repositoris digitals

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza

Merlo Vega, José Antonio (ed.) (2018). Ecosistemas del acceso abierto. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca. 391 p. (Aquilafuente; 228). Disponible a: <https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/138566/8/978-84-9012-774-2.pdf>. [Consulta: 26.11.2018].

He de reconèixer que, d’un temps ençà, cada cop que sento o em parlen d’accés obert, immediatament desconnecto i m’oriento a d’altres tasques acadèmicament més interessants. Es tracta d’un d’aquells temes sobre els quals la comunitat professional i investigadora porta insistint-hi de forma reiterada bastants anys, i sobre la qual s’amunteguen periòdicament un bon nombre de treballs, la major part dels quals no aporten res de nou al coneixement ja disponible.

Antonia Ferrer Sapena, Universitat Politècnica de València
Enrique A. Sánchez Pérez, Universitat Politècnica de València
Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València

Johnston, Lisa R. (ed.) Curating research data. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2017- . «Volume one: practical strategies for your digital repository». 285 p. Disponible a:  http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/bo.... [Consulta: 03/07/17].

Aquest primer volum d’una obra major tracta diferents aspectes que van units a la conservació de dades d’investigació.

La introducció de Lisa R. Johnston resumeix de manera clara cadascun dels principals apartats del llibre. Johnston ha estat bibliotecària dels serveis d’investigació i codirectora del repositori institucional de la University of Minnesota, capacitació que li permet assenyalar els reptes als quals s’enfronten els professionals encarregats del tractament de les dades. Els considera els primers usuaris, per la qual cosa són qui des del primer moment han d’identificar els problemes que pot tenir la seva reutilització. En aquesta introducció, a més, es defineix la terminologia que s’utilitza com també els motius pels quals es desenvolupen els serveis de conservació, els requisits que han de tenir i les polítiques per al seu intercanvi.

Redwine, Gabriella et al. (2013) Born Digital: Guidance for Donors, Dealers, and Archival Repositories.
http://www.clir.org/pubs/reports/pub159/pub159.pdf [Consulta: 16/04/2014]

Aquest informe fa una repàs d'aspectes claus a l'hora d'establir tant una política d'adquisició de col·leccions nascudes digitals, com pautes bàsiques a tenir en compte per començar amb la gestió d'aquestes col·leccions.

En la seva redacció s'hi ha implicat un grup de professionals de biblioteques anglosaxones tan emblemàtiques com la Beinecke de la Universitat de Yale, la Bodleian de la Universitat d'Oxford, i fins i tot la British Library. Per tal de poder cumplir amb els objectius de l'informe tot el personal implicat té experiència, simultània o no, en la gestió de col·leccions digitals i/o en el desenvolupament de polítiques d'adquisició.

Tot i la manca de pressupost dedicat al projecte, i la varietat del públic objectiu, tant en interessos, com en formació¹, estem davant d'una eina que, encara que preliminar, pot ser d'utilitat per començar a plantejar-se el repte dela gestió de col·leccions ja nascudes digitals. Fa temps que les col·leccions digitales han deixat de limitar-se a projectes de digitalització i/o conversions de suports analògics, avui més que mai engloben materials que només coneixen la dimensió digital ex: arxius personals digitals, publicacions editades directa i únicament en format e-pub, projectes de recol·lecció de material web...