Submitted by San Juan Gonzal... on Fri, 05/11/2018 - 14:29
Es una técnica inventada por Jean Baptiste Le Prince en 1760, en la cual se obtienen efectos pictóricos y espacios de mancha. Para ello, se espolvorea y se funde la resina encima de la plancha. Después, se utiliza el mordiente, que dependiendo de la duración se obtendrán tonos más oscuros o más claros.
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 13:42
Adrian Frutiger va néixer a Suïssa l'any 1928, va treballar com a aprenent de tipògraf i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Zúrich.
La seva passió era la tipografia i va estudiar-ne i analitzar-ne molts alfabets, fins i tot va produir panells de fusta d'alfabets occidentals, inscripcions gregues o minúscules o cursives humanístiques.
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 13:24
Adrian Frutiger va néixer a Suïssa l'any 1928, va treballar com a aprenent de tipògraf i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Zúrich on va rebre influència d'Alfred Willimann i Walter Käch.
Va dissenyar la família tipogràfica Univers tant per fotocomposició com per plom. A més a més va crear númeroses tipografies i logotips
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 13:11
Adrian Frutiger és un dels artistes de la lletre més coneguts. El seu objectiu com a tipògraf era crear tipografies proporcionades de manera que no percebem la lletra de manera conscient, és a dir que no ens molesti al llegir.
Submitted by San Juan Gonzal... on Fri, 05/11/2018 - 12:50
Es un método de grabado que consiste en colocar resina o azúcar sobre una placa de cobre pulida. El ácido muerde la plancha sólo en los espacios entre las partículas de resina. Cuando se entinte la placa y se imprima, aparecerán pequeños espacios en blanco en los que la tinta no ha penetrado. Cuenta también con la posibilidad de añadir más tintes a mano, consiguiendo así un efecto natural de grabado.
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 12:48
Adrian Frutiger va ser un dels primers tipògrafs que va treballar amb la impremta de Gutenberg, tipogràficament es va caracteritzar per la cerca de la llegibilitat i la bellesa en la forma. Posava molta atenció en els detalls i per això va produir 9 panells de fusta en els que hi havia des de alfabets occidentals, inscripcions gregues en majúscula fins a minúscules i cursives humanístiques.