Qui pot fer una comunicació?

Qualsevol persona pot enviar comunicacions mitjançant la Bústia ètica,  d’integritat institucional i de convivència, independentment de la seva pertinença o no a la UB i de la seva relació laboral, contractual o de qualsevol altra naturalesa.

Els òrgans i les unitats que gestionin situacions potencialment relacionades amb l’ètica, la integritat institucional  i la convivència han de vehicular la comunicació mitjançant la Bústia, si no troben la resposta adequada (o creuen que no la trobaran) en els canals interns previstos organitzativament i legalment.

Persona que presenta la comunicació

És aquella que considera que té informació sobre accions o conductes contràries a la integritat ètica de la gestió pública i al bon govern de la UB, i que la comunica mitjançant aquesta bústia.

 

Drets

La persona que presenta la comunicació té els drets següents:

  1. A un canal segur de comunicació que garanteixi la confidencialitat de les comunicacions.
  2. A la protecció eficaç de la seva intimitat, privacitat i anonimat. Sense el seu consentiment, no se’n pot revelar la identitat en cap moment, de manera directa o indirecta. Aquest dret s’estén als possibles testimonis que intervinguin en la comprovació dels fets comunicats..
  3. A la protecció eficaç de la seva integritat laboral. La persona comunicant no pot patir represàlies, discriminació, ni qualsevol altra conseqüència professional que impliqui assetjament o qualsevol efecte negatiu per raó de la comunicació formulada.
  4. A fer comprovar els fets comunicats, llevat que se n’evidenciï la falta de fonament.
  5. A ser informada, des de l’inici del procediment, amb indicació expressa dels terminis.
  6. A anar a acompanyada en les compareixences, si així ho vol, per una persona de la seva confiança, que s’haurà d’identificar prèviament.
  7. A gaudir de les prerrogatives que li atorga l’article 62.4 de la Llei 39/2015, en cas que la comunicació no sigui anònima.

 

Obligacions

La persona que presenta la comunicació té les obligacions següents:

  1. Descriure de la manera més detallada possible la conducta que comunica i proporcionar-ne tota la documentació disponible o indicis objectius per obtenir-ne proves. No es poden emprendre accions fonamentades tan sols en opinions.
  2. Tenir una creença raonable sobre la certesa de la informació que comunica i no formular comunicacions amb mala fe o abús de dret. La persona que comuniqui fets vulnerant el principi de bona fe o amb abús de dret pot incórrer en responsabilitat civil, penal i administrativa.

 

Protecció de la persona comunicant

No es poden derivar conseqüències lesives ni discriminatòries ni represàlies per a l’esfera personal o professional de la persona comunicant, sempre que operin la versemblança dels fets i la bona fe.

Persona a la qual s'atribueix la conducta comunicada

És aquella a la qual s’atribueix la conducta o conductes contràries a la integritat ètica i als principis de bona gestió pública.

 

Drets

La persona a la qual s’atribueix la responsabilitat sobre la conducta comunicada té els drets següents:

  1. A la màxima reserva en les tasques de comprovació dels fets i, en general, en tota la gestió de la Bústia.
  2. A ser informada, un cop la comunicació presentada té aparença de versemblança, llevat que, de manera motivada i d’acord amb el principi de proporcionalitat, calgui mantenir el secret en benefici de la comprovació dels fets.
  3. Que no es formuli cap recomanació ni s’emetin conclusions que, de manera directa o indirecta, continguin referències nominals mentre no hagi tingut l’oportunitat de conèixer els fets comunicats i de deixar constància del seu parer.
  4. Que no s’informi ningú ni se cedeixin les dades del cas, mentre la comprovació dels fets no en faci palesa la versemblança o seguretat de la conducta comunicada. La comunicació de dades a l’autoritat judicial i/o disciplinària competent i/o a altres comissions de la Universitat competents en qüestions d’assetjament sexual o laboral o el canal intern d’alertadors i antifrau no exigeix la comunicació prèvia a la persona eventualment responsable.
  5. A anar a acompanyada a les compareixences, si així ho vol, per una persona de la seva confiança, que s’haurà d’identificar prèviament.

 

Obligacions

La persona eventualment responsable de la conducta comunicada està obligada a col·laborar en la comprovació dels fets aportant la informació i la documentació de què disposi i que l’òrgan gestor de la Bústia li requereixi.

 

Protecció de la persona a la qual s’atribueix la conducta

Mentre la persona a la qual s’atribueix la conducta no hagi tingut l’oportunitat de conèixer els fets comunicats i de deixar constància del seu parer, no es pot formular cap recomanació ni es poden emetre conclusions que, de manera directa o indirecta, continguin referències nominals.

No s’ha d’informar ningú ni cedir les dades del cas, mentre la comprovació dels fets no en faci palesa la versemblança o no asseguri que la conducta comunicada es va efectivament produir. La comunicació de dades a l’autoritat judicial o disciplinària competent o a altres comissions de la Universitat competents en qüestions d’assetjament sexual o laboral o el canal intern d’alertadors i antifrau,  no exigeix la comunicació prèvia a la persona eventualment responsable.

Secret professional i confidencialitat

Es garanteix la confidencialitat en la gestió de la Bústia ètica, d’integritat institucional i de convivència. La garantia de confidencialitat no impedeix la cessió de les dades als jutjats i tribunals que les requereixin en exercici de la seva funció jurisdiccional, o a la fiscalia en exercici de les facultats d’investigació.