que ha participat en el projecte europeu GeoCapacity, ha centrat l'activitat investigadora en la identificació d'emplaçaments potencialment aptes per a l'emmagatzematge geològic de CO 2 als aqüífers salins profunds d'Itàlia. Les I Jornades sobre l'Emmagatzematge Geològic de CO 2 continuaran amb les sessions previstes el 16 de març i el 13 d'abril, i estan organitzades per la Facultat de Geologia de la UB, l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA -CSIC), l'Institut Geològic de Catalunya i la Fundació Ciutat de l'Energia (CIUDEN). L'assistència a les jornades és gratuïta i cal inscriure's prèviament mitjançant el següent enllaç.

Un equip científic reconstrueix una de les palmeres més antigues del món (11/02/2011)

Un equip científic ha reconstruït una de les palmeres més antigues que es coneixen, l'espècie Sabalites longirhachis , molt propera a l'origen del grup de les palmeres en el Cretaci superior. El treball, publicat a   Review of Palaeobotany and Palynology , està signat pels investigadors Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva , del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Josep Marmi, de l'Institut Català de Paleontologia, i Bernard Gómez, de la Universitat Claude Bernard, de Lió.

Les fulles més completes de l'espècie Sabalites longirhachis van ser descobertes als jaciments de Fumanya (Berguedà) i les Pinyes de Coll de Nargó (Alt Urgell) el 2008. El conjunt de jaciments de Fumanya, amb una extensió de més de 38.000 m 2 , és considerat un dels més importants d'Europa, amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci superior. Les restes fòssils de la palmera trobada a Fumanya daten també del Cretaci superior —fa uns 70 milions d'anys—, i han estat clau per reconstruir una de les palmeres més antigues identificades en el registre fòssil mundial.

«Un dels elements de més interès científic del treball ha estat la possibilitat d'incloure diferents parts de la planta (soca amb arrels, tronc, fulles marcescents, fulles joves, etc.) associades en un mateix ambient sedimentari. Les fulles, en concret, són les restes fòssils amb més informació taxonòmica», explica el professor Carles Martín-Closas, que és membre del Grup de Recerca Consolidat de Geologia Sedimentària de la UB.

«Aquesta palmera fòssil —continua Martín-Closas— és similar a algunes palmeres actuals, com ara les del gènere Sabal , pel que fa a algunes característiques morfològiques generals». No obstant això, presenta certes particularitats relacionades amb el seu primitivisme: per exemple, les fulles costapalmades, és a dir, fulles amb una morfologia intermèdia respecte de les morfologies de fulles que hi ha actualment (palmades o pinnades).

Des del punt de vista metodològic, el fet d'haver trobat diferents parts de la planta deslligades entre si en diferents indrets del mateix sistema sedimentari, ha permès aplicar un mètode innovador en el camp de la reconstrucció del cos de la planta, que consisteix a relacionar els diferents òrgans mitjançant anàlisis anatòmiques, sedimentològiques i tafonòmiques combinades.

En el marc de la recerca, els paleontòlegs Carles Martín-Closas i Sheila Villalba-Breva s'han centrat en l'anàlisi dels aspectes més geològics, com ara l'estudi sedimentològic i tafonòmic, que proporcionen l'argument principal per poder reconstruir la planta a partir dels òrgans trobats de manera dispersa en la roca. Segons apunten les conclusions de l'estudi, el paleoambient de la palmera Sabalites longirhachis era un hàbitat pantanós al voltant de llacs d'aigua dolça litorals, que devien estar connectats lateralment amb pantans salabrosos. El context paleogeogràfic estava constituït per una conca sedimentària de terres baixes que separava la península Ibèrica i el sud de la placa europea (l'actual França) abans del procés d'elevació dels actuals relleus pirinencs.

El conjunt paleontològic de Fumanya inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud (Fígols), Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes).

Imatge d'una fulla de la palmera fòssil a la localitat de Mina Esquirol

La Facultat de Geologia de la UB present a les II Olimpíades de Geologia (11/02/2011)

Les Olimpíades de Geologia estan adreçades a estudiants de quart d'ESO i Batxillerat. La Facultat de Geologia està fent els passos per atorgar la matrícula gratuïta de primer curs al primer/a classificat/da de Catalunya.

