Alta minorització i reproducció lingüística al sud-oest europeu (AMRELSE)
AMRELSE
Membres
Investigador principal
Avel·lí Flors-Mas
Sociolingüista, llicenciat en Filologia Catalana i doctor en lingüística catalana amb una tesi sobre usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians. Des de juny de 2025 és professor lector del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Abans havia estat professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i membre del consell de direcció del CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB. Les seues línies de recerca inclouen la sociolingüística de la joventut i de la immigració, la demolingüística i la política lingüística educativa i familiar. Des de 2022 dirigeix la Revista de Llengua i Dret i és secretari de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Investigadors
Francesc Bernat i Baltrons
Doctor en Filologia Catalana (2002), és professor agregat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Hi imparteix assignatures de llengua catalana, gramàtica històrica i història social de la llengua catalana des de 1992
Membre del CUSC-UB, la seva recerca gira al voltant de la sociolingüística i la diacronia de la llengua catalana, tant pel que fa als seus aspectes externs com interns. El seu darrer llibre, escrit amb Carles de Rosselló i Mireia Galindo, El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (2021), va ser guardonat el 2023 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Enllaç institucional: http://filcat.ub.edu/directori-organitzatiu/francesc-bernat-baltrons
Raquel Casesnoves Ferrer
Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de València i Doctora en Antropologia Lingüística per la Universitat de Montreal l’any 2001. Va estar contractada com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Montreal entre 2002 i 2004 i a la Universitat d’Ottawa durant l’any 2005. L’obtenció d’una beca Ramón y Cajal entre 2008 i 2012 li va permetre incorporar-se a l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment treballa com a professora permanent laboral en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Els seus àmbits de recerca principals comprenen temes de Demolingüística i de Sociologia de la Llengua. L’evolució del coneixement i dels usos del valencià, els factors sociodemogràfics, ideologies, motivacions i identitats que expliquen les biografies o trajectòries lingüístiques dels valencians, els processos de castellanització, valencianització o revernacularització en són alguns exemples. Ha participat en diferents projectes d’investigació i ha sigut la IP d’un projecte nacional (FFI2010-16066/FILO) en què s’estudià la relació entre actituds lingüístiques, identitat i xarxa social en l’ús del català en contacte amb altres llengües de caràcter internacional i globalitzador, el castellà a la Península i l’anglès a Nova York. Des de l’any 2022 és membre de l’equip investigador del projecte nacional Alta minorització i reproducció lingüística en el suroeste europeo (AMRELSE) PID 2021-125859NB-100 en el qual participen fins a nou universitats diferents, majoritàriament de l’Estat espanyol, però també de Bèlgica i d’Anglaterra. Ha publicat en revistes internacionals d’alt impacte, com Language in Society, Journal of Sociolinguiscs i International Journal of Bilingualism i, sobretot, en revistes nacional especialitzades en Sociolingüística, com Treballs de Sociolingüística Catalana i Revista de Llengua i Dret.
Lluís Català Oltra
Doctor en Sociologia per la Universitat d’Alacant amb una tesi sobre identitat territorial. Durant més de 20 anys consultor alhora que professor associat a la Universitat d’Alacant; ara professor titular al dpt. de Sociologia II. Línies d’investigació principals: identitat, sociolingüística, relació socioeconomia/territori i participació ciutadana a l’àmbit local. Publicació en revistes com ara Ethnicities, International Journal of the Sociology of Language, HERMES-Journal of Language and Communication in Business, International Journal of Society, Culture and Language, Papers, i Treballs de Sociolingüística Catalana, entre d’altres. Director de la revista Disjuntiva. Productor executiu del documental 1873 La Revolució del Petroli i director del documental Ser a la frontera sud.
L’enllaç a la web institucional on hi sóc: https://cvnet.cpd.ua.es/curriculum-breve/ca/catala-oltra-luis/1230
Benigno Fernández Salgado
Son profesor de Lingua Galega na Facultade de Comunicación da Universidade de Vigo e investigador dende os seus inicios do proxecto AMRELSE e do seu prolegómeno, o proxecto RELIAM liderado por Emili Boix e Xavier Vila. Licencieime en Filoloxía Hispánica na Universidade de Santiago e doutoreime en Filosofía e Letras na Universidade de Oxford.
