OBJECTIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC
El nombre total de taxons identificats aquest 2025, en el conjunt de la primavera i l’estiu, ha sigut de 184; un valor inferior als dos anys anteriors (187 al 2023 i 193 el 2024). El Parc Natural del Montseny i Reserva de la Biosfera, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona han sigut els tres parcs amb un major nombre de taxa identificada (112, 95 i 71, respectivament). És un resultat similar al de l’any 2024, però en el cas del MSY i GUI, el màxim de taxa identificat ha sigut una mica inferior a l’any anterior. Aquesta tendència és deguda en gran mesura, especialment en els dos primers parcs, a tenir un major nombre de punts de seguiment.
Els parcs com el Parc Natural de Collserola o el del Foix, tenen un menor nombre de taxons, no perquè siguin parcs amb menor riquesa sinó perquè el nombre de punts de mostreig és menor i encara no s’ha arribat a l’asímptota de la corba d’acumulació. És per aquest motiu que a la campanya del 2025 es van afegir dos nous punts de seguiment, un d’ells al Parc Natural de la Serralada Litoral, concretament al Torrent de Can Maimó (B98a), per així assegurar que es veu reflectida tota la riquesa del parc. Gràcies a aquest nou punt el nombre de taxons ha passat de 41 a 56 taxons.
Respecte als punts mostrejats fora de la Xarxa de Parcs Naturals i que es consideren punts de referencia, el nombre de taxons identificat és de 94, un punt menys que l’any 2024.
L’any 2025 ha sigut un any molt plujos de manera que s’ha pogut mostrejar bona part de la xarxa de control. De fet, els dos únics punts que no portaven aigua a la primavera van ser el Torrent de Can Gurri (B99) i el riu Albereda a Torrelles del Foix (F11a). Pel que fa a l’estiu, on només es mostregen els punts de dintre de la XPN, vam trobar-nos nou punts secs: la riera d’Arenes (B07), el riu Rossinyol (B95), el Torrent de Can Maimó (B98a), el Torrent de Can Gurri (B99), la riera de la Pineda (Pi01), la riera de Fuirosos (T30),el torrent de Tavèrnoles (Te99), i el Torrent de les Tres Serres (VV05).
Els taxons que s’han trobat de manera més recurrent han sigut la subfamília Orthocladiinae (DIPTERA), el gènere Simulium (DIPTERA) i la família Baetidae (EPHEMEROPTERA). La família Chironomidae presenta molta complexitat de manera que pot arribar a ser difícil determinar el gènere, per això es fa la identificació fins a nivell de subfamília o tribu. Respecte a la família Baetidae, tot i que normalment s’arriba fins a nivell de grup d’espècies, molts dels individus identificats eren o bé molt juvenils o havien perdut algunes de les característiques claus per determinar-ne el grup i s’ha optat per deixar-los a nivell de família. A la web del FEHMLab es poden consultar les guies d’identificació.
Respecte al control de l’espècie Baetis gr. alpinus que es duu a terme al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, aquests s’ha realitzat com es porta fent des del 2013 als quatre punts de la xarxa de control i des del 2020 als cinc punts de capçalera. S’han identificat individus d’aquet grup d’espècies a la Riera Major (Teb2), al Torrent de la Bessa, el Rigrós, Passavets i Rentadors.
OBJECTIU 2: ESTAT AQUÀTIC, FISICOQUÍMIC I HIDROMORFOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Les dades sobre l’estat aquàtic, fisicoquímic i hidromorfològics recollides pel FEHMLab es complementen amb les dades proporcionades per l’Agència Catalana de l’Aigua. El 2025 alguns dels punts de la xarxa de control de l’ACA no van poder-s e mostrejar, per lo que no es tenen dades ni de l’estat aquàtic, ni fisicoquímiques ni hidromorfològiques.
El 2025 va ser un any bastant plujos de manera que la majoria de punts de la xarxa presentaven un estat aquàtic Eurheic, amb només dos punts com a basses connectades per un filet d’aigua (Oligorheic) i dos punts Hyporheic (punt sec). Tot i això, els models climàtics indiquen que l’augment de temperatures pot provocar que rius permanents acabin sent rius temporals.
