L’experiència forma part d’un Projecte d’Innovació Docent, atorgat per la Universitat de Barcelona, dins el « Programa de Millora i Innovació Docent (CODI : 2004PID-UB/029), la metodologia i calendarització del qual, es descriu continuació:
A. Durant el curs 2004 - 2005 hi va haver contactes amb els responsables i les mestres de les aules de les escoles que han col·laborat en la realització del Projecte. En les visites als centres, trobades conjuntes i intercanvis d’experiències, es va descriure el marc pedagògic en que s’inscriu i la proposta educativa, així com els objectius que es pretenien assolir. Aquests van ser uns primers contactes del tot necessaris i fonamentals per animar a la col·laboració i a la participació activa en el desenvolupament l’experiència, tant prèvia com posterior a la realització del producte àudiovisual.
B. Durant el curs 2005-2006 van tenir lloc noves reunions per tal de definir els paràmetres de l’acció educativa, calendari de reunions i de filmacions - d'acord amb les necessitats dels centres educatius -, contingut, context, seqüències didàctiques, entrevistes… Posteriorment els professors del DLL vam dissenyar el context i l’estructura de la producció videogràfica, amb aportacions dels tècnics multimèdia de la UB., amb les següents coordenades :
-
Estructura de la producció videogràfica: 1. Introducció : Context de les filmacions en el marc de les metodologies per a l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura (molt breu). 2. Escola A, Escola B: Breu introducció de la mestra col·laboradora i descripció fílmica de les seqüències d’Ensenyament i Aprenentatge de cadascun dels centres, en ordre correlatiu. Duració aproximada per escola: de 20 a 30 m. 3. Conclusió: Aportació de coherència global a les seqüències descrites com a resum final (molt breu). 4. Ordre i durada global: L’ordre i la duració de les seqüències de la filmació en format DVD s’adequarà a les necessitats en el procés de muntatge.
-
Criteris metodològics en la realització de les filmacions: 1. Desplaçament dels professors de la UB als centres, juntament amb els tècnics multimèdia, per tal de coordinar les filmacions. 2. Filmació “in situ” de l’ambient general de les Unitats d’Educació Infantil. 3. Filmació, a les aules concretades, del desenvolupament de seqüències didàctiques de lectura y de escriptura. 4. Filmació completa de cada una de las sessions lectives dels aprenents, amb la finalitat de no distorsionar el ritme normal de la classe. Filmació de les entrevistes, preparades prèviament, amb els responsables de les Unitats d’Educació Infantil.
-
Posproducció i Muntatge: 1. S’obté un primer document videogràfic amb la transcripció de les cintes filmades. 2. Es revisen totes les seqüències filmades a fi de triar aquelles més significatives, que permetin assolir els objectius docents que ens hem proposat. 3. A continuació, el Centre Multimèdia de la UB. procedeix al muntatge dels fragments seleccionats, segons les especificacions rebudes. 4. Es revisa la producció videogràfica i s’introdueixen les modificacions pertinents, durant diverses sessions de treball. 5. Es realitza una primera anàlisi amb estudiants de les assignatures implicades. 6. Se’n comenta el resultat amb les mestres col·laboradores dels centres i s’analitza i valora la producció videogràfica. 7. Tenint en compte les aportacions rebudes, es procedeix a l’edició definitiva de la producció videogràfica.
-
Criteris d’ordenació i estructuració per al muntatge definitiu: Per tal de dotar d’una certa interactivitat el maneig del DVD per part de l’usuari, s’adeqüen els criteris d’ordenació i estructuració, en funció del punt de vista del receptor, de la manera següent: 1. Lectura seqüencial i correlativa per centres i nivells. 2. Lectura amb criteris temàtics selectius. Aquest darrer ha estat un procés laboriós que ha obligat a una reordenació de les diferents seqüències filmades, de manera que fos possible accedir-hi des dels diferents continguts temàtics.
El resum d’actuacions presentat ha comportat, com no podia ser d’altra manera, una gran quantitat de comunicacions: cartes, instruccions, disseny de propostes, guions de treball... amb els responsables i col·laboradors dels centres i amb el CRAV, que no s’ha cregut necessari ressenyar en aquest informe, però de les quals n’ha quedat constància escrita.
Valoració de les observacions realitzades
Segons es desprèn de les observacions realitzades – i d’altres dades obtingudes de las mestras col·laboradores – la primera valoració de l’experiència és molt positiva. Necessitem, però, una anàlisi més detallada, que continua durant el present curs 2006-2007 per poder valorar, posteriorment, el resultat de les millores introduïdes. No obstant això, estem en disposició d’avançar algunes consideracions al respecte i de destacar algunes facetes de l’experiència, relacionades amb les accions docents objecte de reflexió i anàlisi:
- El sistema alfabètic no és l’únic sistema de escriptura. Una afirmació aquesta, obvia d’altrabanda, que té múltiples concrecions en la tasca diària de les aules d’educació infantil. La utilització d’altres codis és un bon entrenament per iniciar-se en la comprensió del caràcter arbitrari i discrecional de l’escriptura alfabètica, el referent de la qual és la parla. Alguns fragments de les filmacions són ben il·lustratius.
- La mediació fonològica és essencial per a l’aprenentatge de la lectura i de l’ escriptura alfabètica. En totes les seqüències didàctiques descrites per P5, amb independència de la metodologia utilitzada, observem que la mestra empra la mediació fonològica quan ensenya les habilitats lectores i escriptores. D’aquesta manera, els aprenents adquireixen, més o menys sistemàticament, les correspondències entre els fonemes de la parla i llurs representacions en l’escriptura: els grafemes o lletres.
- S’observa coherència entre els nivells assolits i els objectius d’etapa proposats per ambdós centres. El nivell de coneixement lector i escriptor - i de reflexió metalingüística - és equivalent, si s’atén a allò plantejat en les corresponents programacions i projectes educatius. Altres facetes, no obstant, evidencien algunes característiques diferenciades.
- L’eficàcia d’un mètode o de l’aplicació d’uns principis metodològics depèn, en bona mesura de la coherència de la labor diària del mestre o la mestra a l’aula. És l’educador, en la tasca diària, coneixedor de la realitat dels infants i del context escolar, així com dels procediments i materials didàctics que precisa per a la seva aplicació, qui determina l’eficàcia del mètode o dels principis metodològics subjacents en els actes docents.