Os meus intereses como filólogo gravitaron primeiro en torno á codificación da lingua estándar coa participación en varios proxectos lexicográficos do galego que incluíron a elaboración de varios dicionarios, pero foron abranguendo un abano de temas e abordaxes cada vez máis amplo no ámbito lingüístico e literario dos estudos galegos.
Son autor dun par de monografías e de artigos varios sobre a historia da lingua galega e os problemas contemporáneos que atravesa. Preocúpame, en particular, como parte do meu compromiso profesional, o seu uso social nos medios e nos ámbitos públicos, e, como persoa, o colapso evidente da ecoloxía que o mantivo ata agora reflectido na renuncia de moitas familias a transmitilo ás xeracións máis novas.
Neste proxecto, espero contribuír a un maior coñecemento das estratexias das políticas lingüísticas no contexto galego.
Benigno Fernández Salgado, DPhil
Ibon Manterola
Hizkuntzalaritzan doktorea 2011tik (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, UPV/EHU), gaur egun irakasle agregatua da UPV/EHUn bertan, Hizkuntzalaritza eta Euskal Ikasketak Sailean. Euskal Hizkuntzalaritza eta Filologia Doktorego Programako koordinatzailea da. UPV/EHUko honako bi talde hauetako kide da: ELEBILAB ikertaldea eta Munduko Hizkuntza Ondarearen Unesco Katedra. Graduan eta masterrean ikasgai hauek irakasten ditu: Psikolinguistika eta jabekuntza; Euskararen soziolinguistika, plangintza eta arautzea; Hizkuntza plangintza eta soziolinguistika; Hizkuntza ukipena. Honako arlo hauek ditu ikergai nagusiak: murgilketa bidezko hizkuntzen irakaskuntza eta ikaskuntza; hizkuntza gutxituetan oinarritutako didaktika eleaniztuna; familiako hizkuntza politika; euskararen biziberritzea eta garapen iraunkorra.
Doctor en Lingüística des de 2011 (Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, UPV/EHU), actualment és professor agregat en la pròpia UPV/EHU, en el Departament de Lingüística i Estudis Bascos. Coordinador del Programa de Doctorat en Lingüística i Filologia Basca. És membre del grup de recerca ELEBILAB i de la Càtedra Unesco del Patrimoni Lingüístic Mundial. En el grau i màster imparteix les assignatures de Psicolingüística i Adquisició del llenguatge; Sociolingüística, Planificació i Normativització del Basc; Planificació Lingüística i Sociolingüística; Contacte Lingüístic. Les àrees de recerca principals són l’ensenyament i aprenentatge de les llengües en escolarització immersiva; la didàctica plurilingüe basada en llengües minoritzades; la política lingüística familiar; la revitalització del basc i el desenvolupament sostenible.
Natxo Sorolla
Natxo Sorolla (Pena-roja, Matarranya, 1980) és doctor en sociologia per la Universitat de Barcelona. En l’actualitat és professor a la Universitat de Saragossa, i ha estat docent i investigador en diferents universitats (URV, UOC, UAB, Universitat de Perpinyà, UB). Ha desenvolupat recerca sociològica amb un programa de recerca centrat en els marcs teòrics i l’anàlisi empírica en sociologia, la cultura, l’anàlisi de xarxes i el llenguatge. Ha publicat diversos articles en revistes d’alt impacte, ha coordinat recerques sobre llengua i societat a la Franja, informes sobre la situació de la llengua, i és director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana.
Jordi Suïls Subirà
Jordi Suïls Subirà. El Pont de Suert, 1968. Doctor en Filologia Catalana. Universitat de Lleida.
Recerca en lingüística romànica i sociolingüística, especialment d’àmbit occità i català als Pirineus: relacions entre varietats occitanes i catalanes del centre dels Pirineus, en especial la sintaxi; percepció de la condició minoritària occitana i catalana; variació i canvi lingüístics en català nord-occidental; gramàtica històrica; relacions entre la llengua i l’espacialitat; lingüística computacional aplicada a llengües minoritàries (occità i català). Assessor del Conselh Generau d’Aran i professor d’occità, membre del Congrès Permanent de la Lenga Occitana. Traductor català-occità.
https://grupsogel.blogspot.com/p/que-i-qui-som-que-e-qui-em.html
Equip de treball
Mariona Albareda Sambola
Va néixer a l’Urgell, però viu a Barcelona. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida, on va començar a interessar-se per l’occità. Aquest interès va agafar pes més endavant gràcies a estades a l’Escola Occitana d’Estiu (CAOC), i a l’estudi de l’aranès (Conselh Generau d’Aran), però sobretot a través de la relació personal i continuada que manté amb les Valls occitanes del Piemont, que li ha permès conèixer de prop la seva realitat sociolingüística.
