Aquest article ofereix una anàlisi comparada de les representacions del perdó i la reconciliació en la narrativa memorialista d’Alemanya i Espanya des de 1945, en el cas alemany, i des de 1975, en l’espanyol, fins a l’actualitat. Es presta una atenció especial a la figura del «personatge modèlic» com a mediador entre el passat traumàtic i els valors del present democràtic. Es defensa que aquestes figures no reflecteixen tant actituds històriques reals com ideals eticopolítics projectats des del present, fet que converteix la literatura en un instrument de pedagogia moral. En el cas espanyol, s’examina l’evolució des d’un patró conciliador desenvolupat durant la Transició —basat en personatges tolerants i conciliadors, vinculats a la idea d’una «tercera Espanya»— cap a un patró reparador sorgit al voltant de l’any 2007 i centrat en la reivindicació de les víctimes. En la tradició alemanya, per contra, predomina una narrativa contricional que valora l’assumpció de culpa per damunt del perdó, tot i que més recentment s’observa un tomb cap a l’empatia crítica per part de narradors de tercera generació. L’article aborda els recursos estètics —com la focalització, la temporalitat i la construcció del narrador— com a estratègies clau a través de les quals la literatura, alhora que reflecteix la memòria cultural, aporta al debat institucional una visió que posa èmfasi en el pla afectiu i testimonial. Lluny de limitar-se a representar el passat, les obres analitzades modelen activament els marcs d’interpretació del present.