Trama

Les trames s'utilitzen molt en el dibuix de còmics i s'ordenen per punts. El número de punt 61 correspon al número de Letraset, que en aquesta mida s'anomena Screentone. El Letraset 684 sembla sorra, d'aquí que se l'anomeni punt de sorra.

Trama

Existeixen dos tipus de trames les de punts i les de degradat. Existeixen catàlegs de trames per saber la mida i la densitat exactes dels punts. Per exemple, les trames de Letraset, el 61 és una trama de 55 línies. El número referencia a les línies que hi ha en una polzada i el percentatge de la densitat de punts en una àrea determinada.

Transfer en sec

Làmines de plàstic que es freguen amb l'extrem d'un llapis per donar pas a la impressió de lletres molt ben formades. Els dissenyadors gràfics i arquitectes de la dècada dels setanta van abraçar l'invent amb entusiasme, però també els publicistes aficionats i les revistes de música i escolars.

Transfer en sec

Mètode revolucionari desenvolupat el 1961 per la marca Letraset

Ascendent

Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada x, com en la b, la d o la k.

Ascendent

Part del dibuix d’un caràcter de caixa baixa (b, d, f, h, k, l, t) que sobrepassa l’ull mitjà de les lletres.

Tipòmetre

El tipòmetre és una regla de metall o material plàstic, graduada en cíceros, punts, centímetres i fins i tot en polzades, ens serveixen per mesurar el material tipogràfic.

Tipòmetre

Regla plana graduada, de metall, plàstic, o de qualsevol altre material, amb una vora en cíceros i en punts i de vegades en centímetres i mil·límetres, que ens serveix per mesurar el material tipogràfic.

Tipòmetre

Instrument que serveix per avaluar, en punts i múltiples de punt (cícero), totes les mesures del sistema tipogràfic.

Gutenberg, Johannes

L'any 1.450, Gutenberg inventa els caràcters mòbils i la premsa, creant la impremta a Europa. El primer text occidental surt l'any 1.456 de la impremta de Johann Gutenberg: La Bíblia de 42 línies de Mazarino. La seva fórmula a força de plom, estany i altres metalls, no va patir modificacions fins al segle XIX.

Pages

Subscribe to Arts gràfiques RSS