Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter. Els resultats de la identificació de totes les espècies d’efemeròpters identificats el 2025 es mostren en detall a la taula següent:

Nombre d'individus de l'ordre dels Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família trobats durant la primavera i l’estiu de 2024. La taula permet filtrar els camps escrivint al quadre de buscar (SEARCH). Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Sant Miquel del Fai (SMF), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

Baetis gr. alpinus com a indicador de canvis ambientals

El grup d’espècies Baetis gr. alpinus, pertanyent a l’ordre del efemeròpters, habita en aigües fredes i molt oxigenades, comunament trobades a zones d’alta muntanya. Les seves característiques la fan idònia com a espècie indicadora del canvi global. Inicialment, en el projecte CARIMED, ens vam plantejar la hipòtesis que els augments de temperatura previstos, la temperatura de les aigües augmentaria, provocant que Baetis gr. alpinus canviï de distribució cap a zones on les aigües siguin més fredes.

El grup d’espècies Baetis gr. alpinus, pertanyent a l’ordre del efemeròpters, habita en aigües fredes i molt oxigenades, comunament trobades a zones d’alta muntanya. Les seves característiques la fan idònia com a espècie indicadora del canvi global. Inicialment, en el projecte CARIMED, ens vam plantejar la hipòtesis que els augments de temperatura previstos, la temperatura de les aigües augmentaria, provocant que Baetis gr. alpinus canviï de distribució cap a zones on les aigües siguin més fredes.

El Montseny és el punt de major latitud de la Serralada Prelitoral Catalana (1.600 m), on ja s’han realitzat estudis previs sobre la distribució d’aquesta espècie. En al tesi doctoral de Mª Àngels Puig de l’any 1983, juntament amb el treball de Múrria et al. (2014), es van observar individus d’aquesta espècie en zones de capçalera, a uns 1.000 metres d’altitud. Aquests dos estudis van permetre fer una aproximació dels patrons de distribució d’aquesta espècie al Parc Natural del Montseny.

Des del projecte CARIMED, es va decidir l’any 2013 començar a fer el seguiment de les poblacions de Baetis gr. alpinus a quatre punts dintre del parc del Montseny, tant a primavera com a estiu: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), Riera Major a l’altura de Viladrau (Teb2), i el riu Tordera al pont de la Llavina (T00). Per intentar determinar-ne la distribució de forma més acurada, es va ampliar la xarxa amb cinc punts d’estudi exclusiu d’aquesta població (Taula 2).

Els primers anys de control no es van trobar individus, fet que va fer pensar que, degut a les sequeres, aquesta espècie havia desaparegut del parc. La hipòtesi més probable és que l’espècie no va desaparèixer, si no que va limitar la seva distribució als punts de capçalera, on les condicions eren molt més favorables. Els punts n els rius i torrents presentaven major fondària segurament van actuar com a refugis d’aquesta espècies durant l’estiu.

Mapa dels punts d'estudi de Baetis gr. alpinus al Montseny. Els marcadors en blau són els punts de seguiment del programa CARIMED i els marcadors en verd identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie i als que s’ha repetit l’estudi a partir de l’any 2020. 

Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus a primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des del 2013 fins al 2025.

Respecte als resultats d’aquest 2025, només es van trobar exemplars de Baetis gr. alpinus al punt de mostreig de Riera Major (Teb2), a la campanya de primavera. En quan als punts de capçalera, aquesta espècies es va trobar al Torrent de la Bessa (primavera), el Rigrós (primavera), Passavets (primavera) i al sot dels Rentadors (primavera i estiu). És possible que degut a les pluges i les dates de mostreig, molts dels individus encara estiguessin en estadis molt juvenils, fet que dificultés la seva identificació, al no tenir encara totes les característiques necessàries per fer-ne la identificació taxonòmica.

Una de les hipòtesis que es baralla és que aquesta espècie sigui un exemple de meta població a escala del parc del Montseny. Múrria et al. (2011) van comprovar que les poblacions d’aquesta espècie al Montseny són diferents genèticament a la resta de poblacions dels Pirineus. Això fa pensar en la importància de fer més estudis per determinar la distribució de possibles zones de refugi per la espècie, així com l’estudi de poblacions que puguin fer de pont entre les poblacions del Montseny i les dels Pirineus. Molt important també són aquests estudis envers les prediccions del IPCC (2014) sobre els efectes del canvi global sobre les temperatures i el regim hídric.