Les principals proves territorials de Catalunya (pel nombre de participants) es van celebrar per primera vegada a la Facultat de Geologia de la UB, el 2010. Enguany les II Olimpíades se celebraran el proper divendres, 11 de febrer, i estan obertes als estudiants que hagin cursat assignatures en les quals la Geologia tingui un protagonisme especial: Ciències Naturals, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia, Ciències del Món Contemporani, etc. Hi poden participar alumnes de batxillerat o darrer curs d'ESO.

 Aquest any a la demarcació de Barcelona, les proves s'organitzen a la UAB, amb la col·laboració de la UB. La competició es divideix en dues parts, una d'individual i una en grup. La part individual consisteix en una prova tipus test. La part en grup es farà en equips de 4 persones que hauran de resoldre qüestions relacionades amb el reconeixement de minerals, roques i fòssils; anàlisis de mapes geològics; impactes i riscos ambientals.

  Alta participació

Fins avui ja s'hi han inscrit més de 200 estudiants d'una quarantena de centres de tot Catalunya. Els quatre primers classificats de cada província podran concórrer a la fase final, a Madrid, el 26 de març de 2011. Enguany també és previst que els guanyadors de la fase final de Madrid participin, amb totes les despeses pagades, a la fase internacional que aquest any es celebrarà al setembre a Mòdena (Itàlia).

Les II Olimpíades de Geologia han estat convocades per l' Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (AEPECT) –juntament amb altres institucions organitzadores a nivell estatal- i té el suport, a casa nostra, del Departament d'Ensenyament, de diverses universitats públiques catalanes, del Col·legi Oficial de Geòlegs i de l'Institut Geològic de Catalunya . Tan la Universitat de Barcelona, com la Universitat Autònoma de Barcelona, finançaran part del viatge a Madrid dels guanyadors.

Per a més informació clicar aquí.

Primera campanya de pràctiques de mar a bord del Cornide de Saavedra (20/01/2011)

Veure video

El mar d'Alboran va ser l'escenari de la primera campanya de pràctiques de mar a bord del Cornide de Saavedra , nau de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) que aporta els mitjans instrumentals i humans necessaris per fer les pràctiques amb un grup d'alumnes, professors i investigadors del màster universitari d'Oceanografia i Gestió del Medi Marí, que impulsa la UB, la UPC i el CSIC. En un futur pròxim està previst, en el marc del màster, fer noves campanyes a bord d'aquest mateix vaixell oceanogràfic.

Un equip de geòlegs descobreix un nou camp de drumlins a la Patagònia austral (14/01/2011)

Un equip de geòlegs ha descobert un nou camp de drumlins —unes formacions geològiques d'origen glacial— al sector oriental del llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares, a la Patagònia austral. Aquest és un dels resultats més destacats de la campanya científica per conèixer el paleoclima a la Patagònia i reconstruir la dinàmica de les antigues geleres fa milers d'anys. En el projecte ha participat el catedràtic David Serrat, del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB, coautor també de la primera descripció de camps de drumlins a l'illa de Gable (1987), al canal de Beagle, una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic, en latituds subantàrtiques

També integren l'equip Jorge Óscar Rabassa i Federico Ponce, del Centre Austral d'Investigacions Científiques del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques argentí (CADIC-CONICET), i Óscar Martínez, de la Universitat Nacional de la Patagònia. La recerca forma part del marc de col·laboració iniciat el 1986 entre la UB i el CADIC-CONICET, amb participació de la Universitat Nacional de la Patagònia. 

Els drumlins («cresta», en gaèlic) són petits turons, de forma ovalada, que es formen per sota del gel en moviment de la glacera. La Patagònia austral és un dels llocs de l'hemisferi Sud on s'havien descrit aquestes geoformes, de gran interès per a estudis paleoclimàtics. Els experts han identificat un nou camp de drumlins i altres formacions associades (en anglès, flutes i megaflutes ) al sector oriental del llac Viedma, una zona força desconeguda fins ara. El treball de recerca descriu els elements integrants d'aquestes geoformes subglacials i n'identifica tres sectors —nord, centre i sud— amb diferents característiques. Segons els resultats, a la zona hi ha un mínim de 19 drumlins i 199 flutes i megaflutes , i en alguns casos, aquests últims superen els 4 quilòmetres de longitud. Tot apunta que aquestes geoformes es van generar a la base del lòbul finiglacial de l'antiga glacera Viedma, en el moment en què la glacera abandonava la vall on estava confinada.

