accés obert

Llibres i monografies en accés obert. Com es finança la festa?

Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats


Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].


És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat. 

Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.

L’informe que tenim avui entre mans fa referència, precisament, a un possible model de finançament parcial de la publicació de llibres en accés obert: la comercialització i venda dels llibres en format paper i digital, en el context del mercat dels Estats Units d’Amèrica. Malgrat que la definició de què és un llibre o monografia no és molt precisa, parlem d’una forma de publicació que encara avui es considera essencial per a algunes disciplines acadèmiques, com poden ser les arts, les humanitats o les ciències socials. 

Ja a la introducció de l’informe s’observa una crescuda en el nombre de projectes de publicació de llibres en accés obert, malgrat que parlem encara d’un volum menor respecte al total de publicació, alhora que s’identifica una baixada en les vendes del format paper de llibres. Si a aquest fet hi sumem que les disciplines amb una forta dependència del llibre com a canal de comunicació es troben entre les menys finançades en les convocatòries d’ajuts de la recerca, es qüestiona, si més no, que les vendes de formats alternatius a l’accés obert en puguin ser una via raonable de finançament. 

Metodològicament, l’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb l’Association of University Presses, i se centra en l’anàlisi de les vendes en paper i format digitals de 976 llibres publicats en accés obert, majoritàriament immediat, publicats entre els anys 2005 i 2022. Parlem de títols que tant es poden considerar monografies especialitzades com treballs propers als llibres de text, adreçats a un mercat no sempre necessàriament acadèmic. La comercialització contempla tant les versions en paper com versions digitals en plataformes com Kindle, malgrat estar disponibles en accés obert.

De les dades que ens aporta l’informe en voldríem destacar:

  • Tots els llibres en accés obert varen generar alguna venda en format paper o en digital, però les vendes en paper són significativament superiors a les digitals. Malgrat els serveis que poden oferir plataformes com Kindle o altres, la facturació en aquests canals es troba a molta distància de les vendes en format paper.
     
  • Pocs títols acumulen una part important de les vendes. Això no és cap sorpresa en els catàlegs editorials, on un nombre reduït de títols publicats permeten que es puguin publicar altres treballs, que possiblement no disposaran d’un mercat similar.
     
  • Entre els llibres més venuts en format paper es troben els títols publicats per editorials universitàries grans i amb volums de facturació importants. Això pot respondre a la disponibilitat, per part d’aquestes editorials, de més recursos adreçats a la promoció i màrqueting. També s’hi podrien considerar títols o manuals considerats «clàssics» que disposen ja d’un públic molt establert.
     
  • Per les dades obtingudes, la publicació en accés obert no promou, per si mateixa, la compra de formats alternatius els primers anys de publicació. L’estudi no disposa de dades posteriors que permetin extreure conclusions sobre el seu mercat, en relació amb les vendes de monografies que no es troben en accés obert. 
     
  • Sobre els formats de venda en paper, l’informe no aporta dades relacionades amb les vendes de llibres en paper en impressió sota demanda (print on demand, POD), format que es podria considerar propi per a aquest tipus de publicacions, ja que permet disposar de versions en paper de llibres digitals sense necessitat de realitzar grans inversions per part de les editorials.
     
  • Sobre les vendes per disciplines, el nombre de títols en ciències socials és superior a la meitat dels títols de la mostra, i sobta l’alt nombre d’unitats venudes de llibres STEM (de ciències), i en particular els títols d’informàtica i ciències de la computació. L’informe no aporta dades concretes que ho puguin explicar, i no sembla que les diferències de preus mitjans entre els títols de les diferents disciplines en puguin aportar la resposta.

A la pregunta sobre quin impacte té la venda de llibres en paper o digitals en el finançament de monografies en accés obert, cal dir que la resposta no és simple. Diferents estudis mostren diferències importants en relació a quin seria l’establiment d’un cost d’edició mitjà d’una monografia d’aquestes característiques. A això cal sumar-hi que un nombre important d’editors disposen d’altres mecanismes per al finançament d’aquests treballs: la participació en iniciatives com podria ser Knowledge Unlatched, on són les biblioteques universitàries les que participen en la selecció i finançament de l’edició de llibres en accés obert, la disposició de fons institucionals per a la publicació d’aquests treballs, o disposar de projectes específics dins d’aquestes editorials per a aquests projectes. 

Tot plegat fa pensar, però, que la venda de formats alternatius als llibres en accés obert no serà, per si mateixa, una via per al seu finançament, malgrat que en pot ser una part. Pocs títols s’autofinançarien, i aquests no podrien respondre als costos d’edició de la resta. Per si mateix no seria un model viable i caldrà tenir en compte models basats en diferents factors, com aportacions institucionals o el finançament per part de les agències que financen projectes de recerca o altres. 

No voldríem acabar aquesta ressenya sense fer esment a algunes iniciatives relacionades amb l’edició universitària de llibres en accés obert, de caràcter molt proper i que considerem significatives. Ens poden oferir una visió de, fins a quin punt, aquest tema està sobre la taula en el marc de l’edició universitària. Són moltes les editorials universitàries que editen i publiquen llibres i monografies en accés obert i diferents institucions ja fa temps que treballen per mirar de donar a conèixer aquesta activitat. Per exemple, la Xarxa Vives d’Universitats, en el seu portal e-Buc, disposa d’un espai on les universitats membres de la Xarxa donen a conèixer els seus llibres publicats en accés obert. També la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) ja fa anys que mira de promoure i donar visibilitat a les publicacions de llibres en accés obert dels seus associats. Però no només això, sinó que també trobem iniciatives properes que cerquen la manera com es pot finançar aquest model de publicació. L’AGAUR, l’any 2023, publicava la convocatòria dels seus ajuts a l’edició de llibres i manuals universitaris en català, en la qual es contemplava un ajut del 100 % per a aquells treballs publicats en accés obert, o les convocatòries María de Guzmán de la FECYT que, si bé no van adreçades a la publicació de monografies en accés obert, poden dotar de recursos les editorials universitàries per fer front a aquest repte.