Cap dels punts de la xarxa de mostreig ha presentat un hàbitat empobrit (IHF < 40), tot i que a les parts baixes dels rius Foix i Besòs s’han trobat alguns punts on l’hàbitat fluvial presenta certes deficiències. Les zones de capçalera tenen habitats més bens construïts al trobar-se en zones altes amb menor pressió antròpica.
OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Les dades sobre la qualitat biològica i sobre l’estat ecològic recollides per l’Agència Catalana de l’Aigua també s’uneixen a les dades recollides pel FEHMLab.
Els punts que es troben dintre de la Xarxa de Parcs Naturals i aquells punts situats a capçaleres, amb menor impacte antròpic, presenten uns indicadors de qualitat biològica i estat ecològic molt millors, a diferencia de punts situats a zones baixes del tram fluvial, on la presencia de poblacions poden provocar afectacions en la qualitat fluvial (p. ex. fragmentació dels hàbitat, contaminació per nutrients, etc.). El punt de control del Foix al municipi de Castellet i la Gornal (F52) és l’únic que presenta, des de que s’estudia, un estat ecològic pèssim.
Els resultats fan èmfasi al fet que no tots els rius i rieres de la Província de Barcelona tenen la mateixa qualitat ecològica al llarg del seu recorregut fluvial. Aquest fet incompleix amb les indicacions i estàndards de qualitat establerts per la Directiva Marc de l’Aigua, de manera que encara és necessari afegir més mesures de conservació i gestió dels ecosistemes fluvials per arribar a aquests estàndards.
CONCLUSIONS FINALS I PERSPECTIVES DE FUTUR
Amb dades que daten de principis dels anys 80 fins l’actualitat, el CARIMED és un projecte que compta amb una gran quantitat d’informació sobre els canvis dels rius i rieres de la Província de Barcelona. Aquesta quantitat de dades permet veure tendències en els diversos indicadors, així com ajudar en els projectes sobre qualitat dels rius i rieres de la província que van sorgint. És una sèrie completa de dades que permet fer la comparació entre anys, ja que els protocols de mostreig s’han anat mantenint. Tot i això posa el FEHMLab al capdavant de l’estudi dels ecosistemes fluvials a la província, amb especial èmfasi en els rius temporals, gràcies als treballs d’investigació que es realitzen al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Els diversos membres FEHMLab participen en jornades científiques, congressos (nacionals i internacionals), activitats divulgatives enfocades a diversos públics, com ara activitats en escoles (especialment dintre del projecte Llegim el Riu) i trobades d’estudiosos com les que . També s’acullen a investigadors perquè realitzen estades al grup d’investigació, i es supervisen Treballs de Fi de Grau (TFG), Treballs de Fi de Màster (TFM), i tesis doctorals.
Durant l’època de mostreig alumnes de grau i/o de màster ens acompanyen al camp per començar a agafar experiència en la metodologia de mostreig de rius o per començar a plantejar-se els seus TFG o TFM. Aquest 2025 a més, s’ha dirigit el Treball de Recerca d’una alumna d’institut. En el seu treball va poder aprendre com es fa la neteja, preparació i identificació de mostres de macroinvertebrats, i va tenir un primer contacte amb l’anàlisi de dades, ja que va comparar quatre punts de mostreig de la conca del Llobregat (dos dintre de parc i dos punts de referència fora de la XPN), analitzant canvis en els principals índex (QBR, IHF i IBMWP).
Com cada any, l’informe i les dades que el complementen s’entreguen a les parts responsables de la Diputació de Barcelona. També es pugen a la pàgina del projecte, de manera que qualsevol ciutadà o ciutadana interessats poden consultar la informació i fer-la servir pels seus estudis. El conjunt de dades dels macroinvertebrats identificats es penja a la plataforma Global Biodiversity Information Facility (GBIF), per potenciar encara més l’intercanvi d’informació.