Els geòlegs Jorge Óscar Rabassa i David Serrat durant la campanya a la Patagònia austra

La campanya s'ha centrat en el sector oriental del llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares

L'estudi ajudarà a reconstruir la dinàmica de les antigues geleres fa milers d'anys a la Patagònia

Viu la geologia amb la UB a l'Expominer (19/11/2010 - 21/11/2010)

Com es genera un tsunami? Totes les sorres de platja són iguals? Què fa un geòleg o un enginyer geòleg? Com podem trobar or amb la tècnica de l'àbac? Què és un fòssil? Apropar el públic al món de la geologia i de l'enginyeria geològica és l'objectiu de l'estand conjunt que presenten la Facultat de Geologia de la UB i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), del 19 al 21 de novembre, en la 32a edició de l 'Expominer , el saló de minerals, fòssils i joiera de la Fira de Barcelona . L'estand, amb més de cent metres quadrats, oferirà diverses activitats divulgatives en què col·laboren professors, estudiants i doctorands per despertar l'interès de tot el públic, en especial el més jove, envers el coneixement de la geologia, els minerals i els fòssils.Durant la jornada del dia 19, el Dr. Manel Viladevall, vicerector de Professorat, la Dra. Gemma Fonrodona, vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística, i la Dra. Esther Berastegui, delegada del rector per als Serveis a la Comunitat Universitària, han fet una visita a l'estand que ha estat guiada pel Dr. Lluís Cabrera, degà de la Facultat de Geologia, i pel Dr. Xavier Delclòs, professor del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i secretari de la Facultat.

La proposta Què, com, on? ens ajudarà a conèixer els minerals que componen els objectes quotidians del nostre entorn (per exemple, les peces d'una bicicleta) i a descobrir que per confeccionar aquests objectes cal fer la volta al món per aconseguir tots els minerals que els componen.

A l'antic Oest, molts pioners van trobar or als rius amb l'àbac. Amb la proposta L'or batega , el públic no es farà ric però coneixerà de prop com és aquesta antiga tècnica per separar minerals pesants a partir d'un sediment, avui en desús per la intensa mecanització de la mineria però encara necessària en alguns casos (també es fan competicions nacionals i internacionals per cercar or amb aquesta tècnica). Els participants podran descobrir que la tècnica de l'àbac, que s'ha fet servir des de fa centenars d'anys, és un procediment laboriós que exigeix uns bons coneixements de geologia perquè els resultats siguin bons. Les activitats divulgatives continuen amb Gran tsunami ( The big one ), una proposta per recrear amb simuladors els efectes d'aquestes catàstrofes naturals que sacsegen el planeta; GeoMar, un joc multimèdia divulgatiu que permet investigar el fons marí a bord d'un vaixell oceanogràfic i on cada jugador té el paper d'investigador responsable d'un projecte científic en escenaris diferents; Al pot petit ..., que aproparà el mar a Expominer, amb l'anàlisi al microscopi de la composició de diferents sorres de platja; Una gran roca de talc , que mostrarà molt més que les pólvores de talc; Roca de sal: 40 milions d'anys , al voltant dels components de les grans muntanyes de sal, i Què fa un geòleg o un enginyer geòleg?, una proposta per fer conèixer una professió apassionant als estudiants de secundària i batxillerat, que podran observar en una pissarra digital imatges de talls geològics dinàmics en 3D. A l'estand, també es faran xerrades curtes i es projectaran documentals divulgatius sobre el món de la geologia i la pel·lícula del realitzador Javier Trueba El misterio de los cristales gigantes . El teatre també hi trobarà el seu espai, divendres, 19 de novembre, a les 10 h, amb l'espectacle infantil de titelles L'origen de la vida a la Terra i l'evolució dels éssers vius , una recreació de les idees del naturalista anglès Charles Darwin, organitzada per la Unitat de Comunicació amb el Departament de Genètica de la UB. Diumenge, 21 de novembre, serà el personatge de Robert Fitzroy, el capità del vaixell Beagle que va portar Darwin a Amèrica del Sud, qui dissertarà amb els visitants sobre el conflicte entre creacionisme i evolució. L'estand de la Facultat de Geologia de la UB i l'ICTJA-CSIC a l'Expominer té el suport del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya. Hi han col·laborat diverses unitats i serveis de la UB (Serveis Cientificotècnics, Unitat de Cultura Científica i Innovació, Futurs UB), altres entitats públiques i empreses, com ara ICREA, Iberpotash, Ibertalsa, Grup Sorigué, Pedrera Foj, Probike i l'Ajuntament de Balaguer, i també els equips professionals i tècnics de Fira de Barcelona, una plataforma de promoció econòmica i de projecció internacional de diferents sectors econòmics.

