Francesc Salvador i Beltran

Catedràtic de Psicologia Experimental de la Universitat de Barcelona des del 2010.

Per estudiar l'emergència de conductes complexes autoorganitzades investigo la distribució espacial dels grups amb models de simulació basats en agents autònoms (agent-based simulation) (p.e., Quera, Beltran, Solanas, Salafranca i Herrando, 2000; Beltran, Salas i Quera, 2006; Quera, Beltran i Dolado, 2011; Zibetti, Quera, Beltran i Tijus, 2001). Els models que se’n deriven es contrasten empíricament amb dades de camp dels sistemes socials i l’ocupació de l’espai d’espècies de la família Cercopithecidae en situació de captivitat i llibertat (p.e., Dolado i Beltran, 2011, 2012; Dolado, Cifre i Beltran, 2012; Dolado, Cooke i Beltran, 2016) i amb dades experimentals de laboratori del moviment coordinat col·lectiu de peixos zebra (Danio rerio) i peixos neó negres (Hyphessobrycon herbertaxelrodi)  (p.e., Quera, Beltran i Dolado, 2011; Quera, Beltran, Givoni i Dolado, 2013; Dolado, Gimeno, Beltran i Pertusa, 2015).
 

Participo en projectes competitius de recerca dels ministeris de ciència i tecnologia des del 1985, i des del 1997 pertanyo al Grup de Recerca en Conducta Adaptativa i Interacció reconegut per la Generalitat de Catalunya.

He dirigit 12 tesis de doctorat i des del 2011 coordino el Programa de Doctorat en Primatologia de la Universitat de Barcelona. Des del 2009 sóc secretari de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i des del 2015 membre de l’Institut de Recerca Pediàtrica Hospital Sant Joan de Déu.