Actualment és investigadora predoctoral a la Universitat de Lleida sobre ideologies lingüístiques en contextos de minorització, amb especial atenció a l’estudi de l’occità vivaroalpí que es parla a l’estat italià. Professora associada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Ha publicat materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua catalana, i ha col·laborat en la publicació de recursos audiovisuals per a l’aprenentatge de l’aranès i del català. Actualment, exerceix d’assessora tècnica docent al Departament d’Educació i Formació Professional, al Servei de Recerca i Innovació Educativa.
https://www.linkedin.com/in/mariona-albareda-sambola-939a1075/
Jordi Ballart Macabich
Jordi Ballart Macabich és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1988). És doctor en sociolingüística amb la tesi Phonological variation in Barcelona Catalan: the Xava accent (Queen Mary, University of London, 2004). La seva línia de recerca s’ha basat en la variació lingüística del català parlat a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ha publicat els articles Saying Catalan Words in Spanish: Social Representations of Xava Catalan (Hispanic Research Journal, 2002) i Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava (TSC 23, 2013). També ha participat a diversos seminaris sobre ideologies lingüístiques. És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística i actualment treballa al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet.
Xabier Benavides da Vila
Xabier Benavides da Vila (Valadares, Vigo) rematou os estudos do Grao en Educación Primaria no ano 2018. Exerceu como mestre de lingua estranxeira en centros dos concellos de Muros e de Mos desde o 2019. Tras cursar o Mestrado interuniversitario en Lingüística Aplicada, na actualidade compaxina o seu traballo de mestre coa realización dunha Tese de Doutoramento en Estudos Lingüísticos e a participación en proxectos de investigación sobre a situación social da lingua galega.
https://www.researchgate.net/profile/Xabier-Benavides?ev=hdr_xprf
Anne Egaña
Euskal Herriko Unibertsitateko (UPV/EHU) doktoregaia da Euskal Hizkuntzalaritza eta Filologia doktorego programan, eta euskararen belaunaldiz belaunaldiko jarraipena du ikergai nagusia. Euskal Ikasketetan (UPV/EHU) graduatu zen 2022. urtean eta Euskal Hizkuntzalaritza eta Filologia Masterra bukatu zuen 2023an. Bere Master Amaierako lana, Gasteizko guraso euskal hiztunen familiako hizkuntza politikak seme-alaben sozializazio eleaniztunerako, Henrike Knörr bekaren bigarren deialdian saritua izan zen. Horrez gain, AMRELSE (Alta minorització i reproducció lingüística en el sud-oest europeu) ikerketa proiektuko kide ere bada.
Anne Egaña és doctoranda a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) en el programa de doctorat en Lingüística i Filologia Basca. El seu principal objecte de recerca és la continuïtat intergeneracional del basc. Es va graduar en Estudis Bascos a l’UPV/EHU el 2022 i el 2023 va finalitzar el Màster en Lingüística i Filologia Basca El seu treball de fi de màster, titulat “Gasteizko guraso euskal hiztunen familiako hizkuntza politikak seme-alaben sozializazio eleaniztunerako”, va ser premiat en la segona convocatòria de les beques Henrike Knörr. A més, és membre del projecte de recerca AMRELSE (Alta minorització i reproducció lingüística en el sud-oest europeu).
Maite Garcia Ruiz
Maite Garcia Ruiz irakasle laguntzaile doktorea da Euskal Herriko Unibertsitatean (UPV/EHU) Arabako Campuseko Hizkuntza eta Literaturaren Didaktika sailean. Atzerriko hizkuntzako magisteritzan diplomatua da eta horretan espezializatu zen ingelesa irakasteko masterrarekin. Doktoretza tesia 2023ko martxoan defendatu zuen UPV/EHUko Euskal Hizkuntzalaritza eta Filologia programan Ibon Manterolaren (UPV/EHU) eta Ane Ortegaren (BAM) zuzendaritzapean.
Ikerketari dagokionez, ELEBILAB ikerketa taldeko eta Munduko Hizkuntza Ondarearen UNESCO Katedrako (MHOUK) kidea da eta Equiling (2020-2025) eta AMRELSE (2022-2026) proiektuetan dabil.
AMRELSE ikerketa proiektuan Euskal Herriko taldean dago Ibon Manterola eta Anne Egañarekin batera. Elkarrekin Gasteizko eta Getxoko guraso eta nerabeak elkarrizketatu dituzte.
Maite Garcia Ruiz és professora doctora adjunta a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) al departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura del Campus d’Àlaba. Té un màster en llengües estrangeres i s’ha especialitzat en l’ensenyament de l’anglès amb un màster. Va defensar la seva tesi doctoral el març de 2023 al programa de Lingüística i Filologia Basca de la UPV/EHU sota la direcció d’Ibon Manterola (UPV/EHU) i Ane Ortega (BAM).
Pel que fa a la recerca, és membre del grup de recerca ELEBILAB i de la Càtedra UNESCO de Patrimoni Lingüístic Mundial (MHOUK) i treballa en els projectes Equiling (2020-2025) i AMRELSE (2022-2026).
Forma part de l’equip del País Basc del projecte de recerca AMRELSE juntament amb Ibon Manterola i Anne Egaña. Junts van entrevistar pares i adolescents de Gasteiz i Getxo.
Chabier Gimeno Monterde
Neoparlant d’aragonés, formau inicialment como treballador social y especializau profesionalment en la intervención con chóvens, programas educativos y d’atención a la exclusión social.
Como sociologo, lo mío bagache profesional en la intervención social ha orientau la mía investigación enta la migración y, por la mía biografía como activista d’una lengua minorizada, tamién enta la sociolingüistica.
He estau co-fundador de lo Seminario Aragonés de Sociolingüistica, dende lo qu’he participau en I+D+i sobre neoparlants (NEOS) y transmisión familiar de la lengua (AMRELSE), colaborando tamién en investigacions pioneras en Aragón, sobre demolingüistica e ideolochías lingüisticas.
Publicaciones recients:
Gimeno, C. & Sorolla, N. (2022) ‘To die with dignity or to be supplanted by the standard’. Empowerment and inclusive practices of urban new speakers of Aragonese. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 43:1, 8-20.
Gimeno, C. (2019). Neohablantes de aragonés: retrato de un colectivo estratégico en la revitalización. En F. Ramallo, E. Amorrortu y M. Puigdevall (ed.), Neohablantes de lenguas minorizadas en el Estado español (pp. 89-109). Iberoamericana –Vervuert.
James Hawkey
James Hawkey és Professor Titular de Lingüística i Estudis Catalans a la Universitat de Bristol, Regne Unit (2014-present). És sociolingüista especialitzat en multilingüisme, variació i canvi lingüístic, actituds lingüístiques i polítiques lingüístiques, amb un enfocament principal en les comunitats catalanoparlants. James és originari de Gal·les, amb una trajectòria acadèmica i professional que inclou experiència internacional a França i una dedicació contínua a la recerca i docència en sociolingüística i estudis catalans. Ha publicat articles a la Revista de Llengua i Dret, Journal of Sociolinguistics, Treballs de Sociolingüística Catalana, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Language Policy, Journal of French Language Studies, i d’altres revistes internacionals. El seu llibre, Language Attitudes and Minority Rights: The Case of Catalan in France es va publicar el 2018.