 

L'explotació de recursos naturals a l'Àrtic, al programa 'El Medi Ambient' (15/11/2010)

«Àrtic: canvi climàtic i trencaclosques polític» és el títol del reportatge que es va emetre al programa El Medi Ambient, dirigit pel periodista científic Xavier Duran a Televisió de Catalunya, aquest dilluns, 15 de novembre, a les 14.20 h, i que va comptarar amb la participació del geòleg Angelo Camerlenghi, professor d'investigació ICREA del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

Amb el retrocés del gel àrtic per l'escalfament global, s'accelera la lluita política per controlar els recursos naturals de la zona. La disputa territorial podria generar nous episodis de conflictes diplomàtics entre els països fronterers a l'Àrtic per l'explotació dels reservoris de petroli i gas natural. Camerlenghi, expert en oceanografia geològica i geofísica dels marges continentals i de les àrees polars, és membre del Grup de Recerca de Geociències Marines de la UB, i l'any 2007 va dirigir l'expedició científica SVAIS al cercle polar àrtic en el marc de l'Any Polar Internacional (IPY). L'objectiu de la campanya era estudiar el registre del canvi climàtic natural i el relleu submarí a l'estret de Fram —zona de contacte de l'aigua freda de l'oceà Àrtic amb la més càlida de l'Atlàntic— des de fa uns 3 milions d'anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys.

Noves dades sobre la química i l'ambient local del Ni en Jaciments Laterítics (16/11/2010)

Veure noticia

L'última edició de Diamond News , publicació del Sincrotró del Regne Unit (Diamond Light Source ) ressalta els resultats obtinguts sobre la cristal·loquímica de Ni en minerals de Mn-Ni-Co presents en els jaciments lateríticos de Moa (Cuba). Aquests jaciments contenen unes de les majors reserves mundials de Ni.

El treball es realitzà en col·laboració amb un grup d'investigació del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB (coordinat pel professor Joaquín Proenza). La investigació va ser liderada pel Dr. Josep Roqué, durant una estada postdoctoral en Diamond Light Source . El Dr. Roqué es ex-alumne de la Facultat de Geologia de la UB, on també va realitzar la seva tesis doctoral.

Descobrint les incògnites del clima del passat a la Patagònia austral (29/11/2010)

Conèixer el paleoclima en regions de la Patagònia i reconstruir la dinàmica de les geleres fa milers d'anys és l'objectiu principal de la campanya científica en què participarà el catedràtic David Serrat, del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB, expert amb una destacada trajectòria en estudis de geomorfologia i geoarqueologia a la Terra del Foc, l'Antàrtida i Europa, entre altres àmbits de recerca.

Del 3 al 12 de novembre, la campanya tindrà com a escenari un ampli territori geogràfic de més de mil quilòmetres quadrats, a prop del llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares , situat al sud-est de la província de Santa Cruz (Patagònia). Aquesta recerca comptarà amb la participació dels experts Jorge Óscar Rabassa i Federico Ponce, del Centre Austral d'Investigacions Científiques del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques argentí (CADIC-CONICET), i d'Óscar Martínez, de la Universitat Nacional de la Patagònia, i forma part del marc de col·laboració iniciat el 1986 entre la UB i el CADIC-CONICET, amb participació de la Universitat Nacional de la Patagònia.

«Volem estudiar, en concret, una sèrie de formacions geològiques que es coneixen com a drumlins , en una regió encara força desconeguda pels geòlegs, a la Patagònia austral», explica David Serrat. Els drumlins(«cresta», en gaèlic) són petits turons, de forma ovalada, que es formen per sota del gel en moviment de la glacera. Aquestes geoformes, sovint, s'associen en grups, i originen els típics camps de drumlins,de forma ondulada, que s'estenen en la direcció de l'avanç del gel. Segons els geòlegs, els drumlins són unes antigues estructures d'origen glacial que encara es conserven en regions temperades del planeta, i que poden revelar incògnites sobre el paleoclima a la Terra.

L'equip científic estudiarà l'àrea de drumlins més extensa de la Patagònia, una regió amb unes àrides condicions climàtiques que han afavorit el bon estat de conservació de la geologia local. Tal com assenyala David Serrat, «els drumlins només s'originen sota condicions geomorfològiques molt concretes (temperatura ambiental, gruix de gel, etc.), i per tant donen una informació molt precisa del paleoclima de la zona. Més que la gran extensió de l'àrea d'estudi, en aquest cas, el que més importa és el bon estat dels drumlinsque hi trobem. L'aridesa del sòl ha preservat aquestes estructures, sense erosió, tal com les va deixar el gel, la qual cosa ens permetrà caracteritzar com es van produir els episodis de retrocés de les geleres i els moviments de les capes de gel en el passat».