 

Aquesta ressenya es publica simultàniament amb el Blog de l’Escola de Llibreria. 

© Imatge inicial de Myriams-Fotos a Pixabay 

Alternatives no comercials per a la comunicació científica (revistes i repositoris). On som.

Lluís Anglada
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
ORCID iD 0000-0002-6384-4927


Arasteh, Sona; Blake,Oliver (2024). The European landscape of institutional publishing: a synopsis of results from the DIAMAS survey. DIAMAS. 29 p. Disponible a: <https://zenodo.org/records/10551710>. [Consulta: 11/05/2024].

Shearer, Kathleen; Nakano Koga, Silvia Mirlene; Rodrigues, Eloy; Manola, Natalia; Pronk, Martine; Proudman, Vanessa (2023). Current state and future directions for open repositories in Europe. OpenAIRE, LIBER, SPARC Europe, COAR. 36 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.10255559>. [Consulta: 11/05/2024].


Segurament, d’aquí a uns anys, haurem trobat una solució i la informació científica serà oberta sota unes condicions d’ús i econòmiques acceptades per tothom. Avui, això és un objectiu perseguit, però encara no aconseguit, per la totalitat dels agents implicats en aquesta llarga cadena que forma la comunicació científica. Quan arribi aquell moment, serà interessant examinar (amb menys passió de la que hi posem avui) els diferents i, en la seva majoria, fallits intents per fer que els resultats científics siguin accessibles a tothom de forma equitativa, fàcil i reutilitzable.

Un (extens) manual sobre coneixement obert

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Scholarly communication librarianship and open knowledge (2023). Maria Bonn, Josh Bolick and Will Cross (eds). Chicago: Association of College and Research Libraries. XV, 512 p. Disponible a: <https://bit.ly/SCLAOK>. [Consulta: 10/04/2023]. 


Aquest ampli manual (512 pàgines) és el resultat de l’esforç per elaborar un llibre de text en accés obert sobre comunicació científica que resulti útil a alumnat i professorat de biblioteconomia i documentació. Des del prefaci, els autors exposen que el seu objectiu és que el llibre sigui adoptat com a obra de consulta en assignatures sobre comunicació científica i per personal de biblioteques universitàries que desitgi ampliar els seus coneixements sobre el tema.

El llibre s’estructura en tres parts. La primera s’organitza en cinc capítols que ofereixen algunes definicions i una introducció a les pressions econòmiques, tecnològiques, socials, polítiques i legals que configuren el treball en comunicació científica en biblioteques universitàries.

Disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Aguilera, Begoña; Casaldàliga, Anna; Losada, Marina; Marset, Lola; Melero, Remedios; Ortiz, Eva; Rodríguez, Encarnación; Rovira, Anna (2023). Medición del acceso abierto en las universidades españolas y el CSIC (2018-2022). REBIUN. (Estudios e informes). Disponible a: <https://hdl.handle.net/20.500.11967/1346>. [Consulta: 23/02/2024].


En els darrers anys, REBIUN ha elaborat dos informes per tal de mesurar la disponibilitat en accés obert de la producció científica de les universitats espanyoles i del CSIC. El 2023, el Subgrupo de Acceso Abierto de REBIUN ha actualitzat aquestes dades amb una nova anàlisi de l’evolució de l’accés obert als documents publicats entre 2018 i 2022.

Metodològicament parlant, la principal novetat d’aquest treball respecte d’edicions anteriors és l’ús d’OpenAlex com a font de les dades. OpenAlex, el nom del qual al·ludeix a la biblioteca d’Alexandria, és un catàleg obert i gratuït de documents científics, investigadors, revistes, institucions, temes, editorials i agències de finançament, com també de les connexions que s’estableixen entre aquestes entitats. Malgrat que el seu llançament és relativament recent, el gener de 2022, el producte s’ha consolidat com a font per a l’elaboració del CWTS Leiden Ranking Open Edition i diverses institucions franceses, com ara el CNRS, La Sorbonne o el Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche han anunciat la seva adopció com a font d’informació alternativa a Scopus i Web of Science.

Ciència oberta a Espanya: encaixant les peces d’un complex trencaclosques

Daniela de Filippo
Grupo de Análisis Cuantitativo en Ciencia y Tecnología (ACUTE), Instituto de Filosofía (IFS), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
​Instituto Interuniversitario de Evaluación de la Ciencia y la Universidad (INAECU)


Abadal, Ernest; Abad-García, Francisca; Anglada, Lluís; Boté-Vericad, Juan-José; Esteve, Asunción; González-Teruel, Aurora; Labastida, Ignasi; López-Borrull, Alexandre; Ollé, Candela; Melero, Remedios; Rodríguez-Gairín, Josep Manel; Santos-Hermosa, Gema (2023). Ciencia abierta en España 2023: informe de situación y análisis de la percepción. [Proyecto RTI2018-094360-B-I00]. Barcelona-València: Grupo Ciencia Abierta. Disponible en: <http://hdl.handle.net/2445/200020>. [Consulta: 12/11/2023].


Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.

L’informe de situació i anàlisi de la percepció sobre la ciència oberta a Espanya —sorgit com a resultat d’un projecte homònim del Plan Nacional i liderat per l’Ernest Abadal— posa de manifest aquesta problemàtica i ens convida a aprofundir en el tema des d’una perspectiva integradora per posar llum sobre aspectes, a voltes, poc coneguts.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert