Ignasi Labastida
Cap de la Unitat de Recerca del CRAI
Delegat del Rector per a revistes científiques i ciència oberta
Universitat de Barcelona
Treadway, J., Labastida, I., Melinščak Zlodi, I., & Proudman, V. (2025). Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe 2024 (Versión v1). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15078315
Des que l’any 2021 el grup d’agències de finançament conegut com a Coalició S impulsés l’estratègia de retenció de drets com una de les possibles opcions per assolir l’accés obert immediat, diverses institucions europees han optat per adoptar aquesta iniciativa com a política pròpia. La retenció de drets consisteix a no cedir de manera exclusiva els drets d’explotació de les publicacions a les editorials. Normalment aquesta cessió es fa mitjançant la transferència de la titularitat dels drets o bé signant una llicència de publicació exclusiva. L’estratègia impulsada per la Coalició S, com a part del seu Pla S, consisteix a impedir aquesta cessió perquè hi ha una obligació prèvia vers l’agència finançadora. Els investigadors no poden assignar tots els drets als editors perquè ja tenen una obligació adquirida.
Aquesta estratègia també ha estat adoptada per la Comissió Europea en el marc del programa Horitzó Europa i s’aplica en els projectes finançats on es demana que els beneficiaris retinguin els drets necessaris per complir amb els requeriments d’accés obert. De fet, aquesta petició de demanar que els investigadors retinguin els drets també es va incloure en la llei de la Ciència estatal quan es va modificar el 2022: «Los beneficiarios de ayudas y subvenciones públicas se asegurarán de que conservan los derechos de propiedad intelectual necesarios para dar cumplimiento a los requisitos de acceso abierto»
El projecte DIAMAS (Developing Institutional Open Access Publishing Models to Advance Scholarly Communication) és un consorci que promou iniciatives de publicació que no suposin una càrrega econòmica ni per als lectors ni per als autors (revistes Diamant). Normalment, són finançades per institucions acadèmiques, organitzacions sense ànim de lucre, subvencions governamentals, etc. Entre les institucions que formen part del consorci hi ha la FECYT i la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació, el setembre de 2022, el consorci ha dut a terme diverses activitats dirigides a donar suport a la creació i el desenvolupament de publicacions acadèmiques seguint el model diamant.
Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 
Aquesta ressenya combina l’informe del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i també l’editorial que se’n deriva, publicada al Proceedings of the National Academy of Sciences on s’afirma que «necessitem urgentment un enfocament científic per elaborar el futur de la publicació de la recerca».
Durant les darreres dècades, s’ha enaltit l’accés obert a la bibliografia científica com un bé global. La lliure disseminació del coneixement es percep com una font de beneficis a l’accelerar el progrés científic i facilitar l’actuació de professionals i gestors públics. No obstant, en els darrers anys, l’accés obert també ha estat objecte de crítica, i no sempre per part d’editorials comercials que veien perillar el seu model de negoci, sinó que a vegades els retrets procedeixen d’alguns dels seus suposats beneficiaris.