«Si, a més —continua—, tenim l'opció de recuperar mostres de sediments i els datem amb metodologies isotòpiques, podem arribar a conèixer les condicions del passat, i reconstruir l'escenari geològic de la Patagònia austral durant la darrera glaciació, fa entre uns 30.000 i 20.000 anys». Cal destacar que David Serrat és coautor d'un estudi pioner sobre sedimentologia dels drumlinsmés enllà dels casquets polars: la primera descripció de camps de drumlins a l'illa de Gable (1987), al canal de Beagle, una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic a l'extrem meridional de Sud-amèrica, en latituds subantàrtiques.

David Serrat, exdegà de la Facultat de Geologia i antic vicerector de Recerca de la UB, ha impartit docència de postgrau a la Universitat de São Paulo (Brasil), a la Universitat Catòlica del Nord (Xile) i al CADIC-CONICET (Argentina). President de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, ha estat secretari i president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), del Grup Espanyol de Treball del Quaternario (actual Associació Espanyola per a l'Estudi del Quaternari, AEQUA) i rector de la Universitat de Vic.

Primera foto: El geòleg David Serrat mostra un drumlin rocós, polit pel gel, on s'apliquen mètodes radiomètrics de datació amb isòtops cosmogènics.
Segona foto: Els experts estudiaran un ampli territori a prop del llac Viedma, al parc nacional Los Glaciares

Històries de volcans amb el geòleg Domingo Gimeno (26/10/2010)

Com s'estudia l'activitat geològica d'un volcà? Quin interès científic té estudiar el vulcanisme? Com es formen els volcans? Aquestes són algunes de les preguntes que troben resposta a  «Històries de volcans», el nou projecte del portal Recerca en Acció, liderat pel geòleg Domingo Gimeno, professor del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB, i un dels membres de l'expedició científica eyjASH'10 al volcà Eyjafjalla (Islàndia), el maig passat.

Recerca en Acció, un portal de Talència —la nova institució de foment de la recerca de la Generalitat de Catalunya—, mostrarà fins al proper 15 de novembre diversos treballs científics sobre vulcanisme. En concret, el portal presenta un viatge virtual al famós volcà islandès Eyjafjalla, i també dirigeix el focus d'atenció a altres volcans del Salvador i els Andes. Amb aquesta iniciativa, Talència vol apropar el públic general al món de la recerca en el camp del vulcanisme, i des d'una perspectiva més global, a la investigació en ciències de la Terra.

Com es recordarà, durant l'expedició eyjASH'10 al volcà Eyjafjalla, els experts van poder conèixer l'evolució de l'erupció en detall i dels fenòmens que té associats, entre els quals destaca l'activitat explosiva continuada amb formació de columnes piroclàstiques. A més del treball de camp, també es va fer un mostreig exhaustiu de les cendres caigudes al voltant del volcà, que en l'actualitat són objecte de diferents investigacions geològiques i mediambientals als laboratoris dels centres participants.

Tsunami del 26 de desembre de 2004:

El tsunami el 26 de desembre de 2004 produí una de les catàstrofes natural més mortíferes de la història contemporània. Va tenir lloc a les 7:58:53 hora local (01:58:53 hora catalana) i va ser provocat per un terratrèmol submarí que s’originà a l’Oceà Índic, prop de l’illa de Simeulue (Indonèsia). Devastà les costes d’Indonèsia, Sri Lanka, l’Índia, Tailàndia i altres països veïns, amb onades gegants de fins a 30 metres d’altura (i que penetraren fins a 2 km. terra endins). Amb menor intensitat, aquestes onades també van arribar a les costes d’Àfrica (Somàlia, Tanzània i Kènia).


El sisme va arribar a una magnitud de 9.0 graus en l’escala de Ritchter. L’hipocentre del terratrèmol es va situar a 3,307ºN i a 95,947ºE i a una profunditat de 30 Km sota el nivell del mar. Aquest indret zona es troba a l’extrem occidental del Anell de Foc, un cinturó ple de sismes i volcans.


Es calcula que el desastre va causar més de 300.000 víctimes, entre morts i desapareguts.

 

 
Copyright © 2006