Enllaç a la meva pàgina web: https://research-information.bris.ac.uk/en/persons/james-w-hawkey
Ana María Iglesias Álvarez
Doctora en Lingüística (2002) y licenciada en Filología Hispánica y Filología Gallego-Portuguesa (Universidade de Santiago de Compostela). Premio Extraordinario de Licenciatura (curso 1997/98) y Premio Extraordinario de Doctorado de la Facultad de Filología (curso 2001/02). Su investigación se centra en el ámbito de la Sociolingüística, en concreto en el estudio de las actitudes lingüísticas y la política lingüística familiar. Como resultado de esta investigación, ha publicado diversos artículos en revistas especializadas, como Verba, Estudos de Lingüística Galega, Journal of Multilingual and Multicultural Development o International Journal of Bilingualism, además del libro Falar galego: “no veo por qué” (2002, Ed. Xerais). Actualmente, es profesora titular de la Universidade de Vigo (Departamento de Filoloxía Galega e Latina), donde imparte su docencia en la Facultad de Educación e Traballo Social (Campus de Ourense). También trabajó previamente como traductora-intérprete en la Audiencia Provincial de Pontevedra (2002 – 2004); y como profesora de Lingua e Literatura Galegas en la enseñanza secundaria (2004 – 2014). Además, ha formado parte del equipo de autores de los libros de texto de Lingua e literatura galegas de la editorial Xerais (bachillerato y ESO).
Esta é a ligazón á web do instituto de Investigación LINGUA (iLingua), ao que pertenzo: https://ilingua.uvigo.gal/es/miembros-il/ana-maria-iglesias-alvarez/
Cristina Illamola
Cristina Illamola és doctora en Filologia Hispànica i professora agregada al Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació a la Universitat de Barcelona (UB), i professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Actualment, és investigadora principal, juntament amb el doctor Adrián Cabedo, del projecte ECOS-C/N, Estudi dels condicionants socials de l’espanyol actual al centre i nord d’Espanya: noves identitats, nous reptes, noves solucions (ref. PID2023-148371NB-C42). També coordina els projectes PRESEEA-Barcelona, dins del marc de la sociolingüística, i PRECAVES XXI-Barcelona, que analitza les actituds i les creences cap a les varietats de l’espanyol; així mateix, col·labora en l’Atles de gestos de l’espanyol, coordinat des de la Universitat d’Alcalá. Paral·lelament, és membre del consell directiu i investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), on desenvolupa les seves investigacions relacionades amb la lingüística de corpus i els fenòmens lingüístics derivats de contacte entre català i castellà.
Juan Jiménez-Salcedo
Juan Jiménez-Salcedo és professor titular d’estudis ibèrics a la Universitat de Mons, a Bèlgica. És igualment professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya. Es va doctorar en Lletres a la Universitat François Rabelais de Tours (França) i ha sigut professor i investigador a universitats de França, Canadà, Bèlgica i Espanya. Els seus interessos de recerca recents se centren en l’àmbit de les polítiques lingüístiques als territoris de parla catalana, principalment a Andorra i a Catalunya Nord, així com al Canadà. Investiga igualment sobre la traducció i la redacció jurídiques en francès, català i castellà.
Web: https://staff.umons.ac.be/Juan.JIMENEZ-SALCEDO/pubsFr.html
Verónica María Larraz Laguardia
Verónica Larraz Laguardia, 1986. Licenciada en Historia del Arte, ostenta un master en Igualdat y Chenero, atro en Cooperación y Desarrollo y lo Master de Profesorau. Tamién ha realizau lo Diploma d’Especialización en Filolochía Aragonesa. Ye tecnica d’aprendizache de l’idioma en Cruz Roja en lo programa de Protección Internacional, asinas como mayestra d’aragonés en l’asociación Nogara Religada y en lo CPEPA La Puebla de Alfindén. Hue lo día ye desenrollando la suya tesis intitulada provisionalment “Chenero y reproducción lingüística en Echo” y colabora en o prochecto AMRELSE. Ha publicau varios metodos d’aragonés con Nogara y bel libro traduciu.
Helena Torres Purroy
L’Helena Torres Purroy és sociolingüista, i doctora en Territori, patrimoni i cultura per la Universitat de Lleida. Treballa com a professora lectora al departament de Filologia i comunicació d’aquesta universitat, on imparteix docència en sociolingüística, lingüística aplicada i pragmàtica. Els seus interessos de recerca inclouen la situació de les llengües minoritzades, la política lingüística, les ideologies lingüístiques i l’anàlisi crítica del discurs. Els darrers anys s’ha dedicat especialment a la recerca sobre l’occità i l’aranès, i ha impulsat la creació d’eines tecnològiques per a aquesta varietat lingüística. A més, és coordinadora del blog de la Revista de Llengua i Dret.