Arts gràfiques

En la impremta, al moble contenidor s’hi guardaven els tipus mòbils, aquest es dividia en dos parts, caixa alta i baixa. La caixa baixa era la part inferior del moble contenidor que guardava les minúscules, els números, la puntuació i els espais.

Tipògraf i llibrer francès, nascut a Saint-omer el 1642. Va ser el primer que va tenir la idea de una base sistemàtica per a la fundició de caràcters. El 1723 va publicar el primer manual que s’ha escrit sobre tipografia, titulat «La Science pratique de l’imprimerie contenant des instructions très faciles pour se perfectionner dans cet art». Forma un volum de 292 pàgines. En elles explica la seva primera idea sobre el prototipus o tipòmetre.

Caixa baixa en referència a la caixa on s’hi enmagatzemaven els tipus mòbils de les minúscules.

Els dissenys tipogràfics de la Carol Twombly s’inspiren en formes clàssiques del passat, tot i així no ha deixat d’innovar sempre mantenint la seva arrel tradicional. Va ser la primera dona que va guanyar el premi Charles Peignot per la seva gran contribució a la creació de noves tipus. Actualment i després de retirar-se d’Adobe, ha estat explorant arts allunyades de la digitalització i la informàtica.

Carol Twombly va estudiar Disseny  i Gerard Unger li va impartir tipografia digital. Va cursar un curs de Tipografia digital creat per Bigelow, qui li va inspirar en el disseny de tipus des de un principi. El seu primer tipus fou la Mirarae (1984) la qual va ser premiada pel primer premi de typerface per la firma Morisawa. Seguidament va treballar per Adobe, on els seus treballs van ser complementats amb en Robert Slimbach.

Carol Twombly és una tipògrafa nord-americana contemporània. Va estudiar Disseny a l’escola de Disseny Rhode Island i es va especialitzar en Tipografia Digital a Stanford gràcies a dos contactes de Rhode Island, Charles Bigelow i Kris Holmes, els quals la van inspirar i va poder treballar al seu estudi.

Cada una de les dotze parts en les que es divideix la mesura tipogràfica anomenada pica. Els punts de pica tradicionals mesuren uns 3,514 mm. Pero els punts de pica més utilitzats actualment medeixen uns 3,527 mm, ja que hi ha 72 punts en una polzada.

Els punts es divideixen a la vegada en deu parts, que s’anomenen dècimes de punt.

És nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

És el nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

El gravat en relleu es considera un sistema d'impressió directe, ja que el cilindre gravat i entintat imprimeix directament sobre el paper mitjançant pressió. S'anomena gravat en relleu perquè la imatge estampada queda lleugerament més enfonsada respecte a la resta de blancs.