Arts gràfiques

Dispositiu d'impressió dissenyat específicament per a impressions de gran format i precisió. Una impressió plòter es caracteritza per una qualitat fina i detallada de les imatges. Funciona mitjançant una ploma o llapis, que dibuixa les imatges servint-se de línies contínues en lloc de punts. Els plòters poden imprimir de forma monocroma i des de 4 fins a 12 tintes.

Són emprats a disseny, arquitectura i enginyeria, encara que el seu origen es troba a l'àmbit militar.

Tractament de manipulació a l'àmbit de la postimpressió, on es distribueixen els plecs d'una publicació de forma ordenada. Aquest mètode de distribució consisteix a superposar els plecs o quadernets, prèviament plegats, un a dins de l'altre per la part del llom. A continuació es procedeix al seu cosit amb filferro.

És un procediment pel qual es reprodueix material digital emmagatzemat en un fitxer informàtic sobre una superfície, sense la intervenció de planxes d'impressió. En lloc d'una planxa movible, fa servir un tambor on es genera la imatge de forma electroestàtica. Aquest tambor reprodueix la imatge amb cada revolució.

Existeixen diferents procediments d'impressió segons la maquinària i el funcionament del sistema d'impressió. Alguns d'aquests són: impressió a raig de tinta o Ink-Jet, impressió a raig de cera, impressió làser i impressió per transmissió de cera.

Procés d'impressió directe que consisteix a atacar amb aiguafort una planxa de coure, prèviament gravada i entintada. D'aquesta manera la tinta penetra les cavitats del motiu gravat a la planxa, i s'elimina la tinta sobrant de la superfície amb l'àcid de l'aiguafort. A continuació, la tinta es transfereix al paper per adherència aplicant-hi certa pressió. Com més profunda sigui la cel·la o cavitat, més obscura serà la impressió, ja que contindrà més tinta.

S'anomena gravat en relleu perquè la imatge estampada queda lleugerament més enfonsada respecte a la resta de blancs.

Paper d'impremta de superfície brillant i llisa, a causa de l'aplicació de compostos inorgànics que li confereixen aquest acabat. Amb aquests tractaments s'afavoreixen les propietats òptiques del paper, així com la seva imprimibilitat, obtenint d'aquesta manera una ràpida i homogènia absorció de la tinta. Aquest paper permet una millor definició dels detalls i un ampli rang cromàtic. És indicat per a treballs d'impressió amb trama fina.

En aquest procediment, després de haver estar tallats, els quadernets passen per la plegadora, i després per l’embotidora, on es superposen els plecs un a un pel llom, fins a formar el número total de planes, i es cusen entre per a unir-se amb la coberta.

L’embotit és un tipus de procediment que té lloc abans de procedir a l’enquadernació dels plecs d’una publicació. En aquest procediment, es distribueixen els diferents quadernets un a dins de l’altre començant pel primer, que queda a l’exterior, y l’última que quedarà al centre per al seu posterior cosit. Per aquests tipus de distribució es disposa de màquines que realitzen aquest procediment de forma suficientment ràpida, pera una producció lliure del augment de costos que acostumen a portar els procediments de post impressió.

Tècnica de distribució de plecs d’una publicació que consisteix en superposar aquests, prèviament plegats un a dins de l’altre, per a desprès procedir al seu cosit amb filferro.

El paper estucat presenta una superfície d’acabat brillant i llis degut a l’aplicació d’una sèrie d’additius, que confereixen al paper les propietats desitjades. Aquests tractaments afavoreixen tant les propietats òptiques del paper com la seva imprimibilitat, obtenint així una ràpida i homogènia absorció de la tinta.

Paper d’impressió que ha rebut una capa d’un compost inorgànic per a conferir-li un acabat llis i brillant, que permet una millor definició dels detalls de la impressió i un rang cromàtic més ampli.