Remedios Melero
Científica Titular CSIC

Ribeiro, Ligia; Castro, Pablo de; Mennielli, Michele (2016). Final report: EUNIS – EUROCRIS joint survey on CRIS and IR. ERAI (Eunis Research and Analysis Initiative). 23 p. Disponible a: http://www.eunis.org/wp-content/uploads/2016/03/cris-report-ED.pdf [5]. [Consulta: 19/09/16)

L’objectiu d’aquest informe conjunt entre EUNIS [6]i euroCRIS [7]fou el de recopilar, a través d’una enquesta en línia, la informació sobre les solucions tecnològiques als CRIS (Current Research Information Systems) i als repositoris institucionals a Europa, analitzar els seus vincles amb d’altres sistemes utilitzats a universitats i centres d’investigació, i la seva interoperabilitat amb d’altres sistemes externs. L’enquesta es llençà l’abril de 2015 i va estar oberta fins mitjan setembre del mateix any. Es va distribuir entre nombroses llistes de distribució internacionals i pròpies dels dos projectes. Es van obtenir 84 respostes procedents de 20 països. Idealment, hagués estat millor obtenir una resposta per institució, a més, només es van tenir en compte les provinents d’universitats i centres d’investigació europeus.

L’enquesta es va estructurar en dues parts, una per recollir la informació dels CRIS i l’altra per als IR (Institutional Repositories), i fou dissenyada per respondre a dues qüestions: estan reemplaçant els CRIS als IR? I, se solapen aquests dos sistemes en les seves funcionalitats? Les respostes foren majoritàriament negatives per a les dues qüestions, i d’això es dedueix que es consideren sistemes complementaris. Els CRIS actuen de sistemes per a la gestió global relativa a la informació, incloent les metadades de les publicacions d’una institució, mentre que els repositoris es prefereixen per a la gestió d’articles i tesis. El 65 % de les respostes van coincidir en què els CRIS i els repositoris estan vinculats. Un 62 % va respondre que tenien CRIS i repositori institucional, un 18 % va respondre que utilitzaven el mateix sistema per als dos, amb Pure d’Elsevier i IRIS del Cineca. Respecte de la data de creació, el creixement s’enlaira el 2003 i el 2010 es produeix un nou repunt a causa, probablement, de l’augment en l’adopció de polítiques OA (Open Access). Pel que fa a la tecnologia emprada respecte de les bases de dades, Oracle i MySql són les que predominen i el llenguatge de programació, Java. L’informe també revela que el protocol més utilitzat és el protocol OAI_PMH (50 %), el format CERIF (41 %) i l’identificador d’autor ORCID (32 %). La gestió de CRIS no és qüestió d’un sol departament o unitat, sinó que és un treball que involucra diversos serveis: tecnologies de la informació i la comunicació, innovació, avaluació, gestió de la informació i biblioteques.

Respecte dels repositoris, a la part tecnològica, les plataformes més utilitzades són Dspace, inclòs l’IRIS del Cineca, en un 56 %, seguit d’Eprints, en un 12 %. En un 16 % es menciona l’ús de plataformes dissenyades per la universitat mateixa, i a la resta se situen altres plataformes, Brocade, CRIStin, Fedora, Invenio i HAL i també Pure, per bé que aquesta és essencialment un CRIS. Respecte de la consulta sobre si es disposa d’una política institucional OA, en el 86 % dels casos la resposta fou afirmativa però només en un 26 % es va declarar ser una política de mandat. Respecte dels continguts allotjats als CRIS i als IR, els repositoris es caracteritzen per allotjar treballs d’investigació i tesis doctorals mentre que els CRIS contenen majoritàriament les metadades de les publicacions, datasets, patents i documentació de projectes d’investigació. Quant a la interoperabilitat amb altres sistemes, internament, els més assenyalats foren els enllaços amb la biblioteca, amb sistemes de cerca integrats i pàgines web personals, i de forma incipient amb els sistemes de gestió econòmica. A la qüestió sobre el compliment de les directrius OpenAire, el 69,5 % va declarar fer-lo. Finalment, a la pregunta sobre l’ús del repositori institucional o del CRIS per a l’avaluació del professorat o de la institució mateixa, el percentatge d’implementació encara és baix (23 %).

L’entorn dels repositoris és tan canviant que malgrat ser un informe de març d’enguany és possible que alguns resultats respecte d’aspectes com la interoperabilitat o les dades en obert hagi canviat considerablement per raó de les polítiques d’accés obert d’H2020. L’informe és clar i fàcil de seguir, la limitació dels resultats és el nombre de respostes, en aquest cas 84, quan a Europa el nombre de repositoris excedeix de 1.400.